Torró de caipirinha

Doncs sí, ja torna a ser dia 15; a nosaltres aquesta vegada el temps ens ha passat especialment ràpid!

Com fem sempre comencem donant-vos les gràcies a tots per la participació el mes anterior, per enèsima vegada vam batre rècords de receptes rebudes, arribant fins a les 89 propostes de pa! Això cada vegada és més gran, gràcies de veritat a tots per participar i llegir-nos mes a mes!

Per aquest desembre no podíem sinó plantejar-vos un bon repte, com era fer torrons. Nosaltres només n’hem fet una vegada, el Nadal passat, però va resultar més senzill del que pensàvem, i el resultat és impressionant, una mica com passa amb el pa quan decideixes a provar-ho per primera vegada, oi?

Per això estem convençuts que si no n’heu fet mai, aquesta vegada també perdreu la por i us llençareu a intentar-ho. Per si voleu fer-hi una ullada, aquests són els torrons que vam fer l’any passat, veureu que és molt senzill: el de gema cremada i el de trufa al Baileys.

Va ser a l’última trobada amb els blocaires de Sants on va sorgir una animada discussió sobre el que era el torró i si segons quin tipus de torrons havien d’anomenar-se realment així. L’Àlvar d’El pa dels Ferrer i el Massitet d’Olleta de verdures no ho veien clar, “torró o bombó? deia el Massitet, assegurant que tot allò que no estigui preparat amb ametlla o fruits secs, tal i com es preparen els clàssics dur i tou de Xixona, no és un torró.

Per això nosaltres any hem tornat a optar per fer-ne dos de diferents, un és el que veieu aquí, el torró de caipirinha, que reivindiquem com a torró tot i no seguir la pauta del tradicional de Xixona. L’altre, fet sí a partir de fruits secs, encara està pendent de veure com queda i en tot cas el penjaríem d’aquí uns dies una vegada estigui ben endurit.

Tots aquells que us hageu animat a fer torrons, si us plau deixeu-nos aquí un enllaç a la vostra recepta per poder incloure-la a l’índex. Com sempre, el dia 20 publicarem l’anunci de l’ingredient per al mes que ve.

Alguns ja ens heu començat a enviar les vostres receptes, esperem amb moltes ganes totes les idees que heu tingut pels torrons d’aquest Nadal. El nostre de caipirinha l’hem fet per petició popular, la família ens el va demanar, i realment ara en donem gràcies, ha quedat boníssim!

Ingredients (per 1 barra)

– 250 g de xocolata blanca (per a la trufa)

– 70 g de xocolata de postres (per a la cobertura)

– 60 ml de nata líquida (35% m.g.)

– 30 g de sucre morè

– 25 g de mantega

– Un raig de cachaça (al gust)

– La ratlladura d’una llima

– El suc de mitja llima

Preparació

Utilitzarem el truc del brick de llet per a preparar-nos un motlle pel torró, tallant-lo en dos i aprofitant la cara sense forat. Una vegada net i eixut, obtindrem una superfície antiadherent molt fàcil de desemmotllar quan tinguem el torró acabat.

Comencem desfent al bany maria (o al microones amb unes gotes d’aigua) la xocolata per a la cobertura; seguidament l’aboquem a l’interior del motlle, cobrint-ne bé totes les parets. En quedarà una superfície brillant i perfecta per al nostre torró. Podem ajudar a que es refredi més de pressa deixant-ho una estona al frigorífic.

Per fer l’interior del torró, en un cassó al foc posem la nata, el sucre i la mantega, remenant fins que es dissolguin bé tots els ingredients. Quan estigui arrencant a bullir ho retirem del foc, i ja podem posar-hi la xocolata blanca ben trossejada i la ratlladura de llima . Ho mesclem bé fins que es desfaci i obtindrem una crema densa: la trufa que farem servir per omplir el motlle.

Ara és quan afegim la cachaça i el suc de llima, i ho remenem bé fins quedi una mescla homogènia.

Podem ja omplir el motlle amb la trufa que acabem de preparar, parant atenció sobretot als extrems del recipient, de manera que quedi tot ben repartit.

Per mantenir la forma de la barra mentre deixem que es refredi, nosaltres hem posat a banda i banda del brick un paquet d’arròs. Una vegada ja s’hagi endurit una mica, podem deixar-ho a la nevera.

L’endemà el desemmotllem amb compte tallant el brick per les cantonades i obrint tots els laterals. Veurem com de bé queda la cobertura, dura i brillant, conservant a l’interior una trufa cremosa i suau.

Per menjar-lo al punt és millor treure’l de la nevera una estona abans de consumir-lo.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Torró de trufa al Baileys

Torró de gema cremada