"Naked cake" de xocolata i cafè

Naked cake de xocolata i cafè

Passat el període estival tornem a posar en funcionament el “Rebost Gourmet”, aquesta vegada amb un producte que ens agrada molt perquè és fet a casa nostra, a Barcelona, i perquè el tenim a la “Sra. Panera“, la nostra botiga de paneres gurmet.

És el Cafè Fred, un cafè que es presenta llest per prendre. Ideal per als que els agrada el cafè amb gel, però també per als que els agrada el cafè sol, doncs permet escalfar-lo sense perdre el sabor.

El perquè és molt simple: és un cafè que mai ha estat calent, doncs s’elabora artesanalment amb una tècnica de maceració en fred, anomenada cold brew; ara us ho expliquem.

"Naked cake" de xocolata i cafè

El cold brew és un procés mitjançant el qual el gra de cafè mòlt es macera en aigua freda durant 24 hores. Després d’un doble filtrat s’obté un cafè concentrat que conserva tots els matisos, dolçor natural i aromes originals. Té menys acidesa que el cafè tradicional, i una mica més de cafeina. Aquest procés permet gaudir d’un cafè natural, 100% cafè, fet artesanalment sense cap tipus d’additiu.

A més a més el “Cafè Fred” és un producte amb valor afegit, doncs l’únic residu que generen, en realitat no és un residu: els solatges del cafè es reciclen com a fertilitzant per a plantes.

Els pares de la criatura són dos germans bessons navarresos establerts a Barcelona, que des de 2015 elaboren, envasen i etiqueten el “Cafè Fred” des d’un obrador al passeig de Sant Joan.

Ens sembla que un cafè en aquest format és ideal per a cuinar, doncs permet afegir-lo a moltíssimes preparacions aportant un intens sabor a cafè, sense haver de recorrer a solubles o alternatives de menys qualitat.

Nosaltres l’hem incorporat de dues maneres a un pastís de xocolata, per una banda a l’almívar que hem posat al pa de pessic, i per l’altra a la mousse que hem fet per farcir-lo (preparat segons la recepta que vam penjar fa pocs dies).

Ep! I no us perdeu les propostes de la Bet i la Nuni!

"Naked cake" de xocolata i cafè

INGREDIENTS:

Pa de pessic

  • 5 ous
  • 60 g de farina
  • 20 g de cacau en pols
  • 5 g de maizena
  • 35 g de farina d’ametlla
  • 150 g de sucre

Mousse de xocolata i cafè

  • 150 ml aigua
  • 50 ml de cafè Fred
  • 200 g xocolata (recomanem 72% cacau)
  • Glaçons (per a fer un bany maria invers!!)

Almívar de cafè

  • 50  g de sucre
  • 40 ml d’aigua
  • 10 ml de cafè Fred

Ganache muntada de xocolata blanca

  • 50 g de xocolata blanca
  • 50 ml de nata

"Naked cake" de xocolata i cafè

PREPARACIÓ:

Pa de pessic:

Muntant els ous amb el sucre amb una batedora de barnilles durant uns 12 minuts. Hi  afegim les farines i el cacau tamisats en tres tandes, i ho integrem amb una espàtula vigilant que no ens baixin els ous.

Preescalfem el forn a 180ºC. Aboquem la mescla al motlle, que si no és de silicona haurem untat amb oli o mantega. Per aquesta quantitat de massa va bé un 23 cm, però per aquest pastís, estret i alt, vam fer servir un motlle de 10 cm i ens van sortir 3 peces.

Enfornem amb escalfor dalt i baix a 180ºC, durant uns 10-15minuts. Si veiem que se’ns daura massa, el podem tapar amb paper d’alumini. Sempre ens assegurarem de que està cuit punxant amb una broqueta i veient si surt eixuta. Deixarem refredar sobre una reixeta.

Mousse de xocolata i cafè

Posem una olla o un cassó al bany maria, i hi desfem la xocolata trossejada junt amb l’aigua i el cafè. Quan estigui la xocolata pràcticament desfeta retirem del bany maria, i seguim remenant fins que fongui del tot. Aixi, a poc a poc ja anirà perdent temperatura.

Preparem un bol amb aigua molt freda i un bon grapat de glaçons, per fer un bany maria invers. Si tenim un bol metàl·lic hi aboquem la xocolata i el posem dins el bol amb glaçons, sinó, podem posar-hi directament l’olla o cassó on l’hem desfet.

Amb unes barnilles (millor si són elèctriques…) comencem a muntar la xocolata a velocitat mitja. Haureu de tenir una mica de paciència, però al cap d’uns minuts veureu que comença a espessir, i llavors podeu pujar la velocitat al màxim. Ara vigileu, perquè hi haurà un moment que de sobte agafarà la textura de la mousse, i llavors heu de parar de cop, o es tallarà (si és talla no us preocupeu, retorneu la barreja al foc, al bany maria, desfeu-ho de nou, i torneu a començar el procés). Reservem en una màniga pastissera a la nevera.

Almívar de cafè

Simplement hem de coure l’aigua, el cafè i el sucre durant 5 minuts fins que espesseixi una mica. Reservem

"Naked cake" de xocolata i cafè

Per muntar el pastís tallem el pa de pessic pel mig, el mullem amb l’almívar, i el farcim amb la mousse. Muntem les diferents capes (nosaltres vam utilitzar dos dels petits pans de pessic que ens van sortir, oberts pel mig), i el reservem a la nevera.

Ganache muntada de xocolata blanca

Escalfem en un cassó la nata, i quan comenci a arrencar el bull l’apartem del foc i hi afegim la xocolata blanca. Remenem fins que es desfaci, ho deixem temperar, i reservem a la nevera. Quan estigui ben freda la semi muntem amb unes barnilles elèctriques.

Cobrim el pastís amb la ganache amb l’ajuda d’una espàtula de pastisseria, intentant que quedin parts sense cobrir del tot, perquè tingui l’aspecte una mica rústic típic dels “naked cakes”.

El decorem amb unes maduixes i unes avellanes garapinyades.

"Naked cake" de xocolata i cafè

 

Mousse de xocolata i aigua

Mousse de xocolata fàcil

Avui començarem amb una petita lliçó de ciència: una emulsió és la mescla de dos elements que no poden barrejar-se, i l’exemple més típic n’és la unió d’aigua i greix, que en emulsionar incorporaran aire a l’interior.

Aquest és un principi bàsic en moltes preparacions alimentaries, com la maionesa o la mantega. I una mousse es crea segons les mateixes pautes.

La recepta de la mousse clàssica porta greixos com la nata i la mantega, i ou, que amb la seva proteïna fa d’estabilitzant. Però hi ha quelcom tant evident que sembla estrany que ningú hi hagués pensat abans, i és que aquests greixos afegits no són necessaris per fer una mousse, doncs la xocolata ja té greix per si mateixa (i moltes vegades en una proporció més alta que la pròpia nata), així com lecitina, que fa d’estabilitzant en canvi de l’ou.

A aquesta conclusió hi arribà fa anys Hervé This, un físic-químic francès, considerat el pare de la cuina molecular, que des de finals dels 80 s’ha dedicat a la investigació des de l'”Institut National de la Recherche Agronomique” de França, tot col·laborant amb els millors cuiners perquè ciència i gastronomia anessin de la mà per innovar en el món de la cuina.

Per tant, podem preparar una boníssima mousse de xocolata sense res més que aigua i xocolata, i per tant sense lactosa, sense ou i totalment vegana.

Aquesta recepta ja fa anys que corre per les xarxes, però sempre n’hem trobat dues versions: la que calcula la quantitat d’aigua segons el greix que tingui la xocolata, i una de més senzilla, que fa servir aigua i xocolata a parts iguals. I com que no vam trobar gaire consens en una fórmula per fer el càlcul, per fer-ho fàcil vam usar la segona opció, a parts iguals, i ens va funcionar.

Si sou d’aquells que gaudiu amb la xocolata, feu aquesta recepta; és molt fàcil, i no us n’arrepentireu!

Mousse de xocolata fàcil

Ingredients: 6 racions aprox.

  • 200 g d’aigua
  • 200g de xocolata (recomanem 72% cacau)
  • Glaçons (per a fer un bany maria invers!!)

Preparació:

Posem una olla o un cassó al bany maria, i hi desfem la xocolata trossejada junt amb l’aigua. Quan estigui la xocolata pràcticament desfeta retirem del bany maria, i seguim remenant fins que fongui del tot. Aixi, a poc a poc ja anirà perdent temperatura.

Preparem un bol amb aigua molt freda i un bon grapat de glaçons, per fer un bany maria invers. Si tenim un bol metàl·lic hi aboquem la xocolata i el posem dins el bol amb glaçons, sinó, podem posar-hi directament l’olla o cassó on l’hem desfet.

Amb unes barilles (millor si són elèctriques…) comencem a muntar la xocolata a velocitat mitja. Haureu de tenir una mica de paciència, però al cap d’uns minuts veureu que comença a espessar, i llavors podeu pujar la velocitat al màxim. Ara vigileu, perquè hi haurà un moment que de sobte agafarà la textura de la mousse, i llavors heu de parar de cop, o es tallarà!

Si és talla no us preocupeu, retorneu la barreja al foc, al bany maria, desfeu-ho de nou, i torneu a començar el procés.

Repartiu-ho en petits recipients i guardeu-ho a la nevera, doncs amb el fred s’endurirà una mica més. I a gaudir!!

Mousse de xocolata fàcil

Gelat de romaní

Gelat de romaní

És estiu i el cos ens demana receptes refrescants que aplaquin una mica la calor, per això us proposem el rei d’aquesta estació de l’any: el gelat.

Aquest és de romaní, boníssim i realment senzill. Si no l’heu tastat mai és un sabor que us sorprendrà, aromàtic i refrescant.

Nosaltres el vam tastar per primera vegada fa uns anys, al mític restaurant “Cal Carter” de Mura, i ens en vam enamorar a l’instant. Estava clar que intentaríem versionar-lo a casa!

Si teniu geladora només cal que feu la preparació que us proposem, l’introduiu dins la màquina i seguiu els passos que feu normalment.

Si no en teniu també podeu fer-lo, només caldrà que el poseu al congelador i l’aneu remenant unes quantes vegades durant unes hores perquè es trenquin els cristalls a mesura que es congela.

Us animeu a preparar-lo?

Gelat de romaní

Ingredients:

  • 350 ml de llet
  • 200 ml de nata líquida
  • 1 branca de romaní
  • 45 g de llet en pols
  • 100 g de sucre
  • 1 cullerada de golden syrup o de mel

Preparació:

Bulliu la llet amb el romaní i el sucre. Deixeu infusionar fins que es refredi bé, millor d’un dia per l’altre, a la nevera.

Munteu la nata amb la llet en pols, afegiu el golden syrup o la mel, i remeneu bé amb la llet infusionada colada. Hi afegiu també unes fulles de romaní ben picades.

Poseu la barreja a la geladora i seguiu les instruccions com feu sempre amb la vostra màquina.

Si no teniu geladora poseu-ho al congelador en un recipient apte. Remeneu la barreja amb una forquilla cada hora per anar trencant els cristalls a mesura que es va congelant. Repetiu l’operació unes 3 o 4 vegades, fins que vegeu que el gelat ha agafat una bona textura. Deixeu acabar de congelar.

Gelat de romaní

Llamàntol a la menorquina

Llamàntol a la menorquina

Sabíeu que estem en plena temporada de llamàntol? Per això us en parlarem avui, en un nou “Rebost Gourmet”!

Els millors mesos del llamàntol són “els que no tenen R”, és a dir, del maig a l’agost. La veda per la pesca s’aixeca durant els dos últims mesos.

Tot i això avui en dia trobem llamàntols durant tot l’any, doncs l’espècie més consumida a Europa és el llamàntol americà (Homarus americanus), que no és de tanta qualitat com les espècies europees (Homarus gammarus i Homarus vulgaris), per això normalment és més econòmic.

El diferenciareu perquè té la closca de color marró-vermellós, i els llamàntols europeus tenen el dors molt més fosc (segons la zona poden ser més negres o més blavosos). En coure’l, el llamàntol americà es torna d’un vermell més apagat i marronós, i l’europeu agafa un vermell molt més intens (amplieu informació sobre la curiosa pigmentació dels llamàntols, en aquest article!)

En el cas dels llamàntols, respectar els períodes de pesca no és només una qüestió de cicle reproductiu, sinó també del propi creixement de l’animal. A mesura que es fa gran va renovant la closca, i segons la fase en la que es trobi pot tenir menys massa muscular i a més estar inflada d’aigua, cosa que implicaria una baixa qualitat de la carn.

Llamàntol a la menorquina

El llamàntol és un animal solitari i agressiu, sovint carronyaire però que també s’alimenta de petits peixos, cefalòpodes, mol·luscs i altres crustacis (a vegades fins i tot té comportaments caníbals!). Per tot plegat se’ls lliguen les pinces en pescar-los, per poder manipular-los amb seguretat, i perquè podrien atacar-se entre ells!

Hi ha moltes maneres de preparar el llamàntol, però nosaltres hem optat per cuinar-lo fregit amb patates i ou ferrat, seguint una de les maneres tant fantàstiques que tenen a Menorca de preparar la llagosta (aquesta, famosa per la recepta del Cafè Balear, del Port de Ciutadella). Us assegurem que el plat és la bomba!

Per cert, ja que parlem de llagostes… siusplau, no les confongueu amb els llamàntols! És molt senzill de diferenciar-les: aquestes no tenen pinces però posseeixen unes grans antenes plenes d’espines, i a més acostumen a ser bastant més grans que els llamàntols!

Recordeu que els blocs de la Nuni i la Bet també tenen llestes les seves propostes per al Rebost Gourmet d’aquest mes, així que no dubteu en visitar-les per veure quines receptes han preparat! ;-)

Llamàntol a la menorquina

Ingredients (4 persones)

  • 4 llamàntols
  • 4 patates mitjanes
  • 4 ous
  • 3 grans d’all
  • 1 fulla de llorer
  • Farina
  • Oli d’oliva suau
  • Sal

Preparació

Primer de tot deixarem llestos els llamàntols. Els separarem la cua del cap, la tallarem a rodelles gruixudes (3 o 4 trossos), i la reservem.

Separarem també les pinces (els caps els congelarem per fer-ne un bon fumet un altre dia), i hi marquem un tall a la closca amb l’ajuda d’un ganivet i una mà de morter, perquè després ens sigui més fàcil extreure’n la carn.

En un cassó posem aigua a bullir i hi escaldem les pinces durant un parell de minuts, les colem i deixem refredar. N’extreiem la carn intentant que ens quedin senceres i ho reservem.

Pelem i tallem les patates. Les confitem en una paella amb abundant oli amb tres grans d’all i una fulla de llorer, fins que estiguin toves. Les retirem i reservem.

Salem i enfarinem el llamàntol (la cua i les pinces pelades) i el fregim a foc viu en el mateix oli que hem confitat les patates. Quan estigui fet el posem en un plat amb paper absorvent, i el podem reservar dins del forn calent, però apagat, per tal que es mantingui calent.

En aquest mateix oli tornem a posar les patates a foc fort, i les daurem. Les posem sobre paper absovent per escorrer-les bé, i les salem.

Mentrestant anem fent els ous ferrats en abundant oli calent.

Servim les patates amb el llamàntol i els ous per sobre.

Llamàntol a la menorquina