Panellets

L’origen d’aquest dolç tant nostre, així com també la celebració de la pròpia castanyada, sembla ser que es remunta fins al segle XVIII.

Llavors, no la nit del 31 d’octubre, sinó la de l’1 al 2 de novembre (la nit que va del dia de Tots Sants al Dia dels Morts), els campaners es passaven la nit tocant a difunts per fer que tota la població restés en vetlla i recordés que havia de resar les seves oracions als familiars morts.

Per resistir millor les temperatures de la nit durant les vigílies, eren típiques menges hipercalòriques i que per la seva composició no es fessin malbé fàcilment: castanyes calentes (fruit abundant en aquesta època de l’any), fruita confitada, i uns panets dolços beneïts que derivarien en els panellets que coneixem avui en dia.

Sense voler crear conflicte amb les receptes de cadascú, encara que he sentit dir a moltes persones que la massa del panellet duu patata o moniato, la recepta tradicional diu que el panellet està fet únicament amb massapà (ametlla, sucre i ou) i ratlladura de llimona. El que si que difereix bastant amb tothom, però, són les proporcions d’ingredients que cadascú utilitza.

La recepta que ja feia de petit amb la meva avia, i que és la que he seguit fent servir, correspon a dues parts d’ametlla per una de sucre (he vist algunes receptes que ho fan a parts iguals), i a més a més muntant les clares a punt de neu (la majoria de gent posa l’ou sencer directament).

En la meva opinió la clau està realment en el fet de deixar reposar la massa un dia sencer, de manera que el sucre es fon i en resulta una barreja ben suau.

Ingredients

(per un quilo i mig de panellets)

– 800 g d’ametlla molta

– 400 g de sucre

– 5 ous

– 1 llimona mitjana

– Pinyons, ametlla picada, codonyat, cireres confitades, sucre llustre, fruits secs, cacau en pols, coco ratllat, cafè soluble…

Preparació

Utilitzarem un bol, olla o recipient gran. Hi posem l’ametlla molta i el sucre, i amb les mans ho barregem força fins que quedi ben mesclat. Amb un altre recipient al costat, anem trencant els 5 ous i en separem les clares, afegint directament els rovells a la barreja anterior.

Seguim treballant la massa dels panellets, fins que es barregin bé els rovells. Afegim ara la ratlladura d’una llimona, la qual si és bastant gran no caldrà que posem sencera, doncs el gust seria massa intens. La massa resultant encara serà bastant seca.

Muntem a punt de neu les clares, i les anem afegint a la massa a poc a poc i pastant sense parar.

Tapem el recipient amb un drap i ho deixem a la nevera unes quantes hores, tota l’estona que puguem. L’ideal seria fer la massa el dia abans perquè reposés durant 24 hores.

Per fer els panellets, agafem amb una cullereta una petita quantitat de la massa, i la pastem amb les mans fins fer una bola. Veurem com si la pasta encara era una mica gruixuda, s’acaba d’afinar al donar-li forma. Ara és quan hem de decidir de que farem el panellet.

Pels de pinyons o ametlles, enganxarem directament els fruits secs i després els pintarem amb ou.

En podem fer de massapà sol (tot i que tindrà el sabor de la llimona) passant les boletes per una tasseta amb sucre llustre. Podem fer el mateix per posar-hi coco. Les cireres confitades les posarem tallades per la meitat. I si en volem fer de xocolata només caldrà barrejar directament una mica de cacau en pols amb una porció de massa. Si els volem de cafè, farem el mateix, però dissolent el cafè soluble en unes gotes d’aigua (si en posem massa la pasta quedarà aigualida i no ens sortiran les boles). Aquests últims, una vegada feta la bola, també podem passar-los per sucre llustre.

Per acabar, els de codonyat els farem fent un xurro, aixafant-lo, obrint un solc a tota la part central, posant-hi una tira de codonyat, i tornant a tancar per donar-li forma altra vegada de xurro, tallant-ho després a rodanxes.

Els que porten fruits secs, i els que no tenen sucre llustre per fora (com els de codonyat), els pintarem una mica amb ou batut de manera que quedin brillants una vegada cuits.

Posats sobre la safata, amb paper sulfuritzat o escampant-hi una mica de farina, els courem a foc bastant fort, uns 220/230ºC, durant uns 10 minuts. De tota manera cada forn és un món, i es tracta de traure’ls quan comencin a enrossir-se per sobre. Al panellet ha de fer-se-li una mica de crosta per fora, i quedar mig cru per dins, sinó resulta sec al menjar-lo.

Molt bon profit!

I com deia en Pastellé, que tingueu una bona cuina!

···