Kartoffelsalat

Aquesta amanida pot semblar senzilla, però us assegurem que això no vol dir que no sigui espectacular!

Coneixeu la kartoffelsalad? Si la busqueu veureu que existeixen moltes versions de l’amanida de patata alemanya, la majoria d’elles amb salsitxa.

La que ens agrada a nosaltres és la que preparen al restaurant Heidelberg de Barcelona, el mític frankfurt de la Ronda Universitat, que fa una kartoffelsalat deliciosa.

Així doncs, nosaltres hem decidit fer una versió d’aquesta última, i encara que el resultat no és el mateix exactament (la del Heidelberg és inimitable), ha quedat boníssima!

Per fer-la hem adaptat aquesta recepta.

Kartoffelsalat

Ingredients

– 4 patates grosses

– Mitja ceba

– 2 culleradetes de mostassa de Dijon

– 4 cullerades de vinagre de vi blanc

– 8 cullerades d’oli d’oliva

– 1/4 de litre de caldo vegetal o aigua

– Una culleradeta de llavors d’alcaravia

– Sal i pebre

– Julivert

Preparació

Bullim les patates amb pell en aigua salada fins que estiguin ben toves. Les traiem, les pelem i les tallem a rodanxes fines mentre encara estiguin calentes. Les reservem en un plat.

Per fer la vinagreta, tallem la ceba picada molt petita. Escalfem el caldo o l’aigua amb les llavors d’alcaravia fins portar-ho a ebullició, apaguem el foc i hi afegim la ceba.

Hi posem la mostassa, el vinagre, i sal i pebre al gust.

Amanim poc a poc les patates amb la vinagreta encara calenta, i les anem barrejant amb compte que no es trenquin gaire, deixant-les que vagin absorvint el líquid.

Finalment hi tirem un bon raig d’oli al gust, esperem que es refredi, i ho reservem a la nevera.

Al moment de servir hi posem julivert picat.

Bon profit i bona cuina!

Kartoffelsalat

Anuncis

Amanida caprese líquida

Amanida caprese líquida

Aquest Nadal hem anat atrafegats i pràcticament no hem actualitzat el bloc. Això sí, els deures els vam fer, i aquests dies anirem mostrant algunes de les coses que vam preparar.

L’amanida caprese és una combinació clàssica que mai falla (mozzarella, tomàquet, olives negres i alfàbrega). El més interessant és trobar noves maneres de jugar amb aquests quatre sabors, i per Sant Esteve la Sandra va empescar-se’n aquesta boníssima i sorprenent versió, on el tomàquet es torna aigua i la mozzarella crema.

Per molt elaborat que pugui semblar el plat, és una recepta molt fàcil de fer; us animem a tastar-la, segur que us encanta!

I pel sopar de pintxos que cada Nadal fem a casa amb els amics, va tornar a sortir, doncs va ser la idea que va presentar la Sandra al sopar-concurs.

Per no faltar al costum, a continuació us mostrem les propostes que vam tastar aquella nit:

Sopar de pintxos 2012/2013

1- Pintxo de paté d’escórpora, ou dur, pebrot escalivat i oliva

2- Barques de salmó

3- Full de patata, carbassó i salmó

4- Amanida caprese líquida

5- Crema de carbassa amb vainilla, ou de guatlla poché i germinats d’alfals

6- Minihamburgueses de tonyina

7- Croquetes de nous

8- Cassoletes de xocolata, maduixa, plàtan i nata

I aquí us deixem la recepta per a l’amanida caprese líquida:

Ingredients

– 1 mozzarella de búfala

– 4 tomàquets pera

– 2 tomàquets cirerols

– Olivada

– Alfàbrega fresca (fulles i flors)

– Flor de sal d’olives negres

– Oli i sal

Preparació

Tallem els tomàquets a trossos irregulars, i els posem en un colador de malla recoberts d’una gasa fina, sobre un bol.

Els aixafem bé, els salem, i els reservem un mínim de dues hores a la nevera perquè deixin anar tota la seva aigua.

La gràcia és que quedi transparent, així que si la veiem encara una mica vermella la podem tornar a colar passant-la per un filtre de cafè (poseu-ne dos o tres, doncs es tornaran molt fràgils i se us poden trencar).

Triturem la mozzarella amb la batedora elèctrica, posant-hi una mica del seu sèrum, fins obtenir-ne una crema molt fina.

Omplim el fons dels gotets amb la mozzarella. Ens serà molt pràctic fer servir una mànega pastissera per no embrutar els gots.

Posem un parell de rodanxes primes dels cirerols a sobre, una punta d’olivada, fulles d’alfàbrega tallada ben petita, la sal d’olives negres, i unes gotes d’oli. En el moment de servir ho cobrim amb una mica d’aigua de tomàquet i ho decorem amb una flor d’alfàbrega.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Ciabatta caprese

Torradetes caprese

Rotllets de primavera (a la catalana)

No és la primera vegada que fem rotllets de primavera a casa; normalment acostumem a fer-los amb les verdures que tenim a la nevera, siguin les que siguin, més enllà de la pastanaga, la col, i allò típic del farcit xinès.

Aquesta vegada els hem omplert amb carxofes, porro, pastanaga, gírgoles i escamarlans. Boníssima la combinació mar i muntanya!

La salsa de soja els hi queda molt bé, però sabeu com estan impressionants aquests rotllets…? Acompanyats amb romesco!

Aprofitem l’ocasió per presentar la recepta al “Film & Food” d’aquest mes, doncs l’Alba i l’Íngrid proposaven cuinar algun plat oriental incorporant-hi un ingredient de temporada. Aquí ho teniu doncs!

Ingredients (per 6 rotllets)

– 6 oblees d’arròs

– 6 escamarlans

– 1 carxofa grossa

– 1 porro

– 1 pastanaga

– 5 o 6 gírgoles

– Oli, sal i pebre

– Salsa romesco i salsa de soja (per acompanyar)

Preparació

Tallem les verdures a tires i les sofregim en un wok o paella ben calenta amb una mica d’oli: primer el porro, després la pastanaga, la carxofa i finalment les gírgoles. Salpebrem i reservem tapat perquè les carxofes no es posin negres.

Pelem els escamarlans i en marquem les cues en una paella amb unes gotes d’oli durant només 1 minut (s’acabaran de coure del tot al fregir els rotllets. Salpebrem i reservem.

Hidratem les oblees segons les instruccions del fabricant, i anem muntant els rotllets amb les verdures i un escamarlà cadascun.

Fregim en abundant oli calent fins que estiguin rossos, i al retirar-los els deixem uns moments sobre paper absorbent.

Servim acompanyats de salsa de soja i salsa romesco.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Fideus “xinos” amb verduretes

“Ensaladilla” russa

Tots en diem ensaladilla o amanida russa, o simplement ensaladilla (durant el franquisme se la va voler anomenar ensaladilla nacional, però al final simplement en va acabar caient l’adjectiu), però tot i que l’origen del plat és un recepta russa, no s’assembla ja gaire a l’original.

A Rússia i algunes de les antigues repúbliques soviètiques, i també al Estats Units, les variants d’aquesta amanida són conegudes com “Amanida Olivier”, fent referència a la recepta original inventada el 1860 pel xef francès Lucien Olivier al restaurant Hermitage de Moscou. Amb la revolució de 1917 es va estendre a França i des d’allà a Espanya (on va rebre per primera vegada el nom d’ensaladilla russa) i per tot el món.

La recepta que encara es prepara a Rússia (típica en les celebracions de Nadal) és pràcticament idèntica a la original del segle XIX, molt més variada que la nostra, incloent-hi diversos tipus de carn, mariscs, caviar… i clar, verdures, hortalisses en vinagre, ous durs… però mai tonyina o olives. La salsa és també maionesa, tot i que en la recepta original del xef Olivier sembla ser que era mesclada amb mostassa, espècies i vodka.

L’ensaladilla que us portem nosaltres porta les verdures clàssiques i tonyina, junt amb variants en vinagre i olives verdes. I clar, amb maionesa feta a casa, que tampoc suposa gaire temps més de preparació i val molt la pena.

Ingredients

– Bajoques (mongeta tendra)

– Patata

– Pastanaga

– Tonyina en conserva

– Ou dur

– Variants en vinagre

– Olives verdes sense pinyol

– Olives negres d’Aragó

Per a la maionesa:

– Oli

– 1 ou

– Sal

Preparació

Posem a coure l’ou dur perquè tingui temps de refredar-se mentre preparem la resta de l’amanida.

Mentrestant anem tallant les pastanagues, les bajoques i les patates a dauets ben petits, i ho anem posant a bullir en aquest ordre. Quan ja estigui cuit (hem de vigilar que no ho estigui en excés per evitar que se’ns desfaci) ho colem i reservem.

Escorrem els variants i els tallem també molt petits, junt amb les olives verdes sense pinyol, i ho barregem tot amb la verdura. Hi afegim també la tonyina i l’ou dur tallat (en reservarem una mica per ratllar-lo per sobre al servir). Posem a refredar l’amanida a la nevera.

Preparem la maionesa posant l’ou al got de la batedora, un raig d’oli i un pessic de sal, i l’engeguem sense moure-la al fons del recipient fins que no comenci a lligar-se. Llavors ja podem començar a afegir més oli fins tenir-ne la quantitat desitjada.

Quan l’amanida estigui ben freda, la servim cobrint-la amb la maionesa i posant-hi per sobre ou dur ratllat i unes olives negres.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Amanida de patata i carbassó amb gambes

Amanida tèbia de bajoques i trompetes de la mort amb ou poché