Aquest vespre tornem a actualitzar parlant-vos del sopar de castanyada. Aprofitarem per comentar uns quants dels plats que vam fer, i que ja estan penjats al bloc, i també per explicar una nova recepta, la dels xips de moniato, la més senzilla de tot el sopar, però segurament una de les més bones (com a mínim segons el meu parer, i és que estaven boníssims!).
Com us deia, abans de posar-nos a parlar de la recepta d’avui, comentarem alguns dels plats del sopar. I ho farem per sobre, simplement per recordar-vos que les receptes les podeu trobar ja al nostre bloc, doncs les hem explicat amb anterioritat.
La recepta que vam fer servir pel pa de nous és la mateixa que pel pa d’olives que podeu trobar aquí, simplement canviant una cosa per l’altra. Podeu provar-ho amb pipes també, o amb altres fruits secs que també us agradin (també podeu mirar aquesta altra entrada de panets).
La crema de carbassa la teníem feta d’uns dies abans, i desada al congelador. La veritat es que resulta molt pràctic poder avançar feina d’aquesta manera, sobretot en un sopar on s’han de fer tants plats, i més encara tenint en compte que una vegada descongelada i escalfada en un cassó, el resultat és exactament el mateix que si estigués acabada de fer. Aquí teniu la nostra recepta per la crema.
Les cassoletes de tardor vam fer-les de manera semblant als cistellets de verdures que podeu trobar aquí. Partint d’un sofregit de ceba, vam posar-hi bolets (en aquest cas rossinyols i camagrocs), moniato i castanyes. Com veureu, la recepta és bastant senzilla, però també improvisada; podem preparar el farcit amb el que tinguem a mà en cada moment.
Pel que fa al risotto de carbassa i trompetes de la mort, només cal que visiteu aquesta recepta, un risotto de trompetes al qual simplement haurem d’afegir carbassa a dauets quan preparem el sofregit. La combinació del taronja de la carbassa i el negre de les trompetes, va quedar impressionant per un sopar de castanyada!! Pel que fa a l’escuma de castanyes que acompanyava el risotto, l’explicarem properament en una entrada especial dedicada al sifó.
I ara sí, la recepta del xips de moniato, la mar de senzilla.
Ingredients
– 1 moniato
– Oli d’oliva
– Sal
Preparació
Tallem el moniato amb l’ajuda d’una mandolina, per aconseguir làmines molt molt fines. Les fregirem en oli abundant, posant-ne poques a la vegada a la paella, per evitar que es toquin gaire. És feina, però s’ho val!
I quan retirar els xips del foc perquè estiguin cruixents i no s’estovin? Hem comprovat que quan ja no deixen anar bombolletes estan en el punt per treure’ls i posar-los sobre paper absorbent. Quan ja estiguin freds els hi posarem força sal per servir-los. La gràcia del plat és el contrast de la sal amb el gust del moniato, més dolç que no pas el de la patata.
Esperem que us agradin!
Bon profit!
I com deia en Pastellé, que tingueu una bona cuina!
No se me había ocurrido… los había hecho evidentemente con papa y con berenjena, pero con boniato no se me había ocurrido… bueno que gracias a ti amplio mis posibilidades… ;) Buena semana.
M'agradaM'agrada
Vau fer un sopar plenament de tardor!
Les xips de moniato queden boníssimes, per mi també hauria sigut una de les coses més bones de la nit. Cruixents i amb el puntet de sal queden delicioses, oi?
M'agradaM'agrada
Jo només he tastat els moniatos al forn… M’hauré de posar les piles i tastar els vostres!!!
M'agradaM'agrada
A casa som aficionats als moniatos fregits, en forma de xips o tallats en forma de làmines o de palla .. són increïblement bons i molt poc coneguts … sempre sorprenen
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Aquests xips són boníssims, a més, com que son molt dolços li donen un gust especial. Nosaltres un cop cuits els empolvorem amb curri!
M'agradaM'agrada
estan boníssims! nosaltres també n’hem fet, combinat amb xips de pastanaga i carabassó! ummmmmm
M'agradaM'agrada
nunca he hecho chips de boniato, tienen que estar buenísimos.
bs!
M'agradaM'agrada
Què bons! Amb aquestes fotos sembla que en pugui agafar algún, llàstima que la tecnologia no doni per tant!jiji!! Tinc algún moniato per casa que volia fer amb cous cous, en guardaré una mica per provar aquestes xips!!:)
Molts petonets!
M'agradaM'agrada
Els xips de moniato juntament amb els de remolatxa em xiflen! amb un xic de sal són un vici total, més que les típiques patates.
Petons, guapos!
M'agradaM'agrada
No había probado nunca el boniato hasta este fin de semana. Me gustó. Seguro que estos chips están buenísimos.
M'agradaM'agrada
Una delicatessen, seguro.
BESOS
M'agradaM'agrada
No n’he fet mai, ja toca no? Quina passada!
M'agradaM'agrada
De petit els moniatos rostits eren la meva postres preferit. Els moniatos i la carbassa. La veritat és que darrerament és rar que els mengi … i aquesta forma de preparar-m’ha agradat molt.
M'agradaM'agrada
Dono fe de que tot està boníssim, que ho he tastat de primera mà!
M'agradaM'agrada
Gràcies pel vostre comentari al meu blog i benvinguts a la meva cuina!
Els xips de moniato són boníssims!! I aquí una idea per un aperitiu: xips de moniato amb un tros de foie micuit al damunt amb uns flocs de sal i reducció de vi negre. :p
Fins aviat!
M'agradaM'agrada
Aquest xips són boníssims, els he provat a restaurants però no els he fet mai a casa, els faré segur!
Petonets
M'agradaM'agrada
Ya me habéis picado con los chips!!! Mañana mismo voy a comprar!!! Es que tienen que estar de muerte!!!
Un besote guapísima!!!!!!!!!!!
M'agradaM'agrada
He preparado sólo una vez el chips de boniato y me encantó, su sabor dulcecito es delicioso. Que buen despliegue de recetas, estan deliciosas.
Sólo por curiosidad, por qué algunas personas pueden poner su foto de perfil y otras no? :)
Besitos.
M'agradaM'agrada
Hay que tener activado un perfil en Gravatar! Aquí en los blogs de WordPress ya te viene la opción para activarlo y poner tu foto, así cuando comentas aparece la misma junto al nombre. En blogspot no se como funciona, pero también puede activarse :D
M'agradaM'agrada
La verdad es que salen buenísimos. Nosotros los pusimos como acompañamiento/adorno de nuestra crema de boniatos esa misma noche.
M'agradaM'agrada
Mira que m’agrada el moniato i no se m’havia acudit mai de preparar-ne xips, què bones han d’estar!
feia molt de temps que no sentia parlar d’en Jaume Pasteller i de la bona cuina :-)
M'agradaM'agrada
Jo els faig igual, però amb una mica de sucre per sobre.
M'agradaM'agrada