Pastís “sevillano”

Fa uns dies va caure en les meves mans, en forma d’obsequi culinari de part de ma mare, un pot de massa mare per fer un pastís. El diumenge vam coure’l, us expliquem com va anar tot.

Tant jo com la Sandra en desconeixíem l’existència, però sembla ser que això del pastís “sevillano” és una cadena que ja fa anys que ronda per la geografia peninsular, també conegut pel nom de “bizcocho de las Carmelitas Descalzas de Sevilla”. Entre d’altres, per exemple, vaig trobar que ja l’havia fet fa temps la Gemma de La cuina de casa.

Es tracta de, a partir d’un got de massa mare que algú et regala, anar-la alimentant i remenant de manera que vagi creixent i després puguem partir la massa en 4 parts, 1 per cuinar el pastís, i les altres 3 per regalar-les a algú (algú a qui li desitgem sort i salut, no hem d’oblidar que això és una cadena d’aquestes d’amistat! Sort que no és un email, sinó un pastís! hehehehe)

A través del Twitter i de la pàgina de Facebook vam anar fer el seguiment de l’evolució de la massa, i aquí podeu fer-hi una ullada si voleu fer-vos una idea del procés de “creixement” del petit monstre que vam criar a la cuina durant 10 dies!

Dels ingredients que calia afegir vam corregir-ne l’oli, que en vam posar poc més de mig got; les panses tampoc les vam posar, i vam canviar la vainilla per sucre avainillat.

Què ens ha cridat l’atenció del pastís? Primer, que els 10 dies que es passa la massa creixent, s’ha de tenir fora de la nevera: realment fa entre por i angúnia anar afegint sucre, farina i llet a una massa no refrigerada… Però tranquils, que no us sortiran xampinyons dins del bol!

Segona qüestió que ens ha sorprès: després de 10 dies fent fermentar la massa, al final se li acaba posant un sobre de llevat? Suposo que amb la quantitat de massa que surt, no pujaria de cap manera sinó! Però vaja, el més important és que el que ens ha sorprès de veritat, és que va sortir un pastís boníssim!

Ingredients

– 1 got de massa mare del pastís

– 4 gots de farina

– 3 gots de sucre

– 2 gots de llet

– 1 got d’oli

– 1 got de nous

– 2 ous

– 1 sobre de llevat químic (tipus Royal)

– 1 poma trossejada

– 150 g de panses

– Sal, canyella i vainilla.

Preparació

Dia 1: abocar el got en un bol gran i afegim 1 got de sucre i 1 got de farina (no barregem).

Dia 2: barregem amb una cullera.

Dia 3: no fem res.

Dia 4: no fem res.

Dia 5: afegim 1 got de sucre, 1 got de farina i 1 got de llet (no barregem).

Dia 6: barregem amb la cullera.

Dia 7: no fem res.

Dia 8: no fem res.

Dia 9: no fem res.

Dia 10: separem la massa en 4 parts, 3 les guardem en pots per regalar-los a algú, i l’altre el fem servir per fer el nostre pastís:

Hi afegim 2 gots de farina, 1 got d’oli, 1 got de sucre, 1 got de llet, 2 ous, 1 got de nous, 1 sobre de llevat químic (tipus Royal), 1 poma trossejada, 150 g de panses, un polsim de sal, una mica de canyella i de vainilla.

Posem la mescla en una llauna o motlle untat en oli, i enfornem a 180ºC durant uns 45 minuts. Atenció al motlle que fem servir, doncs us pot sortir un gruix bastant important, i la cocció serà una mica més llarga.

Només desitjar sort a l’Amàlia, la Gemma i la Isabel, a qui hem obsequiat amb un pot de la massa! A veure si surt igual o més bo que el nostre!

Bon profit i bona cuina!

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Pastís de poma

Brownie

···

Advertisements

32 pensaments sobre “Pastís “sevillano”

  1. judith diu:

    Visca!!!!!!!!!! per fi podem veure la criatura!!! com he rigut amb el seguiment pel facebook! si es que sou els millors!!! Té una pinta fantàsctica! Felicitats guapos! ah! per cert, el peu vintage és fantàstic! jijijiji. Molts petonets

    M'agrada

  2. MERCÈ-destapant cassoles diu:

    A mi també em van embolicar fa uns anys amb aquesta cadena!…i sé d’algú més que pels blocs també el va fer (no sé si era la Neus…). Després de 10 dies i la temptació de llençar aquella massa d’aparença “dubtosa”a les escombraries, la veritat és que el pastís va quedar molt bo!, el vostre amb aquesta presentació ha quedat preciós!,apa!, pastís sevillanu!

    M'agrada

  3. Chelo.- Cogollos de Agua diu:

    Pues el monstruito te ha quedado de dulce. Yo lo hice hace tiempo que me regalaron un bote de la masa con las instrucciones, pero la receta tenía el nombre de un santo, no lo recuerdo, lo que si recuerdo es que estaba buenísimo, el bizcocho.
    Ahora a esperar que te vuelva el bote lleno otra vez.
    Un beso

    M'agrada

  4. starbase diu:

    Jo també tenia ganes de posar-li cara al monstre que he anat seguint per twitter XDDD

    Jo torno a dir que no tinc paciencia per a aquestes coses, però m’encanta veure la vostra experiencia i com ho expliqueu :))

    M'agrada

  5. Gemma diu:

    Je je je… aquest pastís ha donat unes quantes voltes!! Recordo que a mi me’l va passar una noia que ve a les classes de cuina al Bonpreu i que també el va passar a l’Ada Parellada. Realment és increïble que després de tot surti una cosa tan bona, oi?

    M'agrada

  6. Narcís diu:

    Em teníeu ben intrigat amb aquest “pastís sevillano”
    Per fi s’ha vist la llum. Com dieu fa cosa tants dies fora de la nevera i fermentant.
    A la fotografia fa cara d’estar mol bo
    Gràcies per compartir amb tots nosaltres aquesta experiència.

    Bona cuina

    M'agrada

  7. Alba diu:

    ooooohhhh!!! Quin pastís, es veu tan esponjós! ja el veig sucat a la llet amb cola cao!! :P
    És el primer pastís que veig fet amb massa mare, això ho faig segur. Amb el que li agrada fer experiments a l’Arnau, segur que s’apunta!!

    Gràcies per comaprtir-ho guapos!!

    Moooolts petonets!!

    M'agrada

  8. Pilar diu:

    qué gracia, es como un “pastel secta”. La verdad es que la criatura tiene un aspecto inmejorable. Alabo tu paciencia con el pastel.
    Besos

    M'agrada

  9. Paula diu:

    Doncs, vaja amb la bestioleta!! A veure si algun dia m’arriba una criatureta d’aquestes a qui cuidar durant 10 dies. Aquest post d’avui m’ha encantat! un petó, Paula

    M'agrada

  10. SUSANNA diu:

    Hola guapa tu

    je,je, fer aquest pastís es quasi com un embaràs veritat, encara en tinc de massa congelada jo,..la meva nevoda em va portar la recepta i la ” mostra “…

    mil petonets SUsanna

    M'agrada

  11. surfzone diu:

    Nosaltres vam intentar fer-lo i a mitja fermentació ens va anar el pot de vidre a terra… així que va quedar totalment cancel·lat!

    (Espero que la nostra amiga Sandra, que ens va passar la massa mare amb tota la il·lusió del món, no segueixi aquest bloc).

    M'agrada

  12. roser diu:

    Jo també el vaig fer fa pocs mesos (el tinc publicat al bloc) i estava bonissim!!! També em va cridar l’atenció algunes fases de la recepta però el resultat és excelent! petons

    M'agrada

Gràcies per deixar-nos un comentari! Recordeu que també podeu fer-ho amb el vostre perfil de Facebook o Twitter.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s