Pastís “sevillano”

Fa uns dies va caure en les meves mans, en forma d’obsequi culinari de part de ma mare, un pot de massa mare per fer un pastís. El diumenge vam coure’l, us expliquem com va anar tot.

Tant jo com la Sandra en desconeixíem l’existència, però sembla ser que això del pastís “sevillano” és una cadena que ja fa anys que ronda per la geografia peninsular, també conegut pel nom de “bizcocho de las Carmelitas Descalzas de Sevilla”. Entre d’altres, per exemple, vaig trobar que ja l’havia fet fa temps la Gemma de La cuina de casa.

Es tracta de, a partir d’un got de massa mare que algú et regala, anar-la alimentant i remenant de manera que vagi creixent i després puguem partir la massa en 4 parts, 1 per cuinar el pastís, i les altres 3 per regalar-les a algú (algú a qui li desitgem sort i salut, no hem d’oblidar que això és una cadena d’aquestes d’amistat! Sort que no és un email, sinó un pastís! hehehehe)

A través del Twitter i de la pàgina de Facebook vam anar fer el seguiment de l’evolució de la massa, i aquí podeu fer-hi una ullada si voleu fer-vos una idea del procés de “creixement” del petit monstre que vam criar a la cuina durant 10 dies!

Dels ingredients que calia afegir vam corregir-ne l’oli, que en vam posar poc més de mig got; les panses tampoc les vam posar, i vam canviar la vainilla per sucre avainillat.

Què ens ha cridat l’atenció del pastís? Primer, que els 10 dies que es passa la massa creixent, s’ha de tenir fora de la nevera: realment fa entre por i angúnia anar afegint sucre, farina i llet a una massa no refrigerada… Però tranquils, que no us sortiran xampinyons dins del bol!

Segona qüestió que ens ha sorprès: després de 10 dies fent fermentar la massa, al final se li acaba posant un sobre de llevat? Suposo que amb la quantitat de massa que surt, no pujaria de cap manera sinó! Però vaja, el més important és que el que ens ha sorprès de veritat, és que va sortir un pastís boníssim!

Ingredients

– 1 got de massa mare del pastís

– 4 gots de farina

– 3 gots de sucre

– 2 gots de llet

– 1 got d’oli

– 1 got de nous

– 2 ous

– 1 sobre de llevat químic (tipus Royal)

– 1 poma trossejada

– 150 g de panses

– Sal, canyella i vainilla.

Preparació

Dia 1: abocar el got en un bol gran i afegim 1 got de sucre i 1 got de farina (no barregem).

Dia 2: barregem amb una cullera.

Dia 3: no fem res.

Dia 4: no fem res.

Dia 5: afegim 1 got de sucre, 1 got de farina i 1 got de llet (no barregem).

Dia 6: barregem amb la cullera.

Dia 7: no fem res.

Dia 8: no fem res.

Dia 9: no fem res.

Dia 10: separem la massa en 4 parts, 3 les guardem en pots per regalar-los a algú, i l’altre el fem servir per fer el nostre pastís:

Hi afegim 2 gots de farina, 1 got d’oli, 1 got de sucre, 1 got de llet, 2 ous, 1 got de nous, 1 sobre de llevat químic (tipus Royal), 1 poma trossejada, 150 g de panses, un polsim de sal, una mica de canyella i de vainilla.

Posem la mescla en una llauna o motlle untat en oli, i enfornem a 180ºC durant uns 45 minuts. Atenció al motlle que fem servir, doncs us pot sortir un gruix bastant important, i la cocció serà una mica més llarga.

Només desitjar sort a l’Amàlia, la Gemma i la Isabel, a qui hem obsequiat amb un pot de la massa! A veure si surt igual o més bo que el nostre!

Bon profit i bona cuina!

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

– Pastís de poma

– Brownie

···