Sopa de pa

Núvols, vent, pluja… el fred sembla que no acaba d’arribar del tot, però està clar que ja tenim la tardor ben assentada a sobre.

I què millor per sopar un d’aquests dies tan ensopits, que una sopa ben calentona? Les nostres amigues de “Memòries d’una cuinera” ens han proposat elaborar sopes per aquest mes de novembre, i per això us portem aquesta recepta, senzillíssima, bona com la que més, molt nutritiva, i per suposat, econòmica!

Per preparar-la vam aprofitar un brou que havíem guardat de bullir verdura el dia abans i uns trossos de pa de bolets que teníem de quan vam estar fent proves per “la Recepta del 15”, així que vam gastar poc per fer-la.

Veureu que als ingredients no hem posat totes les quantitats; realment no les podem posar perquè no les tenim, i segurament tampoc calen, és una recepta per improvisar amb el que tenim en aquell moment!

Ingredients

– Brou de verdures

– Pa sec

– Una branca de farigola

– Un parell de grans d’all

– 1 ou

– Pimentó de la Vera

– Oli i sal

Preparació

En una olla amb una mica d’oli d’oliva daurem els alls laminats, i hi afegim el pa tallat a llesquetes molt primes. Salem i hi posem també el pimentó de la Vera i la branqueta de farigola.

Cobrim de seguida amb el brou de verdures i ho deixem fent xup-xup durant uns 10 minuts.

A l’últim moment hi aboquem un ou i remenem bé ja fora del foc fins que qualli.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Rosca de bolets

52 pensaments sobre “Sopa de pa”

  1. Anna diu:
    Respon

    Aquesta sopa la feia la meva avia i el meu pare sempre me’n parla i de la defargiola tb XD No m’extranya, és un bon recurs per no passar fred i barat. A veure si la probo.
    Petons

    M'agrada

  2. gemma diu:
    Respon

    Ostres, no hauríeu pogut lligar millor les dues convocatòres mensuals, je je je…
    És veritat que amb el fred d’aquests dies, les sopes calentones vénen molt de gust ;)

    M'agrada

  4. Salomé diu:
    Respon

    La sopa de locura y esa Rosca de bolets… me encanta hasta para acompañar la sopa, ya sabes lo que dicen ”pan con pan comida de tontos” pero a mi me importa un bledo! Besos

    M'agrada

  5. MERCÈ-destapant cassoles diu:
    Respon

    Quina gràcia,jo la faig pràcticament igual. Una sopa boníssima i reconfortant…Mira, saps què?, em sembla que en faré per sopar!, apa!, vagi de gust. Una abraçada.

    M'agrada

  6. Paula diu:
    Respon

    M’ha recordat a una sopa que em feia la meva mare quan era petita i tenia mal de panxa. Ella i la meva àvia li deien “pan cuit”. Hauré d’investigar, perquè crec que la recepta és molt semblant, encara que crec que no li posaven all ni pimentó. Ja ho aclariré. Importa dir que m’agrada la sopeta???
    També m’agrada el making off de la foto. És que el terrat de la Bordeta dona molt de joc, eh??
    Petons guapos!

    M'agrada

  9. Rosa Maria Figuerola diu:
    Respon

    Aquesta sopa la faig igual i justament és la que volia posar pel repte de Memòries d’una cuinera.
    Ara no sé si canviat-la o no. A més a més també coincideixo amb molts de vosaltres que era una de les que feia la meva iaia

    Rosa Maria

    M'agrada

  10. Chelo.- Cogollos de agua diu:
    Respon

    Como me gustzn vuestras sopas!, si es que no hay nada como acercarse a un buen plato de sopa, aún más con el fresquito que está haciendo si a eso le añades un braserito o una chimenea, dime tu si no es tocar el cielo. Una sopa de las de siempre, con poquito cuanto provecho se le saca.
    Un beso

    M'agrada

  13. cocinaconmuchoamor diu:
    Respon

    Cuantos recuerdos¡¡ Casi que me echo a llorar de emoción. En mi pueblo y en mi familia, le llamaban a esta sopa “maimones”. No me pregunteis el porqué. Siguiendo la tradición, cuando mis hijos eran pequeños e íbamos de camping, se las solia hacer y les encantaba. Más cuando hacía algo de frio. Gracias por hacérmelo recordar. Saludos

    M'agrada

  14. FRANCESC diu:
    Respon

    Quina sopa més bona!!! A casa en fem una de ben semblant. Estic una mica tristoi per no haver pogut participar en aquesta ocasió de “La recepta del 15”, a veure si puc a la pròxima. Enhorabona per l’èxit de la convocatòria.
    Salutacions des del sud valencià

    M'agrada

  18. Com Gat i Gos diu:
    Respon

    Un clàssic nostàlgic…..d’aquelles receptes que es perden en temps de bonança i va be recuperar en temps de crisis. Si a més la presenteu en una sopera com la de la foto, ja és perfecte.

    petons gastronómics

    M'agrada

  21. judith diu:
    Respon

    visca!!! ja tenim la sopeta dels nostres nens macos!!!!! i quina sopeta! és ben digna de Memòries!!!!! ara mateix em menjaria dos plats ben plens!!!! moltíssimes gràcies per participar!!! molts petonets

    M'agrada

  23. QUIMA diu:
    Respon

    Aquesta sopa hem porta recors de la meva infantesa i juventur, recordo que a l’hivern la meva en feia per aprofitar el pa sec i que ella hi posaba menta i un ou batuta també.
    Amb el fred venen bé aquest tipus de cuinats ben calentons:
    petons

    M'agrada

  28. Marina Antúnez diu:
    Respon

    Una sopa estupenda, i tant! I servida amb aquest perol… no vegis! A casa, d’aquesta sopa, sempre n’hi hem dit sopa de farigola, tot i que porti el pa. I l’associo sempre al fred…. que bona! Petonets

    M'agrada

  30. Lídia diu:
    Respon

    m’encanten tot el tipus de sopes, i aquesta segur q estava de luxe!! jo aquesta setmana em faré la meva recepta!!

    bon cap de setmana

    petonets

    M'agrada

  32. Gemma diu:
    Respon

    M’agrada, m’agrada i m’agrada amb bogeria! Quan era petita a casa sempre la mare en feia i el que m’agrada més era l’ou deixatat amb el batedor, i que hi quedessis trosses de clara. Llàstima que als meus fills no els hi agrada massa però llavors me’n faig per mi sola. Ara, jo hi poso una branca de menta. La provaré amb farigola a veure què tal. Jeje, jo també la tinc al bloc ja fa temps
    Una forta abraçada i bon cap de setmama!

    M'agrada

  36. Mònica - Coses de Llàbiro diu:
    Respon

    A mi m’encanta la sopa de farigola però encara la faig molt més senzilla, també és recepta de l’àvia!;)
    Quan tingui fred ja sé on aniré: primer la sopeta i després la xocolata amb xurros!:DDDDDDDDDDD
    Moltíssimes gràcies per participar i molts petonets.

    M'agrada

  39. Bet diu:
    Respon

    Aquesta sopa és boníiiissima!!! :) el meu avi també s’hi posava farigola, però em sembla que el pimentó no el coneixia… Aquesta sopera de ceràmica és molt maca petonets i bon cap de setmana!!! :)

    M'agrada

  44. fresa&pimienta diu:
    Respon

    A mi estas sopas me encantan! cuando era pequeña a veces mi madre me hacía sopa de farigola con pan , ummmm que recuerdos!!!!! esta sopita que nos muestras debe ser mucho más gustosa!!!que tengáis un buen fin se semana

    M'agrada

  47. Alba diu:
    Respon

    Doncs és molt semblant!! :)
    Només que el meu pare es posava la sopa al plat, posava l’ou sencer a sobre, tapava el plat uns minuts i el destapava i s’ho menjava sense barrejar!

    Més petonets!! :P

    M'agrada

  49. Asela Masià diu:
    Respon

    Aquesta sopa em recorda molt a la sopa d’alls castellana, de xicoteta m’encantava, però ja de més gran li vaig agafar mania a les sopes de pa des que vaig veure un entrepà tot mullat en un bassal d’aigua. Ja veus quines coses. Ara em sembla extrany que, a mi, que m’agrada tot encara em fa cosa la sopa de pa. Però he de repetir la recepta. Aquesta amb el pa de bolets ha de tindre un gust molt bo. Besets.

    M'agrada

Gràcies per deixar-nos un comentari! Recordeu que també podeu fer-ho amb el vostre perfil de Facebook o Twitter.