Gelat de romaní

És estiu i el cos ens demana receptes refrescants que aplaquin una mica la calor, per això us proposem el rei d’aquesta estació de l’any: el gelat.

Aquest és de romaní, boníssim i realment senzill. Si no l’heu tastat mai és un sabor que us sorprendrà, aromàtic i refrescant.

Nosaltres el vam tastar per primera vegada fa uns anys, al mític restaurant “Cal Carter” de Mura, i ens en vam enamorar a l’instant. Estava clar que intentaríem versionar-lo a casa!

Si teniu geladora només cal que feu la preparació que us proposem, l’introduiu dins la màquina i seguiu els passos que feu normalment.

Si no en teniu també podeu fer-lo, només caldrà que el poseu al congelador i l’aneu remenant unes quantes vegades durant unes hores perquè es trenquin els cristalls a mesura que es congela.

Us animeu a preparar-lo?

Gelat de romaní

Ingredients:

  • 350 ml de llet
  • 200 ml de nata líquida
  • 1 branca de romaní
  • 45 g de llet en pols
  • 100 g de sucre
  • 1 cullerada de golden syrup o de mel

Preparació:

Bulliu la llet amb el romaní i el sucre. Deixeu infusionar fins que es refredi bé, millor d’un dia per l’altre, a la nevera.

Munteu la nata amb la llet en pols, afegiu el golden syrup o la mel, i remeneu bé amb la llet infusionada colada. Hi afegiu també unes fulles de romaní ben picades.

Poseu la barreja a la geladora i seguiu les instruccions com feu sempre amb la vostra màquina.

Si no teniu geladora poseu-ho al congelador en un recipient apte. Remeneu la barreja amb una forquilla cada hora per anar trencant els cristalls a mesura que es va congelant. Repetiu l’operació unes 3 o 4 vegades, fins que vegeu que el gelat ha agafat una bona textura. Deixeu acabar de congelar.

Gelat de romaní

Tonyina fumada amb “escalivada”

Tonyina fumada amb escalivada

Fa unes setmanes vam anar amb un nodrit grup de blocaires a un fantàstic taller al l’Espai de cuina de la Su, a Terrassa.

Ella i la Nuni ens van organitzar una fantàstica vetllada on vam preparar entre tots el sopar, repartint la feina en grups, de manera que tothom anava participant en l’elaboració dels diferents plats.

Ens vam trobar l’Òscar, la Su, la Laura, la Nuni, la Ivanal’Alba i el Jordi amb l’Aina, l’Eva, el Jordi i la Bet. Ja veieu que amb aquesta colla els riures i la bona conversa estaven més que assegurats, oi?

I què vam preparar? D’aperitiu: uns sables de parmesà, una mousse d’escalivada amb formatge de cabra i un dauet de bacallà confitat amb sobrassada i mel. Després un risotto de carnaroli, ceps, verduretes i tallarines de calamar, i per acabar una panna cotta amb compota de fruits vermells i crumble.

Sense cap dubte tot estava boníssim, però si amb una cosa ens vam quedar, crec que com la majoria, va ser amb la manera de fumar l’albergínia que vam fer servir, aplicable a qualsevol altre aliment i molt fàcil de fer a casa.

La Su ens va comentar com ho havien fet també amb tonyina, i que el resultat era espectacular, així que vam prendre’n nota, i avui us expliquem com vam agafar d’aquí la idea per a aquest plat.

I us preguntareu, com ho vam fer? Doncs amb un wok vell, posant a cremar a l’interior herbes aromàtiques i l’aliment en qüestió, i precintant-ho amb film, en uns minuts absorbirà tot l’aroma a fumat.

Nosaltres vam fumar dues coses a la vegada, la tonyina a la reixeta i l’albergina en un bol. Per poder-li dir escalivada, vam acompanyar-ho amb ceba confitada i melmelada de pebrot. I com veieu a les fotos, ho hem presentat en format plat, però també com a tapa individual.

Moltes gràcies a la Su, al Txep i a la Montse pel seu fabulós taller, i fins a la propera!

Ingredients

– Un bon tros de tonyina

– Una albergínia

– Una ceba

Melmelada de pebrot

– Sèsam blanc i negre

– Herbes aromàtiques (farigola, sajolida, romaní…)

– Vinagre de Mòdena

– Sal i oli

Preparació

Courem l’albergínia al forn o al microones. Nosaltres la vam fer al microones, obrint-la per la meitat, fent-li uns talls i posant-la en una safata apta amb un raig d’aigua, i tancada amb paper film foradat, 6 o 7 minuts al microones a màxima potència. Quan estigui ben tova en buidem la polpa i la posem en un bol.

Tallarem la ceba en juliana, i la posarem en una paella amb un raig d’0li. Al cap de 5 minuts hi afegim un raig d’aigua i un raig de vinagre de Mòdena al gust. La courem fins que estigui ben confitada, i la reservem.

Fumarem els talls de tonyina i l’albergínia que hem preparat abans.

Tonyina fumada amb escalivada

Posarem en un wok vell un bol amb l’albergínia, i la tonyina sobre la reixeta. A dins, al voltant del bol, hi posem les herbes aromàtiques, i amb un bufador o un encenedor, les anem cremant. Quan agafin flama, tapem de pressa amb una tapa i emboliquem el wok amb film transparent fins que quedi ben segellat i el fum es vagi acumulant a l’interior.

Al cap de 10 minuts desemboliquem el wok, i retirem la tonyina i l’alberginia. Triturem aquesta amb la batedora, posant-hi una mica de sal i oli fins que quedi un puré ben fi.

Courem la tonyina en una paella o planxa ben calenta amb un raig d’oli, i la marquem per tots els costats, vigilant que quedi ben crua per dintre. La tallem a làmines ben fines.

Muntem el plat posant una capa de puré d’albergínia  la ceba confitada i melmelada de pebrot al gust. A sobre hi repartim les làmines de tonyina, amb sèsam, sal Maldon, i un raig d’oli.

Bon profit, i bona cuina!

Tonyina fumada amb escalivada

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Tàrtar de tonyina

Bacallà confitat sobre crema de nyàmeres

Salmó amb cuscús

Verdures al forn

En un cap de setmana tan gèlid com aquest, encara que a la Bordeta de neu no n’hem tingut ni un floc, què millor que publicar una recepta tan fàcil i deliciosa com aquesta, ideal per menjar ben calenteta i escalfar el cos!

A més a més, és una recepta que ens serveix com a primer plat, però també com a acompanyament d’un segon.

És una versió d’un plat que hem tret del llibre de menús “en 30 minuts” del Jamie Oliver, en el que ell cuinava únicament patates. Fent servir la seva tècnica, nosaltres hi hem afegit altres ingredients: moniato, iuca (mandioca) i carxofes, però podríem posar-hi també carbassa, carbassó, o altres verdures que se’ns acudeixin.

De fet n’hem dit verdures al forn, però no hi vam posar cap ingredient que fos realment una verdura… Què més hi posaríeu vosaltres en aquesta cassoleta?

Ingredients

– Patates

– Moniato

– Iuca

– Carxofes

– Mitja llimona

– Un ram d’herbes aromàtiques (nosaltres branques d’orenga i farigola)

– 3 o 4 grans d’all

– Oli verge extra i sal

Preparació

Pelem tots els ingredients i els tallem a trossos no gaire petits. Nosaltres hem deixat les patates amb pell.

Ho posem en un recipient apte per a microones, junt amb la mitja llimona i el ram d’herbes aromàtiques. Únicament en el cas de les carxofes, les hem untat una mica amb suc de llimona per evitar que es posessin negres.

Cobrim el recipient amb dues capes de film transparent, i ho introduïm al microones a màxima potència (el nostre a 800 W)  durant uns 8 minuts. Segons la potència del vostre micro potser haureu de variar el temps de cocció!

Mentrestant engeguem el forn per preescalfar-lo a 220ºC.

Quan puntxant amb un ganivet veiem que ja està tot ben cuit, ho aboquem a una safata per a forn junt amb les herbes, hi posem els alls simplement aixafats, sal i un bon raig d’oli d’oliva.

Ho introduïm al forn a la part superior fins que els ingredients agafin un color daurat, i servim ben calent.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Escabetx de verduretes

Carxofes al vi ranci

Romesco de carxofes i patates amb gambes

Crema de xampinyons amb sajolida

Avui deixeu-nos, abans que res, fer una petita menció a “la Recepta del 15” d’aquest mes d’octubre, doncs hem batut el rècord de participació del mes de maig quan us vam proposar cuinar amb maduixes: llavors vam recollir 82 receptes, i aquesta vegada de moment ja hem arribat a les 84 propostes. No sabeu la il·lusió que ens fa arribar a aquestes xifres i veure com cada vegada són més els blocs nous que també es van afegint al repte. Moltes gràcies a tots per seguir-nos mes a mes!

I parlant ja de la recepta que us portem avui, hem fet una cremeta de xampinyons per seguir en la línia de “fer tardor”, i intentar invocar una mica la fresca, a veure si entrem d’una vegada en l’estació de l’any que pertocaria!

És una crema de xampinyons feta com sempre, amb la peculiaritat de que l’hem aromatitzat amb sajolida, cosa que li dóna un punt diferent i realment interessant!

Si voleu podeu acabar d’arrodonir la crema amb uns crostons de pa fets també amb sajolida i formatge parmesà, doncs li donarà al plat el toc definitiu de color i sabor.

Ingredients

Per la crema:

– 200 g de xampinyons

– Mitja ceba

– 1 porro

– 1 patata mitjana

– Brou de verdures

– Sajolida

– Vi blanc

– Oli, sal i pebre

Pels crostonets de sajolida i parmesà:

– Pa del dia abans

– Formatge parmesà

– Oli

– Sajolida

Preparació

Per la crema:

En una cassola, sofregim la ceba i el porro ben tallats amb una mica d’oli, hi posem una bona branca de sajolida, hi afegim els xampinyons laminats, ho salpebrem i deixem que perdin la seva aigua.

Quan comenci a agafar color hi afegim la patata tallada a daus, hi posem un raig de vi blanc i ho deixem reduir una mica. Cobrim amb brou de verdures i ho deixem coure uns 20 minuts.

Triturem bé amb la batedora elèctrica.

Pels crostonets de sajolida i parmesà:

Fregim, en una paella, el pa tallat a dauets amb una mica d’oli, i ho condimentem amb unes fulletes de sajolida. Quan estiguin ben rossos hi posem parmesà ratllat per sobre i enretirem del foc fins que s’acabi de desfer el formatge amb l’escalfor residual. Servim acompanyant la crema.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Crema d’espàrrecs verds

Crema de carxofes

Crema de patata i bacallà amb tòfona