Esqueixada de bacallà

Mig any de vida té ja la iniciativa de la Recepta del 15, i dels 6 participants de la primera convocatòria feta a corre-cuita, vam passar a les més de 80 propostes de maduixes que ens vau fer arribar el passat mes de maig! No tenim paraules!

Aquesta vegada, per celebrar l’arribada de l’estiu, us ho hem posat fàcil amb una proposta senzilla i que s’adapta fàcilment a tots els paladars: les amanides.

Per la nostra part, aquest mes no ens hem pogut estar de recórrer a un clàssic sense gaires parafernàlies, doncs quedar-se en l’essència a vegades és el millor que es pot fer.

Pot ser que alguna cosa us sorprengui d’aquesta esqueixada de bacallà, i és el fet de posar-hi el tomàquet ratllat en lloc de tallat a trossets. Així és com ho han fet sempre a casa de la Sandra, i realment sorprèn el resultat en provar-ho. Tot i això, a l’hora de servir l’esqueixada, hi hem posat a sobre un petit tàrtar de tomàquet fresc i tomàquet sec, per decorar i jugar amb les textures.

Veureu que aquesta vegada no hem posat quantitats als ingredients. Realment és una cosa que normalment ens costa, doncs moltes vegades el tema de les mides és una cosa que fem a ull. En aquest cas hem preferit no posar res doncs és una recepta que segons el nombre de comensals i les preferències de sabors, és fàcilment adaptable i modificable.

A més a més hem aprofitat l’avinentesa per provar la recepta de bastonets de pa del Xavier Barriga, del seu llibre “Pan – Hecho en casa“, i ens ha encantat. Això sí, ell els feia de llavors, i nosaltres els hem fet d’olives. I, és clar, la combinació amb l’esqueixada, genial!

Ara, com sempre, us recordem el més important de tot: aquells que participeu en la Recepta del 15, deixeu-nos aquí un enllaç a la vostra recepta per poder incloure-la a l’índex d’aquest mes. Per últim, com tots els mesos, el dia 20 publicarem l’anunci de l’ingredient o proposta de recepta pel mes de juliol.

Gràcies a tots per participar i també per llegir-nos! I ara, blocaires, llibreta en mà per prendre nota, perquè una allau d’amanides s’acosta!

Ingredients

- Bacallà dessalat

- Tomàquets pera

- Ceba tendra

- Olives negres d’Aragó

- Olivada

- Vinagre de Pedro Ximénez

- Oli d’oliva verge extra

- Tomàquet sec

Preparació

Ratllem els tomàquets i ho barregem amb la ceba tendra picada ben fina.

Preparem una vinagreta amb oli, vinagre i olivada i amanim la mescla anterior. Parem atenció a no posar-hi sal.

Després d’haver remullat el bacallà (d’un dia per l’altre) per rebaixar la sal, l’esqueixem.

Tallem a dauets una mica de tomàquet fresc, el qual haurem pelat prèviament, i el barregem amb uns trossets de tomàquet sec ben escorregut de l’oli on el conservem. Reservem.

Muntem el plat en gots, posant la barreja de ceba i tomàquet al fons, i a sobre una capa de bacallà esqueixat. Ho acabem amb el tàrtar de tomàquets, una oliva negra, i una mica d’olivada mesclada amb oli.

Per arrodonir el plat, ho servim acompanyat de pa d’olives.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Amanida de patata i carbassó amb gambes

Bacallà confitat sobre crema de nyàmeres

Crema de patata i bacallà amb tòfona – Homenatge a Santi Santamaria

Pizza-muffins

Ho explicàvem fa unes hores al Facebook: no hem pogut actualitzar el bloc amb el pastís d’aniversari de la Sandra tal i com vam prometre, doncs amb la feinada que vam tenir durant tot el dia, i després amb les ànsies a l’hora de menjar-lo, no vam pensar en cap moment en fer fotos decents per poder penjar-lo al bloc.

Però no passa res, amb lo bona que va quedar, és l’excusa perfecta per tornar a fer una Sacher d’aquí poc i retratar-la en condicions i com es mereix.

Així que avui publiquem una altra recepta que teníem pendent de fa temps, i que ens entusiasma fer en infinites versions: uns muffins salats!

A aquests els anomenem pizza-muffins perquè realment tenen gust de pizza, i la primera vegada que els proves te’n fas creus d’estar menjant una magdalena. Els ingredients que afegim a la massa són molt simples: tomàquets secs, parmesà, olives i orenga.

Si no heu provat mai de fer muffins salats aquesta és una bona opció per posar-s’hi, de veritat que us sorprendran!

Ingredients (12 unitats)

- 250 g de farina

- 250 ml de llet

- 1 ou

- 60 ml d’oli d’oliva

- 50 g de formatge parmesà ratllat

- Tomàquets secs

- Olives (nosaltres n’hem fet servir de negres sense pinyol)

- 2 culleradetes d’orenga

- Un bon polsim de pebre (hem fet servir un combinat de pebres de colors)

- Mitja culleradeta de sal

- 3 culleradetes de llevat químic (tipus Royal)

Preparació

Barrejarem bé en un bol tots els ingredients secs: farina, formatge, tomàquets secs (que haurem escorregut bé de l’oli i tallat a trossets petits), olives (tallades també a trossos), orenga, pebre, sal i llevat.

En un altre recipient batem bé l’ou, i hi afegim l’oli i la llet barrejant-los bé. Anirem afegint-hi la mescla d’ingredients secs poc a poc, de manera que quedin ben lligats.

Repartim la massa en els motlles (si són de paper o silicona no caldrà, però si és un motlle metàl·lic l’untarem amb una mica d’oli o mantega), omplint-los al voltant de 3/4 parts per deixar espai per créixer.

Ho posem al forn preescalfat a 190º, durant uns 20 minuts. Com sempre, estaran llestos quan punxant-los amb un escuradents, aquests surti eixut.

Els deixem refredar una bona estona abans de desmotllar-los, a poder ser sobre una reixeta.

Bon profit, i bona cuina!

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

- Pizzetes de calçots, i d’espàrrecs verds amb crema de ceps

- Pizza all’uovo

···

Quiche d’espinacs i tomàquet sec

Que n’arriben a ser de bons els espinacs! En truita, per farcir canelons, o saltejadets a la paella, sempre impressionants!

Tot i això… ja esteu al cas de que el mite del ferro que contenen no és més que això, un mite?! Bé, en aquest cas gairebé llegenda: l’any 1870 un científic alemany va publicar un estudi nutricional sobre els espinacs, i en ser traduït a l’anglès, als Estats Units, un error de transcripció va moure una coma decimal cap a la dreta i… voilà, van multiplicar-ne la quantitat de ferro per 10!

També als EEUU, cap als anys 30, és quan va néixer el personatge de Popeye, i aprofitant aquestes dades, en realitat errònies, els seus creadors van fer que s’alimentés d’espinacs per potenciar-ne el consum entre els infants.

No gaires anys després va descobrir-se l’error, però el “mal” ja estava fet; i encara que científicament no hi ha pas dubtes sobre quines són les quantitats reals de ferro dels espinacs (no més que qualsevol altra verdura), avui en dia segueix existint la idea de que són una font importantíssima d’aquest nutrient.

Però no us preocupeu, tot i tenir poc ferro, són rics en vitamines (A, C i E) i tenen poques calories, a més a més d’estar boníssims! Nosaltres avui us els presentem en forma de quiche, esperem que us agradin.

Ingredients

- 1 làmina de pasta brisa

- 600 g d’espinacs frescos

- 1 ceba petita

- Pinyons

- Tomàquets secs

- 3 ous

- 100 ml de crema llet

- 75 g de formatge parmesà ratllat

- Nou moscada

- Mantega o margarina (per untar el motlle)

- Oli, sal i pebre

Preparació

Tallem la ceba ben petiteta i la sofregim amb una mica d’oli en una paella. Hi afegim uns quants pinyons i els hi deixem fins que agafin un color dauradet.

Hi posem també els espinacs, esperem a que redueixin de volum, i una vegada cuits, hi afegim uns quants trossos de tomàquet sec. Hi donem unes voltes i reservem.

Untem un motlle amb mantega o margarina, el folrem amb la làmina de pasta brisa i ho posem al forn 5 minuts, que tindrem preescalfat a 190ºC.

Retirem el motlle del forn i hi posem a l’interior els espinacs. A banda, batem els ous junt amb la crema de llet, el parmesà, sal, pebre i una punta de nou moscada. Posem la barreja sobre els espinacs intentant que quedi tot el farcit ben repartit.

Ho coem al forn durant uns 15 minuts a 190ºC.

Bon profit i bona cuina!

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

- Coques d’espinacs i brie, i de bolets i botifarra

- Canelons d’espinacs i mató

···