Entrepà d’ou dur

Us presentem avui una recepta a petició de l’Alba i l’Íngrid, les noies de Film & Food“, que aquest mes proposaven fer receptes que de petits ens tornessin bojos. Semblava una feina fàcil, però realment va costar trobar el què, ja que a priori només teníem clar el que no ens agradava!

La Sandra odiava el llucet fregit, la llata, el llenguado i la sopa de peix. Jo no podia suportar el fetge arrebossat, els pèsols, el pebrot… ni tampoc els canelons ni la pizza (sí, sí, heu llegit bé!). El que teníem clar és que ens encantaven els macarrons de les nostres mares, però vam voler trobar alguna recepta una mica més original… i no sabeu el que ens va costar decidir-nos!

Finalment, la Sandra va recordar-se d’una cosa senzillíssima i a la vegada molt curiosa: entrepans d’ou dur! En aquest cas l’ou es posa dins del pa només amb oli, sal i pebre, però també pot sucar-se amb tomàquet. De totes maneres, no us penseu pas que és un entrepà espès, res més lluny d’això, preparat amb un bon pa (si és fet a casa encara més) i un bon oli verge extra, resulta deliciós!

Per això vam aprofitar, al fer aquests entrepans, per preparar nosaltres mateixos el pa a partir d’una recepta del Xavier Barriga, una d’especial per a fer pa per a entrepans que volíem provar de feia temps, i als quals hem afegit unes llavors de gallaret i sèsam blanc i negre per sobre.

És un pa relativament fàcil i ràpid de fer, doncs no té cap tipus de preferment, però la tècnica del Xavier Barriga repeteix diverses vegades el procés d’amassat i repòs, combinant fermentacions curtes i llargues, així que no us en refieu i feu-ho quan tingueu una bona estona lliure, perquè estareu entre 3 i 4 hores treballant la massa. Això sí, tranquils que la feina s’ho val!

Ingredients (4 entrepans)

Pa per a entrepans de Xavier Barriga

– 250 g de farina de força

– 150 ml d’aigua

– 5 g de sal

– 2’5 g de llevat fresc

– Sèsam blanc i negre, i llavors de gallaret (opcional)

Per omplir els entrepans

– 2 ous durs

– Oli, sal i pebre

– Tomàquet de penjar per sucar el pa (opcional)

Preparació

Posem la farina i la sal en un recipient que ens sigui còmode per pastar amb una espàtula, i hi anem afegint l’aigua a poc a poc, a mesura que la farina se la vagi bevent mentre pastem. Quan l’hagi absorbit tota i la massa estigui ben lligada, la posem sobre el marbre i la seguim pastant amb les mans.

La pastem doblegant-la sobre ella mateixa de manera que incorpori aire, i fins que agafi una textura ben fina. Barriga recomana que quan vegem que la massa se’ns trenca durant el procés d’amassat, la deixem reposar 10 minuts amb un drap humit a sobre, i després continuem amb el procés (diu que s’ha de repetir aquest pas unes 5 vegades, però nosaltres ho hem fet només un parell de cops…)

Quan vegem que la massa ja està quasi llesta, hi afegim el llevat amb un dit d’aigua perquè se’ns desfaci millor, i continuem pastant fins que la massa l’hagi incorporat del tot.

Deixem reposar en un bol enfarinat durant mitja hora, tapat amb un drap humit. Passats els 30 minuts, amb una espàtula o rasqueta dividim la massa en 4 porcions i els donem forma rodona estirant la massa dels costats i tornant-la al mig, on la pressionem amb els dits. Si ho repetim en tot el contorn obtindrem una bola amb un punt d’unió central, donarem la volta a les peces deixant aquest punt a sota i les tindrem reposant 15 minuts més sobre el marbre, també tapades amb el drap humit.

Donem forma a les barres, aplanant les peces una mica primer, i doblegant d’una banda cap a la meitat, pressionant amb els dits a la línia central, i després de la mateixa manera des de l’altra banda. Obtindrem aproximadament un rectangle; repetim l’operació només des d’un dels costats, de manera que tindrem un peça allargada de massa. Estirem una mica les barres com si fossin un xurro i les deixem reposant amb la línia d’unió sempre a sota, cobertes amb el drap, durant 90 minuts.

Preescalfem el forn a 230ºC. Ara, durant l’última fermentació, aprofitem per humitejar una mica amb aigua les barres i enganxar-hi les llavors, en el cas de que vulguem posar-ne. Un parell de minuts abans de posar el pa al forn (mentre posem les barres a la safata) posem uns quants glaçons dins al forn, simplement deixant-los caure a la part inferior, perquè es generi vapor.

Fem les grenyes a les barres amb un tallador, cúter, o ganivet molt esmolat, (en aquest moment hi podem posar per sobre una mica de farina amb l’ajuda d’un colador fi, per donar-li un toc més rústic) i introduïm ràpidament el pa al forn per no perdre vapor. Abaixem la temperatura a 200ºC i ho coem durant uns 15 minuts.

Deixem refredar les barres sobre una reixeta.

Podem sucar el pa amb tomàquet, o simplement posar-hi oli i sal. Omplim amb unes rodanxes d’ou dur i el qual salpebrem.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Pa, segons el mètode Bertinet

Pa d’olives verdes

47 pensaments sobre “Entrepà d’ou dur

  1. Gemma diu:

    Que bons!!! Aquesta no se m’havia passat pel cap. Qualsevol dia ho provem amb els nens. Ara que hi penso jo una vegada vaig provar un entrepà de tonyina i maionesa, un dia de piscina amb una amiga i la seva mare, i em van semblar la mar de bon, per mi tot un descobriment que sortia totalment fora del normal. jejejeje.
    Una forta abraçada, guapíssims!

    M'agrada

  2. Helena diu:

    Amb la gana que tinc ara per esmorzar i aquest entrepà totalment nou per mi me’l menjaria de seguida. Sucadet amb tomàquet trobo que ha de ser un puntàs!
    Sortiu la mar de cuquetons a les fotos! quina gràcia com tallaves el pastís, quina afició…. ;D

    M'agrada

  3. Alba diu:

    Gaupos, més que guapos!!
    Quin entrepà més curiós. No ho he provat mai però caurà, i tant!!
    El pa té molt bona pinta, jo encara no m’atreveixo amb les barretes però veient el vostre resultat, m’hi hauré de posar que em feu mlta enveja!! :)

    I què guapos de petits. El Xavi ja apuntava maneres cuinant amb el càmping gas, jajaja!

    Moooooolts petonets!!!

    M'agrada

  4. Mònica - Coses de Llàbiro diu:

    Què és la llata??????????????????
    Senzill? Nens, que heu fet el pa!
    Els bolets em van regalar el llibre del Xavier Barriga, es veu tan bo tot!
    Què monos de petits! A mi m’encanta el pastís de Sara, és tan i ta bo.
    Xavi, cuina de supervivencia? Ho dic pel mocador.;)
    Molts petonets guapos i bon cap de setmana!

    M'agrada

  5. Irma diu:

    Està claríssim, els macarrons eren els reis, però després hi havien petites coses senzilles però que per nosaltres eren super especials com aquests entrepans.

    Veig que ja apuntaveu maneres desde petits, eh?

    Petonets

    M'agrada

  6. judith diu:

    que originals!!! doncs crec que mai he tastat aquest entrepà d’ou! em convideu a berenar?? ja sabeu que el Boletet s’ho menja tot! jajajaja. Que guapos de petits, Sandra, estás igual!!! ,P petonets guapos meus

    M'agrada

  7. gemma diu:

    Je je je… les fotos són molt xules, quina monada de nens :)
    No he fe mai un entrepà així, de veritat no queda sec? però suposo que amb un bon pa i ben sucat de tomàquet, ha de quedar ben bo.

    M'agrada

  8. Montse- a bell bulto diu:

    Aquest pa té una pinta boníssima…i no se m’hauria ocorregut mai de posar-hi ou dur! És d’aquells entrepans pràctics per anar d’excursió i fer un picnic. I realment Sandra tens la mateixa careta que de petita! Unes fotos molt xules! Petonets!!

    M'agrada

  9. Anna diu:

    Ala!! Jo mai he provat un entrepà d’ou dur i això que m’agrada!! Ja el provaré ja, i a veure si és amb aquest pa perquè es veu molt bó i si dius que és fàcil, ja m’animo més.

    Petons!!

    Per cert, que guapooos a les fotos :)

    M'agrada

  10. ingrid diu:

    Ole nois!!!!!!!! quin super entrepà! la Sandra com l’Alba, un bon entrepà ben complet!! no l’he tastat mai d’ou dur….bé és que l’ou dur no m’agrada..jijiji! Però el pa mel menjava segurrrrrr!!!
    Moltes gràcies per participar de nou guapos!!! m’emporto la foto pel collage!
    Petonetssss

    M'agrada

  11. Pilar diu:

    qué bocadito más original y sencillo a la vez, nunca se me ha ocurrido meter un huevo duro en pan, claro que ese pan es de una vez, tiene una pinta que cualquier cosa que pongas es un bocata de lujo
    Estais monísimos
    Besos

    M'agrada

  12. fresa&pimienta diu:

    Que fotografías tan graciosas, siempre que miramos fotografías de cuando éramos pequeños nos sale una sonrisa!
    El bocadillo que habéis preparado debe estar riquísimo con ese pan!!!! buen fin de semana, besos

    M'agrada

  13. Paula diu:

    Senzilla, senzilla no ho és la recepta; com diu la Moni heu fet el pa!!! I quina pinta que té!!
    Com es possible que a un nen no li agradin els canelons ni les pizzes? A mi era el que més m’agradava!!!
    El pròxim entrepà que em faci m’hi posaré un ou dur. Quan l’Òscar ho vegi se n’anirà corrent!
    M’encanten les fotos. Sandra, quina rialleta d’emoció que fas; Xavi, quina carona de concentrat!!
    Petons guaposss!!

    M'agrada

  14. Seelenschmerz diu:

    Uns entrepans molt apetitosos! Jo no els he tastat mai amb ou dur, però ara m’heu fet ganes! jeje

    I la recepta del pa ja me l’apunto! A veure si la poso en pràctica un dia d’aquests!

    Petons!!

    M'agrada

  15. Narcís diu:

    Aquest entrepà d’ou dur, és molt interessant, però l’explicació que feu de fer les barretes encara és millor. Aquesta setmana el Xavier Barriga ha fet un curs de Pastes fermentades d’alta qualitat a l’aula Chocovic
    Els dos molt macos de petits
    Bona cuina

    M'agrada

  16. miquel diu:

    si miramos todos para atras de pequeños habian muchas cosas que no nos gustaban ahora si,cosas de hacerse major.No me he comido un bocata asi nunca pero ahora con un papel del mestre Xavier que tan bien has elaborado no te diria que no.Fotos muy chulas,ah el fugonet y el fular que recuerdos me traen
    bon cap de setmana parella

    M'agrada

  17. L&C diu:

    Homeee, amb un pa tan bò ningú no s’hi podria resistir!!!! ni grans ni petits!!! mmmmm quina oloreta a pa acabat de fer…i amb ou dur, espectacular!!les fotos no tenen preu!!!

    Molts petons!!!

    M'agrada

  18. joaquina diu:

    No tenia coneixement d´aquest entrepà d´ou dur, i es genial i ràpid.. Ara la feinada la té el pà, us heu ben lluït. Uns bons panets, fets amb temps i carinyo. Segur que heu gaudit fent-los i menjant aquests “bocatas”. Molt bona proposta. Petons, i bon cap de setmana.

    M'agrada

  19. Cris diu:

    No havia sentit mai l’entrepà només amb ou dur, però te molt bona pinta. El pa es el que dius porta molta feina, però poques vegades al provar-ho et decepciona, sempre val la pena.

    M'agrada

  20. Bet diu:

    Ohh quin entrepà més bo no? quan tenim excés d’ous a casa de la iaia, normalment fa ous bullits i amanits amb oli i pebre. La propera vegada aprofitaré i me’n faré un entrepà, em té super encuriosida!!! els panets us han quedat genials, sou uns super artistes!!petonets :)

    M'agrada

  21. Irene diu:

    Doncs sí que teniu raó, jo crec que també recordo amb més facilitat els plats que no m’agradaven que els que sí…
    Això de l’entrepà d’ou dur em sona súper estrany. Però si vosaltres dieu que està bo, serà qüestió de probar!
    Bon diumenge!

    M'agrada

  22. Núria diu:

    Ostres, amb el pa vostre! Me n’alegro de veure que algú més fa entrepans d’ou dur. A la feina quan en porto em miren com dient: mira que ets rareta, hehe!
    A vegades m’hi poso olives farcidetes o sense pinyol. Queda boníssim!
    M’agradaria fer pa. Fa un munt de temps que ho tinc pendentttt

    M'agrada

  23. Patri diu:

    Los de la foto sois vosotros??? :) :)

    Pues este bocadillo no lo he probado nunca, pero untadito con tomate me apetece un montón!!! Seguro que la idea me sirve y me salva alguna cena que otra!!

    Mil gracias :)

    M'agrada

  24. catieu diu:

    Quines fotos, que monos!!!!
    I l’entrepà em sembla deliciós. La meva mare me’l preparava amb rondanxes de tomàquet, també molt bo.
    Petonets guapos…

    M'agrada

  25. LaMirandolina diu:

    M’apunto el pa per fer-lo i estrenar-me amb pa pastat a mà i cuit al forn. A veure què surt! Pel que fa al farciment, m’encanten els ous, però que us semblaria enriquir-los amb un pebrotet verd fregit i una mica de formatge? Ui, que salivejo!

    M'agrada

  26. abril diu:

    Doncs si, a primera vista un podría pensar que es un “bocata” faixut, però la veritat es que us farè càs i un dia d’aquests el probo… s’em acud que poder amb mayonesa tambè podría quedar molt bò no???? (es que sòc superfan de la mayo-casera per soposat)
    Qué monus esteu tos dos de petits!!!!

    M'agrada

Gràcies per deixar-nos un comentari! Recordeu que també podeu fer-ho amb el vostre perfil de Facebook o Twitter.