Entrepà de pastrami

Alerta i atenció als lectors, perquè avui comencem amb agraïments! Agraïments per a tots vosaltres que ens seguiu, perquè l’1 d’agost tot just farà 5 anys que vam començar aquest bloc! Com pot passar tan ràpid el temps? Merci per llegir-nos i continuar visitant-nos després de tants anys!

I com que no volíem marxar de vacances sense una nova proposta del “Rebost Gourmet”, avui publiquem aquesta deliciosa entrada parlant-vos del pastrami!

Pels que no el conegueu, es tracta d’un fiambre de carn vermella, normalment vedella, sotmès a una salmorra amb herbes i espècies, i posteriorment fumat. A Estats Units i Gran Bretanya s’acostuma a coure abans del procés de fumat. Normalment es menja en entrepà.

Sembla que té origen en la població jueva de l’europa de l’est, de la zona d’Hongria i Romania, i a finals del segle XIX, la immigració d’aquests territoris el va dur fins als Estats Units, fent-se molt conegut sobretot a Nova York.

Precisament la Sandra va descobrir-lo al “Kat’z Delicatessen”, un dels establiments especialitzats en pastrami més emblemàtics de Manhattan. El local és conegut, a més a més, perquè és on es va rodar l’escena més coneguda de la pel·lícula “When Harry met Sally”.

Nosaltres hem volgut fer una versió clàssica de l’entrepà de pastrami, amb pa de sègol i acompanyant-lo de formatge fumat, cogombrets envinagrats (pickles), chucrut, salsa de rave picant i mostassa. Acompanyat d’una cervesa hongaresa ben fresca és una autèntica delícia!

El pastrami, així com la resta d’ingredients de l’entrepà, vam comprar-los a la botiga especialitzada “Paprika Gourmet, un paradís de la cuina hongaresa que us recomanem visitar sens falta! Els trobareu a Barcelona, a prop de la Sagrada Família, i us aconsellaran de luxe.

I com sempre, no us descuideu de passar pels blocs de la Nuni i la Bet per veure altres propostes d’entrepans de pastrami!

Entrepans de pastrami

Ingredients

– Pastrami

– Pa de sègol

– Formatge cheddar fumat

– Mostassa

– Salsa de rave picant

– Chucrut

– Cogombrets en vinagre

Preparació

Untem el pa amb la mostassa, cobrim la part de baix amb el chucrut, una mica de salsa de rave picant, el pastrami (ens van recomanar uns 8 talls per entrepà), el formatge i els cogombrets tallats a làmines.

Per tal que el formatge es fongui podem passar l’entrepà per la planxa, o donar-li un cop de grill.

Bon profit i bona cuina!

Entrepans de pastrami

Patates braves

Patates braves

A la Sandra li van donar fa uns dies un pot de pebrot d’Espelette, i vam estrenar-lo amb aquestes patates braves tan vistoses!

Espelette és el nom francès i més conegut d’Ezpeleta, un poblet d’Iparralde, el País Basc francès, famós pels seus pebrots i l’assecatge tradicional que en fan penjant-los de les façanes de les cases.

Ja fa temps que se dice se comenta que les millors braves de Barcelona les fan al Bohèmic, i nosaltres podem assegurar, després d’haver-hi anat fa un temps, que com a mínim són les més bones que recordem haver tastat!

Per això vam quedar-nos amb la intenció d’intentar reproduir la recepta, després de deduir entre els que hi vam anar a sopar, com podia estar feta aquella salsa brava: vam concloure que no hi debia faltar la carn de nyora o pebrot xoricer i el pimentó de la Vera.

Així, amb aquestes deduccions, i una mica d’inventiva, vam crear la salsa Brava Bordeta.

I tot i que una bona salsa és crucial, tot és important, per això tenim molta cura amb la cocció de les patates, primer bullides i després fregides amb oli roent, i també amb la maionesa d’all que complementa perfectament amb la nostra salsa brava. La clau és la combinació perfecta dels tres elements!

Ingredients (4 pers.)

– 3 patates mitjanes

– Oli d’oliva verge extra

– Sal

Allioli suau:

– 1 ou

– 1 all petit

– Oli d’oliva suau

– Sal

Salsa “BravaBordeta”:

– 200 g de tomàquet triturat

– 2 culleradetes de pasta de nyora o de pebrot xoricer (la carn de 2 nyores aprox.)

– 2 0 3 culleradetes de pimentó de la Vera

– 1 bitxo o una culleradeta de pebrot d’Espelette

– 1 all

– Oli d’oliva verge extra, sal i pebre

Preparació

Bullim les patates senceres i sense pelar, fins que estiguin toves, però vigilant que no es desfacin (s’han de mantenir fermes, doncs les acabarem de coure després). Deixem que es refredin i les reservem.

Maionesa d’all:

Per fer l’allioli o maionesa d’all, tallem l’all i el posem al got de la batedora amb l’ou i una mica de sal. Hi afegim oli i batem sense moure la batedora fins que comença a lligar, llavors ja la podem moure amunt i avall, i hi anem posant més oli fins a tenir la quantitat desitjada. Reservem a la nevera.

Salsa “Brava Bordeta”:

Preparem la salsa brava, picant l’all ben petit i fregint-lo en una paella amb una mica d’oli junt amb el bitxo. Quan comenci a enrossir hi afegim la nyora (o pebrot xoricer) i el pimentó de la Vera, hi donem un parell de voltes i cobrim amb el tomàquet.

Alerta si fem servir el pebrot d’Espelette, doncs l’afegirem al final, sobre el tomàquet, fins a tenir el picant desitjat. Si fem servir bitxo recordem-nos de retirar-lo al acabar la cocció!

Salpebrem i deixem coure uns 15-20 minuts a foc molt suau, fins que tingui textura densa, de melmelada.

Servim les patates:

Pelem les patates (o les deixem amb pell, també resulten molt bones!) i les tallem a daus a la mida que ens agradi, les fregim en abundant oli calent amb el foc fort fins que estiguin daurades. Les posem sobre paper absorvent, passem al plat d’emplatar i les salem.

Escalfem la salsa Brava Bordeta en una paella o uns segons al microones. Cobrim les patates amb l’allioli i la salsa brava calenta.

Bon profit, i bona cuina!

Patates braves

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Croquetes de pollastre

Xips de moniato

Confit d’ànec amb patata i poma, i salsa de vi negre

L’entrada d’avui és una col·laboració amb Mercats de Barcelona, per a la revista Infomercats. Esperem que gaudiu de la recepta!

···

Un matí de dissabte

Aquesta nit tenim convidats a la Bordeta i volem sorprendre’ls com es mereixen. La Sandra ja té el sopar decidit, així que només cal anar a comprar les coses que ens falten.

És dissabte al matí, i agafem el carretó per anar cap a mercat. Passem de llarg, però, i creuem Creu Coberta, anirem abans a ca la Nuri a comprar el vi pel sopar, i també una ampolla de vermut, doncs el tenim ja a punt d’acabar-se. El seu, amb diferència, és el que més ens agrada, preparat amb una mica d’amargant al seu celler.

Tornem cap al mercat i entrem per la porta lateral del carrer Hostafrancs. Passem un moment per davant de la parada de fruita seca (ja estem començant a pensar en la Castanyada!) i veiem que el pinyó va quasi a 50 euros el quilo! Renoi, enguany sortiran cars de fer, els panellets!

Una mica de volta per aquí i per allà, caminant pels passadissos i mirant taulells. Sembla que estiguem buscant el millor preu, però és més aviat com fer una ronda per anar-se submergint en l’ambient del mercat; realment acabarem comprant a les parades de sempre.

Primer anem al Carbonell a agafar una mica de bacallà: volem fer brandada, i ja ens diuen que no cal pas morro, per a això. Ens dóna un parell de trossos de filet, que surten més a compte. El bacallà és remullat, així que no caldrà dessalar-lo, només hem de deixar-lo en aigua fins que el fem servir perquè quedi més suau. I com que és per fer-ho dilluns, ja ens va bé.

Passem per davant del peix i tenen la parada plena, estan tots tres molt atrafegats; per sort avui no n’hem d’agafar i no farem cua. Sentim paradistes que comenten que últimament ve menys gent: la crisi, el jovent que no segueix la tradició d’anar a mercat…

Segurament tenen part de raó, però ens agrada pensar que és un model que funciona, i que a Barcelona especialment torna a ser cada vegada més viu. Els mercats ja remodelats, i els que a poc a poc van estrenant instal·lacions, escampats per tots els districtes de la ciutat, aglutinen el comerç de barri i donen força a les compres de proximitat, que tothom prefereix cada vegada més. Al mercat hi ha les àvies de sempre, però també se’n veu, de gent jove!

Caminant caminant quasi ens passa per alt que a l’Alonso tenen rossinyols! No ens en podem estar i en comprem un grapat, segur que alguna cosa bona en farem.

Arribem al Farina i agafem pasta fresca per dinar avui: raviolis de fontina, ricotta i tòfona, i per acompanyar, una bona salsa de bolets.

Ja ens falta poc, només agafar unes pomes a la Montse i finalment passar per la Manolita a recollir els confits d’ànec, que seran l’ingredient estrella del sopar.

Marxem cap a casa, a dinar la pasta que acabem de comprar i a preparar el confit per al sopar. En farem uns timbals amb poma i patata acompanyats d’una salsa de vi negre. Un plat rodó, cent per cent de mercat.

.

Ingredients

– 3 cuixes de confit d’ànec

– 3 patates

– 2 pomes

– Mitja ceba

– ¾ d’una ampolla de vi negre

– 100 ml d’aigua

– Una branca de romaní fresc

– 3 culleradetes de sucre morè

– Melmelada de gerds

– Oli i sal

Preparació

Desossem les cuixes de confit i en reservem el greix. La carn l’esmicolem ben petita i la guardem a la nevera.

En un cassó sofregim la ceba tallada junt amb els ossos i una cullerada del greix d’ànec, durant uns 5 minuts. Ho cobrim amb el vi i l’aigua, hi posem una branqueta de romaní, i ho deixem reduir una bona estona fins que s’hagi evaporat l’alcohol i quedi una salsa ben densa (ho podem lligar amb una mica de mantega i greix d’ànec, o, si la volem més espessa, podem afegir-hi una culleradeta de farina de blat de moro desfeta en una mica d’aigua).

Mentrestant posem a bullir les patates pelades i tallades en abundant aigua i sal fins que siguin ben toves. Les pomes les pelem, les tallem a daus petits i les rostim en una paella amb un parell de cullerades del greix d’ànec sobrant. Al final de la cocció les caramel·litzem amb un parell de culleradetes de sucre morè. Quan les patates siguin ben cuites, les afegim a la paella i amb una forquilla les aixafem per fer-ne un puré. Rectifiquem de sal.

Per muntar el plat posem un anell d’emplatar al mig i fem una primera capa del puré de poma i patata, i a sobre una segona amb la carn del confit que haurem escalfat prèviament. Ho salsem amb la salsa de vi negre calenta, i ho decorem amb melmelada de gerds i una branqueta de romaní.

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Gotets de confit d’ànec, poma i melmelada de carbassa‏

Pollastre a la cervesa negra