Tàrtar de tonyina

Quin dia més maco avui: 11 de l’1 de l’11! Sembla ser que la paraula “capicua” (que designa els nombres palíndroms) va començar-se a usar a Barcelona a principis del segle XIX a partir del col·leccionisme de bitllets de tramvia. El fet de que en una sèrie numèrica els capicues sempre siguin escassos, els ha dotat popularment d’una aura màgica i de sort.

No és que sigui gaire màgic el plat que us presentem avui, però vam fer-lo en un dels dinars d’aquestes festes, i l’hem repetit fa poc estrenant uns plats la mar de macos que ens van portar els reis d’Orient, molt culinaris enguany, i tan màgics com sempre.

El tàrtar no l’hem fet mai com a plat individual, sinó com a part d’un pica-pica. Ens resulta més lleuger així, simplement acompanyant-lo d’unes torradetes: boníssim!

Ingredients

– 200 g de llom de tonyina vermella

– Mitja ceba petita

– Un bon raig de salsa de soja

– Unes gotes de llimona

– Mitja culleradeta de mostassa en gra

– Mig alvocat

– Sal, pebre i oli

– Llavors de sèsam i reducció de salsa de soja (opcional per emplatar)

Preparació

Començarem picant la tonyina a daus molt molt petits, sempre amb ganivet; no fem servir robots ni batedores elèctriques. Tallem també la ceba molt fina, i la barregem amb la tonyina en un bol.

Hi afegim el raig de salsa de soja, la llimona, la mostassa, un polsim de pebre i una mica d’oli, de manera que la tonyina resti ben impregnada (no cal que quedi coberta de salsa), i ho deixem macerar, aproximadament una hora, tapat amb film a la nevera.

Al moment de servir el tàrtar aixafarem bé la polpa de l’alvocat amb una forquilla, i ho barrejarem amb unes gotes de llimona, sal i oli. Amb l’ajuda d’un motlle rodó emplatador, col·loquem una capa d’alvocat al fons i acabem d’omplir amb la tonyina macerada. Pressionem una mica per fer-li agafar forma i que no se’ns desmunti al retirar el motlle.

Presentem acompanyat de llavors de sèsam i una reducció de salsa de soja.

Bon profit i bona cuina!

···