Canelons de galta de vedella al vi negre

Canelons de galta de vedella amb salsa de vi negre

Sembla mentida, però d’aquí un mes estarem amb els mercats de Santa Llúcia muntats, els carrers plens de llums i el Nadal a tocar.

El plat d’avui, ideal per l’ambient tardorenc que ja es respira, també us pot servir per les properes festes, així que si sou dels que ja esteu començant a pensar plats per al desembre, aquí teniu una idea més.

El canelons podeu muntar-los amb massa de pasta tradicional, amb massa de crep, o com vam fer nosaltres en aquesta recepta, amb pasta wonton, una massa xinesa a làmines molt fines, que pot fer-se tant bullida com fregida, i que s’usa en alguns tipus de dumplings orientals.

Amb un farcit contundent com aquest, us recomanem que proveu l’opció de la pasta wonton, doncs com que és molt lleugera no omple tant i no cansa tant a l’hora de menjar el plat, així és més fàcil repetir!!

Les galtes de vedella són grans, però val la pena fer una bona quantitat de farcit, preparar molts canelons, i desar-los al congelador un cop llestos. Quan en vulguem només caldrà fer la beixamel i la feina pesada ja serà feta!

Ingredients

– 2 galtes de vedella desossades

– 1 ceba

– 1 porro

– 1 pastanaga

– 6 grans d’all

– 0’5 l de vi negre

– 0,5 l de brou de carn o aigua

– Oli d’oliva, sal i pebre

– Mantega

– Pasta wonton

– Formatge parmesà

Beixamel

– 40 g de mantega

– 40 g de farina

– 400 ml de llet

– Nou moscada

Preparació

Salpebrem les galtes, i les daurem en una cassola amb una mica d’oli. Les retirem.

En el mateix oli hi fregim la ceba, el porro i la pastanaga ben picats, i els alls sencers, i ho sofregim fins que estigui ben tou.

Tornem a afegir les galtes, i les cobrim amb el vi negre. Ho deixem reduir uns 10 minuts fins que l’acohol hagi evaporat.

Ho cobrim amb brou o aigua calenta, ho salpebrem i deixem guisar tapat durant unes dues hores. Hem d’anar controlant que no es quedin sense líquid, i afegir-ne més si és necessari. Cal que les galtes quedin ben tendres i meloses.

Quan estiguin les retirem del suc de la cocció. Colem el suc i el posem en un cassó a reduir fins que quedi una salsa espesa (la podem lligar amb una mica de mantega). Reservem.

Per fer els canelons trinxem la carn a mà, amb una picadora de carn o amb l’accessori de trinxar de la batedora. Per tal que encara quedi més melosa i gustosa, hi podem afegir part de les verdures que hem colat prèviament, al gust de cadascú.

Preparem la beixamel desfent la mantega en un cassó i afegint-hi la farina. La deixarem coure lentament fins que perdi el gust a cru.

Poc a poc, i sense parar de remenar, hi anirem posant la llet calenta (alerta amb que no ens bulli quan l’escalfem), fins que agafi la textura adequada. Salpebrem la beixamel, posem nou moscada al gust, i la reservem.

Bullim la pasta wonton tal com indiqui el fabricant, repartim les làmines sobre un drap de fil net, i anem formant els canelons.

Els servim als plats o en una safata, els recobrim amb la beixamel i formatge parmesà ratllat i els posem al forn durant uns 10 minuts a 170º. Els podem gratinar al mateix forn, o amb un bufador com hem fet nosaltres.

Els servim acompanyats de la salsa reduïda de vi negre que haurem escalfat prèviament.

Bon profit!

Canelons de galta de vedella amb salsa de vi negre

Canelons de tonyina

Aquesta tarda de diumenge us portem un bon plat de canelons per actualitzar el bloc.

Com ja sabeu, jo no menjo carn, així que a casa els canelons i les lasanyes les fem de verdures, de bolets… i en aquesta ocasió de tonyina.

I com que parlem de tonyina, no podem sinó dedicar la recepta d’avui a la nostra particular Reina de la Tonyina, a la que fem feliç sempre que ve a casa i se’n troba per sopar. Per tu van aquests canelons, Amàlia! A veure quan passes un dia a tastar-los!

Ingredients (2 pers)

– 3 llaunes de tonyina (de les petites rodones)

– 2 ous durs

– 10 olives sense pinyol

– Mitja ceba

– 200 g de tomàquet triturat

– 10 plaques de canelons

– formatge per gratinar

– Mantega

– Oli, sal i pebre

Per a la beixamel:

– 40 g de mantega

– 40 g de farina

– 400 ml de llet

Preparació

Començarem preparant la beixamel, desfent la mantega en un cassó i afegint-hi la farina. La deixarem coure lentament fins que perdi el gust a cru.

Poc a poc, i sense parar de remenar, hi anirem posant la llet calenta (alerta amb que no ens bulli quan l’escalfem), fins que agafi la textura adequada. Salpebrem la beixamel, i la reservem.

Mentre posem els ous durs a coure, en una paella amb una mica d’oli sofregirem la ceba tallada ben petita, i hi afegirem el tomàquet triturat coent-lo fins que estigui llest. Retirem del foc.

Pelem els ous durs i els tallem a bocins ben petits, de la mateixa manera que les olives. Ho afegim al tomàquet sofregit junt a quatre cullerades de la beixamel que havíem preparat, i la tonyina (de la que n’haurem escorregut l’oli). Reservem el farcit.

Coem les plaques de canelons segons les indicacions de l’envàs, les posem un moment en un bol amb aigua freda, i les deixem sobre un drap de fil per escórrer-les. Les omplim amb el farcit de tonyina, les cargolem, i les posem sobre una llauna de forn untada amb una mica de beixamel.

Cobrim els canelons amb la resta de beixamel, hi posem formatge per gratinar per sobre (nosaltres també hi hem ratllat una mica de parmesà), i uns trossets de mantega.

Enfornem a 220ºC a dalt i a baix durant uns 10 minuts, i ho deixem 5 minuts més al gratinador.

Bon profit i bona cuina!

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Lasanya vegetal

Canelons d’espinacs i mató

···

Canelons d’espinacs i mató

Aquest matí ens hem llevat amb una sorpresa que estàvem esperant: sortim a LaVanguardia.es com a bloc recomanat a la secció “Tengo un blog”.

Fa uns dies es van posar en contacte amb nosaltres per proposar-nos-ho, i perquè preparéssim un text de presentació per publicar-lo com a recomanació del nostre bloc. Aquí podeu llegir-ho!

Avui tornem als plats tradicionals de casa nostra, portant-vos uns canelons d’espinacs amb mató i pinyons. El mató, que té l’origen en la Grècia clàssica, és un tipus de formatge típic de la zona mediterrània, sobretot de l’àrea de Catalunya i Itàlia, d’on se’n tenen constància receptes que l’incorporen, ja des de l’Edat Mitjana.

I sí alguna combinació és típica és la dels espinacs amb el mató (o també amb la ricotta italiana), que els aporta una textura molt més cremosa i gustosa.

Ingredients (2 pers.)

– 8 plaques de canelons

– 200 g d’espinacs

– mitja ceba

– un grapat de pinyons

– mató

– formatge per gratinar

– mantega

– sal, pebre i oli

Beixamel:

– 40 g de mantega

– 40 g de farina

– 400 ml de llet

– nou moscada

Preparació

Comencem preparant la beixamel desfent la mantega en un cassó, hi afegim la farina i la deixem coure fins que perdi el gust a cru. Poc a poc hi anem posant la llet calenta (vigilant que no ens bulli), i sense parar de remenar fins que agafi la textura adequada. Salpebrem, hi posem un toc de nou moscada, i reservem.

En una paella amb una mica d’oli sofregim la ceba tallada ben petita, hi afegim els espinacs (que prèviament haurem escaldat un moment en aigua calenta). En una altra paella a part daurem amb unes gotes d’oli els pinyons, i també els afegim. Ho deixem coure tot junt durant 2 minuts, i retirem del foc. Hi posem el mató esmicolat i un parell de cullerades de beixamel per amalgamar la massa. Deixem que es refredi.

Coem les plaques de canelons segons les indicacions del paquet, i les posem sobre un drap de fil per escórrer-les. Les omplim amb la barreja d’espinacs, anem enrotllant-les, i les col·loquem sobre una safata per a forn untada amb una mica de beixamel.

Cobrim els canelons amb la resta de beixamel, hi posem formatge ratllat per sobre (a part del formatge per gratinar també hi hem posat una mica de parmesà) i uns trossets de mantega. Enfornem a 220ºC a dalt i a baix durant uns 10 minuts, i 5 minuts més al gratinador.

Bon profit i bona cuina!

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Canelons de tonyina

Lasanya vegetal

Pasta fresca amb verduretes

···

Croquetes de pollastre

Sí, avui toca carn! I us la presentem en una de les formes més típiques de la cuina d’aprofitament: les croquetes! En aquest cas s’ha utilitzat un pit de pollastre rostit, però l’interessant de la recepta és que aprofiteu el que tingueu en cada moment.

Jo no les he tastat, doncs porten carn, però la Sandra m’ha dit que queden molt suaus i cremoses, així que animeu-vos a provar de fer-les.

Ingredients

– 200 g de pollastre cuit (rostit, a l’ast, a la planxa…)

– 500 ml de llet

– 1 ceba

– 110 g de mantega

– 10 g d’oli

– 80 g de farina

– Farina, ou i pa ratllat per a l’arrebossat

Preparació

Triturem el pollastre i el reservem.

Posem a desfer la mantega en un cassó junt amb l’oli, i hi sofregim la ceba picada ben fina. Una vegada estigui cuita, hi afegim la farina, i la deixem coure’s uns minuts vigilant que no es cremi. Anirem afegint la llet calenta poc a poc sense deixar de remenar, fins que formem una beixamel espessa. Quan veiem que es desenganxa de les parets del cassó, apaguem el foc i hi posem el pollastre.

Remenem bé la barreja i posem la pasta resultant en una safata, estenent-la bé. Deixant que es refredi una mica primer, tapem la safata amb paper film, i la posem al frigorífic durant tota la nit.

L’endemà, podem fer ja les croquetes. Els donem forma amb les mans, i després les passem per farina, ou i pa ratllat. Les fregim en abundant oli calent fins que agafin color i quedin rosses.

Bon profit!

I com deia en Pastellé, que tingueu una bona cuina!

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

···

Croquetes de txangurro

Croquetes negres de sèpia