Tots en diem ensaladilla o amanida russa, o simplement ensaladilla (durant el franquisme se la va voler anomenar ensaladilla nacional, però al final simplement en va acabar caient l’adjectiu), però tot i que l’origen del plat és un recepta russa, no s’assembla ja gaire a l’original.
A Rússia i algunes de les antigues repúbliques soviètiques, i també al Estats Units, les variants d’aquesta amanida són conegudes com “Amanida Olivier”, fent referència a la recepta original inventada el 1860 pel xef francès Lucien Olivier al restaurant Hermitage de Moscou. Amb la revolució de 1917 es va estendre a França i des d’allà a Espanya (on va rebre per primera vegada el nom d’ensaladilla russa) i per tot el món.
La recepta que encara es prepara a Rússia (típica en les celebracions de Nadal) és pràcticament idèntica a la original del segle XIX, molt més variada que la nostra, incloent-hi diversos tipus de carn, mariscs, caviar… i clar, verdures, hortalisses en vinagre, ous durs… però mai tonyina o olives. La salsa és també maionesa, tot i que en la recepta original del xef Olivier sembla ser que era mesclada amb mostassa, espècies i vodka.
L’ensaladilla que us portem nosaltres porta les verdures clàssiques i tonyina, junt amb variants en vinagre i olives verdes. I clar, amb maionesa feta a casa, que tampoc suposa gaire temps més de preparació i val molt la pena.
Ingredients
– Bajoques (mongeta tendra)
– Patata
– Pastanaga
– Tonyina en conserva
– Ou dur
– Variants en vinagre
– Olives verdes sense pinyol
– Olives negres d’Aragó
Per a la maionesa:
– Oli
– 1 ou
– Sal
Preparació
Posem a coure l’ou dur perquè tingui temps de refredar-se mentre preparem la resta de l’amanida.
Mentrestant anem tallant les pastanagues, les bajoques i les patates a dauets ben petits, i ho anem posant a bullir en aquest ordre. Quan ja estigui cuit (hem de vigilar que no ho estigui en excés per evitar que se’ns desfaci) ho colem i reservem.
Escorrem els variants i els tallem també molt petits, junt amb les olives verdes sense pinyol, i ho barregem tot amb la verdura. Hi afegim també la tonyina i l’ou dur tallat (en reservarem una mica per ratllar-lo per sobre al servir). Posem a refredar l’amanida a la nevera.
Preparem la maionesa posant l’ou al got de la batedora, un raig d’oli i un pessic de sal, i l’engeguem sense moure-la al fons del recipient fins que no comenci a lligar-se. Llavors ja podem començar a afegir més oli fins tenir-ne la quantitat desitjada.
Quan l’amanida estigui ben freda, la servim cobrint-la amb la maionesa i posant-hi per sobre ou dur ratllat i unes olives negres.
Bon profit, i bona cuina!
···
TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:
Toc, toc!!
Puc autoconvidar-me a sopar??? ;DDD
M’encanta l’ensaladilla!!
Petons guapos!
M'agradaM'agrada
Jo tb m’autoconvido!! M’agrada molt la ensaladilla. Trobar- n d’artesanes a bars, avuu en ia, és bastant dificil….
Petons!!
M'agradaM'agrada
Mmmmencanta!! i m’heu fet recordar que fa molt temps que no la tasto!! estic d’acord que amb la maionesa feta a casa guanya molt i no costa gaire de fer! M’ha agradat molt la història, un dia una amiga de la universitat em va dir tota indignada que l’ensaladilla russa que nosaltres fem no és russa… Em va deixar intrigada i ara he trobat l’explicació ;) molts petonets!!
M'agradaM'agrada
Un clàssic que no cansa mai. I cada casa prepara anb el seu toc personal.
Veient la foto venen ganes de menjar un plat, el faré aquesta setmana.
Petons.
M'agradaM'agrada
Es veritat que a cada casa es fa amb el seu toc personal!
Aquesta fa molt bona pinta i laesentació, molt acurada.
Petonets.
M'agradaM'agrada
Aquesta ensaladilla te molt bona pinta. Ideal per aquest dies de calor ¡¡¡
Petons
M'agradaM'agrada
No sabia la història, gràcies per explicar-la. I la vostra ensaladilla te molt bona pinta, m’agrada molt la presentació. Una abraçada
M'agradaM'agrada
La ensalada russa es deliciosa! Me gusta tu forma de presentarla y hacerla, a mi novio le encanta, le prepararé esta receta en cuanto vuelva, segura que flipa jeje
Besos!!
M'agradaM'agrada
És certament un imprescindible de casa, i coneixer la història del naixement i origens és una alegria :)
M'agradaM'agrada
Dissabte també en vaig menjar! Que bona que està fresqueta. La meva era de bossa congelada. Segur que la teva ha d’estar boníssima! No es pot comparar amb les de bossa!
Petons
M'agradaM'agrada
Me encanta la ensaladilla, no puedo evitarlo, tengo que probarlas todas, así que préstame el tenedor.
Besos y buena semana.
M'agradaM'agrada
nens, avui no m’he fet tuper i no veieu la gana que m’ha entrat al veure la vostre “ensaladilla” jajajajajajajajaja, en queda per sopar???? petonets guapus
M'agradaM'agrada
M’encanta l’ensaladilla i jo també voto per fer la maionesa a casa, que, com tu dius, no costa res i queda molt més bona. I si ens fa patir el tema de l’ou, sempre queda l’opció de la lactonesa.
Un petonet
M'agradaM'agrada
esta ensalada es un comodín en todos los veranos, no hay momento donde no la coma, y siempre-siempre está para las fiestas de fin de año, es que para esa época por acá hace taaaanto calor.
M'agradaM'agrada
Sí que es completa tu ensalada! me encanta la ensalada rusa aunque yo la hago con menos ingredientes, así que … tomo nota de la tuya!
M'agradaM'agrada
M’encanta! és una amanida típica per tot l’any!! demà la tinc per dinar, per cert! jajaj! tot i que normalment la compro i la “tunejo” a la meva manera. provaré això de posar-hi olives!!petons
M'agradaM'agrada
Wou, que bien hechos los deberes, osea que si viene de un plato ruso o al menos la idea orginal viene de allí, aunque como pasa en todas nuestras cocinas, es dificil que un plato recorra tanto camino y conserve mucho del original.
M'agradaM'agrada
Hola guapos!!
Em sembla que algún cop ja havia comentat que a la meva mare no li agrada cuinar. Doncs bé, jo de petita no suportava l’ensaladilla russa perquè me la donava congelada i ni tan sols era capaç d’identificar els ingredient. Els daus de patata no semblen patata i la pastanaga…arg!! L’haurien de prohibir!! jjj!!
Després vaig descobrir la feta a casa i m’encanta. M’ha agradat molt llegir d’on ve i veure la vostra deliciosa versió amb mayonesa casolana i tot. Quina cosa més bona!!Sou uns cracks!!
Milt petonets!!
M'agradaM'agrada
Sou la pera!, recepta i seminari 2 en 1!!, doncs no sabia jo tot això sobre l’ensaladilla… gràcies per aquestes introduccions que ens fan a tots més coneixedors!. A mi m’agrada molt preparar-la com a entrant a les festes d’aniversari en petits gotets a més a més de primer plat, i la maionesa a casa la fem igual. Una presentació excel.lent, com sempre! (aviat rebreu notícies meves…i de fes-te farinetes…) A reveure!Per cert aquí us deixo l’enllaç del pastís de xoco i préssec per si el voleu afegir a les receptes de l’agost! http://destapantcassoles.blogspot.com/
M'agradaM'agrada
Gràcies per visitar el meu blog. No coneixia el vostre. De moment em porto unes culleretes de l’ensalada que sembla deliciosa i la seva presentació és genial.
Petonets.
GustoCocina – María G.
M'agradaM'agrada
Pueden creer que solo la hice una vez…mi Madre es la que siempre la hacía y como lo hace tan bien! No sé yo si animarme a repetir, pero eso si ese platón no lo dejaba…por nada :D
Besiños.
M'agradaM'agrada
Que alegria volver a veros!!!..es un placer caer sobre esta ensaladilla rusa..aunque la que hacen ellos es mas “completa” que la nuestra!!!
yo tengo una amiga de alli y ya me explico que la suya es , para ella mejor!!
la que presentas me encanta, y mira, hace siglos que no hago..va siendo hora!!!:)
mil besitos y ya nos vemos a menudo!!!!!:)
M'agradaM'agrada
Mmmm, ha arribat l’hora de fer ensaladilla, de tot s’estiu que no n’he feta, i aquesta presentació m’ha encantat!! Està dient: “menja’mmm”
M'agradaM'agrada
buenísima y muy completa!!!! una presentación deliciosa-
M'agradaM'agrada
Tu ensaladilla tiene el aspecto de la ‘auténtica’ aunque al final uno no sabe cual es cual… a mí me gustan todas! yo la hago en plan todo revuelto y no queda tan linda pero tambien estupenda… lo único malo de la ensaladilla es que engorda…
M'agradaM'agrada
Un clàssic d’estiu que agrada a tothom, a casa triomfa sempre!
Acabo de tornar de vacances i ja he vist el tema per la recepta del 15, ja estic pensant com fer un escabetx de postres, je je je… ;)
M'agradaM'agrada
Mira que intentar canviar-li el nom…, aixxx! La vostra proposta m’ha encantat, em sembla que és de les poques ensaladilles russes que m’han entrat per la vista, normalment és un plat que em fa certa angunia, tot ple de mayonesa per tot arreu, que sembla més una salsa de mayonesa amb troços que no pas un plat de verdura.
Jo els pocs cops que la faig canvio les mongetes per pèsols, a casa sempre l’hem feta així, jeje.
Molts petonets!!
M'agradaM'agrada
Hola Sandra! em va saber greu po participar aquest mes, i mira que hi vaig pensar… però em va faltar temps… a veure que pensem per la d’aquest 15!! Una ensaladilla boníssima! què bé va tenir-ne una plata de preparada!!!
petó
M'agradaM'agrada
Qué rica!!! Me encanta la ensaladilla rusa, todo un clásico!! Y si la mayonesa es casera, ya…. la repera!! jejejejjeje
un beso
Patri
M'agradaM'agrada
Muy interesante vuestra explicación sobre la ensaladilla Rusa. Es cierto que se ha desvirtuado muchísmo su preparación del original. Aunque también es cierto que, hay quien prefiere las recetas propias a las originales. Gracias por toda vuestra información. Es bueno saber cada dia algo nuevo. Saludos
M'agradaM'agrada
Ay la ensaladilla ,es mi perdicion y me gusta aunque sea una tapa corrientucha en un bar.Asi que esta tuya ya ni te cuento.
Besitos Sandra
Esther
M'agradaM'agrada
L’altre dia en vam fer a casa, amb la maionesa casolana també, quina cosa més senzilla i més bona. Clar que la variant amb vodka… S’haurà de tastar.
Petonets.
M'agradaM'agrada
Por favor, traducirla al español. Soy mexicana, mi madre era catalana y sólo me enseño a rezar. Me interesa hacer esta versión de ensaladilla. Gracias. Mi correo es: mimt@prodigy.net.mx
M'agradaM'agrada
Hay un traductor en el lateral del blog :)
M'agradaM'agrada