Pasta fresca de tomàquet

Per la Recepta del 15 del mes de gener vam fer la nostra primera pasta fresca casolana, i en vam quedar encantadíssims. I com que des de llavors que volíem tornar a fer-ne, aquest cap de setmana passat vam posar-nos-hi.

Aquesta vegada no vam fer pasta farcida, sinó tagliatelle, però amb la pasta de tomàquet!

Teníem per casa tomàquet en pols que vam comprar fa temps (atenció: al Dia!) i que només l’havíem utilitzat per fer pa, sense gaire èxit en quant a sabor.

Per fer la pasta vam afegir-n’hi força quantitat i vam encertar, va quedar amb un color preciós i un sabor a tomàquet molt i molt bo! D’acompanyament, una salseta de tomàquets cherry i carbassó amb olivada, que li quedava com feta a mida.

Tot i que és entretinguda de fer, realment resulta molt fàcil preparar la pasta a casa, encara que només sigui de tant en tant. Si no n’heu fet mai, proveu-ho!

Si no teniu màquina de pasta podeu provar d’estirar la massa en petites porcions amb un corró de cuina, i molta paciència, i tallar les tires amb ganivet.

Ingredients (4 pers.)

Per a la pasta ( uns 500 g)

– 300 farina

– 3 ous mitjans

– 50 g de tomàquet en pols

Per a la salsa:

– Carbassons mini (o normals)

– Tomàquets cherry

– 2 alls

– Dues cullerades d’olivada

– Mozzarella

– Oli, sal i pebre

Preparació

Per a fer la pasta

Fem la massa de la pasta posant la farina en un bol i els ous lleugerament batuts al mig. I com que fem la pasta de tomàquet, haurem barrejat en sec primer el tomàquet en pols amb la farina.

Comencem remenant amb una forquilla fins que els ous lliguin bé amb la farina (serà com un munt de molles aglutinades), i ho aboquem sobre el marbre que tindrem una mica enfarinat.

Amassem bé la barreja fins que quedi una pasta homogènia, retornem al bol (sense restes de massa i enfarinat) i ho deixem reposar 1 hora tapada amb un drap humit per evitar que es faci una crosta.

Tallem la massa en 3 o 4 porcions i les anem passant per la màquina de pasta, un parell de vegades per cada posició, de més gruixuda a més prima. Nosaltres ho vam passar fins a la penúltima posició, per evitar que es trenqués la làmina. Sempre haurem de tenir la pasta i la màquina ben enfarinada perquè no se’ns enganxi.

Podeu trobar-vos amb que la massa se us desfà al passar-la per la màquina. En aquest cas potser els ous són petits, sumen poc líquid a la mescla i la massa resulta massa seca. Proveu a afegir unes gotes d’aigua, amassar una mica, i tornar-la a passar, sempre ben enfarinada perquè no s’enganxi.

Finalment tornem a passar la làmina per l’accessori dels tagliatelle, els passem a un plat, i enfarinem una mica. S’aniran assecant, però no passa res.

Bullim la pasta en abundant aigua salada, just el moment abans de menjar, durant 3 minuts. Escorrem i servim.

Per a fer la salsa:

Tallem els carbassons i els sofregim en una paella amb oli, hi afegim els tomàquets cherry sencers i els deixem escalivar una mica. Hi posem l’all picat, deixem que es dauri i hi afegim l’olivada junt amb una mica més d’oli per crear la salsa.

Servim sobre la pasta amb una mica de mozzarella i un punt de pebre.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Raviolis de carxofa

Nyoquis de moniato

Pasta fresca amb verduretes

48 pensaments sobre “Pasta fresca de tomàquet

  1. Anònim diu:

    YO SIGO EL BLOG DESDE ITALIA ME GUSTA MUCHO……PERO LA PASTA CON POLVO DE TOMATE……NO!
    PRUEBA ASI
    500 GR HARINA 3 HUEVOS Y 2 CUCHARADAS DE CONCENTRADO DE TOMATE (DILUIDO CON UN POCO DE AGUA)……………

    M'agrada

      • surfzone diu:

        El pla B és canviar tots els ous pel seu pes en tomàquet triturat. Queden igual de vermells i amb molt més gust de tomàquet (no ho proveu de fer amb espinacs, a no ser que us agradin molt, perquè acabareu amb una pasta amb gust d’herba).
        Nosaltres fem pasta tot sovint a casa, és ideal per tenir la canalla una bona estona entretinguda!

        M'agrada

  2. La cuina violeta diu:

    Sandra, a casa aquesta no arribaria a taula: aniriem picant a la cuina. Al final em vaig comprar la KA i m’assembla que la faré servir per aquesta pasta. Si tinc temps i la faig aviat t’enviaré la foto. Ostres, ha d’estar superbona. He llegit el comentari italià i potser que el faci també. Puc partir la massa en dos i veure el resultat de les dues. Seria interessant la comparació…
    Nani

    M'agrada

  3. Paula diu:

    Em sembla una idea fantàstica utilitzar pols de tomàquet!!
    Ja voldria tenir tanta imaginació com la que té Sandra! Se m’acumula la feina…salsa d’iogurt, pasta amb pols de tomàquet.
    Com m’agrada la paret blava!!!
    Petons guapos!!

    M'agrada

  4. Pili diu:

    La meva asignatura pendent: fer pasta fresca a casa, i aixo que tinc la maquina!!! A veure si em poso… Aquesta amb tomaquet te una pinta bonissima!! Petons

    M'agrada

  5. Marina diu:

    oh Sandra! QUin goig de pasta! M’he de comprar una màquina de tallar pasta ja!! Abans en tenia una i era un festival… que bons que t’han quedat! (vaja, suposo, perquè no els he pogut tastat ;-)) Petonet!

    M'agrada

  6. roser85 diu:

    La pasta fresca és la millor!!! us ha quedat genial amb el toc de tomàquet, m’appunto el truquet del tomaquet en pols..jej petons

    M'agrada

  7. GEMMA diu:

    Caram nois, quina pinta aquest plat de pasta. I dieu que vareu comprar la pols de tomàquet al Dia??? El del barri? Ja ho miraré…
    Tinc moltes ganes de fer pasta a casa pero no trobo mai el moment….
    Petonets.

    M'agrada

  8. Helena diu:

    Quina pintorra! segur que havia de ser molt més gustosa que no pas moltes pastes de colors que venen. Ara ja sé quines sortides treure-li al tomàquet en pols ;)
    Petons guapos!

    M'agrada

  9. gemmaclofent diu:

    Fer pasta a casa és un dels meus grans temes pendents, em fa mandra només de pensar com queda la cuina empastifada de farina :)
    Us ha quedat amb un color preciós i imagino que el gustet de tomàquet deu ser molt bo.

    M'agrada

  10. albota diu:

    Una altra que encara té pendent això de fer la pasta a casa (menys els nyoquis). Me l’apunto!!!
    Sou uns cracks guapos!!
    petonets

    M'agrada

  11. Pilar diu:

    qué hay mejor que una rica pasta casera?… pues una rica pasta casera con una riquísima salsa como la tuya. Sencillamente me gusta, además tengo tomate en polvo comprado en Dia.
    Besos

    M'agrada

  12. roser diu:

    Tinc pendent de fer pasta casolana ja fa uns mesos i no m’hi poso mai!! Quina mandra!jejjej T’ha quedat una pasta vistosa i apetitosa!! Quina delia. Petonets

    M'agrada

  13. Lídia diu:

    Ho hauré de provar!!!!!!!! tinc la KA per amassar i l’estri per estirar la pasta i tallar-la que una bona amiga em va regalar! Tinc totes les facilitats! ja estic tardant!!

    molts petonets

    M'agrada

  14. catieu diu:

    Ja veig que no sóc l aúnica que encara s’ha iniciat amb la pasta. I mira que tinc delicte perquè tinc màquina i tot. La meva sogra la tenia per estrenar i me la va regalar. Italiana autèntica portada d’allà jejeje….
    A veure si m’animo, hauré d’engrescar a l’Annie que ells no li fa mandra res jejeje…
    La vostra em sembla una molt bona opció per començar.
    Petonets

    M'agrada

  15. cullerotfestuc diu:

    Jo també tinc la màquina i haig de reconèixer que no li he rtet gens de partit…em fa una madra treure-la!!!! I això que em vaig comprar el motor i tot pq estava farta de la manivela…jajaja!!!
    Ara ja tinc excusa per treure-li la pols! :) Quina pintaaaaa!
    Petunets,
    Eva.

    M'agrada

  16. Bet diu:

    Holaaa!!! sabeu quin és el meu proper desig culinari? (des de fa mooolt temps) tenir una màquina per fer la pasta!! la meva mare ho sap de sobres, però a la nostra cuina no hi cap res més… i a la de barcelona encara menys! una vegada vaig fer raviolis i van quedar prou bons, però la pasta era massa gruixuda… M’encantaria poder fer experiments com els vostres, han d’estar boníssims aquests tagliatelle, i el color m’encanta, és preciós!! petoneeeets!! :)
    (ja m’he llegit lo dels comentaris al blog, a veure qui els manava canviar de sistema, quines ganes de tocar el que no sona!!)

    M'agrada

  17. lacuinadeleri diu:

    Nois, donen ganes de posar-se a fer-la amb pols o concentrat, no ho se per que no he fet mai, però aniria a buscar un tuper ara mateix!!!!!!!! Petons

    M'agrada

  18. Mònica - Coses de Llàbiro diu:

    Què interessant això del tomàquet en pols, on es pot trobar?:p
    No hi ha recepta que se us resisteixi, sou uns cracks!
    Jo crec que un restaurant tindria èxit!
    Molts petonets.

    M'agrada

  19. viscalacuina diu:

    La provaré amb tomàquèt, el color vermell que us ha quedat el trobo maquíssim, jo fins ara l’he feta de color verd, amb espinacs!

    M'agrada

  20. Helena / Rico sin Azúcar diu:

    M’haig de comprar una màquina de fer pasta JA! (pèrò abans hem de canviar de pis, que la cuïna ens fa 4 metres quadrats i dues persones gairebé no caben……)
    M’encantam’encantam’encanta!!!!!!

    El que no sé és d’on treuré el tomàquet en pols…..es troba fàcilment a les botigues?

    Petonets i bon profit!

    M'agrada

  21. Sònia Viéguez diu:

    Per fi!! Sort que puc comentar amb el perfil de facebook… els de WordPress no m’envien el mail per donar-me d’alta… grrrr…
    Pero be, ja estic aqui!!! jijiji
    Ja saps que la pasta cassolana m’encanta… aixi que em guardo la recepta!!! Mai l’he fet de tomaquet… sssshhhh!! Un secret: m’han regalat un pot de cep en pols… et pots imaginar quina sera la proxima pasta que faci, oi? ^__^
    Un petonas

    M'agrada

  22. Judith Elmóndejuju diu:

    a veure si tinc sort i puc comentar… us deia que sou uns cracks! feu el que feu!!!! no m’acabo d’animar a fer pasta casolana, però si un dia m’animo, crec que vindré a la Bordeta a que m’ajudeu!!! ;P petonets guapos

    M'agrada

  23. MJ diu:

    Nens, fa uns dies vaig fer pasta fresca de tomàquet, boníííísima, estem conectats, jajajaja. Aquesta salseta amb vereduretes m’ha agradat…

    Un petonete

    M'agrada

  24. aselamasi diu:

    Quina temptació. Els tallarins que hi ha a la segona foto han quedat preciosos. Sempre he tingut ganes de fer pasta fresca a casa, però mai no ho he intentat, sempre per les presses maleïdes… Veig que és una cosa senzilla, però com que no tinc maquineta, ho hauré de fer amb corró. Els tallarins crec que és el més fàcil per a començar, veritat? Quina gràcia això de la tomata en pols, i dius que ho venen al Dia. A veure si passe un dia per allí. La salsa deu estar exquisita. Un beset.

    M'agrada

Gràcies per deixar-nos un comentari! Recordeu que també podeu fer-ho amb el vostre perfil de Facebook o Twitter.