“Lemon Pie” fàcil

El lemon pie és un pastís de llimona típic de les cuines anglesa i nord-americana, tot i que avui en dia és àmpliament consumit arreu del món.

La recepta que avui us presentem és una versió fàcil d’aquest pastís, perquè utilitza lemon curd per farcir-lo, i així evitar preparar la crema de llimona.

Però alerta! El que aquí acostumem a anomenar lemon pie és en realitat el “lemon meringue pie”, doncs anglesos i nord-americans diferencien entre el pastís de llimona amb i sense merenga (a més el pastís de llimona simple a vegades el preparen amb una massa tipus bescuit, i en la versió amb merenga sempre s’usa una massa tipus brisa).

Als Estats Units n’és molt típica la variant “Key Lime Pie”, on el pastís es prepara amb llimona àcida, la key lime, que tradicionalment havia estat cultivada als cayos de Florida, per això aquest pie es diu que és especialment típic d’aquest estat.

Així doncs la versió tradicional i més coneguda d’aquest pastís s’elabora amb una base de massa brisa, que es cou i s’omple amb crema de llimona i merenga, la qual es daura posant-la un moment al forn o cremant-la amb un bufador.

Us explicarem com preparar una massa de base però, per fer-ho més fàcil encara, podeu utilitzar una massa brisa comprada, així només haureu de preparar la merenga i tota la resta de feina ja estarà feta!

Si decidiu fer la massa, nosaltres us en recomanem una que funciona molt bé, i que és semblant a la brisa: la massa sucrée. L’hem extreta del bloc “La Cuinera“.

Intenteu-ho, és molt fàcil de fer, i quan ho tasteu sabreu que no serà l’última vegada que el prepareu! ;-) Bon profit!

"Lemon Pie" fàcil

Ingredients:

Per la massa sucrée  :

  • 125 g de farina
  • 50 g de sucre llustre
  • 1/2 ou batut
  • 75 g de mantega pomada
  • 15 g d’ametlla mòlta

Pel farcit:

  • Lemon curd
  • 3 clares d’ou
  • Sucre llustre
  • Pell de llima

Preparació:

Batem la mantega fins que estigui cremosa, hi afegim el sucre llustre i barregem fins que s’hagi integrat bé.

Hi posem l’ou batut, i ho barregem fins que s’integri, sense insistir. També hi incorporem l’ametlla i barregem de nou el mínim per incorporar-la. Per últim fem el mateix amb la farina. És important no treballar gaire la massa.

Extenem la massa entre dos papers de forn, fins una mica més del tamany del nostre motlle (el diàmetre més el marge que pujarà per la vora), i la deixem refredar mínim dues hores a la nevera.

Passat aquest temps la desenganxem dels papers, i la dipositem sobre el nostre motlle, procurant que la vora ens quedi ben ajustada a les parets.

Passem un rodet per sobre el motlle i retirem l’excés de massa de les vores. Marquem el fons de la massa amb una forquilla per tal que no s’infli dins del forn.

Abans d’enfornar deixem refredar la massa dins el motlle, 20 minuts a la nevera.

Finalment coem la massa durant 10 minuts a 200º, amb pes al damunt (nosaltres vam cobrir la massa amb paper de forn i a sobre hi vam col·locar uns cigrons secs que fem servir exclusivament per això, doncs és un pes que es reparteix uniformement per tota la massa).

Retirem els cigrons (o el pes que fem servir) i el paper de forn, baixem la temperatura a 170º i acabem de coure la massa uns 15-20 minuts fins que estigui dauradeta. La reservem sobre una reixeta i la deixem refredar completament abans de desemmotllar.

Un cop freda la farcim amb el lemon curd, i la cobrim amb la merenga, que haurem fet batent les clares d’ou amb pell de llima ratllada i sucre llustre al gust, segons si ens agrada més o menys dolça.

Per últim cremem la merenga amb un bufador (o l’enfornem amb el grill fins que dauri), i reservem el pastís a la nevera.

Mousse de xocolata fàcil

Avui començarem amb una petita lliçó de ciència: una emulsió és la mescla de dos elements que no poden barrejar-se, i l’exemple més típic n’és la unió d’aigua i greix, que en emulsionar incorporaran aire a l’interior.

Aquest és un principi bàsic en moltes preparacions alimentaries, com la maionesa o la mantega. I una mousse es crea segons les mateixes pautes.

La recepta de la mousse clàssica porta greixos com la nata i la mantega, i ou, que amb la seva proteïna fa d’estabilitzant. Però hi ha quelcom tant evident que sembla estrany que ningú hi hagués pensat abans, i és que aquests greixos afegits no són necessaris per fer una mousse, doncs la xocolata ja té greix per si mateixa (i moltes vegades en una proporció més alta que la pròpia nata), així com lecitina, que fa d’estabilitzant en canvi de l’ou.

A aquesta conclusió hi arribà fa anys Hervé This, un físic-químic francès, considerat el pare de la cuina molecular, que des de finals dels 80 s’ha dedicat a la investigació des de l'”Institut National de la Recherche Agronomique” de França, tot col·laborant amb els millors cuiners perquè ciència i gastronomia anessin de la mà per innovar en el món de la cuina.

Per tant, podem preparar una boníssima mousse de xocolata sense res més que aigua i xocolata, i per tant sense lactosa, sense ou i totalment vegana.

Aquesta recepta ja fa anys que corre per les xarxes, però sempre n’hem trobat dues versions: la que calcula la quantitat d’aigua segons el greix que tingui la xocolata, i una de més senzilla, que fa servir aigua i xocolata a parts iguals. I com que no vam trobar gaire consens en una fórmula per fer el càlcul, per fer-ho fàcil vam usar la segona opció, a parts iguals, i ens va funcionar.

Si sou d’aquells que gaudiu amb la xocolata, feu aquesta recepta; és molt fàcil, i no us n’arrepentireu!

Mousse de xocolata fàcil

Ingredients: 6 racions aprox.

  • 200 g d’aigua
  • 200g de xocolata (recomanem 72% cacau)
  • Glaçons (per a fer un bany maria invers!!)

Preparació:

Posem una olla o un cassó al bany maria, i hi desfem la xocolata trossejada junt amb l’aigua. Quan estigui la xocolata pràcticament desfeta retirem del bany maria, i seguim remenant fins que fongui del tot. Aixi, a poc a poc ja anirà perdent temperatura.

Preparem un bol amb aigua molt freda i un bon grapat de glaçons, per fer un bany maria invers. Si tenim un bol metàl·lic hi aboquem la xocolata i el posem dins el bol amb glaçons, sinó, podem posar-hi directament l’olla o cassó on l’hem desfet.

Amb unes barilles (millor si són elèctriques…) comencem a muntar la xocolata a velocitat mitja. Haureu de tenir una mica de paciència, però al cap d’uns minuts veureu que comença a espessar, i llavors podeu pujar la velocitat al màxim. Ara vigileu, perquè hi haurà un moment que de sobte agafarà la textura de la mousse, i llavors heu de parar de cop, o es tallarà!

Si és talla no us preocupeu, retorneu la barreja al foc, al bany maria, desfeu-ho de nou, i torneu a començar el procés.

Repartiu-ho en petits recipients i guardeu-ho a la nevera, doncs amb el fred s’endurirà una mica més. I a gaudir!!

Mousse de xocolata fàcil

Gelat de romaní

És estiu i el cos ens demana receptes refrescants que aplaquin una mica la calor, per això us proposem el rei d’aquesta estació de l’any: el gelat.

Aquest és de romaní, boníssim i realment senzill. Si no l’heu tastat mai és un sabor que us sorprendrà, aromàtic i refrescant.

Nosaltres el vam tastar per primera vegada fa uns anys, al mític restaurant “Cal Carter” de Mura, i ens en vam enamorar a l’instant. Estava clar que intentaríem versionar-lo a casa!

Si teniu geladora només cal que feu la preparació que us proposem, l’introduiu dins la màquina i seguiu els passos que feu normalment.

Si no en teniu també podeu fer-lo, només caldrà que el poseu al congelador i l’aneu remenant unes quantes vegades durant unes hores perquè es trenquin els cristalls a mesura que es congela.

Us animeu a preparar-lo?

Gelat de romaní

Ingredients:

  • 350 ml de llet
  • 200 ml de nata líquida
  • 1 branca de romaní
  • 45 g de llet en pols
  • 100 g de sucre
  • 1 cullerada de golden syrup o de mel

Preparació:

Bulliu la llet amb el romaní i el sucre. Deixeu infusionar fins que es refredi bé, millor d’un dia per l’altre, a la nevera.

Munteu la nata amb la llet en pols, afegiu el golden syrup o la mel, i remeneu bé amb la llet infusionada colada. Hi afegiu també unes fulles de romaní ben picades.

Poseu la barreja a la geladora i seguiu les instruccions com feu sempre amb la vostra màquina.

Si no teniu geladora poseu-ho al congelador en un recipient apte. Remeneu la barreja amb una forquilla cada hora per anar trencant els cristalls a mesura que es va congelant. Repetiu l’operació unes 3 o 4 vegades, fins que vegeu que el gelat ha agafat una bona textura. Deixeu acabar de congelar.

Gelat de romaní

Bracets de crema de safrà i mandarina

Avui al Rebost Gourmet us parlarem d’un ingredient molt especial: el safrà! Ho és perquè el producte en si mateix ja és especial, però també perquè aquest safrà en concret és cultivat a Catalunya, fruit d’anys de feina per recuperar-ne el cultiu a casa nostra.

Fixeu-vos sí és una planta especial, que en català és l’origen etimològic del color groc, a partir de la seva denominació en llatí clàssic: crocus! I és que el safrà era una espècia molt utilitzada ja a l’Edat Mitjana a la cuina catalana, tant com a condiment com a colorant. A més, era l’única espècie que no calia importar perquè es produïa aquí (les referències parlen de la seva arribada durant el XI de la mà dels àrabs).

La planta actual del safrà és el resultat de segles de selecció genètica per aconseguir flors amb els estigmes més grans. Avui en dia és una planta estèril, i es cultiva a partir de bulbs.

El procés de recol·lecció es realitza durant la primera meitat de la tardor (a Catalunya entre octubre i novembre), i és molt lent i laboriós: les flors s’han de collir senceres d’una en una, i posar-les a assecar. Després, sempre manualment, es tallen les parts superiors dels pistils, que és la part de la planta que s’usa com a espècia. Per fer-vos una idea del que això suposa us donarem una dada: per obtenir 1 únic gram de safrà calen unes 250 flors! Està clar que això explica que durant tota la història s’hagi mantingut sempre com una de les espècies més cares!

Aquesta feina de recol·lecció dura unes tres setmanes, i al ser tant minuciosa requereix de molta mà d’obra amb dedicació exclusiva. Per això, quan fa uns anys es va voler recuperar el cultiu del safrà, que a casa nostra havia estat importantíssim fins al segle XIX, es va decidir fer-ho mitjançant petites explotacions familiars, perquè així no es requerissin contractacions temporals de baixa qualitat per fer grans produccions, sinó únicament del personal que ja treballava en aquells camps.

Bracets de crema de safrà i mandarina

Des del 2008, quan sorgeixen els primers projectes experimentals de recuperació, es treballa sempre en aquesta línia, de tal manera que el safrà que es produeix actualment a Catalunya és cultiva sempre amb criteris ecològics i en petites produccions, cosa que fa que sigui d’una altíssima qualitat.

Tradicionalment la zona més important de cultiu del safrà era la confluència de les comarques de la Conca de Barberà, l’Urgell, la Segarra i l’Anoia, i s’escampava també a zones del Bages, les Garrigues i el Priorat. Avui en dia també és a aquests territories, especialment a la Conca de Barberà, on han sorgit diversos projectes de recuperació del seu cultiu.

Precisament a Santa Coloma de Queralt, on les taules del safrà de l’Edat Mitjana van ser un dels mercats d’aquesta espècie més importants d’Europa durant segles, actualment se celebra “Som Terra de Safrà”, per tornar a donar a conèixer el cultiu d’aquest producte a Catalunya. Es realitza a mitjans de novembre, just després de l’època de collita.

El safrà és una espècia que normalment s’utilitza molt en plats salats, però també hi ha algunes preparacions dolces a les que s’incorpora, com pastissos i pans de pessic, així com gelats o cremes.

I és en una crema pastissera on l’hem usat nosaltres, junt amb un toc de pell de mandarina, que ens ha servit per farcir aquests bracets de pasta de full.

Ja sabeu que els blocs de la Nuni i la Bet també preparen sempre les seves receptes per al Rebost Gourmet, així que no dubteu en visitarles per veure quines receptes han preparat amb safrà!

Bracets de crema de safrà i mandarina

Ingredients

  • Pasta de full
  • Ou
  • Sucre llustre

Per la crema:

  • 500 ml de llet
  • 3 rovells d’ou
  • 100 g de sucre
  • 40 g de farina de blat de moro (Maizena)
  • 5-7 brins de safrà
  • Pela de mandarina

Preparació

Comencem preparant la crema pastissera. Prèviament torrem els brins de safrà perquè extreguin tot el seu sabor (nosaltres vam posar-los en paper de plata directament sobre la flama del fogó).

Dissolem la Maizena en un raig de llet freda.

Posem un cassó al foc amb la resta de la llet i hi posem el sucre, el safrà torrat i la pela d’una mandarina. Una vegada arrenqui a bullir ho traiem del foc i deixem que refredi una mica.

En un altre recipient barregem la Maizena amb els rovells. A sobre hi colem la llet temperada per separar la pela de mandarina, i ho barregem bé.

Tornem a posar la crema a foc fluix, i remenem sense parar amb un batedor de mà. Quan torni a bullir la retirem del foc i deixem que refredi. La reservem a la nevera ben tapada amb paper film per sobre, sense cap bombolla, perquè no hi toqui l’aire i fagi pel·lícula.

Per fer els bracets de pasta de full necessitarem un rotlle de cartró de paper de cuina (o de paper film, d’alumini, etc.). Els de paper film són més prims i no ens sortiran els bracets tant gruixuts. Abans de fer-lo servir el folrarem amb paper de forn.

Estirem la pasta de full i amb l’ajuda d’un regle ben net i un ganivet en fem tires d’uns 2,5 cm d’ample per la part més curta. Anem enrotllant-les sobre el rotllo que teníem folrat, i anem afegint tires fins que tinguem la llargada desitjada. Pintem amb ou batut el final de cada tira per tal que la següent s’hi enganxi bé. És important que tots els finals de les tires quedin alineats perquè una vegada cuits quedin bé estèticament.

Posem els bracets a la safata de forn i els pintem amb l’ou batut sobrant. Els posem al forn preescalfat a 200º, i els coem durant uns 20 minuts fins que siguin ben daurats.

Els deixem refredar completament sobre una reixeta, i llavors traiem el rotllo de cartró estirant-lo amb delicadesa perquè no es trenqui la pasta de full.

Posem la crema en una mànega pastissera i omplim els bracets. Per acabar els empolsem de sucre llustre.

Bracets de crema de safrà i mandarina