La mona i el mico

Heu vist a l’Ori que guapo amb el mico i la mona a banda i banda i mitja dotzena d’ous de Pasqua? Avui ens hem menjat la mona fent calçotada amb la família de la Sandra, i clar, al petit de la casa el teníem encantat amb tant de dolç!

Enguany sembla que la mona tradicional d’ous durs ha tornat amb força. Aquí a Barcelona a la Sandra no li sona haver-ne vist normalment, però aquests últims dies l’hem vist aparèixer per la majoria d’aparadors (i també per molts blocs, que aquest any sembla que ens hi haguem llençat tots a fer-la!).

Jo de petit, allà a Reus, sempre tenia mona de pa de pessic amb gema (ben coberta de flamets i gemes) i figura de xocolata, però la meva mare també va seguir comprant la que tenia ella de petita, la dels ous durs, doncs allà s’han mantingut sempre els dos tipus.

L’any passat, a la Bordeta, vam fer unes mones més senzilles amb base de cóc, però aquesta vegada teníem ganes de treballar-nos-ho, així que l’hem feta en condicions, amb el pa de pessic de veritat, i clar, també hem provat de fer la versió tradicional amb els ous durs.

Com que en féiem dues no vam voler passar-nos amb les mides, i ahir, en enllestir la de brioix, i recordant les explicacions sobre les mones de Pasqua dels Olleta de verdures, vam veure que no havíem fet una mona, sinó un mico! Us ho miraríem d’explicar, però ens sembla millor que passeu pel seu bloc i gaudiu de la classe magistral sobre mones tradicionals que ens van fer! :)

Aquesta vegada hem decidit no explicar les receptes, doncs les hem tret pràcticament calcades d’un altre bloc! Ja se sap que en això de la reposteria millor no jugar-hi, així que en lloc de copiar-les us deixem els enllaços i comentem per sobre com ho hem fet.

Totes dues mones les hem tret del bloc de la Mercè de Cuina per a llaminers, un dels grans referents pel que fa a blocs de dolços.

La mona tradicional l’hem feta seguint exactament els seus passos, però sense farcir-la. I en fer-la més petita (la meitat de les quantitats que fa la Mercè), és quan vam obtenir el mico en lloc de la mona!

L’altra, la de gema i farcida de ganache de xocolata, també vam fer-la a partir de la recepta de la Mercè, però preparant una mica menys de cobertura de gema, i canviant el midó, doncs no en teníem, per Maizena.

Ah! Amb aquestes mones ens afegim al repte de l’Annie de pastissets.cat, i ajudem a acabar d’omplir fins dalt de mones tota la gastrosfera!

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Mones de Pasqua