Focaccia de romaní

Focaccia de romaní

Fa molt temps, però molt molt, que volíem penjar al bloc la recepta de focaccia que fem a casa. I tantes vegades ens l’ha demanat tothom que, aprofitant que vam tornar a fer-ne fa uns dies, vam fotografiar-la per poder-vos-la ensenyar.

És una recepta que en principi requereix de robot de cuina per a preparar la massa, però hi ha gent que ens ha explicat que l’ha feta a mà, i tot i que requereix una mica més de feina, també queda molt bé.

Surt una focaccia flonja i tendra, el primer cop que la tastes sorprèn moltíssim. I us direm un secret… la que us sobri, tallada a trossets, guardeu-la al congelador sense cap problema, després amb un cop de forn, una mica torradeta, queda espectacular!

Nosaltres vam posar-hi olives negres i romaní, però també queda fantàstica amb ceba tallada a anelles ben finetes, o fins i tot amb petits trossets de formatge brie.

El toc, però, és pintar-la tota per sobre, abans de coure-la, amb un oli aromatitzat. Normalment nosaltres deixem, durant unes hores, un bon raig d’oli d’oliva verge extra macerant amb un parell de grans d’all i un grapat de fulles de romaní, però aquest últim cop vam fer-ho amb un oli ja aromatitzat.

Des de l’empresa Aromatiks ens van fer arribar uns quants olis perquè els poguéssim tastar, així que aquesta va ser l’ocasió idònia. Us ho expliquem perquè els vam trobar molt bons, i perquè sempre ens agrada parlar de petites empreses del país que intenten tirar endavant projectes interessants com aquest!

Aromatiks són un grup de gent d’Esparreguera amb experiència en maceració de licors i olis, i a través d’aquesta jove empresa ofereixen olis aromatitzats amb productes ecològics i de proximitat. En tenen de més tradicionals (alfàbrega, ceps, tòfona…) i de més atrevits (xocolata, vainilla…), tots ells boníssims.

Us recomanem que els feu una visita al seu web www.aromatiks.cat .

Nosaltres, en aquest cas, vam fer servir l’oli d’alfàbrega que podeu veure a la fotografia. La recepta de la focaccia està adaptada del bloc L’Exquisit.

Focaccia de romaní

Ingredients:

– 385 g de farina

– 6 g de sal

– 12 g de llevat fresc / 4 g de llevat sec de forner

– 2 cullerades de mel

– 3 cullerades d’oli d’oliva

– 240 g d’aigua

– Oli d’oliva verge extra (macerat amb romaní i alls)

– Sal en escames (nosaltres sal d’olives negres)

– Olives negres, romaní… al vostre gust!

Preparació

Si us macerareu vosaltres mateixos l’oli, penseu en preparar-lo unes hores abans de fer la focaccia.

Per començar, barregem els ingredients secs en un bol. Si fem servir llevat fresc el dissoldrem en una mica de l’aigua (que estigui tèbia) que tenim mesurada, i l’afegirem.

A continuació hi posem l’oli, la mel i l’aigua poc a poc a mesura que amassem. Si ho fem amb robot ho amassem a velocitat lenta i, quan estiguin els ingredients integrats, ho posem a una velocitat més alta durant uns 8 minuts. A mà ens hi haurem d’esmerar una bona estona fins que la massa estigui ben fina.

La bolejarem sobre el marbe, amb compte perquè serà una massa molt hidratada, i la deixarem llevar en un bol, tapat amb un drap humit, durant 1 hora.

Traurem l’aire de la massa aixafant-la una mica, i la posarem dins un motlle rectangular folrat de paper sulfurat. Donem forma rectangular i anivellem la superfície amb les puntes dels dits, marcant uns petits solcs. Taparem de nou amb un drap humit i deixarem reposar 1 hora més.

Amb compte perquè no ens perdi aire la massa, pintem tota la superfície amb l’oli aromatitzat, i hi aboquem també les fulles de romaní. Escampem les olives, la ceba tallada a anelles ben fines, o el que vulguem posar-hi, i una mica de sal gruixuda.

Enfornem a 200ºC durant uns 15 minuts, o fins que la focaccia estigui daurada.

Deixem refredar sobre una reixeta.

Bon profit i bona cuina.

Focaccia de romaní

Palmeretes de praliné d'ametlla

Palmeretes de praliné d’ametlla

Ja tornem a ser aquí, i després d’una aturada forçosa de dos mesos, poc a poc tornarem a engegar el bloc!

Si ens seguiu a les xarxes socials, on com heu vist hem continuat publicant, ja sabreu que hem estat de mudança. Hem deixat la Bordeta, a Hostafrancs, per anar ben a prop, al barri de La font de la guatlla. Però hi hagi calma!, que seguirem sent Els fogons de la Bordeta, el nom no canvia! :-)

I per tornar, res millor que fer-ho en companyia de la Bet i la Nuni amb un nou producte del Rebost Gourmet: el praliné d’ametlles.

Els pralinés tradicionals són els d’ametlles i avellanes, i són el resultat de triturar molt finament la fruita seca prèviament caramelitzada. El greix dels fruits secs fa que la barreja lligui i adquireixi l’aspecte oliós típic d’aquesta preparació.

Tot i que pot preparar-se a casa, aquí al Rebost Gourmet volíem parlar-vos del producte ja fet, que podeu trobar en botigues especialitzades. Avui en dia, que tant de moda està la rebosteria creativa, segur que podeu localitzar-lo fàcilment.

Nosaltres vam comprar-lo a la botiga Farinetes, del forn Baltà, a la plaça de Sants de Barcelona. En tenen tant d’ametlles com d’avellanes, en unes tarrines de 300 grams.

La manera més típica d’utilitzar-lo és en farciments de pastissos i bombons, i moltes vegades es fa servir barrejant-lo amb cacau o directament amb una ganache de xocolata.

Com podeu veure nosaltres hem optat per una opció ben senzilla, que és farcir unes palmeretes amb el praliné d’ametlles.

Sobretot no us descuideu de passar a descobrir quines propostes ens fan la Nuni i la Bet visitant els seus blocs!

Palmeretes de praliné d'ametlla

INGREDIENTS

– Una làmina de pasta de full

– Praliné d’ametlles (o d’un altre fruit sec)

– Xocolata fondant

Preparació

Escampem bé sobre la làmina de pasta de full una capa de praliné, i enrotllem la làmina per les dues bandes fins a la part central, donant la forma típica de les palmeres.

Deixem el rotlle a la nevera 10 minuts, perquè així s’endurirà una mica i aguantarà molt millor la forma quan el tallem. Podem anar encenent el forn a 180ºC per preescalfar-lo.

Pasada aquesta estona, tallem a rodanxes el rotlle, i les anem posant sobre una safata amb paper de forn. Les col·loquem bé perquè tinguin bona forma, i les aplanem una mica perquè no quedin massa gruixudes al coure’s, doncs s’inflaran lleugerament.

Les courem 15 min a 180ºC, o fins que estiguin daurades. Les deixem refredar sobre una reixeta.

Només faltarà desfer una mica de xocolata al bany maria o al microones (recordeu fer-ho a cops de 30 segons i remenant cada vegada per evitar que es cremi), i sucar-hi una mica les palmeres. En necessitareu poca, així que uns 50 grams seran suficients.

Bon profit i bona cuina!

Palmeretes de praliné d'ametlla

Pizza bianca

Pizza bianca de scamorza, llimona i tòfona

Ja tenim els blocs llestos per presentar-vos el segon producte del Rebost Gourmet d’aquest 2015: la tòfona!

I res millor per començar que recordar que l’autèntica tòfona negra és la tuber melanosporum, preneu nota d’aquest nom si no voleu que us donin gat per llebre!

Hi ha altres espècies semblants, però d’un valor gastronòmic inferior, i us assegurem que ho notareu en aroma i sabor. Òbviament us haureu de refiar d’un proveïdor de confiança per obtenir tòfones de qualitat.

La tuber aestivum, o tòfona negra d’estiu, és semblant a la melanosporum però amb un color més clar per dintre. És molt més econòmica, i també es considera de certa qualitat, encara que bastant inferior. De les que heu de fugir sempre són la tuber indicum i la tuber himalayensis, d’origen asiàtic, que físicament s’assemblen molt a la melanosporum, però són de qualitat ínfima, sense sabor ni aroma, fet que s’aprofita sovint per vendre-les l’una per l’altra.

A nosaltres i a la Bet ens les va portar la Nuni, després de passar per les Jornades de la Tòfona al Collsacabra durant el passat mes de gener, podeu llegir-ho al seu bloc.

Un tema a part són les tòfones blanques (les espècies tuber magnatum i tuber album), que només creixen al nord de Itàlia i les regions contigües de França, Eslovènia i Croàcia. De sabor i aroma diferent i molt més intens, és considerada la millor de les tòfones, però el seu preu és infinitament més car!

La tuber melanosporum podeu trobar-la a un preu aproximat de 800-1000€ el quilo. Dit així sembla exagerat, però penseu que una tòfona petita pot pesar uns 25 grams, i que per tant us sortiria per uns 20€.

I una peça petita d’aquest gramatge, com la de la foto, pot semblar poca cosa, però se li pot treure molt rendiment si parem atenció.

Pizza bianca

El primer sempre és deixar-la uns dies (dos o tres com a mínim) en un tupper amb uns quants ous a la nevera. Ja veureu quins ous tofonats més bons us sortiran, i sense haver començat encara a gastar la tòfona.

Una altra opció és guardar-la en un pot amb un arròs de qualitat també a la nevera, i així també us anirà agafant sabor. Tant això com tofonar ous, podeu fer-ho també després de començar a usar la tofona. És una manera de tenir la tofona que ens queda guardada a la nevera, i que permet aprofitar-la mentre no la fem servir directament.

Ah! Recordeu que abans d’usar-la s’ha de netejar bé amb aigua i un raspall de pèl suau (podeu utilitzar un raspall de les dents).

Heu de tenir en compte que la tòfona fresca es fa malbé relativament ràpid, tot i que tenint-la a la nevera us pot durar ben bé uns 10 dies. Si no l’heu de gastar, congeleu-la ben neta, i així la podeu ratllar ràpidament sense que es descongeli i tornar-la a desar, i us durarà molts mesos.

També heu de pensar en ratllar-la o laminar-la just abans de menjar-la, perquè gaudireu de tots els seus aromes més intensament que si la deixeu ja tallada.

Nosaltres hem preparat una pizza bianca que vam veure al programa “Cocina cosmopolita de Rachel Khoo, del “Canal Cocina”, dedicat a Nàpols. Això sí, com a massa hem fet servir la de l’Ibán Yarza, que ens encanta!

Es fa sense amassar, dura dies a la nevera, i per tant la podem tenir feta i treure-la quan ens vingui de gust usar-la. La seva altra peculiaritat és que es cou directament sobre la base del forn, no en una safata, i amb l’alta temperatura queda molt cruixent per la ràpida cocció: sembla de professional!

Per sobre vam posar-hi scamorza affumicata, la tòfona laminada, ratlladura de llimona i farigola llimonera. Com que és una pizza bianca no porta tomàquet!

I com sempre, per acabar, recordeu de visitar a la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutesper veure les seves fantàstiques propostes per cuinar amb tòfona, segur que també us encanten!

Pizza bianca

Ingredients

Per la massa (surten 3 pizzes)

– 525 g de farina

– 340 g d’aigua

– 20 g d’oli d’oliva

– 11 g de sal

– 5 g de llevat fresc o 1,5 g de llevat sec de forner

Pel farcit

Scamorza affumicata

– La pell de mitja llimona

– Tòfona al gust

– Farigola llimonera

– Oli d’oliva verge extra

Preparació

Dissolem el llevat amb l’aigua en un bol, incorporem la resta d’ingredients i els barregem bé amb la mà. Obtindrem una massa bastant enganxosa. La deixem reposar 15 minuts al bol, i la passem al marbre.

Sense afegir més farina (és millor mullar-se una mica les mans) simplement pleguem la massa sobre si mateixa. La deixem reposar 5 minuts més i la dividim en tres porcions d’uns 300g cadascuna, les quals guardem en tres bols untats amb oli a la nevera (si no les gastarem de cop podem posar-les en tuppers i aguanten uns quants dies).

Al cap d’un, dos o tres dies la massa haurà crescut dins del bol i estarà llesta per a utilitzar. Preescalfem el forn a 250º mentre anem formant les pizzes. Amb molta delicadesa posem la massa sobre el marbre ben enfarinat. Per a formar-la primer l’aixafem amb els dits, començant per la part més propera a nosaltres i dirigint-nos cap endavant. L’anem girant i repetim l’operació fins que la massa tingui un diàmetre d’uns 15 cm.

Ara és el moment de donar forma, posem més farina a sota, i un mètode molt efectiu és deixar-la penjar per la vora de la superfície on estem treballant, l’anem girant i ella mateixa anirà agafant la forma tota sola gràcies a la gravetat.

Posem la massa delicadament sobre un paper de forn (sulfurat), i acabem de donar els últims retocs a la forma. Posem l’scamorza tallada a làmines per sobre, i, assegurant-nos que el forn està molt calent, col·loquem la pizza amb el paper directament sobre la base del forn. La deixem uns 3 o 4 minuts, i quan comenci a a agafar color la posem a la part més alta per tal que es faci per sobre i es dauri una mica, durant un parell de minuts més.

Al sortir del forn hi ratllem la pell de llimona per sobre, laminem finament tòfona al gust i hi posem fulles de farigola llimonera i  unes gotes d’oli d’oliva.

Bon profit, i bona cuina!

Pizza bianca