Panacota d’all rostit i romaní

Panacota d'all rostit

Més val tard que mai, en aquesta ocasió doblement. Abans que res, doncs, bona entrada d’any, que ja som al 2015!

I després, dir-vos que us portem una recepta promesa, perquè vam publicar fa dies un fantàstic all rostit (ideal per estalviar feina a l’hora de cuinar), i vam dir-vos que us volíem ensenyar un plat on aquest element era el protagonista absolut. Així doncs, aquí el teniu: una panacota d’all rostit.

És un plat sorprenent, amb un boníssim sabor a all, però gens fort. No us preocupeu que no anireu matant vampirs amb l’alè, més aviat seduireu més d’un paladar!

Ingredients:

– 200 ml de crema de llet

– 1 g d’agar agar

– 50 ml llet

– Una bona cullerada de puré d’all rostit

– Romaní fresc

– Sal i pebre

Preparació:

Desfem l’agar agar en la llet.

Escalfem la crema de llet i hi infusionem el romaní, afegim la cullerada d’all rostit, i la llet amb l’agar agar.

Remenem durant dos minuts al foc, i salpebrem.

Retirem el romaní, i posem la preparació en motlles, deixem refredar i ho posem a la nevera un mínim de 2 hores.

Podem servir-ho en gotets, amb uns dauets tomàquet natural i uns petits trossets d’all negre.

Bon profit, i bona cuina!

Panacota d'all rostit

All rostit

All rostit

Aquest puré d’all rostit, escalivat al forn, és molt fàcil de fer, embolicant les cabeces d’all amb paper d’alumini per coure-les.

És ideal per fer un dia que haguem d’enfornar alguna altra cosa. Si fem algun plat salat, podem posar-los a la mateixa safata per aprofitar l’escalfor. Si és alguna cosa dolça, quan acabem, en lloc d’apagar el forn, continuem amb la cocció dels alls aprofitant que ja tenim el forn calent, i així no cal preescalfar-lo a proposit només per coure els alls.

Un puré com aquest és molt útil tenir-lo preparat a la nevera, doncs ens donarà un toc molt especial com a base d’un sofregit. I si sou dels que us agrada l’all, segur que us encanta tot sol sobre una bona torrada de pa.

Però a més a més també pot servir com a ingredient protagonista d’un plat… d’aquí poc us explicarem una de les possibilitats que té aquest all escalivat com a element estrella d’una recepta!

Tingueu en compte que si escaliveu quatre cabeces d’all, us sortirà un pot mitjà de puré.

Ingredients (1 pot mitjà)

– 4 cabeces d’all

– Oli d’oliva

Preparació

Tallem la part superior de les cabeces, i les emboliquem cada una d’elles per separat amb paper d’alumini.

Les posem al forn, preescalfat a 200ºC, durant uns 45 minuts. Si veiem que encara no estan ben toves, les podem deixar 15 minuts més.

Deixem que es refredin dins del forn perquè acabin d’escalivar-se.

Les desemboliquem i les aixafem perquè surtin tots els grans d’all. En separem totes les pells, i remenem bé el puré resultant perquè quedi ben integrat.

Ho posem dins d’un pot, cobert d’oli d’oliva. Ho conservarem ben tancat dins la nevera.

Bon profit, i bona cuina!

All rostit

Bunyols de bacallà amb allioli negre de mel

Bunyols de bacallà amb allioli negre de mel

Sabem que ho estàveu desitjant! El país sencer frisava per una nova entrega! És un avió? És Superman? No! És el #RebostGourmet!!!

Aquest invent que ens vam treure de la màniga amb la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes, ja va per la seva tercera publicació, amb el producte que us mostrem avui.

L’ingredient curiós i poc habitual que volem mostrar-vos aquesta vegada és l’all negre. Encara que pugui semblar que és un all torrat o cremat, deu el seu color a un procés de fermentació de 60 dies, durant el qual multiplica per 10 les seves propietats com a all, i a més suavitzant els forts aromes que fan que repeteixi a tanta gent.

Aquest procés de fermentació fou descobert al Japó, i tant allà, com ara també aquí, ha permès que a la gent que li feia fàstig menjar alls crus, ara pugui utilitzar els alls negres com a antibiòtics naturals preventius prenent-ne cada dia al matí. Podeu llegir més sobre l’all negre i totes les seves propietats en aquest article

Nosaltres hem usat els alls per fer un allioli, que com podeu veure a les fotos, no ha quedat negre, sinó de color marró! No us penseu pas que és xocolata, eh? A més a més també l’hem introduït dins la massa dels bunyols.

Curiós, oi, això de l’all negre? Segur que us encantarà, té un gust suau respecte de l’all tradicional, però amb un sabor intens molt especial, lleugerament dolç i que recorda a la regalèssia.

Ja esteu anant a cercar-ne per tastar-los! I per suposat, correu també a fer una ullada al #RebostGourmet de la Bet i la Nuni, per veure quines idees han tingut elles per cuinar amb aquest fantàstic ingredient!

Ingredients

Per als bunyols

– 200 g de bacallà dessalat

– 1 patata mitjana

– 1 ou

– 3 cullerades de farina

– 1 culleradeta de bicarbonat

– 2 alls negres

Per a l’allioli (o manionesa d’all)

– 3 o 4 alls negres

– 1 ou

– Oli

– 1 cullerada de mel

– Sal

Preparació

Bullim la patata pelada i tallada fins que estigui tova, la colem i la xafem amb una forquilla fins a fer-la puré.

Hi afegim el bacallà esqueixat, l’all trinxat i el rovell d’ou, i ho barregem bé. Hi posem també la farina i el bicarbonat, ho remenem i si veiem que cal una mica més de farina per espessir, li afegim.

A banda muntem la clara a punt de neu, i la incorporem amb suavitat a la barreja anterior. Reservem a la nevera.

Per fer l’allioli posem els alls al got de la batedora amb l’ou, la sal i la mel. Ho cobrim d’oli i comencem a batre sense moure la batedora fins que comenci a lligar, llavors ja podem anar batent i incorporant oli fins a obtenir la textura desitjada.

En un cassó posem oli a escalfar. Quan sigui ben calent hi anem posant porcions de la massa dels bunyols amb l’ajuda d’una cullera, i els fregim fins que quedin ben enrossits. Els posem sobre paper absorvent per treure l’excés d’oli.

Els servim acompanyats de l’allioli negre.

Bon profit, i bona cuina!

Bunyols de bacallà amb allioli negre de mel

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Bacalao a la dorada (bacalhau à brás)

Croquetes de txangurro

Bacallà a la llauna

Bacallà a la llauna

Si alguna cosa bona tenim al nostre país és que absolutament totes les tradicions que anem trobant al llarg del calendari, sempre van acompanyades d’alguna menja típica.

Per Pasqua no hi ha dubte que la reina és la mona en totes les seves variants, però abans d’això tenim les set setmanes de Quaresma durant les quals, segons tradició catòlica, es practicava dejuni i abstinència.

D’aquí ve precisament el nom de Quaresma, doncs és un període que dura quaranta dies exactes (de dimecres de cendra a dissabte sant, sense comptar els diumenges) pel simbolisme que la religió cristiana donava a aquest número: van ser els dies que Jesús va dejunar al desert, els dies que va durar el diluvi universal, etc.

I a arrel de tot això, d’una manera ja diluïda i poc estricta, ens ha quedat el costum de que els divendres de Quaresma “no es pot” menjar carn, principalment el divendres sant, i s’ha convertit en un dia en el que tradicionalment es menja peix, abundant sobretot les receptes de bacallà.

La d’avui és una de les maneres més clàssiques de preparar-lo: el bacallà a la llauna. No gaire complicat de fer, i amb un bon bacallà, sempre ens donarà un plat espectacular.

Ingredients (2 pers.)

– 2 lloms de bacallà dessalat

– 4 grans d’all

– 1 got de vi blanc

– 1 cullerada de pebre vermell

– Farina

– Oli d’oliva

Preparació

Enfarinem el bacallà i el fregim en una paella amb oli. El passem a una llauna de forn.

En el mateix oli (si n’hi ha massa, en retirem una mica) hi fregim els alls laminats, i quan estiguin rossos hi afegim el pebre vermell i immediatament el vi. Ho deixem bullir durant uns 5 minuts perquè redueixi una mica, i ho posem per sobre del bacallà.

Posem la llauna al forn durant preescalfat a 200º durant uns 10 o 15 minuts, segons la mida dels talls del bacallà. Vigilem que no s’enganxi a la llauna.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Bacallà confitat sobre crema de nyàmeres

Bacallà en tempura amb romesco de carxofes i favetes