Avui és 1 de febrer, i fa exactament mig any que vam publicar la nostra primera recepta inaugurant aquest bloc. Han estat sis mesos fantàstics compartint receptes, descobrint blocs i coneixent gent apassionada per la cuina i el bon menjar; i la intenció és que així segueixi sent durant molt de temps. Gràcies a tots els que ens heu acompanyat durant aquests mesos!
I per un dia especial, una recepta especial, doncs la que us presentem avui és una d’aquelles que la Sandra sempre ha vist fer a casa. Va ser un plat que realment em va sorprendre, i molt gratament; una cosa tan senzilla i tan bona! Es pot fer en un moment, i és ideal per un sopar ràpid. I si no ens importa que el sopar no sigui lleuger del tot… el millor és acompanyar-ho d’uns bocins de pa fregit!
Ingredients (2 pers.)
– 4 ous
– Mitja llauna de tomàquet natural triturat
– Un all
– Oli, sal i pebre
Preparació
Trinxem l’all ben petit i el daurem en una paella amb oli a foc suau. Afegim el tomàquet i el sofregim; salpebrem.
Hi posem els ous batuts i remenem sense parar fins que comenci a quallar. A casa ens agrada que l’ou quedi una mica cru, així que ho retirem ràpid quan el remenat encara està sucós.
Servim acompanyat de pa fregit o torrat.
Bon profit i bona cuina!
TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:
– Quiche d’espinacs i tomàquet sec
Els fogons de la Bordeta 
Mmmm!! un plat senzill però ben bo!
Per molts anys!!
M'agradaM'agrada
Doncs si, sembla que té bona pinta aquest remenat, i ja ens fa falta moltes vegades coses ràpides a taula.
Una abraçada.
Nova adreça: http://fogonsdelacuinaataula.blogspot.com/
M'agradaM'agrada
Mmmmmmmm, es de esos platos que brillan por su sencillez, si es que no se necesita más!!!! Delicioso, con un panecito tostado montas una cena de 5 tenedores!!!!!
Un besazo guapísima!
M'agradaM'agrada
Moltes felicitats pel vostre aniversari de blog!!!
Per cert, me mare sempre em parla d’un remanat que li feia la meva àvia i que li agradava molt que era de tomàquet, però mai m’havia sapigut dir com era per a fer-li jo! Ara crec que per fi, gracia a tu, he pogut tenir la recepta!!!! Un dia la sorprendre i ja veuras que contenta es posarà de recordar-lo. Moltes gràcies!!! :DD
M'agradaM'agrada
Muchas felicidades por vuestro cumple-blog. Seguro que nos quedan muchas buenas recetas que disfrutar de vosotros. Como ese revuelto, sencillo pero delicioso.
Besos
M'agradaM'agrada
Així que la criatura ja té 6 mesos!, felicitats per fer tantes delícies en tan poc temps. Sabeu?, aquest plat que presenteu també és d’aquells que quan els faig em veig a casa els meus pares sucant pa. A casa sempre n’hem dit (amb tota la conya de dir-ho malament): “RABULTILLU”, ja,ja, hi ha paraules que formen part del diccionari particular de cada casa,oi?… Un plat per sucar-hi pa, i pa, i pa… Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Aix, que en fa de temps que no en menjo!
Moltes felicitats pel mig any i que en feu molts més!
Petonets.
M'agradaM'agrada
Nois! Enhorabonaaa!! Com passa el temps, eh? Doncs espero que encara ens acompanyeu molts mesos més, perquè amb plats com aquest… Nyam nyam. Súper senzill, però deliciós. Ho provaré segur, perquè els remenats m’encanten!
Petons!!
M'agradaM'agrada
això ha de ser boníssim!!!
el temps a la blogosfera passa volant, oi?
M'agradaM'agrada
Saps que no l’he fet mai? sempre que faig un remenat és amb verduretes o pernil dolg, però aquesta recepta és boníssima. La meva mare alguns cops l’havia cuinat i ens agradava molt! però la tenia oblidada!!! Aquesta setmana segur que cau! I la presentació fantàstica!!! Visca els de la Bordeta!!!! petonets guapos
M'agradaM'agrada
No em preguntis per què, però em posa això!! Sort que sé que sou vosaltres… El Blogspot està boig! Hahaha!
M'agradaM'agrada
ostres! que ja no voldreu ser els meus amics!!!! no us he felicitat per aquest mig any!!!! Moltes felicitats guapos! teniu un bloc fatàstic!!!!! molts petonets
M'agradaM'agrada
Senzill i deliciós. Són els plats que més m’agraden i els que acaba recordant tothom sempre, oi?
Petons!! ;)
M'agradaM'agrada
A per sis mesos més!El remenat és boníssim. Admet molts ingredients i a mès fàcil de fer en qualsevol moment de necessitat.
M'agradaM'agrada
Quan era petita, havia vist moltes vegades, al meu pare prepara-se aquest plat.Abans no ho hahues menjat…ara siiii
un petonet
M'agradaM'agrada
Sandra felicidades por el medio año del blog y que sigas muchos meses mas,años..
sabes que este remenat de tomaquet me has recordado mis años mozos cuando hacia travesa por la montaña la de veces que me hacia este remenat con el fugonet
Un peto
miquel
M'agradaM'agrada
Mooooooltes felicitats!! Un plat que el meu pare fa sovint i que a tots ens encanta… Jo no l’he fet mai, no el tinc presents, així que me l’apunto!! Molt bé! petonets
M'agradaM'agrada
Feliç aniversari! Dessitjo que ens duri molt la dèria de cuinar i compartir aquest espai
M'agradaM'agrada
Mmmmmmmmm té una pinta genial!!!.. Us podeu creure que mai he menjat un remenat de tomàquet??? No té perdó.. i ara no tinc excusa…
Petonets
M'agradaM'agrada
Els “remenats” son boníssims, senzills i ràpids de fer. En resum ideal per les presses amb que vivim.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Un remenat per sucar-hi pa.
Petons
M'agradaM'agrada
os3, no he probat mai un remenat de tomàaquet….ha d’estran ben bo!!!! per sucar pa!!! ;)
Petunets,
Eva.
M'agradaM'agrada
Ostres, tan senzill i no ho havia fet mai… Faig remenats de bolets, d’espàrrecs, de gambes, d’espinacs de… però no n’havia fet mai de tomàquet! Ems sembla una idea fantàstica, avui mateix ho porovaré!
I felicitats pel mig anyet :)
M'agradaM'agrada
Aquests plats ràpids i sencills, què bons estan!! i és que els ous ens donen molt de joc! (de bon rotllo, eh?)
Que tingueu bon dia!
M'agradaM'agrada
Senzill i saborós, què més es pot demanar?
M'agradaM'agrada
Motes Felicitats per aquest mig any de vida! sou uns cracks….ahhh i moltes felicitats per la recomenació que us han fet a directo al paladar!! :)
Aquest remenat em sembla molt saborós…amb una mica de pa com dieu em va de fàbula!!!
Molts petonets
M'agradaM'agrada
Què fàcil i que bo, li ensenyaré al meu fill que li faà il·lusió cuinar-ho.
M'agradaM'agrada
Aquesta recepta era de les habituals en casa quan jo era xicoteta, ja que la gent del poble la fa molt. També és típica per ahí? Ja fa molt de temps que no en menge, i això que de tant en tant em ve al cap i tinc ganes de fer-la. Està molt bona. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Aquest remenat el feia la meva àvia i la mare, moltes vegades per sopar. Jo també l’he fet moltes vegades.
M'agradaM'agrada