Gelat de romaní

És estiu i el cos ens demana receptes refrescants que aplaquin una mica la calor, per això us proposem el rei d’aquesta estació de l’any: el gelat.

Aquest és de romaní, boníssim i realment senzill. Si no l’heu tastat mai és un sabor que us sorprendrà, aromàtic i refrescant.

Nosaltres el vam tastar per primera vegada fa uns anys, al mític restaurant “Cal Carter” de Mura, i ens en vam enamorar a l’instant. Estava clar que intentaríem versionar-lo a casa!

Si teniu geladora només cal que feu la preparació que us proposem, l’introduiu dins la màquina i seguiu els passos que feu normalment.

Si no en teniu també podeu fer-lo, només caldrà que el poseu al congelador i l’aneu remenant unes quantes vegades durant unes hores perquè es trenquin els cristalls a mesura que es congela.

Us animeu a preparar-lo?

Gelat de romaní

Ingredients:

  • 350 ml de llet
  • 200 ml de nata líquida
  • 1 branca de romaní
  • 45 g de llet en pols
  • 100 g de sucre
  • 1 cullerada de golden syrup o de mel

Preparació:

Bulliu la llet amb el romaní i el sucre. Deixeu infusionar fins que es refredi bé, millor d’un dia per l’altre, a la nevera.

Munteu la nata amb la llet en pols, afegiu el golden syrup o la mel, i remeneu bé amb la llet infusionada colada. Hi afegiu també unes fulles de romaní ben picades.

Poseu la barreja a la geladora i seguiu les instruccions com feu sempre amb la vostra màquina.

Si no teniu geladora poseu-ho al congelador en un recipient apte. Remeneu la barreja amb una forquilla cada hora per anar trencant els cristalls a mesura que es va congelant. Repetiu l’operació unes 3 o 4 vegades, fins que vegeu que el gelat ha agafat una bona textura. Deixeu acabar de congelar.

Gelat de romaní

Bacallà a la manresana

bacalla_a_la_manresana_01min

Avui us volem seguir explicant una mica més l’escapada al Bages que vam fer fa unes setmanes.

No hi vam anar sols, va ser un cap de setmana amb la Nuni de Cuinetes, la Bet de Tasta Rutes, el Jordi de Gastropíndoles i la revista Sentits, el Pau de Giroimatges, i la Míriam de Meteocook, organitzadora de tot plegat i amfitriona de la trobada junt amb el Joan, conseller de turisme del Consell Comarcal del Bages.

Si ho recordeu, vam parlar-vos del Geoparc de la Catalunya Central, com ens van presentar el projecte a les muntanyes de Montserrat, la història vitivinicola de la comarca, la visita als cellers Oller del Mas, i el dinar a Manresa, a ca l’Aligué.

20140526-203333-74013726.jpg

Entrada a la mina

El cap de setmana va continuar anant a visitar les fantàstiques mines de la muntanya de sal de Cardona, però d’una manera molt especial. Vam arribar a mitja tarda, quan ja tancaven, i vam poder entrar-hi sols, sense més visitants, això sí, protegits amb un bon casc com tothom.

Ens van fer una visita guiada especial, explicant-nos la tradició minera del terrritori i l’especificitat geològica de la terra bagenca que la fa tan especial; els diferents tipus de sal que hi ha a les mines de la comarca, com cadascuna s’extreu de diferent manera, i com això fa que totes les mines del Bages siguin diferents les unes de les altres.

Sortíem de les mines que ja era de nit, i vam gaudir de la impressionant visió de la muntanya de sal il·luminada. Ja us podeu imaginar la de fotos que van sortir d’aquesta visita!

20140526-203333-74013225.jpg

Exterior de la muntanya de sal de Cardona

A l’autocar teníem la maleta per passar la nit, però no sabíem a on! Vam començar a fer ruta, i al cap de poc es va descobrir el misteri: ens dirigíem cap al Món Sant Benet, on a més de tenir-hi habitació ens hi esperava un sopar a “l’Ó Restaurant“, el restaurant amb estrella Michellin de l’hotel, dirigit pel xef Jordi Llobet.

És complicat fer un resum d’aquell impressionant sopar, però us assegurem que és un dels millors menús degustació que hem tastat.

Pràcticament hi va haver unanimitat en els plats a destacar (tot i que el menú sencer era espectacular): la “reinterpretació de la tissana d’Ignasi Domènech”, les verduretes dels horts de Sant Benet guisades amb tripeta de bacallà amb aire de jang” i l'”esferificació de romesco amb calçot en tempura negra amb pa torrat“.

Vam deixar constància del menú al nostre Instagram, i en els següents enllaços podeu veure’l: 1a part, 2a part, 3a part, 4a part i 5a part.

Pepe

El Pepe, el nostre cambrer durant el sopar a l’Ó restaurant, un autèntic crack!

Després de dormir plàcidament a l’hotel del Món Sant Benet, vam començar el diumenge amb un esmorzar molt especial, però que us explicarem en el tercer i últim post sobre el Bages.

Mentrestant podeu tastar una recepta per llepar-se’n els dits, un bacallà a la manresana a la nostra manera, partint de la recepta de l’Ignasi Domènech, amb espinacs i pinyons, els quals nosaltres hem canviat per nous. Esperem que cap manresà ens llenci els plats pel cap per l’atreviment!

Hi ha qui sota el nom de bacallà a la manresana, també el prepara de manera molt diferent, amb allioli de codony o de poma. Alguna opinió sobre quina és la recepta tradicional de veritat?

Ingredients

– 2 talls de morro de bacallà

– 1 manat d’espinacs

– 1 grapat de nous (o pinyons)

– 1 grapat de panses

– 1 grapat de prunes seques

– Farina per arrebossar

– Oli d’oliva verge extra

Preparació

Enfarinem el bacallà dessalat i el fregim en una paella amb una mica d’oli, fins que es comenci a daurar. El reservem.

En una altra paella saltem els espinacs amb unes gotes d’oli. Els retirem de la paella, hi afegim un parell de cullerades més d’oli i hi saltem les panses, les prunes i les nous durants un parell de minuts (si fem servir pinyons alerta perquè enrossiran molt depressa i poden cremar-se, els afegiríem més tard). Ho barregem amb els espinacs.

Servim una base d’espinacs saltats, i el bacallà a sobre.

Bon profit, i bona cuina!

bacalla_a_la_manresana_02min

Mongetes de Castellfollit amb rossellones

Mongetes amb rossellones

Ja són unes quantes les vegades que hem fet trobades blocaires, però una setmana i mitja enrere va ser diferent, va ser un cap de setmana a cegues, on no sabíem què anàvem a fer ni què anàvem a visitar, una aventura en tota regla.

L’única informació que teníem és que serien dos dies per descobrir la comarca del Bages, que tot començaria a les 10 del matí de dissabte a Manresa, i que havíem de dur una maleta llesta per fer nit fora de casa! Ai festa!!

Allà ens trobem amb la Nuni de Cuinetes, la Bet de Tasta Rutes, el Jordi de Gastropíndoles i la revista Sentits, el Pau de Giroimatges, i la Míriam de Meteocook, organitzadora de tot plegat i amfitriona de la trobada junt amb el Joan, conseller de turisme del Consell Comarcal del Bages.

I comencen els nervis! Pugem a un minibus que ens acompanyarà durant tot el cap de setmana, i junt amb la Cristina, directora del Geoparc de la Catalunya Central, fem carretera cap a la primera parada de la ruta bagenca: la muntanya de Montserrat!

Al monestir ens està esperant el Ferran, geòleg i director científic del Geoparc, amb qui ens encaminem cap al mirador de Sant Miquel per observar des d’una vista privilegiada tota la plana del Bages.

_MG_8058_min

I és amb la comarca als peus que comencem a conèixer el projecte del Geoparc, (a finals de 2012 van obtenir l’acceptació del parc a la xarxa europea de Geoparks avalada per la UNESCO), el perquè del parc, i què és el que fa tant especial aquesta terra de la Catalunya central, desconeguda per la majoria de nosaltres.

Sabíeu que el Bages era cobert per un mar fa 36 milions d’anys, quan la resta de Catalunya ja estava emergida? I sabíeu que era l’aigua del mar Cantàbric la que hi arribava fins que aquest es va enretirar i va convertir-se en un mar tancat amb una altíssima concentració salina i un enorme dipòsit de sediments? I sabíeu que va coincidir amb la formació dels Pirineus i que les enormes forces tectòniques del moment van donar forma al Bages que coneixem avui en dia?

_MG_8067_min

Aquest és l’origen de l’especial orografia de la comarca, amb Montserrat com a emblema, i amb les nombroses coves i mines de sal, com Cardona, Súria, Sallent o Collbató.

Però no només això, la climatologia especial que defineix la zona, amb una gran amplitud tèrmica (molt fred a l’hivern i molta calor a l’estiu), poca pluja i marinades que pugen per la vall del Llobregat, donen unes característiques especials al territori, fent que, per exemple, tota l’horta funcioni amb unes quantes setmanes de retard respecte de la resta del país. Per això tot plegat, la terra i el clima, condicionen també un dels trets més definitoris del Bages: la vinya!

Així vam anar a parar a la següent parada, els cellers Oller del Mas, ubicats en una masía fortificada del segle X que des de llavors ha seguit pertanyent a la mateixa família. Sabíeu que al segle XIX el Bages va ser la regió vitivinicola per exel.lència de Catalunya? No hi havia un pam de terra sense vinyes, fins que la filoxera s’ho va emportar tot per davant.

_MG_8072_min

Avui en dia s’està fent un gran esforç per donar impuls a la DO Pla del Bages, que comença a agafar renom produïnt vins espectaculars, com els que vam poder tastar a Oller del Mas. Una de les grans tasques empreses per aquest celler ha estat, i és encara, la recuperació d’espècies autòctones de ceps de diferents varietats, entre d’altres el picapoll, el qual ja utilitzen en algun dels vins que tenen al mercat.

Nosaltres vam tenir la sort de poder fer un extens tast dels vins encara en repòs a les tines o madurant a les botes, i descobrir les proves de cupatge que estan fent en aquest moment, precisament amb les varietats de picapoll blanc i negre, fermentats en diferents recipients. Tots vam coincidir en destacar el sorprenent resultat de l’ou de formigó, que genera un moviment de convecció al seu interior degut a les tres temperatures diferents que hi agafa el vi, provocant que aquest estigui sempre en constant moviment durant la fermentació.

_MG_8074_min

A l’hora de dinar vam tornar cap a Manresa, a ca l’Aligué, on ens va anar presentant tots els plats el mateix Benvingut, el xef del restaurant. Vam gaudir d’un fantàstic menú desgustació dedicat a la tòfona, també amb una especial atenció al porc ral d’Avinyó, propi de la zona, i als llegums del Bages, que mereixen una menció destacada. El Benvingut ens va parlar de les excel·lències del pèsol del Bages, entrant en polèmica defensant-los com a millors fins i tot que els del Maresme!

Per això avui, en aquest primer post sobre el Bages, dedicarem una recepta a un altre dels llegums amb nom propi de la comarca: la mongeta de Castellfollit del Boix! I alerta, perquè més endavant també us parlarem dels cigronets de Mura (serà per llegums a el Bages!); seguiu atents al bloc, perquè seguirem explicant-vos moltes més coses d’aquesta escapada!

Moltíssimes gràcies al Consell Comarcal del Bages i a la Míriam Santamaria per haver organitzat aquest fantàstic cap de setmana, en el que a part de descobrir una terra sorprenent, veure la millor silueta de Montserrat, i menjar millor que mai, hem gaudit de la millor companyia! Sou molt grans!! #SomBages!!

Ingredients

– Mongetes de Castellfollit del Boix

– 250 g de rossellones

– Una ceba petita

– Un all

– 5 brins de safrà

– Un raig de vi blanc

– Julivert

– Aigua

– Pebre blanc

– Oli i sal

Preparació

Posem les rossellones en aigua amb sal durant una hora perquè expulsin la terra que puguin tenir.

Quan hagi passat aquesta estona, les escorrem, les passem per aigua per treure l’excés de sal, i les posem en una cassola prou ample perquè hi càpiguen totes. Les cobrim amb un dit d’aigua, ho posem al foc i les retirem just quan comencin a obrir, no ens interessa que coguin massa. Les traiem, i les reservem, així com l’aigua de cocció colada.

Mentrestant ofeguem a foc lent la ceba picada ben petita en una mica d’oli, quan comenci a ser transparent hi afegim l’all picat i els brins de safrà.

Deixem que acabi de coure i hi posem el raig de vi, que deixarem evaporar. És el moment d’afegir les mongetes cuites (ben escorregudes), les cobrim amb l’aigua de les rossellones i les deixem coure sense remenar massa uns 5 minuts.

Hi posem pebre blanc al gust. Passat aquest temps hi posem les rossellones i el julivert picat, ho deixem un minut més i ja podem servir.

Mongetes amb rossellones

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Llenties amb ceps i botifarra de perol

Cigrons amb botifarra negra

Guisat de cigrons i carbassa al comí

Guisat de cigrons i carbassa al comí