Coca de pebrot de Gualda escalivat

Amb dos pebrots ben grossos, així és com tornem de les vacances! I és que hem trigat una mica a tornar a arrencar, però avui tornem amb forces per portar-vos una nova edició del Rebost Gourmet.

Potser pensareu que el pebrot tampoc és un producte que mereixi dedicar-li una presentació gaire especial, doncs per tots és ja prou conegut, però els pebrots que us portem avui no són uns qualsevols, i és que a darrere amaguen una història més que interessant.

Aquests pebrots tan formosos venen de La Sentiu de Sió, un poble de la Noguera, on els ha conreat el Gerard Batalla, un dels membres impulsors del projecte “Cultures Trobades”, a través de Slow Food Terres de Lleida, per reivindicar l’herència comuna de les llavors.

Des d’aquesta iniciativa treballen per localitzar la diversitat agrària de Ponent, i poder fer un banc de llavors que faciliti la recuperació de varietats locals i antigues en perill de desaparició.

Aquests que veieu aquí són els pebrots de Gualda. Deuen el seu nom a la partida de Gualda, una àrea de l’Horta de Lleida d’on van recuperar-ne la varietat. Són de mida mitjana-grossa, no gaire lobulats, carnosos i amb la pell bastant fina, per això s’utilitzaven per escalivar.

Si voleu conèixer més sobre aquest projecte, podeu trobar-los al web www.culturestrobades.cat i també a través de Facebook i Twitter.

Veureu que tenen un extens catàleg de llavors recuperades, que produeixen i posen a la venda a les diferents fires en les que participen, com La Candelera de Molins de Rei o la Fira Agrícola de Collserola.

Entre d’altres, aquestes són algunes de les races i varietats amb les que treballen: tomata rosa d’Albesa, tomata llàgrima, tomata d’ull viu, bitxo Querolet, escarola cabell d’àngel, enciam meravella conca, ceba de Coll de Nargó, mongeta de metre, i un llarg etcètera.

Nosaltres hem optat per respectar al màxim el producte, i l’hem fet escalivat ja que és l’ús que normalment se li donava a aquesta varietat de pebrot.

I com que a Lleida són ben típiques les coques d’escalivada, n’hem fet una versió a la mallorquina, és a dir, preparant la massa amb farina de xeixa, una varietat de blat antic típica de Ses Illes, versionant així la seva coca de pebres torrats. Aquesta massa queda molt cruixent, i també es pot fer amb qualsevol altra farina.

Amb la quantitat de massa que hem preparat surten dues coques mitjanes. La quantitat del farcit, però, és per una. Per tant, si no opteu per congelar una part de la massa (o fer-ne una de per exemple carbassó) i voleu fer les dues coques iguals, enlloc de dos pebrots, feu-ne servir quatre.

I com sempre, no us descuideu de passar pels blocs de la Nuni i la Bet per veure quines receptes ens han proposat amb aquests fantàstics pebrots!

Ingredients

Coca

– 175 g de farina blanca de blat

– 75 g de farina de xeixa

– 125 ml de cervesa

– 60 ml d’oli d’oliva

– Sal

Farcit

– 2 pebrots vermells grossos escalivats

– All

– Sal i pebre

– Oli d’oliva

Preparació

Per fer la coca posem les farines en un bol, fem un volcà al mig i hi afegim la cervesa, l’oli i la sal. Ho barregem bé fins que quedi ben integrat, no cal amassar-la gaire. La deixem reposar mitja hora tapada amb un drap.

Mentrestant pelem els pebrots (prèviament escalivats al forn durant uns 45 minuts), els tallem a tires i els amanim (o trempem, com diuen a les Balears) amb l’all ben picat, sal, pebre i oli.

Donem forma a la coca amb els dits sobre una safata de forn amb paper sulfurat. La deixem ben prima.

Hi posem els pebrots per sobre, hi afegim una mica de l’oli d’amanir. La coem al forn preescalfat a uns 190° durant uns 20-25 minuts, o fins que veiem que està dauradeta.

Bon profit i bona cuina!