Nyoquis de nyàmeres amb salsa de nous

Atenció tots! Aquí ens teniu, disposats a una nova ronda del Rebost Gourmet, junt amb la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes”, després d’haver regalat a través de Facebook una fantàstica panera que celebrava el nostre primer any descobrint-vos una pila d’ingredients sorprenents!

Si us ho vau perdre segurament serà perquè no ens seguiu a la nostra pàgina de Facebook, i és una pena perquè vam sortejar una fantàstica panera amb tots els productes que vam mostrar-vos l’any passat! Els mateixos deu prductes que podeu trobar a l’índex de receptes del “Rebost Gourmet”, que podeu consultar aquí al bloc.

En la segona “temporada” que iniciem aquest gener de 2015 volem parlar-vos d’un producte molt especial: la nyàmera!

Nyoquis de nyàmeres amb salsa de nous

Segurament molts de vosaltres, que sou uns cuinetes ben informats (digues-li cuinetes, digues-li foodies), ja sabreu què són les nyàmeres, però molts d’altres potser no us acabeu d’ubicar: potser us sonaran més si us diem que en castellà es coneixen com tupinambos alcachofas de Jerusalén.

Les nyàmeres són uns tubercles que d’aspecte recorden una mica al gingebre, una vegada pelats tenen una textura semblant a la de la patata, i en canvi el seu sabor ens remet a la carxofa.

És una planta que prové d’Amèrica del Nord, que fa tiges de fins a 1’5 metres amb unes flors grogues que recorden a les dels gira-sols, doncs són de la mateixa família.

Nosaltres hem fet servir aquests tubercles per elaborar uns fantàstics nyoquis, substituint la tradicional patata de la recepta per la nyàmera.

Per acompanyar-los res millor que una bona salsa tradicional italiana, concretament típica i originària de la Liguria: la salsa de nous. Aquesta, a més a més, amb una recepta molt i molt fàcil, que queda boníssima amb molt poca feina.

Com sempre, no us descuideu de visitar la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes, per descobrir quines propostes ens han fet als seus blocs per cuinar amb les nyàmeres!

Nyoquis de nyàmeres amb salsa de nous

Ingredients

Pels nyoquis

– 400 g de nyàmeres

– 150 g de farina (més la que accepti durant l’amassat)

– Mig ou

– Sal i pebre

Per la salsa

– 75 g de nous

– 20 g de molla de pa

– 20 g de parmesà

– 50 ml de llet

– 1 all petit

– Julivert

– 25 ml d’oli d’oliva verge extra, sal i pebre

Preparació

Bullim les nyàmeres senceres i sense pelar, fins que quedin molt toves al punxar-les amb un ganivet. Les colem i les deixem refredar.

Les pelem i les fem puré ajudant-nos d’una forquilla o un aixafa-patates (sinó us en sortiu podeu utilitzar una batedora elèctrica). Salpebrem i afegim el mig ou batut i la farina. Anem posant una mica més de farina poc a poc, fins que resulti una massa fàcil de treballar.

Ara donarem forma als nyoquis. Podem fer-ho de dues maneres: fer un xurro i anar tallant porcions, o fer boletes amb les mans ben enfarinades. Nosaltres hem optat per la segona. De qualsevol de les maneres, podem acabar de donar-los forma amb una forquilla, per fer-los les típiques ratlles.

Reservem els nyoquis en un plat, ben enfarinats.

Per la salsa comencem remullant la molla de pa amb la llet. Mentrestant posem les nous, el parmesà, l’all, el julivert, la sal i el pebre al got de la batedora. Hi afegim la molla de pa escorreguda i ho batem fins que quedi una pasta ben integrada. Finalment hi posem l’oli i ho emulsionem. Si veiem que queda una salsa molt espesa hi podem barrejar la llet de remullar el pa.

Posem a bullir aigua en una olla grossa, quan arrenqui el bull hi posem un bon grapat de sal sal i hi tirem els nyoquis. Estaran cuits quan comencin a surar a la superfície. Els colem reservant una mica de l’aigua de la cocció que integrarem a la salsa.

Servir-los ben coberts de la salsa de nous.

Bon profit, i bona cuina!

Nyoquis de nyàmeres amb salsa de nous

Tortellini d’albergínia “burro e salvia”

Tortellini d'alberginia "burro e salvia"

L’entrada d’avui no és només per a un concurs, sinó que sobretot és part d’una celebració!

La Mon està d’aniversari, April’s Kitch fa 3 anys a la blogosfera i, apassionada com és ella del món del cinema, ha proposat a tots els seus lectors un repte on barrejar el cel·luloide amb la cuina.

Vol que triem una pel·lícula d’entre els anys 50 i 65 (per fer-ho més complicat i donar-hi una mica de gràcia!) i cuinem algun plat que hi aparegui.

Però ara ve la millor part, si no hi surt cap escena de cuina ens convida a inventar-nos -la, i pensar quina recepta podrien menjar-se els personatges de la pel·lícula.

Així doncs, posem-nos mans a l’obra i comencem explicant-vos la cinta que nosaltres hem triat!

Títol: Vacances a Roma (Roman Holiday)

Director: William Wyler

Any de producció: 1953

Música: Georges Auric

Repartiment: Gregory Peck, Audrey Hepburn, Eddie Albert, etc.

Argument: l’Ana (Audrey Hepburn), una jove princesa de visita a Roma farta de la responsabilitat que l’envolta, decideix saltar-se el protocol i escapar-se d’incògnit per la ciutat. D’aquesta manera coneixerà un periodista americà (Gregory Peck) amb qui descobrirà els carrers de Roma mentre ell intenta aconseguir una gran exclusiva.

Per tots són conegudes les imatges d’aquesta pel·lícula, que ja formen part de la història del cinema, amb l’Audrey Hepburn i el Gregory Peck dalt d’una Vespa recorrent temeràriament la ciutat de Roma a tota velocitat.

Després de molts anar i venir pels millors indrets, acaben, ja de nit, a una alegre festa al Lungotevere, a tocar del castell de Sant’Angelo. Allà uns policies descobriran a la princesa i la intentaran fer tornar a la seva ambaixada, però aconseguirà escapar.

Aquí tenim el “moment petó” de la pel·lícula, quan l’Audrey i el Gregory es llencen al riu, i tot sortint de l’aigua no poden resistir-se més!

I ara ve la nostra escena, quan els dos protagonistes van cap a l’apartament del periodista. L’Audrey està al bany, acabada de dutxar, i amb una bata d’ell. El Gregory se li acosta amb una ampolla de Chianti a les mans, i li’n ofereix un got.

– Un poco de vino le sentará bien

– Preparo algo para comer? – contesta l’Audrey.

– No, aquí no hay cocina ni nada para guisar. Como siempre fuera.

– ¿Le gusta hacerlo?

– La vida no es siempre como a uno le gustaría.

– No, no lo es…

És clar, en aquest moment hi hauria hagut d’haver una cuina a l’apartament, i la princesa Ana hauria pogut explicar que la cuinera de palau és d’origen italià, i que quan ella era petita anava a veure-la sempre que preparava pasta, i per tant se’n recorda perfectament d’una recepta que li encantaria.

I ja tenim a l’Audrey i el Gregory amb les mans a la massa, mai millor dit, barrejant ous i farina, coent albergínies, i tallant sàlvia, per preparar una de les pastes més tradicionals d’Italia, els tortellini burro e salvia.

Així doncs, a continuació us expliquem com s’ho van fer aquesta parella per preparar aquest deliciós plat. Sabem del cert que a la Mon li agrada aquesta famosa salsa italiana, i que a més a més li encanten les albergínies, així que estem convençuts que serà un plat que compartiria amb l’Audrey i el Gregory!

Felicitats i per molts anys més!!

Ingredients (4 persones)

Per la pasta

– 300 g de farina

– 3 ous

Pel farcit

– 1 albergínia gran

– 100 g de ricotta

– 3 cullerades de pecorino ratllat

– Fulles de sàlvia

– Sal i pebre

Per la salsa

– 100 g de mantega

– Fulles de sàlvia

Preparació

Coem l’albergínia tallada per la meitat al forn (uns 35 minuts) o al microones (10 minuts) fins que estigui ben tova, buidem la polpa i la barregem amb les fulles de sàlvia ben picades, la ricotta i el pecorino ratllat. Salpebrem i reservem a la nevera.

Fem la massa de la pasta posant la farina en un bol i els ous lleugerament batuts al mig. Comencem remenant amb una forquilla fins que els ous s’incorporin, i ho aboquem sobre el marbre que tindrem una mica enfarinat.

Amassem bé la barreja fins que quedi una pasta homogènia, retornem al bol (sense restes de massa i enfarinat) i ho deixem reposar 1 hora tapat amb un drap humit per evitar que es faci una crosta.

Tallem la massa en porcions no gaire grans i les anem passant per la màquina de pasta, un parell de vegades per cada posició, de més gruixuda a més prima. Nosaltres ho vam passar fins a la penúltima posició, per evitar que es trenqués la làmina. Sempre haurem de tenir la pasta i la màquina ben enfarinada perquè no se’ns enganxi.

Si no tenim pasta podem estirar bé la massa amb un corró, fins que ens quedi ben fina (també podem usar una ampolla de vi amb els laterals rectes).

Tallem la massa en quadrats, farcim a la part central i dobleguem per la meitat formant un triangle. Pressionem els laterals (mullats amb una mica d’aigua) perquè quedi ben segellat, i n’enganxem els dos extrems oposats donant forma als tortellini.

Els primers que feu us costaran una mica, però ràpidament n’agafareu el moviement de dits per fer la forma. Podeu ajudar-vos d’aquest enllaç que vam trobar!

Una vegada fets els aneu deixant sobre una reixeta perquè s’assequin una mica.

Per fer la salsa desfem la mantega en una paella a foc lent, hi incorporem les fulles de sàlvia i les coem durant un parell de minuts.

Coem la pasta en aigua bullint durant 5 minuts. L’escorrem i la posem a la paella on hi teníem la salsa, hi donem un parell de voltes i la servim amb una mica de pecorino laminat, pebre negre i alguna fulleta més de sàlvia.

Bon profit, i bona cuina!

Tortellini d'alberginia "burro e salvia"

Cuscús amb bolets

Cuscús de bolets

Abans de res, molt bon any nou a tots! Ja fa uns quants dies que no actualitzàvem i encara no us havíem pogut felicitar aquest nou any 2013 que ens encanta, doncs amb un número així només pot dur-nos coses bones!

De moment ja ens ha portat un nou bloc de cuina, ja l’heu visitat? És l’emancipació de la Isabel, la mare de la Sandra, que s’ha estrenat aquest Nadal amb “Els fogons de la Isabel” ! Va, feu-hi una visita que li encantarà rebre els vostres comentaris!

Avui recuperem una recepta que restava pendent de fa més d’un mes, i que encara no havíem tingut temps de publicar. No és una recepta qualsevol, sinó que la vam fer amb els bolets collits durant el MediaTrip dels Petràs!! Segur que ja ho vau llegir per algun altre bloc en el seu dia, però avui us ho recordarem una mica…

A finals de novembre els amics de Bolets Petràs van portar a voltar per la muntanya a un petit grup de blocaires, i la Sandra va anar-hi en representació de la Bordeta. La van acompanyar la Nuni, el Jordi, la Margarida, la Marga i Òscar i la Cris.

Els de Petràs ho portaven tot tant en secret que no sabíem si potser ens durien a un Caçadors de bolets de la TV3, o en què consistiria la trobada.

Petràs MediaTrip

Finalment va consistir en una fantàstica jornada pel Moianès, amb una classe magistral sobre com buscar bolets amb la pròpia família Petràs, esmorzar a mig matí, i per rematar el dia un espectacular dinar a càrrec del gran Xesco Bueno del restaurant Ca l’Esteve, que va sorprendre’ns amb una taula parada sota una carpa al bell mig del bosc: tot un dinar a la Toscana!!

Al respectius blocs dels companys blocaires podeu trobar cròniques detallades de la jornada, però us recomanem especialment aquest àlbum de la Nuni on hi podreu veure un bon fart de fotos per fer-vos una idea de com va anar tot plegat!

Moltes gràcies a Bolets Petràs per un dia tant genial, ja tenim ganes de repetir!! :-D

Ingredients

– 1 got de cuscús precuit

– Un bon grapat de bolets (fredolics i camagrocs)

– 2 alls

– 1 got d’aigua

– Pols de ceps (opcional)

– Ametlles i avellanes torrades

– Julivert

– Oli, sal i pebre

Preparació

Daurem els alls ben picats en una mica d’oli; hi afegim els bolets net i tallats, i els deixem fins que deixin anar tota l’aigua. Salpebrem.

Cobrim amb el got d’aigua i afegim una culleradeta de pols de ceps. Esperem fins que bulli i hi afegim el cuscús.

Apartem del foc i esperem uns 3 minuts, fins que es begui l’aigua, i el tornem a posar durant un parell de minuts més amb una culleradeta d’oli mentre l’anem separant bé amb una forquilla (cadascú que segueixi les instruccions del seu cuscús).

A l’últim moment hi afegirem una picada d’ametlles, avellanes i julivert.

Bon profit, i bona cuina!

Cuscús de bolets

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Patates amb bolets

Paté de bolets

Cuscús amb verdures

Raviolis de ceps

A casa li estem agafant el gust a això de fer pasta, així que per aquesta Recepta del 15 havíem de provar-ho i fer pasta de bolets!

I no només amb el farcit, sinó amb la pròpia pasta, posant ceps en pols dins la massa; el resultat ha estat espectacular! Si voleu no necessiten gaire més que un raig d’oli per degustar-los, i si ho preferiu segur que una salsa suau a base de crema de llet hi quedarà genial.

Ja ens heu enviat la vostra proposta? Va, que últimament ens teniu acostumats a un ritme frenètic!

Ho vau veure que el mes passat vam recollir quasi 140 receptes de carbassa? No us ho podeu perdre, les tenim totes a l’índex de la Recepta del 15 d’aquest octubre.

I ja sabeu que si no teniu bloc però voleu participar a la Recepta del 15, podeu enviar-nos la vostra proposta a elsfogonsdelabordeta@gmail.com , i us la publicarem al nostre perfil de Facebook.

Ah! Aprofitem per recordar-vos que enguany repetirem l’experiència de “Blogs contra la fam, per ajudar a donar veu al Gran Recapte d’Aliments que es realitzarà a tota Catalunya els dies 30 de novembre i 1 de desembre.

Si teniu un bloc us animem a apuntar-vos-hi, i a tots en general a aportar el vostre gra de sorra al “Gran Recapte” de la Fundació Banc dels Aliments.

Ingredients

Pasta

– 200 g de farina

– 2 ous

– 2 cullerades de pols de ceps

Farcit

– Mitja ceba petita

– Un cep gros (fresc o congelat)

– Mató

– Romaní

– Sal

Preparació

Per a fer el farcit tallem la ceba ben petita i la sofregim amb un parell de cullerades d’oli fins que estigui ben cuita.

Hi afegim els ceps tallats a daus molt petits, salem i deixem coure durant uns 5 minuts a foc mig. Una vegada fred hi barregem el mató al gust i ho reservem.

Fem la massa de la pasta posant la farina en un bol i els ous lleugerament batuts al mig. Comencem remenant amb una forquilla fins que els ous s’incorporin, i ho aboquem sobre el marbre que tindrem una mica enfarinat.

Amassem bé la barreja fins que quedi una pasta homogènia, retornem al bol (sense restes de massa i enfarinat) i ho deixem reposar 1 hora tapada amb un drap humit per evitar que es faci una crosta.

Tallem la massa en porcions petites i les anem passant per la màquina de pasta, un parell de vegades per cada posició, de més gruixuda a més prima. Nosaltres ho vam passar fins a la penúltima posició, per evitar que es trenqués la làmina. Sempre haurem de tenir la pasta i la màquina ben enfarinada perquè no se’ns enganxi.

Repartim el farcit amb una cullereta sobre la meitat de la làmina de pasta, fent diversos munts, dobleguem l’altra meitat a sobre, pressionem lleument amb els dits al voltant dels munts de farcit, i donem forma als raviolis amb un tallador o un got.

Enfarinem una mica cadascun dels raviolis per evitar que s’enganxin els uns amb els altres. Si no ens els mengem en aquell moment els deixem sobre una reixa una bona estona perquè s’assequin una mica, i així ens aguantaran sense problemes uns quants dies a la nevera.

Els bullim en abundant aigua salada durant 5 minuts i escorrem.

Ho servim amb un raig d’oli verge extra i acompanyant d’unes làmines de cep, que haurem cuit en una paella roent amb una mica d’oli i sal.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Coques de full amb bolets

Paté de bolets

Patates amb bolets