Bombons de gelea de roses

Bombons de gelea de roses

El #RebostGourmet torna a la càrrega per Sant Jordi, com sempre junt amb  la Bet de “Tasta Rutes” i la Nuni de “Cuinetes”.

I res millor que una data assenyalada com aquesta per presentar-vos aquest nou producte que hem tastat.

Al restaurants cada vegada es troben flors comestibles amb més freqüència, però no només això, sinó que es comencen a veure en molts comerços, podent-les fer servir també a casa.

En aquest cas us mostrarem, no flors fresques, sinó una gelea de pètals de rosa, com no podia ser d’altra manera essent avui Sant Jordi!

Menys dolça del que ens imaginàvem, amb un sabor suau i fresc que vam tastar primer amb formatges tous, i que ens va agradar molt com hi combinava.

Després de provar-la amb xocolata vam trobar que se’n podrien fer bombons, així que vam donar-los forma. Finalment vam optar per la xocolata blanca per fer lluir més el motlle de roses, i per poder-ne pintar uns quants de color vermell, però òbviament podeu fer-ho amb la xocolata que més us agradi.

La gelea que nosaltres hem tastat és de “Can Bech, empresa empordanesa molt coneguda per les seves melmelades i conserves de fruita confitada. Però tot i això tenen una enorme varietat de productes als que us recomanem que feu una ullada a la seva web.

Aquest ja és el quart #RebostGourmet, després d’haver cuinat amb caviaroli, speculoos i alls negres, i això va per llarg, perquè tenim moltes idees pendents de mostrar-vos! No deixeu de  visitar a la Bet i la Nuni, per descobrir com han fet servir elles la gelea de pètals de rosa!

Passeu una feliç diada de Sant Jordi!

Ingredients

– Xocolata blanca per fondre

– Gelea de pètals de rosa

– Pintura alimenària metàl·lica (opcional)

Preparació

Desfem la xocolata al bany maria o al microones (a potència mitja-baixa i remenant-la cada pocs segons per evitar que es cremi).

Pintem de xocolata l’interior dels motlles. Donem uns cops secs del motlle sobre el marbre per treure possibles bombolles, i deixem que s’endureixi uns minuts a la nevera.

Repetim l’operació i tornem a pintar una segona capa de xocolata. Farcim l’interior amb la gelea de roses i cobrim amb més xocolata tancant el bombó. Tornem a posar a la nevera.

Al cap d’unes hores podem desmotllar-los, i si volem, pintar-los amb la pintura alimentaria. Nosaltres hem fet servir la pintura metàl·lica “Rainbow Dust”.

Bon profit, i bona cuina!

Bombons de gelea de roses

Pastís de formatge i raïm per a la Laura

Pastís de formatge raïm

Segur que ja coneixeu a la Laura del bloc “Coure Coulants, tota una experta en pastissos i un encant de persona. Ella sap que a la Bordeta som els fans number one de les seves creacions!

Doncs bé, l’entrada d’avui arriba amb una dedicatòria especial per ella, doncs és el seu aniversari: PER MOLTS ANYS MACA!! Passa un dia fantàstic i que et mimin molt, recorda que tenim un dinar o sopar (o les dues coses!) per organitzar!

Per això li hem fet un homenatge versionant un dels seus pastissos, el qual ens ha deixat sense paraules!

Vam utilitzar mascarpone a més a més de Philadelphia, vam reduir bastant la quantitat de xocolata blanca (ens vam despistar de comprar-ne!), i a més a més… no teníem moscatell a casa, així que el vam canviar per vi ranci. Tot i això el resultat va ser espectacular.

I sabeu quan ens el vam menjar? Doncs aquest passat dissabte, durant el sopar en el que vam convidar als 2 guanyadors del sorteig que vam fer per celebrar els 1000 seguidors de Facebook i us assegurem que va triomfar. Ja heu vist el menú que vam preparar?

Ah, no us perdeu les entrades que li dediquen les rul·leres, eh? Aneu al bloc de la Judith, la Moni i la Paula per veure què han fet!

Ingredients

Base:

– 250 g de galetes tipus “digestive

– 110 g de mantega a temperatura ambient

Mousse de formatge: 

– 200 g de formatge en crema (Philadelphia)

– 250 g de formatge mascarpone

– 50 g de xocolata blanca

– 250 g de llet sencera

– 1 iogurt grec

– 50 g de sucre

– 1 sobre i ½ de quallada

Cobertura:

– 100 g d’aigua

– 100 g de sucre

– 120 g de moscatell o vi ranci

– 4,5 fulls de gelatina

– Grans de raïm moscatell

Preparació

Triturem ben fines les galetes amb el robot de cuina, hi afegim la mantega a punt de pomada i tornem a triturar fins que s’integri bé formant una pasta.

Omplim la base del motlle amb la massa, prement-la perquè quedi ben unida i anivellada. Ens podem ajudar d’un got amb la base plana per fer-ho.

Reservem a la nevera.

Rentem els grans de raïm, els tallem per la meitat, els despinyolem i els reservem.

Posem un cassó al foc amb la llet, la xocolata blanca trossejada, els formatges, el iogurt i els sobres de quallada. Anem remenant sense parar per evitar que es facin grumolls, i retirem del foc quan estigui a punt de bullir.

Aboquem per sobre la base de galetes repartint-ho bé per tot el motlle, i col·loquem tot el raïm a sobre.

Deixem refredar i reservem a la nevera.

Posem a hidratar els fulls de gelatina en un bol amb aigua.

En un cassó a foc mig, posem l’aigua i el sucre fins que es mesclin bé i facin un almívar lleuger. Hi afegim el moscatell i deixem que redueixi 3 o 4 minuts.

Hi afegim les fulles de gelatina hidratades i escorregudes, remenant bé fins que s’integrin, i retirem del foc.

Deixem temperar la gelatina, i l’aboquem sobre el raïm mitjançant un cullera perquè no ens esquitxi.

Ho tindrem a la nevera un mínim de 5 hores perquè qualli bé. És preferible fer-ho d’un dia per l’altre i que estigui tota la nit.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Pastís doble xocolata

Pastís de fruites i crema pastissera

Pastís de pera i ametlla

Pastís doble xocolata

A casa no podem dir que no ens agradin els dolços, només cal que mireu les seccions de postres i rebosteria del nostre bloc per veure quin munt de receptes hi tenim.

El que passa és que no estem gaire avesats a fer pastissos amb la clàssica fórmula de cobertura i farcit.

Però el pastís d’avui és especial, doncs l’hem fet a petició de les amigues de “Memòries d’una cuinera“, que aquest mes de febrer recullen pastissos d’aniversari perquè celebren 1 any de repte! I clar, nosaltres els hi dediquem precisament a elles, moltes felicitats guapes!!!

Si voleu participar-hi podeu enviar-los una recepta de pastís d’aniversari fins al dia 28 de febrer.

Del pastís que us presentem avui dir-vos que és una bomba… només apte per als més xocolaters!! Boníssim!!

Ingredients (per un motlle de 20 cm)

– 225 g de mantega

– 175 g de sucre llustre

– 4 ous

– 175 g de farina

– 55 g de cacau en pols

– 2 cullerades de llet

Pel farcit

– 250 ml de nata per muntar

– 225 g de xocolata blanca

Per la cobertura

– 200 g de xocolata negra

– 65 g de mantega

– 50 ml de nata per muntar

Preparació

Comencem escalfant la nata pel farcit en un cassó fins que quasi bulli. En un robot, o amb l’accessori picador de la batedora, trossegem la xocolata blanca una mica, hi afegim la nata calenta, i ho batem durant uns 15 segons fins que quedi una barreja suau.

Ho deixem refredar una mica, i després reservem en un bol tapat a la nevera. Al cap de 2 hores mínim, ho muntarem amb unes varetes fins que agafi volum.

Posem el forn a preescalfar a 180ºC, mentre batem la mantega estovada amb el sucre per fer el pastís. Quan la barreja estigui esponjosa hi afegim els ous batuts. Tamisem a part la farina i el cacau, i ho afegim a la mescla anterior junt amb la llet, i ho barregem bé.

Preparem un motlle de 20 cm  (és important que sigui d’aquesta mida!!) i l’omplim amb la massa. Ho coem al forn durant uns 45 minuts o fins que surti eixut al punxar-lo. Deixem refredar 5 minuts dins del motlle i després el retirem i deixem sobre una reixeta fins que estigui del tot fred.

Obrim el pastís amb dos talls i el farcim amb la mescla de xocolata blanca.

Desfem la xocolata per la cobertura, i hi afegim la mantega i la nata mesclant-ho fins obtenir una crema fina i una mica espessa. Quan comenci a refredar-se, i mentre encara està fluida, apliquem la cobertura per tota la superfície del pastís, repartint-la de manera uniforme ràpidament abans de que solidifiqui. Decorem al gust.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Pastís de fruites (farcit de crema pastissera)

Pastís de pera i ametlla

Pastís “sevillano”

Torró de caipirinha

Doncs sí, ja torna a ser dia 15; a nosaltres aquesta vegada el temps ens ha passat especialment ràpid!

Com fem sempre comencem donant-vos les gràcies a tots per la participació el mes anterior, per enèsima vegada vam batre rècords de receptes rebudes, arribant fins a les 89 propostes de pa! Això cada vegada és més gran, gràcies de veritat a tots per participar i llegir-nos mes a mes!

Per aquest desembre no podíem sinó plantejar-vos un bon repte, com era fer torrons. Nosaltres només n’hem fet una vegada, el Nadal passat, però va resultar més senzill del que pensàvem, i el resultat és impressionant, una mica com passa amb el pa quan decideixes a provar-ho per primera vegada, oi?

Per això estem convençuts que si no n’heu fet mai, aquesta vegada també perdreu la por i us llençareu a intentar-ho. Per si voleu fer-hi una ullada, aquests són els torrons que vam fer l’any passat, veureu que és molt senzill: el de gema cremada i el de trufa al Baileys.

Va ser a l’última trobada amb els blocaires de Sants on va sorgir una animada discussió sobre el que era el torró i si segons quin tipus de torrons havien d’anomenar-se realment així. L’Àlvar d’El pa dels Ferrer i el Massitet d’Olleta de verdures no ho veien clar, “torró o bombó? deia el Massitet, assegurant que tot allò que no estigui preparat amb ametlla o fruits secs, tal i com es preparen els clàssics dur i tou de Xixona, no és un torró.

Per això nosaltres any hem tornat a optar per fer-ne dos de diferents, un és el que veieu aquí, el torró de caipirinha, que reivindiquem com a torró tot i no seguir la pauta del tradicional de Xixona. L’altre, fet sí a partir de fruits secs, encara està pendent de veure com queda i en tot cas el penjaríem d’aquí uns dies una vegada estigui ben endurit.

Tots aquells que us hageu animat a fer torrons, si us plau deixeu-nos aquí un enllaç a la vostra recepta per poder incloure-la a l’índex. Com sempre, el dia 20 publicarem l’anunci de l’ingredient per al mes que ve.

Alguns ja ens heu començat a enviar les vostres receptes, esperem amb moltes ganes totes les idees que heu tingut pels torrons d’aquest Nadal. El nostre de caipirinha l’hem fet per petició popular, la família ens el va demanar, i realment ara en donem gràcies, ha quedat boníssim!

Ingredients (per 1 barra)

– 250 g de xocolata blanca (per a la trufa)

– 70 g de xocolata de postres (per a la cobertura)

– 60 ml de nata líquida (35% m.g.)

– 30 g de sucre morè

– 25 g de mantega

– Un raig de cachaça (al gust)

– La ratlladura d’una llima

– El suc de mitja llima

Preparació

Utilitzarem el truc del brick de llet per a preparar-nos un motlle pel torró, tallant-lo en dos i aprofitant la cara sense forat. Una vegada net i eixut, obtindrem una superfície antiadherent molt fàcil de desemmotllar quan tinguem el torró acabat.

Comencem desfent al bany maria (o al microones amb unes gotes d’aigua) la xocolata per a la cobertura; seguidament l’aboquem a l’interior del motlle, cobrint-ne bé totes les parets. En quedarà una superfície brillant i perfecta per al nostre torró. Podem ajudar a que es refredi més de pressa deixant-ho una estona al frigorífic.

Per fer l’interior del torró, en un cassó al foc posem la nata, el sucre i la mantega, remenant fins que es dissolguin bé tots els ingredients. Quan estigui arrencant a bullir ho retirem del foc, i ja podem posar-hi la xocolata blanca ben trossejada i la ratlladura de llima . Ho mesclem bé fins que es desfaci i obtindrem una crema densa: la trufa que farem servir per omplir el motlle.

Ara és quan afegim la cachaça i el suc de llima, i ho remenem bé fins quedi una mescla homogènia.

Podem ja omplir el motlle amb la trufa que acabem de preparar, parant atenció sobretot als extrems del recipient, de manera que quedi tot ben repartit.

Per mantenir la forma de la barra mentre deixem que es refredi, nosaltres hem posat a banda i banda del brick un paquet d’arròs. Una vegada ja s’hagi endurit una mica, podem deixar-ho a la nevera.

L’endemà el desemmotllem amb compte tallant el brick per les cantonades i obrint tots els laterals. Veurem com de bé queda la cobertura, dura i brillant, conservant a l’interior una trufa cremosa i suau.

Per menjar-lo al punt és millor treure’l de la nevera una estona abans de consumir-lo.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Torró de trufa al Baileys

Torró de gema cremada