Fricandó de rap

Fricandó de rap

El fricadó és un dels clàssics de la cuina catalana, que consisteix en talls fins de carn (normalment de vedella o bou) amb salsa i bolets.

Avui us portem una versió del fricandó amb peix enlloc de carn, en el nostre cas unes cues de rap que vam trobar bé de preu a mercat, un peix carnós i sense espines que funciona genial en aquest plat. Proveu-ho també amb rodanxes enlloc de cues, o encara millor, perquè no amb uns llagostins!?

Com a bolets, nosaltres hem utilitzat camagrocs, acabats de portar de Seva pels pares de la Sandra, que hi tenen molta mà i aquest any estan tornant sempre carregats del bosc!

Ingredients

– 2 cues de rap

– Un bon grapat de camagrocs

– Mitja ceba

– Dues cullerades de Brava Bordeta (o d’un bon sofregit de tomàquet)

– Aigua

– Conyac

– Oli, sal i pebre

Per la picada

– 6 ametlles torrades

– 1 all

– Una mica de julivert

– 6 o 7 brins de safrà

– Una galeta

Preparació

Marquem el rap prèviament salat en una cassola de fang amb el foc ben fort, ha de quedar cru per dins perquè l’acabarem de coure després. El retirem i el reservem.

En el mateix oli sofregim la ceba ben picada fins que estigui ben cuita, hi afegim el sofregit de tomàquet, ho integrem bé i hi posem un bon raig de conyac. El deixem reduir i cobrim el sofregit amb un got i mig d’aigua.

A banda fem els bolets en una paella amb una mica d’oli amb el foc roent; tan sols els coem fins que comencin a deixar anar aigua i llavors els afegim a la cassola.

Mentrestant fem la picada en un morter.

Salpebrem la cassola, hi afegim les cues de rap i la picada, i ho deixem coure tot junt uns 5 minuts fins que la salsa tingui la consistència desitjada.

Bon profit, i bona cuina!

Fricandó de rap

Anuncis

Mini tacos de tonyina amb umeboshi

Mini tacos de tonyina amb umeboshi

Aquesta vegada hem trigat una mica més, però el “Rebost Gourmet” torna a ser aquí, amb un nou producte, per utilitzar-lo de tres maneres diferents, com veureu en la nostra proposta i amb les de la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes”.

Ens n’hem anat fins a l’altre extrem de l’hemisferi, a terres japoneses, per descobrir l’umeboshi, un ingredient tradicional que consisteix en una salaó de prunes (les ume, una varietat pròpia del Japó).

L’umeboshi s’acostuma a menjar amb arròs, sovint en un bento (safates de menjar per emportar), o també com a part dels famosos onigiri (boles d’arròs embolicades d’alga nori).

Té diverses propietats medicinals: és desintoxicant perquè estimula el funcionament del fetge, millora les digestions, és antioxidant i antisèptic, i bon remei tant en casos de restrenyiment com de diarrea. Si voleu informar-vos-en bé, no dubteu de llegir aquest article a “Ets el que menges”.

Concretament, nosaltres hem fet servir pasta d’umeboshi, per tant no hem usat les prunes senceres, sinó un puré d’aquestes que es presenta envasat.

Vam descobrir-lo a la botiga “Obbio, a l’Eixample de Barcelona, un supermercat ecològic que us recomanem moltíssim, amb una varietat enorme de productes. Fa uns dies ens hi van convidar a berenar per conèixer-lo, i vam sortir del super amb les butxaques pleníssimes!

L’umeboshi és d’un gust entre salat i àcid difícil de descriure, a nosaltres ens ha recordat lleugerament al sabor que dona la salsa de soja, però bastant més intens.

Conté el famós 5è sabor, l’umami. Per si no coneixeu aquest sabor, en japonès vol dir alguna cosa semblant a “deliciós”, i genera una sensació plaent que ens remet a sabors que ens agraden, fent-nos salivar quan el tastem. Aquest procés el genera l’àcid glutàmic, present de manera natural en molts ingredients, sobretot aquells rics en proteïnes com les carns i els làctics, però també en molts vegetals, fongs, algues, i en general tots aquells productes fermentats i salaons.

La descoberta d’aquest sabor a principis del segle XX va dur a investigar d’on provenia, i voilà, es trobaren amb l’àcid glutàmic. Amb els anys es començà a sintetitzar químicament com a glutamat monosòdic, que tots coneixem, i que s’ha utilitzat fins ara com a aditiu alimentari en una gran quantitat d’aliments processats, perquè realça els sabor molt més que la sal, i amb l’afegit de l’umami.

Tornant a l’umeboshi, nosaltres l’hem fet servir per macerar un tartar de tonyina, que hem presentat en forma de petits tacos, fets amb les típiques tortillas de blat. Així, en aquest format mini, són ideals per a un aperitiu o com a entrant.

No us descuideu de visitar la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes per veure que han preparat amb l’umeboshi! I recordeu que aquí a la dreta podeu fer clic sobre el logo del “Rebost Gourmet”, i accedir a l’índex dels diferents productes dels quals us hem anat parlant durant aquest últims mesos!

Umeboshi purée

Ingredients

– Un bon tall de llom de tonyina fresca

– Mitja c/c d’umeboshi

– Salsa de soja

– Mitja c/c de wasabi en pols (poseu-ne al gust, també podeu usar la pasta hidratada)

– Tortillas (podeu comprar-les o fer-les a casa)

– Alvocat

– Llimona

– Oli d’oliva verge extra i sal

– Caviaroli (que va ser l’ingredient del nostre primer “Rebost Gourmet”)

– Sèsam caramel·litzat (podeu usar llavors de sèsam normals)

Preparació

Tallem la tonyina a daus ben petits, la posem un en bol i l’amanim amb l’umeboshi, la soja i el wasabi al gust. Ho remenem bé i el reservem a la nevera ben tapat.

Pelem l’alvocat i en fem un puré aixafant-lo amb la forquilla, hi posem suc de llimona per tal que no s’oxidi i l’amanim amb oli i sal.

Amb un cercle d’emplatar o un got petit fem petites rodones de les tortillas per tal de formar els mini tacos. Els humitegem una mica i els marquem per les dues bandes en una paella ben calenta (sense oli). Els retirem i reservem.

Dobleguem els tacos per la meitat i els farcim amb el puré d’alvocat i el tàrtar de tonyina.

Els podem servir amb una mica de caviaroli i sèsam caramel·litzat.

Bon profit, i bona cuina!

Mini tacos de tonyina amb umeboshi

Bacallà a la manresana

bacalla_a_la_manresana_01min

Avui us volem seguir explicant una mica més l’escapada al Bages que vam fer fa unes setmanes.

No hi vam anar sols, va ser un cap de setmana amb la Nuni de Cuinetes, la Bet de Tasta Rutes, el Jordi de Gastropíndoles i la revista Sentits, el Pau de Giroimatges, i la Míriam de Meteocook, organitzadora de tot plegat i amfitriona de la trobada junt amb el Joan, conseller de turisme del Consell Comarcal del Bages.

Si ho recordeu, vam parlar-vos del Geoparc de la Catalunya Central, com ens van presentar el projecte a les muntanyes de Montserrat, la història vitivinicola de la comarca, la visita als cellers Oller del Mas, i el dinar a Manresa, a ca l’Aligué.

20140526-203333-74013726.jpg

Entrada a la mina

El cap de setmana va continuar anant a visitar les fantàstiques mines de la muntanya de sal de Cardona, però d’una manera molt especial. Vam arribar a mitja tarda, quan ja tancaven, i vam poder entrar-hi sols, sense més visitants, això sí, protegits amb un bon casc com tothom.

Ens van fer una visita guiada especial, explicant-nos la tradició minera del terrritori i l’especificitat geològica de la terra bagenca que la fa tan especial; els diferents tipus de sal que hi ha a les mines de la comarca, com cadascuna s’extreu de diferent manera, i com això fa que totes les mines del Bages siguin diferents les unes de les altres.

Sortíem de les mines que ja era de nit, i vam gaudir de la impressionant visió de la muntanya de sal il·luminada. Ja us podeu imaginar la de fotos que van sortir d’aquesta visita!

20140526-203333-74013225.jpg

Exterior de la muntanya de sal de Cardona

A l’autocar teníem la maleta per passar la nit, però no sabíem a on! Vam començar a fer ruta, i al cap de poc es va descobrir el misteri: ens dirigíem cap al Món Sant Benet, on a més de tenir-hi habitació ens hi esperava un sopar a “l’Ó Restaurant“, el restaurant amb estrella Michellin de l’hotel, dirigit pel xef Jordi Llobet.

És complicat fer un resum d’aquell impressionant sopar, però us assegurem que és un dels millors menús degustació que hem tastat.

Pràcticament hi va haver unanimitat en els plats a destacar (tot i que el menú sencer era espectacular): la “reinterpretació de la tissana d’Ignasi Domènech”, les verduretes dels horts de Sant Benet guisades amb tripeta de bacallà amb aire de jang” i l'”esferificació de romesco amb calçot en tempura negra amb pa torrat“.

Vam deixar constància del menú al nostre Instagram, i en els següents enllaços podeu veure’l: 1a part, 2a part, 3a part, 4a part i 5a part.

Pepe

El Pepe, el nostre cambrer durant el sopar a l’Ó restaurant, un autèntic crack!

Després de dormir plàcidament a l’hotel del Món Sant Benet, vam començar el diumenge amb un esmorzar molt especial, però que us explicarem en el tercer i últim post sobre el Bages.

Mentrestant podeu tastar una recepta per llepar-se’n els dits, un bacallà a la manresana a la nostra manera, partint de la recepta de l’Ignasi Domènech, amb espinacs i pinyons, els quals nosaltres hem canviat per nous. Esperem que cap manresà ens llenci els plats pel cap per l’atreviment!

Hi ha qui sota el nom de bacallà a la manresana, també el prepara de manera molt diferent, amb allioli de codony o de poma. Alguna opinió sobre quina és la recepta tradicional de veritat?

Ingredients

– 2 talls de morro de bacallà

– 1 manat d’espinacs

– 1 grapat de nous (o pinyons)

– 1 grapat de panses

– 1 grapat de prunes seques

– Farina per arrebossar

– Oli d’oliva verge extra

Preparació

Enfarinem el bacallà dessalat i el fregim en una paella amb una mica d’oli, fins que es comenci a daurar. El reservem.

En una altra paella saltem els espinacs amb unes gotes d’oli. Els retirem de la paella, hi afegim un parell de cullerades més d’oli i hi saltem les panses, les prunes i les nous durants un parell de minuts (si fem servir pinyons alerta perquè enrossiran molt depressa i poden cremar-se, els afegiríem més tard). Ho barregem amb els espinacs.

Servim una base d’espinacs saltats, i el bacallà a sobre.

Bon profit, i bona cuina!

bacalla_a_la_manresana_02min

Bunyols de bacallà amb allioli negre de mel

Bunyols de bacallà amb allioli negre de mel

Sabem que ho estàveu desitjant! El país sencer frisava per una nova entrega! És un avió? És Superman? No! És el #RebostGourmet!!!

Aquest invent que ens vam treure de la màniga amb la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes, ja va per la seva tercera publicació, amb el producte que us mostrem avui.

L’ingredient curiós i poc habitual que volem mostrar-vos aquesta vegada és l’all negre. Encara que pugui semblar que és un all torrat o cremat, deu el seu color a un procés de fermentació de 60 dies, durant el qual multiplica per 10 les seves propietats com a all, i a més suavitzant els forts aromes que fan que repeteixi a tanta gent.

Aquest procés de fermentació fou descobert al Japó, i tant allà, com ara també aquí, ha permès que a la gent que li feia fàstig menjar alls crus, ara pugui utilitzar els alls negres com a antibiòtics naturals preventius prenent-ne cada dia al matí. Podeu llegir més sobre l’all negre i totes les seves propietats en aquest article

Nosaltres hem usat els alls per fer un allioli, que com podeu veure a les fotos, no ha quedat negre, sinó de color marró! No us penseu pas que és xocolata, eh? A més a més també l’hem introduït dins la massa dels bunyols.

Curiós, oi, això de l’all negre? Segur que us encantarà, té un gust suau respecte de l’all tradicional, però amb un sabor intens molt especial, lleugerament dolç i que recorda a la regalèssia.

Ja esteu anant a cercar-ne per tastar-los! I per suposat, correu també a fer una ullada al #RebostGourmet de la Bet i la Nuni, per veure quines idees han tingut elles per cuinar amb aquest fantàstic ingredient!

Ingredients

Per als bunyols

– 200 g de bacallà dessalat

– 1 patata mitjana

– 1 ou

– 3 cullerades de farina

– 1 culleradeta de bicarbonat

– 2 alls negres

Per a l’allioli (o manionesa d’all)

– 3 o 4 alls negres

– 1 ou

– Oli

– 1 cullerada de mel

– Sal

Preparació

Bullim la patata pelada i tallada fins que estigui tova, la colem i la xafem amb una forquilla fins a fer-la puré.

Hi afegim el bacallà esqueixat, l’all trinxat i el rovell d’ou, i ho barregem bé. Hi posem també la farina i el bicarbonat, ho remenem i si veiem que cal una mica més de farina per espessir, li afegim.

A banda muntem la clara a punt de neu, i la incorporem amb suavitat a la barreja anterior. Reservem a la nevera.

Per fer l’allioli posem els alls al got de la batedora amb l’ou, la sal i la mel. Ho cobrim d’oli i comencem a batre sense moure la batedora fins que comenci a lligar, llavors ja podem anar batent i incorporant oli fins a obtenir la textura desitjada.

En un cassó posem oli a escalfar. Quan sigui ben calent hi anem posant porcions de la massa dels bunyols amb l’ajuda d’una cullera, i els fregim fins que quedin ben enrossits. Els posem sobre paper absorvent per treure l’excés d’oli.

Els servim acompanyats de l’allioli negre.

Bon profit, i bona cuina!

Bunyols de bacallà amb allioli negre de mel

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Bacalao a la dorada (bacalhau à brás)

Croquetes de txangurro

Bacallà a la llauna