Pa foradat

Com que estem en ple mes de desembre, us portem la recepta d’un pa dolç, típic de Reus, Valls i les poblacions de la zona, que es menja durant les festes de Nadal.

Dit foradat pel forat que te a la part central, aquest pa podríem dir que té més aviat forma de tortell. Sembla ser que antigament s’havia menjat en substitució del tortell de Reis, en aquelles cases que no se’l podien permetre pel seu elevat preu.

Avui en dia, però, es menja durant totes les festes de Nadal, i s’acostuma a comprar a les vigílies del dia 25 per menjar-lo durant els diferents àpats familiars… per acompanyar els torrons!

És un pa de massa adobada que té com a característica principal el seu intens sabor anisat, doncs dos dels seus ingredients són la matafaluga i el coriandre (també dit celiandre).

Trobar receptes d’aquest pa és una mica complicat, per això hem fet diverses proves fins aconseguir el resultat que més s’acostava al pa foradat que coneixem. Si el prepareu d’alguna altra manera, animeu-vos a explicar-nos com es fa a casa vostra!

Pa foradat

Ingredients:

(per 1 pa foradat de quasi 500 g)

Pel preferment:

  • 100 g de farina de força
  • 60 g d’aigua tèbia
  • 5 g de llevat fresc o 2 g de llevat sec de forner

Pel pa:

  • La massa del preferment
  • 150 g de farina de força
  • 35 g de sucre
  • 5 g de sal
  • 20 g de matafaluga en gra
  • 1/2 culleradeta (de cafè) de coriandre mòlt
  • 75 g d’aigua tèbia
  • 5 g de llevat fresc o 2 g de llevat sec de forner
  • 1/2 ou batut
  • 25 g de mantega tova (a temperatura ambient)
  • Un raig d’anís per pintar el pa
  • Sucre per posar per sobre

Preparació:

Preparem el preferment barrejant el llevat en l’aigua tèbia (només lleugerament, que no cremi), i l’incorporem a la farina, que tindrem en un bol.

Barregem bé fins que els ingredients estiguin ben integrats. No cal que pastem gaire.

Deixem reposar en un bol tapat amb un drap humit fins que dobli la mida. A nosaltres ens agrada l’opció de deixar llevar lentament a la nevera tota la nit. Si feu això, millor tapeu el bol amb film. Quan continueu la recepta, treieu el preferment una estona abans perquè s’atemperi.

Comencem a preparar el pa ara molent en un morter els grans de matafaluga.

En un bol gran, posem els ingredients secs i els barregem: la matafaluga que acabem de moldre, junt amb la farina, el sucre, la sal, i el coriandre en pols.

Desfem en l’aigua tèbia el llevat, i ho afegim a la farina, junt amb el mig ou batut i la mantega. També hi posem el preferment (a temperatura ambient).

Ara hem de pastar bé la massa. Si tenim un robot ens anirà la mar de bé, sinó, haurem de fer braços i treballar-la a mà amb paciència. Ens ha de quedar una massa amb cos i no gaire enganxosa. La bolejarem una mica i la posarem en el bol enfarinat.

Deixarem llevar, i igual que amb el preferment, podeu fer una fermentació més ràpida a temperatura ambient o deixar-la unes quantes hores a la nevera. De totes maneres, a l’hivern, si la cuina està freda, ens trigarà una estona igualment. L’objectiu és que la massa quasi dobli de mida.

Pa foradat

Quan la massa hagi llevat, la treiem del bol i la posem sobre el marbre enfarinat. L’aplanem una mica, i obrim poc a poc un forat al mig fins que ens hi passi la mà. L’agafem amb les dues mans com si estiréssim una corda, i l’anem fent correr per enxamplar-la i aconseguir la forma de tortell.

Posem a la safata de forn sobre un paper sulfurat, i tapem amb un drap humit. Deixem llevar altra vegada fins que augmenti de volum, unes 2 hores.

Quan estigui a punt, hi fem a sobre uns talls perquè s’obri grenya, pintem amb una mica d’anís, i hi escampem sucre per la superficie.

Amb el forn preescalfat a uns 200ºC, coem els pans entre 15 i 25 minuts (dependrà de cada forn, controleu el color que va agafant.  Quan estigui ben daurat, de color una mica marronós, ja estarà llest. Penseu que si piqueu a la part de sota del pa, si està ben cuit ha de sonar buit.

Deixeu-lo refredar a sobre d’una reixeta.

Coca d’ou

Quan parlem de coca de pasta adobada normalment ho fem per diferenciar-la de la coca de forner, feta amb massa de pa.

L’expressió adobar, entre altres accepcions, vol dir arreglar, afegir, millorar; així doncs, la coca adobada és una massa de pa millorada a base d’afegir-hi sucre, ou i greixos, com la matega o l’oli, i a vegades també substituint l’aigua per llet. Podríem dir que és la denominació catalana de la massa de brioix, que suposadament té origen francès.

Sovint es perfuma la pasta adobada amb aigua de tarongina (aiguanaf), anissos (com les llavors de matafaluga), comí o pell de llimona, entre d’altres.

Tal i com passa amb el pa, es pot fer la massa directament o fent abans algun tipus de preferment, que en millorarà el sabor i també la mantindrà tendra més temps, gràcies a la llarga fermentació.

De coques adobades se’n fan de molts tipus i versions arreu del país, essent la més genèrica i bàsica la coca amb sucre, típica d’esmorzars i berenars per acompanyar la llet o la xocolata desfeta.

Per exemple, les que porten pinyons, crema i fruita confitada són les típiques de Sant Joan, i per Corpus, a Reus, fem les típiques coques amb cireres, que ja us vam explicar en un altre post fa uns anys.

Una altra coca típica de Reus i comarca, és l’anomenada coca d’ou, no perquè porti ou a la massa (que també), sinó perquè du una barreja d’ou i sucre per sobre, que qualla al forn durant els últims minuts de cocció de la massa.

Aquesta coca normalment s’acostuma a trobar a les pastisseries només durant Carnaval, doncs és pròpia de Dijous Gras.

La recepta que hem fet nosaltres és per una coca mitjana, no gaire gran, d’uns 30x20cm. Penseu que s’ha d’estirar bé perquè no quedi gaire gruixuda, i després plegar unes vores que retindran la barreja d’ou i sucre que posarem a l’últim moment, quan la massa ja sigui quasi cuita.

Us recomanem fer el preferment el dia abans, i deixar-lo fermentar tota la nit; l’aroma que aportarà a la coca serà immillorable.

N’hem vist versions amb coca de forner, però la que recorda el Xavi de Reus de tota la vida és amb coca adobada, així que hem adaptat la recepta del Manel de “La gàl·lia catalana”, doncs ens ha donat un bon resultat.

Coca d'ou

Ingredients:

Preferment:

– 40 g de farina

– 2 g de llevat de forner en pols (o 6 g de llevat fresc)

– 2 o 3 cull. soperes d’aigua tèbia

Pasta adobada:

– 25 g de sucre

– 25 g de mantega pomada

– 1 cull. de cafè de sal

– 1 cull. de cafè de matafaluga en gra

– 1 ou (a Tª ambient)

– 1 cull. sopera d’aigua de tarongina

– La ratlladura de la pell de mitja llimona petita

– 130 g de farina de força

Recobriment d’ou:

– 4 ous

– 5 cull. soperes de sucre

Preparació:

Preferment:

El dia abans preparem el preferment, desfent el llevat en l’aigua tèbia, i barrejant-hi bé la farina. Deixem la pasta obtinguda en un bol, tapat amb film.

Al febrer les cuines estan fredes, així que si la teniu tota la nit llevant, podeu deixar la massa fora de la nevera. De totes maneres, si ho preferiu, o si estem en una època de l’any que fa més calor, podeu posar la massa a la nevera, i llevarà també sense problemes.

Si voleu també podeu fer el preferment d’hora al matí, i quan hagi doblat el seu volum, al cap de 2 o 3 hores (deixant-lo en algun lloc càlid), ja podeu utilitzar-lo.

Pasta adobada:

Pasteu bé amb unes varetes la mantega a punt de pomada amb el sucre. Afegiu la sal, la matafaluga i la ratlladura de llimona.

Poseu-hi l’ou sencer, i l’aigua de tarongina. Torneu a barrejar, i afegiu la massa mare i una mica de la farina. Pasteu bé, i aneu posant la resta de la farina a poc a poc, fins a obtenir una massa homogènia i elàstica.

La massa ha de reposar en un bol, que taparem amb un drap humit, fins que dobli el volum. A nosaltres ens ha trigat unes dues hores, deixant-la a prop d’una estufa.

Sobre un paper de forn estirarem la massa amb l’ajuda d’un corró enfarinat. Feu-la ben prima, fins que tingui una mica més d’un pam de llargada. Passeu-la sobre la safata del forn, i plegueu una vora a tot el contorn de la coca. Tapeu altre cop amb un drap humit, i deixeu llevar per segona vegada.

Quan hagi agafat volum (nosaltres l’hem deixada un parell d’hores més), serà moment d’enfornar-la. Xafeu una mica amb una forquilla tota la part on anirà l’ou, doncs no volem que pugi gaire.

Recobriment d’ou:

La posarem al forn preescalfat durant 15 minuts, a 170ºC. Veureu que la massa va enrossint-se. Mentrestant batrem 4 ous amb 3 cullerades de sucre, i deixarem que reposi perquè es desfaci bé.

Al cap dels 15 minuts treiem la coca del forn, hi aboquem la barreja d’ou, i espolsem les altres 2 cullerades de sucre per sobre. Tornem a posar-la al forn, i la deixem entre 5 i 10 minuts més, a la meitat de dalt del forn.

Hem d’anar vigilant, i quan l’ou estigui quallat, retirarem la coca del forn.

La deixem refredar, i ja està llesta per gaudir-la!

Bon profit i bona cuina!

Coca d'ou