Seitó en vinagre

Seitó en vinagre

La recepta d’avui té història familiar darrere, i aquesta vegada no ve de part de la Sandra sinó meva!

Recordo des de sempre, ja de ben petit, safates amb aquest impressionant seitó en vinagre fetes per la meva àvia paterna, a casa seva, a Saragossa.

Quan preparava “boquerones” s’ajuntava molta família a taula aquell dia, i el meu pare i el meu tiet sempre acabaven discutint, comptant les cues dels seitons del plat de l’altre per controlar si n’havien menjat de més.

Amb els anys la recepta va passar d’una generació a una altra, i avui en dia és la meva mare qui els prepara, seguint els mateixos passos i fent-los igual de bons.

Jo encara no he provat mai de fer-los, però algun dia m’hi hauré de posar per començar a practicar i que no es perdin les tradicions en un futur!

Ingredients

– Seitó fresc

– Vinagre de vi negre

– 1 ceba mitjana

– 1 gra gros d’all

– Oli d’oliva verge extra

– Sal

– 1 ou dur

Preparació

Netegem bé el seitó, traient-li el cap, les tripes i l’espina. Els deixarem amb la cua, oberts per baix, de manera que quedin els dos lloms units per una banda.

Una vegada ben nets els posem en una safata, l’un al costat de l’altre. En podem fer dues capes, però si en tenim més és millor seguir posant-los en un altre recipient.

Els salarem una mica, i a continuació cobrirem amb el vinagre. No cal que n’hi hagi en excés, però hem de vigilar que tot el peix quedi prou cobert.

Ho tapem amb film transparent i ho deixem a la nevera durant 24 hores; veurem com el seitó va agafant un color blanquinós.

Preparem una vinagreta picant una ceba i un gra d’all. Hi posem sal, un raig de vinagre i abundant oli d’oliva verge extra.

Escorrem el vinagre dels seitons i a la mateixa safata hi repartim per sobre la vinagreta.

Quan els anem a servir, hi posarem també un ou dur prèviament aixafat amb una forquilla.

Bon profit, i bona cuina!

Seitó en vinagre

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Escopinyes  amb crema de llet i oli de julivert

Escopinyes amb crema de llet i oli de julivert

Tàrtar de tonyina

29 thoughts on “Seitó en vinagre

  1. Sílvia Soto Martí ha dit:

    M’encanten en general tots els peixos marinats, tàrtats, tatakis, … i els seitons són uns dels meus aperitius preferits! I presentats així amb la vinagreta amb ceba i all, i l’ou ha de ser boníssim!!

    Moraleja: Dels seitons menja-te’n fins i tot les cues!! Així no sabran quants n’has menjat! ;)

    Petons guapíssim!!!

    Nuni
    http://cuinetes.bloks.cat

    M'agrada

  2. Virginia ha dit:

    Nosotros en el País Vasco las llamanos Antxoas, y están de morirse de ricas. Eso si hay que saber darles el punto justo de sal, de vinagre y el tiempo, porque de lo contrario te pueden quedan demasiado acuosas, y sin sabor o muy saladas o vinagrosas. Y por supuesto secarlas bien antes del aderezo final. Suerte tu que tienes una receta en toda regla y con historia familiar. Mira que tenía que ser divertido ver a tu padre y a tu tío contando las colitas. Ahí siempre tenía que haber tramapa,…. las colitas son tan fáciles de comer. Bss y a seguir trayendonos recetas con historia familiar detras, me encantan.

    Virginia “sweet and sour”

    M'agrada

  3. abril ha dit:

    Pues si, una recepta divertida i bonsíssima…a mi m’encanten els seitons i m’agrada tambè peruqe els ingredients son ben naturals…res de aigues oxigenades…i altres alternatives que he sentit amb els anys. Sans i naturals, amb aquesta vinagreta de contrast. Un 10 per la iaia…

    M'agrada

  4. marina ha dit:

    M’agrada molt el seitó en vinagre! Jo també el faig a casa, com la teva mare. El que no se m’havia acudit era això de posar-hi l’ou dur per sobre. M’hi agrada molt! Hi dóna molt color! Petonets

    M'agrada

  5. GEMMA ha dit:

    Mira que tinc la recepta fa temps per publicar i no hi penso mai…
    A casa agraden molt!!! Bonica història familiar. Una solució es menjar-se les cues…jeje així no saben quans has menjat…
    Petonets.

    M'agrada

  6. Helena ha dit:

    Quina recepta més bona i gustosa, aquest toc d’ou dur i la cebeta amb la vinagreta ha de quedar de luju!! Com n’és d’important no perdre les receptes tradicionals de casa oi? el pròxim cop menjeu-vos les cues i voreu com guanyeu la guerra dels seitons jeje
    Petons :)

    M'agrada

  7. cuinautil@gmail.com ha dit:

    Visca les tradicions! i és molt important conservar-les. Quins boquerons…. quina pinta i amb aquesta ceba i ou dur ha de ser un toc boníssim

    M'agrada

  8. Palmira ha dit:

    Que es diguin boquerones, antxoas o seitons fets d’aquesta manera a casa res els pot igualar, això que a practicar molt i molt que això no es pot perdre!!!
    Petonets,
    Palmira

    M'agrada

  9. FRANCESC ha dit:

    En el català de València, als “seitons” els diem “aladrocs” (amb la o oberta). També en fem en vinagre, però no se m’havia ocorregut posar-li la resta d’ingredients. Han de ser boníssims, així.
    Salutacions

    M'agrada

  10. La cuina violeta ha dit:

    Netejar els seitons mai em fa mandra. El resultat és tan agraït que paga la pena fer-los. Moltes gràcies per compartir una aquesta herència familiar que té una pinta que enamora. Que vagi molt bé al Tickets, jo encara no hi he anat. Ja direu.
    Nani

    M'agrada

  11. Paula ha dit:

    Abans no era molt de les “coses envinagrades”, però ja m’agraden (coses de l’edat??) Aquestes si venen de família han d’estar boníssimes..la pròxima vegada enviau la Lupita amb un tupper, eh??
    Petons!!

    M'agrada

Gràcies per deixar-nos un comentari! Recordeu que també podeu fer-ho amb el vostre perfil de Facebook o Twitter.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s