Mongetes de Castellfollit amb rossellones

Ja són unes quantes les vegades que hem fet trobades blocaires, però una setmana i mitja enrere va ser diferent, va ser un cap de setmana a cegues, on no sabíem què anàvem a fer ni què anàvem a visitar, una aventura en tota regla.

L’única informació que teníem és que serien dos dies per descobrir la comarca del Bages, que tot començaria a les 10 del matí de dissabte a Manresa, i que havíem de dur una maleta llesta per fer nit fora de casa! Ai festa!!

Allà ens trobem amb la Nuni de Cuinetes, la Bet de Tasta Rutes, el Jordi de Gastropíndoles i la revista Sentits, el Pau de Giroimatges, i la Míriam de Meteocook, organitzadora de tot plegat i amfitriona de la trobada junt amb el Joan, conseller de turisme del Consell Comarcal del Bages.

I comencen els nervis! Pugem a un minibus que ens acompanyarà durant tot el cap de setmana, i junt amb la Cristina, directora del Geoparc de la Catalunya Central, fem carretera cap a la primera parada de la ruta bagenca: la muntanya de Montserrat!

Al monestir ens està esperant el Ferran, geòleg i director científic del Geoparc, amb qui ens encaminem cap al mirador de Sant Miquel per observar des d’una vista privilegiada tota la plana del Bages.

I és amb la comarca als peus que comencem a conèixer el projecte del Geoparc, (a finals de 2012 van obtenir l’acceptació del parc a la xarxa europea de Geoparks avalada per la UNESCO), el perquè del parc, i què és el que fa tant especial aquesta terra de la Catalunya central, desconeguda per la majoria de nosaltres.

Sabíeu que el Bages era cobert per un mar fa 36 milions d’anys, quan la resta de Catalunya ja estava emergida? I sabíeu que era l’aigua del mar Cantàbric la que hi arribava fins que aquest es va enretirar i va convertir-se en un mar tancat amb una altíssima concentració salina i un enorme dipòsit de sediments? I sabíeu que va coincidir amb la formació dels Pirineus i que les enormes forces tectòniques del moment van donar forma al Bages que coneixem avui en dia?

Aquest és l’origen de l’especial orografia de la comarca, amb Montserrat com a emblema, i amb les nombroses coves i mines de sal, com Cardona, Súria, Sallent o Collbató.

Però no només això, la climatologia especial que defineix la zona, amb una gran amplitud tèrmica (molt fred a l’hivern i molta calor a l’estiu), poca pluja i marinades que pugen per la vall del Llobregat, donen unes característiques especials al territori, fent que, per exemple, tota l’horta funcioni amb unes quantes setmanes de retard respecte de la resta del país. Per això tot plegat, la terra i el clima, condicionen també un dels trets més definitoris del Bages: la vinya!

Així vam anar a parar a la següent parada, els cellers Oller del Mas, ubicats en una masía fortificada del segle X que des de llavors ha seguit pertanyent a la mateixa família. Sabíeu que al segle XIX el Bages va ser la regió vitivinicola per exel.lència de Catalunya? No hi havia un pam de terra sense vinyes, fins que la filoxera s’ho va emportar tot per davant.

Avui en dia s’està fent un gran esforç per donar impuls a la DO Pla del Bages, que comença a agafar renom produïnt vins espectaculars, com els que vam poder tastar a Oller del Mas. Una de les grans tasques empreses per aquest celler ha estat, i és encara, la recuperació d’espècies autòctones de ceps de diferents varietats, entre d’altres el picapoll, el qual ja utilitzen en algun dels vins que tenen al mercat.

Nosaltres vam tenir la sort de poder fer un extens tast dels vins encara en repòs a les tines o madurant a les botes, i descobrir les proves de cupatge que estan fent en aquest moment, precisament amb les varietats de picapoll blanc i negre, fermentats en diferents recipients. Tots vam coincidir en destacar el sorprenent resultat de l’ou de formigó, que genera un moviment de convecció al seu interior degut a les tres temperatures diferents que hi agafa el vi, provocant que aquest estigui sempre en constant moviment durant la fermentació.

A l’hora de dinar vam tornar cap a Manresa, a ca l’Aligué, on ens va anar presentant tots els plats el mateix Benvingut, el xef del restaurant. Vam gaudir d’un fantàstic menú desgustació dedicat a la tòfona, també amb una especial atenció al porc ral d’Avinyó, propi de la zona, i als llegums del Bages, que mereixen una menció destacada. El Benvingut ens va parlar de les excel·lències del pèsol del Bages, entrant en polèmica defensant-los com a millors fins i tot que els del Maresme!

Per això avui, en aquest primer post sobre el Bages, dedicarem una recepta a un altre dels llegums amb nom propi de la comarca: la mongeta de Castellfollit del Boix! I alerta, perquè més endavant també us parlarem dels cigronets de Mura (serà per llegums a el Bages!); seguiu atents al bloc, perquè seguirem explicant-vos moltes més coses d’aquesta escapada!

Moltíssimes gràcies al Consell Comarcal del Bages i a la Míriam Santamaria per haver organitzat aquest fantàstic cap de setmana, en el que a part de descobrir una terra sorprenent, veure la millor silueta de Montserrat, i menjar millor que mai, hem gaudit de la millor companyia! Sou molt grans!! #SomBages!!

Ingredients

– Mongetes de Castellfollit del Boix

– 250 g de rossellones

– Una ceba petita

– Un all

– 5 brins de safrà

– Un raig de vi blanc

– Julivert

– Aigua

– Pebre blanc

– Oli i sal

Preparació

Posem les rossellones en aigua amb sal durant una hora perquè expulsin la terra que puguin tenir.

Quan hagi passat aquesta estona, les escorrem, les passem per aigua per treure l’excés de sal, i les posem en una cassola prou ample perquè hi càpiguen totes. Les cobrim amb un dit d’aigua, ho posem al foc i les retirem just quan comencin a obrir, no ens interessa que coguin massa. Les traiem, i les reservem, així com l’aigua de cocció colada.

Mentrestant ofeguem a foc lent la ceba picada ben petita en una mica d’oli, quan comenci a ser transparent hi afegim l’all picat i els brins de safrà.

Deixem que acabi de coure i hi posem el raig de vi, que deixarem evaporar. És el moment d’afegir les mongetes cuites (ben escorregudes), les cobrim amb l’aigua de les rossellones i les deixem coure sense remenar massa uns 5 minuts.

Hi posem pebre blanc al gust. Passat aquest temps hi posem les rossellones i el julivert picat, ho deixem un minut més i ja podem servir.

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Llenties amb ceps i botifarra de perol

Cigrons amb botifarra negra

Guisat de cigrons i carbassa al comí