Berlines de gianduja

Si bé fa uns mesos vam parlar-vos del praliné, i vam presentar-vos unes fantàstiques receptes amb aquesta preparació tan i tan bona, aquesta vegada la cosa torna a anar de dolços i fruits secs.

En aquesta nova edició del “Rebost Gourmet” us parlarem de la gianduja, una pasta d’avellanes, cacau i sucre per llepar-se’n els dits.

És d’origen italià, conretament de la regió del Piemont, i com passa  sovint amb la majoria dels bons invents, va sorgir, no ben bé per casualitat, però sí per necessitat davant l’escassedat.

A principis del segle XIX hi havia instaurat un bloqueig econòmic a tots els productes d’origen britànic, per part de Napoleó. I davant la gran escassedat de cacau, els pastissers de Torí van començar a usar les avellanes, típiques de la regió, per substituir en part aquest cacau a l’hora d’el·laborar xocolata.

Sabieu que la Nutella originalment s’anomenava Pasta Gianduja? De fet, les cremes de cacau per untar, com la Nutella o la Nocilla, tenen l’origen en la recepta de la gianduja.

A mitjans del segle XIX ja es venien uns bombons farcits de gianduja, anomenats gianduiotto. Es van presentar per carnaval de l’any 1865, i de fet, el nom gianduja, sembla ser que prové d’un personatge del mateix nom, típic de les titelles i del carnaval, que representa l’arquetip del piemontès.

Nosaltres hem fet servir aquesta fantàstica crema per farcir unes berlines, que han quedat espectaculars. La gianduja original és complicada d’aconseguir, nosaltres la vam trobar a la fantàstica botiga “5 Titius” d’Olot, si no també les podeu farcir de Nutella o Nocilla. Requereixen una mica de dedicació, però val molt la pena fer-les! Us en llepareu els dits! La recepta l’hem treta del bloc “La receta de la felicidad“.

No us descuideu de passar a visitar a la Nuni i la Bet per veure quines receptes ens han preparat amb la gianduja!

Berlines de gianduja

Ingredients (12 berlines)

  • 250 g de farina de força
  • 30 g de sucre
  • 5 g de sal
  • 7,5 g de llevat fresc de forner (o 2,5 g de llevat sec de forner)
  • 2 ous
  • Ratlladura de llimona
  • 75 ml d’aigua
  • 62 g de mantega pomada
  • Oli d’oliva suau per a fregir
  • Gianduja
  • Sucre llustre

Preparació

El dia abans prepararem la massa. Queda molt enganxosa, per tant és millor fer-la amb un robot de cuina si en tenim la possibilitat.

Posem en un bol tots els ingredients excepte la mantega, l’oli, la gianduja i el sucre llustre, i amassem. Anem afegint la mantega a poc a poc mentres seguim pastant. Quan estigui del tot integrada seguim amassant uns 10 minuts més, fins que tinguem una massa llisa i homogènia.

Deixem la massa en un bol espolvorejat amb farina, el tapem amb un drap i ho deixem en un lloc tebi fins que dobli el seu volum.

Quan hagi doblat de volum passem la massa sobre el marbre enfarinat i tornem a amassar lleguerament. La tornem a posar dins del bol, el tapem amb film transparent, i la deixem a la nevera tota la nit (o un mínim de 4 hores).

Al dia següent traiem la massa de la nevera, i enfarinem el marbre. Tallem la massa en 12 porcions iguals (d’uns 45 g aproximadament) i els hi donem forma de bola. Les posem sobre una safata folrada amb paper de forn, i el màxim de separades entre elles, ja que doblaran de volum i es poden enganxar. Aplanem una mica cada bola amb els dits.

Tapem la safata amb film transparent o amb un drap, i les deixem reposar durant un parell d’hores fins que doblin el seu volum.

Posem al foc abundant oli en un cassó no massa gran, fins que arribi a 170º-180º (l’oli no ha d’arribar a fumejar).

Les fregim d’una en una, un parell de minuts per cada banda. Les anem retirant amb una escumadora i les deixem sobre paper de cuina. És important que hi hagi prou oli perquè les berlines no toquin el fons del cassó, han de flotar.

Les deixem refredar sobre una reixeta, i una vegada fredes les farcim amb una mànega pastissera amb la gianduja i les arrebossem amb el sucre llustre.

Bon profit i bona cuina!

 

Berlines de gianduja

Palmeretes de praliné d’ametlla

Ja tornem a ser aquí, i després d’una aturada forçosa de dos mesos, poc a poc tornarem a engegar el bloc!

Si ens seguiu a les xarxes socials, on com heu vist hem continuat publicant, ja sabreu que hem estat de mudança. Hem deixat la Bordeta, a Hostafrancs, per anar ben a prop, al barri de La font de la guatlla. Però hi hagi calma!, que seguirem sent Els fogons de la Bordeta, el nom no canvia! :-)

I per tornar, res millor que fer-ho en companyia de la Bet i la Nuni amb un nou producte del Rebost Gourmet: el praliné d’ametlles.

Els pralinés tradicionals són els d’ametlles i avellanes, i són el resultat de triturar molt finament la fruita seca prèviament caramelitzada. El greix dels fruits secs fa que la barreja lligui i adquireixi l’aspecte oliós típic d’aquesta preparació.

Tot i que pot preparar-se a casa, aquí al Rebost Gourmet volíem parlar-vos del producte ja fet, que podeu trobar en botigues especialitzades. Avui en dia, que tant de moda està la rebosteria creativa, segur que podeu localitzar-lo fàcilment.

Nosaltres vam comprar-lo a la botiga Farinetes, del forn Baltà, a la plaça de Sants de Barcelona. En tenen tant d’ametlles com d’avellanes, en unes tarrines de 300 grams.

La manera més típica d’utilitzar-lo és en farciments de pastissos i bombons, i moltes vegades es fa servir barrejant-lo amb cacau o directament amb una ganache de xocolata.

Com podeu veure nosaltres hem optat per una opció ben senzilla, que és farcir unes palmeretes amb el praliné d’ametlles.

Sobretot no us descuideu de passar a descobrir quines propostes ens fan la Nuni i la Bet visitant els seus blocs!

Palmeretes de praliné d'ametlla

INGREDIENTS

– Una làmina de pasta de full

– Praliné d’ametlles (o d’un altre fruit sec)

– Xocolata fondant

Preparació

Escampem bé sobre la làmina de pasta de full una capa de praliné, i enrotllem la làmina per les dues bandes fins a la part central, donant la forma típica de les palmeres.

Deixem el rotlle a la nevera 10 minuts, perquè així s’endurirà una mica i aguantarà molt millor la forma quan el tallem. Podem anar encenent el forn a 180ºC per preescalfar-lo.

Pasada aquesta estona, tallem a rodanxes el rotlle, i les anem posant sobre una safata amb paper de forn. Les col·loquem bé perquè tinguin bona forma, i les aplanem una mica perquè no quedin massa gruixudes al coure’s, doncs s’inflaran lleugerament.

Les courem 15 min a 180ºC, o fins que estiguin daurades. Les deixem refredar sobre una reixeta.

Només faltarà desfer una mica de xocolata al bany maria o al microones (recordeu fer-ho a cops de 30 segons i remenant cada vegada per evitar que es cremi), i sucar-hi una mica les palmeres. En necessitareu poca, així que uns 50 grams seran suficients.

Bon profit i bona cuina!

Palmeretes de praliné d'ametlla

Risotto a la cervesa

Ja tornem a ser aquí, després d’aquest parèntesi d’agost que se’ns ha quedat curt.

Hem estat una setmana per Bèlgica menjant musclos, patates fregides, gofres, xocolata… i és clar, bevent cervesa autòctona!

Per tant, quina millor manera de tornar que fent allò que més ens agrada, que és un bon arròs, amb cervesa?

A més a més és aquesta una recepta que ens va perfecta per presentar a un concurs que té en marxa la revista CUINA.

El primer dia CUINA se celebrarà el 22 de setembre, i han decidit donar un especial protagonisme als blocs gastronòmics convocant-los a participar en un concurs de receptes amb cervesa.

Aquesta és doncs la nostra proposta. Si voleu més informació podeu trobar-la en aquest enllaç de la seva web.

Ingredients

– 200 g arròs Arborio

– Una cervesa de 33 cl

– Caldo de verdures

– Una ceba petita

– 4 o 5 xampinyons

– Un tros de carbassó

– Avellanes de Reus

– Romaní

– 4 brins de safrà

– Mantega

– Parmesà

– Dos ous

– Oli, sal i pebre blanc

Preparació

Tallem les verdures a daus petits, les sofregim en una mica d’oli posant primer la ceba, després el carbassó i finalment els xampinyons.

Hi afegim l’arròs i hi donem unes voltes durant un parell de minuts amb els brins de safrà.

Afegim la cervesa en dues tandes fins que s’evapori, i després continuem coent l’arròs amb el brou com en un risotto qualsevol, afegint líquid a poc a poc cada vegada que l’arròs l’absorbeix, i sense parar de remenar.

En el cas del nostre ‘arròs Arborio la cocció serà de 17 minuts, comproveu el temps del que vosaltres feu servir.

Mentrestant podem fer els ous poché, posant-los a bullir 4 minuts en un cassó.

→ Per a fer que mantinguin bé la forma els emboliquem en un saquet de paper film lligat amb un filferro dels de tancar bosses. Podem fer-ho fàcilment cobrint de film l’interior d’un got, posant-hi l’ou, i relligant després el sac.

A l’últim moment posem al risotto les avellanes picades, un tros de mantega i parmesà ratllat al gust.

Servim amb un ou a sobre i una mica de romaní picat.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Risotto de trompetes de la mort

Risotto de faves tendres

Risotto de tòfona amb escuma de “manchego”

“Ajoblanco” d’avellanes de Reus

No us encanta l’ajoblanco ara a l’estiu, ben fresquet, per fer passar la calor?

Aquest és un dels plats més típics de la cuina andalusa i extremenya, elaborat tradicionalment amb ametlla i una mescla base d’ingredients semblant al gaspatxo (pa, all, oli i aigua).

Sabíeu que durant la postguerra, i en períodes d’escassetat, s’acostumava a canviar l’ametlla per farina de faves seques?

Nosaltres no l’hem fet mai amb faves, però si que l’hem provat amb diversos fruits secs, com ara pinyons (la teniu al bloc penjada), festucs, i aquesta vegada amb avellanes, les quals, òbviament, són Denominació d’Origen Protegida de Reus! Sempre s’ha d’escombrar cap a casa!

El resultat és boníssim i sorprenent! Us animeu a provar noves combinacions?

Ingredients

– 200 g d’avellanes torrades DOP de Reus

– 1 all

– 80 ml d’oli d’oliva verge extra

– 2 llesques de pa de pagès

– 300 ml d’aigua

– 200 ml de llet

– Sal

– Vinagre de Xerès

– Pernil d’ànec

– Cireres o raïm

Preparació

Triturem amb la batedora elèctrica les avellanes amb l’all, l’oli, el pa, l’aigua i la llet. Ho salem i hi posem una mica de vinagre, al gust.

Quan n’obtinguem una crema ben fina ho passem per un colador de malla i deixem al frigorífic fins al moment de servir, perquè estigui ben fred.

Emplatarem acompanyant l’ajoblanco amb pernil d’ànec talladet ben fi, una mica d’oli amb avellanes picades, i una cirera o un gra de raïm.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Ajoblanco de pinyons

Gaspatxo de cireres

Sopa de síndria