Aquest cap de setmana passat vam fer calçotada a casa, i vam preparar un bon pa per acompanyar l’àpat. No hi ha res com unes llesques torrades per acompanyar l’allioli i la salsa dels calçots!
La recepta d’aquest pa és molt fàcil de seguir, doncs no hem de fer l’esforç d’amassar, però a canvi es necessita temps per a les fermentacions i els plegats que es fan a la massa.
Pel que fa al llevat, l’hem fet amb el de forner sec que es ven en sobrets. Ho hem fet perquè la recepta que hem agafat de referència (de Salseando en la cocina) ho explicava així, però ho podem substituir per llevat fresc. El factor de conversió sec/fresc és 1/3.
L’altra característica important: el courem al forn però dins d’una olla tapada, així conservarem la humitat de la massa sense haver de vaporitzar. Alerta amb l’olla que no tingui cap element de plàstic!
Animeu-vos a provar aquest tipus de pa, queda impressionant i és molt, molt fàcil de preparar!
Ingredients
– 500 g de farina de força
– 350/375 ml d’aigua tèbia
– 1 sobre de llevat de forner sec (uns 5 g)
– 10 g de sal
– 1 cullerada de massa mare deshidratada (opcional)
Preparació
Posem la farina al bol per mesclar i hi afegim l’aigua tèbia (350 ml i més endavant n’afegirem més si és necessari). No ho toquem, i ho deixem així durant 5 minuts.
A continuació, amb l’espàtula, pastem durant un parell de minuts fins que la farina absorveixi tota l’aigua. Ens ha de quedar una mescla densa però fins a cert punt fluida, no una massa dura. Podem afegir-hi una mica més d’aigua segons com estigui. Tapem amb un drap de cotó i deixem reposar 3/4 d’hora.
Hi afegim ara el llevat i la sal i els incorporem bé a la mescla. També hi mesclem la massa mare deshidratada si volem posar-ne (nosaltes ho vam comprar al Baltà Farinetes però és totalment opcional, no fa la funció de llevat que té la massa mare viva, sinó que només hi aporta un sabor més intens).
Deixem la massa tapada durant uns 15 minuts i a continuació l’aboquem al marbre enfarinat. Amb l’espàtula l’aixquem per un lateral i la dobleguem sobre si mateixa sense fer força. La massa serà fluida i enganxosa, enfarineu-vos bé les mans! Retornem la massa al bol enfarinat i deixem reposar 1 hora o hora i mitja tapat amb un drap.
Tornem a treure-la i a plegar-la, i novament la deixem reposar una mica més d’una hora. En total la plegarem 3 vegades, i finalment la tornem al bol. El tanquem amb film transparent i el deixem a la nevera unes 12 hores aproximadament.
L’endemà posem la massa sobre el marbre i la pleguem unes quantes vegades sobre si mateixa (sense fer-hi força, només estirar-la una mica i plegar-la). Després de 3 o 4 plecs comencem a bolejar-la, replegant el marge exterior cap a la part central inferior de la massa. Si repetim aquest gest mentre donem voltes a la massa ens agafarà forma de bola.
Tornem a deixar reposar la massa bolejada durant una hora dins el bol enfarinat i tapat amb un drap humit.
Preescalfem el forn al màxim de potència (uns 250ºC) amb una olla a l’interior. Farem sevir una olla amb tapa sense parts de plàstic: tota de metall i/o vidre.
Treiem l’olla del forn vigilant de no cremar-nos, hi escampem una mica de farina a l’interior, i hi posem la bola de massa sense pressionar-la ajudant-nos amb l’espàtula.
Enfornem a 200ºC amb la tapa de l’olla posada uns 40 minuts. La tapa ens retindrà la humitat del pa i no caldrà vaporitzar. Passat aquest temps retirem la tapa de l’olla i deixem 15/20 minuts més fins que enrosseixi bé la crosta.
Aboquem el pa fora de l’olla (ja veureu que no s’enganxa pas) i comprovem la cocció picant sota el pa i sentint que sona a buit. Deixem refredar sobre una reixeta.
Bon profit, i bona cuina!
···
TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:
Ooooooh!!ja tenia ganes que el publiquessiu! dsde q vaig veure la foto al facebook i vaig al.lucinar!
Aquest diumenge tinc calçotada i el provaré de fer! ja us explicaré!
ptns!!
M'agradaM'agrada
També us ha picat el cuquet del pa? Aquest és més o menys com el que vaig aprendre a fer. I l’oloreta que fa la casa? És una experiència tan bonica…
Nani
M'agradaM'agrada
Quin pa més bo!! Per cert, un dubte: el llevat fresc pot ser del de pastilla de la marca Levital? I el sec de forner és el Royal? Gràcies
M'agradaM'agrada
Francesc, el fresc és el tipus Levital que trobem a la nevera. Però el sec no és el llevat químic, és llevat de forner deshidratat. Nosaltres fem servir el de Maizena i es troba a molts supermercats
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies pel vostre aclariment. :D
M'agradaM'agrada
Nens quina pinta aquest pa!!!!
Estic al·lucinant que es cuini dins d’una olla! Us ha quedat de conya!
Sou dels pocs amfitrions que conec que es molesten a preparar fins i tot el pa a casa cuidant fins l’últim detall! Sou uns cracks!!
Molts petons guapíssims!!
Nuni
http://cuinetes.bloks.cat
M'agradaM'agrada
Aquest le he de fer!!Quina bona pinta!!!
M'agradaM'agrada
Sense amassar i tapat?????
Ostres, això s’haurà de provar, perquè té la crosta i la molla perfectes!
M'agradaM'agrada
Aquest pa és d’aquells de dóna’m dóna’m, eh? he he he. Amb un raig d’oli i… cap dins! Us ha quedat fantàstic.
M'agradaM'agrada
Haig de buscar una cassoleta sense per poder posar al forn!!!
Un pa sense amassar i amb aquesta pinta… directe a pendents.
Petonets :-)
M'agradaM'agrada
espectacular!! i sense amasar!?? mare meva……recepta que et copio ara mateix! petons
M'agradaM'agrada
Ostres, quina molla us ha quedat! i la crosta ben cruixent no? M’ho apunto, a veure si trobo una bona olla per fer-lo! petons
M'agradaM'agrada
Tinc l’olla!! segur que el faig o al menys ho intento, quan ho feu vosaltres sembla facil. La farina era integral? perquè la recepta no diu res i em sembla un color molt morè.
M'agradaM'agrada
Antonia, el color el dóna la massa mare deshidratada però és totalment opcional!
M'agradaM'agrada
os ha quedado sensacional y con una miga y corteza brutal
una abraçada
M'agradaM'agrada
Mira, ho puc provar amb la cocotte!!! Així doncs, a la calçotada tu duràs pa??? em sembla geniaaaaaal
M'agradaM'agrada
la veritat és que el pa fa una pinta…. així que de ben segur l’espera val molt la pena
Petonets
M'agradaM'agrada
Ay, que me gusta y me llevo esta receta!!!! Fantástica!!!!
Besitos,
IDania
M'agradaM'agrada
MMmmquina pinta tan espectacular!!! No hi ha res més bo que fet a casa! petons
M'agradaM'agrada
Hola guapos!!!mira!! jo també tinc una recepta de pà sense amassar que m’has fet recordar…jejeje. Us ha quedat genial…vas veure que et vaig enviar un miss al face???petonets
M'agradaM'agrada
Que pinta fà el pa.. us ha quedat fantastic!!!
Petons
Des de la cuina de l’hort
M'agradaM'agrada
Dios mío dame paciencia, pero dámela YA. De lo contrario no podré hacer éste pedazo de pan. Si quieres yo pongo el jamón, tengo un Joselito que quita el hipo
Besazos
M'agradaM'agrada
He fet en cassola un de molt semblant, us ha quedat maravellos!!! quina molla!!! Petons
M'agradaM'agrada
Quin aspecte més bo el de aquest pa!
M’apunto la recepta per fer-la ben aviat.
Muacs
M'agradaM'agrada
Doncs ha quedat una crosta impresionant i uns alveols ben bonics! fa una pinta deliciosa amb aquest aspecte tan rústic, mmmm…
Ara a buscar una bona salseta per sucar-ne un tros (la de les patates braves, per exemple! ;-)
M'agradaM'agrada
Quina molla que té i quin luxe poder fer aquí calçotades.
La massa mare deshidratada potser no em faria tanta por.:P
Petons.
M'agradaM'agrada
Magnific!!! quina molla tan ullada!! delicios…
Chus
M'agradaM'agrada
Oh Sandra! quina pintassa fa aquest pa tant morenet!!
M'agradaM'agrada
Jo també m’apunto a provar-lo!!! però m’esperaré a les vacances de setmana santa, que abans no podré! La crosta i la molla es veuen perfectes i segur que aquest cop el Xavi està encantat de no haver d’amassar! oi? :)
Petonets i fins aviat!!
M'agradaM'agrada
Amb lo panarres que som a casa!! M’he deixat ben parada amb aixo de que no s’ha d’amasar. Aquest el probo si o si!! Un peto i bon finde!
M'agradaM'agrada
Menuda hogaza más chula! Me encanta como ha quedado y ni pienso en el sabor….porque quiero robarmelo!
Un beso grane.
M'agradaM'agrada
“Toma paloma, sabates de goma” quin pa mes redo, en tots els sentits de la paraula REDO! ;)
Petons!
M'agradaM'agrada
Sandra, estas son las recetas que yo necesito. Tengo el brazo derecho siempre fastidiado y me cuesta muchísimo amasar. Así que tu receta me viene estupendamente. Besitos.
M'agradaM'agrada