Pa d’olives verdes

Avui sí, aquesta vegada actualitzem amb una recepta! Teníem ganes de fer pa, i ho hem fet a partir de la recepta d’un company de la blocosfera, el Xavier del bloc Rossejat (gràcies!!).

El resultat ha estat impressionant, quin gust menjar-se un pa amb tomàquet amb un pa així!

Però ja no és només el pa, sinó tot el procés en sí, l’oloreta de llevat per tota la casa realment feia venir salivera!

No era la primera vegada que en fèiem, però encara ens queda bastant per investigar en el món dels pans; tenim ganes d’animar-nos un dia amb el llevat mare, però de moment, vam haver de fer alguna petita variació de la recepta “robada”, com utilitzar llevat fresc (avui en dia en trobem quasi a qualsevol supermercat, nosaltres n’hem vist tant al Consum com al Mercadona), i fer servir les olives directament sense macerar-les. A més a més vam fer servir les proporcions per a mig quilo de farina.

Ingredients

– 500 g de farina de força

– 325 ml d’aigua

– 35 g d’oli d’oliva

– 10 g de llevat fresc

– Una culleradeta de sal

– Un grapat d’olives verdes

– Un polsim d’orenga

Preparació

Tallem les olives a bocins sense pinyol, i les deixem dins un petit recipient amb l’oli d’oliva i l’orenga.

Dissolem el llevat amb una mica d’aigua en un got, i en un bol gran el barregem amb la farina i la sal, afegint-li la resta d’aigua en dues o tres vegades. Anem pastant fins aconseguir una massa ben fina que se’ns desenganxi fàcilment dels dits sense trencar-se. Durant el pastat afegim les olives amb l’oli.

En fem una bola i deixem reposar la massa a la nevera en un recipient tapat amb film transparent durant tota la nit. Aquesta vegada hem optat per fer la fermentació llarga i s’ha notat pel que fa a aromes; la vegada anterior vam fermentar només durant unes hores (fora de la nevera tapant amb un drap lleument humit) i la diferència es nota, així que si teniu temps recomanem deixar-ho reposar 24 hores.

L’endemà ja podem treure la massa de la nevera (veureu que ha més que duplicat el seu volum), i mentre preescalfem el forn a 200-250 graus, pastem molt lleugerament a la vegada que donem la forma desitjada al pa o als panets, intentant que la massa no perdi molt aire. Posem les peces sobre sulfuritzat a la safata del forn, enfarinem una mica per sobre i els fem els talls.

Deixem reposar una mitja hora i ho posem al forn coent-se fins que el pa estigui daurat. Estarà cuit quan soni a buit si piqueu la crosta de sota del pa.

Al principi de la cocció hem de donar humitat al forn. Nosaltres fins ara ho havíem fet sempre llençant aigua amb un polvoritzador, però hem provat la tècnica Rossejat de posar uns quants glaçons a la part de baix del forn (sota la safata, al “terra” del forn), i és molt més pràctic, doncs van alliberant vapor poc a poc a mesura que es desfan.

I això és tot! Per molt bona olor que faci el pa (ja voreu, ja!!), deixeu que es refredi una mica abans de provar-lo si no us voleu cremar la llengua!

Crec que no tardarem gaires dies en tornar-ne a fer, ens morim de ganes de repetir i provar noves combinacions!  Mentrestant…

Bon profit!

I com deia en Pastellé, que tingueu una bona cuina!

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

···

Pa, segons el mètode Bertinet

Panets de pipes i nous