Mini tacos de tonyina amb umeboshi

Mini tacos de tonyina amb umeboshi

Aquesta vegada hem trigat una mica més, però el “Rebost Gourmet” torna a ser aquí, amb un nou producte, per utilitzar-lo de tres maneres diferents, com veureu en la nostra proposta i amb les de la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes”.

Ens n’hem anat fins a l’altre extrem de l’hemisferi, a terres japoneses, per descobrir l’umeboshi, un ingredient tradicional que consisteix en una salaó de prunes (les ume, una varietat pròpia del Japó).

L’umeboshi s’acostuma a menjar amb arròs, sovint en un bento (safates de menjar per emportar), o també com a part dels famosos onigiri (boles d’arròs embolicades d’alga nori).

Té diverses propietats medicinals: és desintoxicant perquè estimula el funcionament del fetge, millora les digestions, és antioxidant i antisèptic, i bon remei tant en casos de restrenyiment com de diarrea. Si voleu informar-vos-en bé, no dubteu de llegir aquest article a “Ets el que menges”.

Concretament, nosaltres hem fet servir pasta d’umeboshi, per tant no hem usat les prunes senceres, sinó un puré d’aquestes que es presenta envasat.

Vam descobrir-lo a la botiga “Obbio, a l’Eixample de Barcelona, un supermercat ecològic que us recomanem moltíssim, amb una varietat enorme de productes. Fa uns dies ens hi van convidar a berenar per conèixer-lo, i vam sortir del super amb les butxaques pleníssimes!

L’umeboshi és d’un gust entre salat i àcid difícil de descriure, a nosaltres ens ha recordat lleugerament al sabor que dona la salsa de soja, però bastant més intens.

Conté el famós 5è sabor, l’umami. Per si no coneixeu aquest sabor, en japonès vol dir alguna cosa semblant a “deliciós”, i genera una sensació plaent que ens remet a sabors que ens agraden, fent-nos salivar quan el tastem. Aquest procés el genera l’àcid glutàmic, present de manera natural en molts ingredients, sobretot aquells rics en proteïnes com les carns i els làctics, però també en molts vegetals, fongs, algues, i en general tots aquells productes fermentats i salaons.

La descoberta d’aquest sabor a principis del segle XX va dur a investigar d’on provenia, i voilà, es trobaren amb l’àcid glutàmic. Amb els anys es començà a sintetitzar químicament com a glutamat monosòdic, que tots coneixem, i que s’ha utilitzat fins ara com a aditiu alimentari en una gran quantitat d’aliments processats, perquè realça els sabor molt més que la sal, i amb l’afegit de l’umami.

Tornant a l’umeboshi, nosaltres l’hem fet servir per macerar un tartar de tonyina, que hem presentat en forma de petits tacos, fets amb les típiques tortillas de blat. Així, en aquest format mini, són ideals per a un aperitiu o com a entrant.

No us descuideu de visitar la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes per veure que han preparat amb l’umeboshi! I recordeu que aquí a la dreta podeu fer clic sobre el logo del “Rebost Gourmet”, i accedir a l’índex dels diferents productes dels quals us hem anat parlant durant aquest últims mesos!

Umeboshi purée

Ingredients

– Un bon tall de llom de tonyina fresca

– Mitja c/c d’umeboshi

– Salsa de soja

– Mitja c/c de wasabi en pols (poseu-ne al gust, també podeu usar la pasta hidratada)

– Tortillas (podeu comprar-les o fer-les a casa)

– Alvocat

– Llimona

– Oli d’oliva verge extra i sal

– Caviaroli (que va ser l’ingredient del nostre primer “Rebost Gourmet”)

– Sèsam caramel·litzat (podeu usar llavors de sèsam normals)

Preparació

Tallem la tonyina a daus ben petits, la posem un en bol i l’amanim amb l’umeboshi, la soja i el wasabi al gust. Ho remenem bé i el reservem a la nevera ben tapat.

Pelem l’alvocat i en fem un puré aixafant-lo amb la forquilla, hi posem suc de llimona per tal que no s’oxidi i l’amanim amb oli i sal.

Amb un cercle d’emplatar o un got petit fem petites rodones de les tortillas per tal de formar els mini tacos. Els humitegem una mica i els marquem per les dues bandes en una paella ben calenta (sense oli). Els retirem i reservem.

Dobleguem els tacos per la meitat i els farcim amb el puré d’alvocat i el tàrtar de tonyina.

Els podem servir amb una mica de caviaroli i sèsam caramel·litzat.

Bon profit, i bona cuina!

Mini tacos de tonyina amb umeboshi

Pa de sègol

Pa de sègol

La publicació d’avui no és només la d’una recepta de pa, sinó de tot un recull que publiquem a la vegada amb diversos blocs de cuina.

Ha estat una proposta de l’Orsolya del bloc Kuiristo, que vol donar a conèixer la gran varietat de cereals que existeixen, sobretot per ser conscients de les alternatives al gluten del blat que podem utilitzar per a cuinar.

I per començar no podíem sinó decantar-nos per un dels bàsics en la cuina de qualsevol punt del planeta: el pa en qualsevols de les seves infinites formes.

Nosaltres hem treballat a partir del sègol (alerta, té gluten!), i n’hem fet un pa 100% amb farina de sègol, que ens dona una textura humida i compacta però amb una crosta cuixent.

La recepta que hem utilitzat és una del mestre del pa Ibán Yarza, que és molt fàcil de fer perquè no s’ha d’amassar, però això sí, és laboriosa i requereix el seu temps perquè s’ha de preparar massa mare, el resultat s’ho val però!

AQUÍ podeu veure’n un vídeo on el propi Ibán us l’explicarà. La recepta és per a dos pans en un motlle de plumcake de 22 cm., nosaltres vam fer la meitat de quantitats per fer-ne només un i va quedar la mar de bé!

I a continuació us deixem la llista de bloc participants a aquesta iniciativa de Cuina creativa amb cereals, amb els cereals que han utilitzat cadascun d’ells, la majoria sense gluten:

Preparació de la massa mare de sègol

Barregem en un pot o tupper 4 cullerades de farina integral de sègol i una quantitat una mica més gran d’aigua. Ho remenem fins a tenir un puré espès i ho deixem reposar 2 dies a temperatura ambient. No hauria de fer gaire fred, així que si és hivern com ara, millor tenir-ho en una habitació amb calefacció no gaire lluny d’una estufa potser…

Al tercer dia en treiem dues cullerades i les llancem. Afegim més farina i aigua fins a recuperar la textura densa del primer dia. Deixem reposar de nou.

L’endemà tornem a repetir l’operació anterior, i ho farem fins que aconseguim que la massa dupliqui el seu volum en poques hores. Nosaltres vam trigar 5 dies tenint-la al menjador amb calefació.

Sabreu que està llesta per continuar perquè farà una olor forta de ferment, àcida i alcohòlica. La guardeu a la nevera.

Preparació del pa 100% de sègol (2 peces)

Comencem a fer el pa un vespre/nit i continuem el dia següent al matí, la cocció serà a la tarda.

Barregem en un bol:

  • 10 g de la masa mare de sègol que hem preparat
  • 85 g de farina integral de sègol
  • 85 g d’aigua tèbia

Quan estigui ben barrejat ho deixem reposar tota la nit a un lloc sense gaire fred. El que estem fent és activar la massa mare per tenir-la a punt per a fer el pa.

L’endemà al matí fem una nova barreja amb:

  • 180 g de la mescla anterior
  • 180 g de farina integral de sègol
  • 180 g d’aigua tèbia

Deixem fermentar la mescla 3 o 4 hores, i veurem que agafa textura de mousse.

Ja serà migdia, i ara en retirem uns 50 grams i els guardem a la nevera, i serà la massa mare que tindrem per fer pa en una altra ocasió. Per això repetirem el procés d’activació, abans d’usar-la per al pa. També podem congelar-la.

Ens quedaran uns 490 g de massa mare activada i ja a punt per a fer el pa. Hi afegim:

  • 490 g de farina integral de sègol (podem passar-la per un sedàs per fer-la més blanca i que el pa sigui més lleuger i no tan dens)
  • 490g d’aigua (o fins a 30 g més segons l’absorció de la farina)
  • 40 g de mel
  • 16 g de sal

Barregem bé amb la mà dins del bol, fins que estigui ben mesclat, i ho aboquem dins dels motlles de plumcake (de 22 cm.) pintats amb oli. Deixarem llevar fins que la massa quasi arribi a la vora del motlle. Pensem que si fem servir unes mides diferents de motlle potser no arriba fins a dalt (com ens va passar a nosaltres), però ha de pràcticament doblar. Vigilem que no faci fred al lloc on ho deixem.

Opcionalment hi podríem posar 15 g de llevat fresc (o 5 g de llevat sec de forner) i reduirem el temps de fermentació. També podem barrejar-hi panses, orellanes, fruits secs, llavors… accepta moltes opcions!

A la tarda, quan estigui llest, preescalfem el forn a 250ºC, i hi posem els motlles. Sota la safata del forn hi deixarem un recipient amb aigua per generar humitat, o bé també podem posar-hi un grapat de glaçons.

Durant els primers 10 minuts hi anirem vaporitzant aigua amb un spray vigilant de fer-ho ràpid per no perdre escalfor, així mantindrem la humitat. Passats aquests 10 minuts, baixem la temperatura a 200ºC, retirem el recipient del fons si l’havíem posat, i deixem coure 50 minuts sense tornar a tocar el forn. En total estarà 1 hora al forn.

Retirem i deixem refredar sobre una reixeta. En desmotllar-lo, emboliquem el pa en un drap i deixem reposar un dia abans de menjar-nos-el.

Bon profit, i bona cuina!

Pa de sègol

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Pa rodó sense amassar (i en cassola)

Rosca de bolets

Pa rodó (sense amassar)

Pa rodó sense amassar

Aquest cap de setmana passat vam fer calçotada a casa, i vam preparar un bon pa per acompanyar l’àpat. No hi ha res com unes llesques torrades per acompanyar l’allioli i la salsa dels calçots!

La recepta d’aquest pa és molt fàcil de seguir, doncs no hem de fer l’esforç d’amassar, però a canvi es necessita temps per a les fermentacions i els plegats que es fan a la massa.

Pel que fa al llevat, l’hem fet amb el de forner sec que es ven en sobrets. Ho hem fet perquè la recepta que hem agafat de referència (de Salseando en la cocina) ho explicava així, però ho podem substituir per llevat fresc. El factor de conversió sec/fresc és 1/3.

L’altra característica important: el courem al forn però dins d’una olla tapada, així conservarem la humitat de la massa sense haver de vaporitzar. Alerta amb l’olla que no tingui cap element de plàstic!

Animeu-vos a provar aquest tipus de pa, queda impressionant i és molt, molt fàcil de preparar!

Ingredients

– 500 g de farina de força

– 350/375 ml d’aigua tèbia

– 1 sobre de llevat de forner sec (uns 5 g)

– 10 g de sal

– 1 cullerada de massa mare deshidratada (opcional)

Preparació

Posem la farina al bol per mesclar i hi afegim l’aigua tèbia (350 ml i més endavant n’afegirem més si és necessari). No ho toquem, i ho deixem així durant 5 minuts.

A continuació, amb l’espàtula, pastem durant un parell de minuts fins que la farina absorveixi tota l’aigua. Ens ha de quedar una mescla densa però fins a cert punt fluida, no una massa dura. Podem afegir-hi una mica més d’aigua segons com estigui. Tapem amb un drap de cotó i deixem reposar 3/4 d’hora.

Hi afegim ara el llevat i la sal i els incorporem bé a la mescla. També hi mesclem la massa mare deshidratada si volem posar-ne (nosaltes ho vam comprar al Baltà Farinetes però és totalment opcional, no fa la funció de llevat que té la massa mare viva, sinó que només hi aporta un sabor més intens).

Deixem la massa tapada durant uns 15 minuts i a continuació l’aboquem al marbre enfarinat. Amb l’espàtula l’aixquem per un lateral i la dobleguem sobre si mateixa sense fer força. La massa serà fluida i enganxosa, enfarineu-vos bé les mans! Retornem la massa al bol enfarinat i deixem reposar 1 hora o hora i mitja tapat amb un drap.

Tornem a treure-la i a plegar-la, i novament la deixem reposar una mica més d’una hora. En total la plegarem 3 vegades, i finalment la tornem al bol. El tanquem amb film transparent i el deixem a la nevera unes 12 hores aproximadament.

L’endemà posem la massa sobre el marbre i la pleguem unes quantes vegades sobre si mateixa (sense fer-hi força, només estirar-la una mica i plegar-la). Després de 3 o 4 plecs comencem a bolejar-la, replegant el marge exterior cap a la part central inferior de la massa. Si repetim aquest gest mentre donem voltes a la massa ens agafarà forma de bola.

Tornem a deixar reposar la massa bolejada durant una hora dins el bol enfarinat i tapat amb un drap humit.

Preescalfem el forn al màxim de potència (uns 250ºC) amb una olla a l’interior. Farem sevir una olla amb tapa sense parts de plàstic: tota de metall i/o vidre.

Treiem l’olla del forn vigilant de no cremar-nos, hi escampem una mica de farina a l’interior, i hi posem la bola de massa sense pressionar-la ajudant-nos amb l’espàtula.

Enfornem a 200ºC amb la tapa de l’olla posada uns 40 minuts. La tapa ens retindrà la humitat del pa i no caldrà vaporitzar. Passat aquest temps retirem la tapa de l’olla i deixem 15/20 minuts més fins que enrosseixi bé la crosta.

Aboquem el pa fora de l’olla (ja veureu que no s’enganxa pas) i comprovem la cocció picant sota el pa i sentint que sona a buit. Deixem refredar sobre una reixeta.

Bon profit, i bona cuina!

Pa rodó sense amassar

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Rosca de bolets

Pa, segons el mètode Bertinet

Pa d’olives verdes

Rosca de bolets

Per fi, ja torna a ser 15! I després de l’empatx de moniatos del mes passat, amb les més de 80 receptes que vam rebre de tots vosaltres (moltes gràcies!), aquest novembre us hem encoratjat a vestir-vos de forners per amassar un bon pa.

Com ja us vam explicar, la intenció original era proposar els bolets com ingredient del mes, però amb la temporada tan dolenta que estava sortint vam decidir deixar-ho per l’any que ve. Tot i això, i com que aquests últims dies semblava que la cosa arrancava, nosaltres no vam poder-nos estar de fer-los servir en aquesta fantàstica rosca, la qual ja teníem en ment de fer aquesta tardor si apareixien els bolets.

Hem estat bastants dies fent proves, partint d’una recepta base de pa amb poolish de cervesa, i combinant-ho amb pols de cep, bolets secs i bolets frescos. Finalment vam veure que el que donava més aroma i gust al pa eren els bolets frescos, i que l’aigua pel pa fos la pròpia d’hidratar els bolets secs.

I bé, ja en veieu el resultat a les fotografies. Ens el vam menjar ahir per celebrar l’aniversari del pare de la Sandra i va triomfar de valent. Ah! Aprofitem per felicitar-lo, que precisament avui dia 15 en fa 60, i es mereix que li dediquem aquesta recepta!

Tots aquells que us hageu animat a fer pa, si us plau deixeu-nos aquí un enllaç a la vostra recepta per poder incloure-la a l’índex. Com sempre, el dia 20 publicarem l’anunci de l’ingredient per al mes que ve.

Esperem ansiosos a veure amb què ens sorprendreu aquest mes, tot i que alguns ja heu començat a publicar, i la veritat és que pinta tot molt i molt bé!

Ingredients (rosca d’uns 30 cm.)

Pel poolish

– 65 g de farina de força

– 65 g de cervesa

– 3 g de llevat fresc

Pel pa

– El poolish que haurem preparat abans

– 375 g de farina de força

– 30 g de farina integral

– 3 g de llevat fresc

– 250 g d’aigua

– 7 g de sal

– Una cullerada de postres de pols de cep

– Un grapat de bolets secs (nosaltres hem usat trompetes de la mort i ceps)

– Un grapat de bolets frescos (vam trobar rovellons, rossinyols i xampinyons)

– Sèmola fina per enfarinar la safata de forn

Preparació

Pel poolish

Desfem el llevat en la farina dins un bol, i hi afegim la cervesa tèbia. Quan estigui tot mesclat homogèniament ho tapem amb films transparent i el subjectem bé amb un cordill o goma.

Ho deixarem fermentar entre 3 i 5 hores a temperatura ambient fins que apareguin bombolles. Si ho preparem el dia abans (nosaltres ho vam fer al vespre), podem deixar-ho dins la nevera i l’endemà al matí treure-ho i deixar-ho una bona estona fins que perdi el fred.

Pel pa

Escalfem l’aigua al microones o en un cassó, i fora del foc hi posem els bolets secs a hidratar-se; ho deixem tapat durant uns 10-15 minuts. Colem els bolets i els tallem a trossets petits.

Tallem els bolets frescos i els passem per la paella amb una mica d’oli i sal, quan comencin a enrossir una mica ja els podem retirar.

Agafem el poolish preparat anteriorment i hi afegim la farina de força, la integral, el llevat esmollat, el cep en pols i l’aigua amb que hem hidratat els bolets, i ho pastem bé amb una rasqueta. Quan comenci a lligar-se hi afegim tots els bolets i seguim pastant.

Una vegada la massa sigui homogènia la passem al marbre lleugerament enfarinat i comencem a amassar amb les mans, fens els moviments pertinents per incorporar aire a la pasta.

Al cap d’uns 10 minuts hi afegim la sal i seguim pastant fins que la massa resulti elàstica i es desenganxi bé de les mans i el marbre.

L’enfarinem bé per tota la superfície i li donem forma de bola. La tornem al bol, net de restes de massa i ben enfarinat, i ho deixem llevar tapat amb un drap humit durant 1 hora.

Aboquem la massa sobre el marbre enfarinat amb l’ajuda de la rasqueta. L’amassarem molt poc, simplement estirant-la i doblegant-la a banda i banda, fem girar una mica la massa replegant-la cap a sota per donar-li forma de bola altra vegada, i la posem al bol de nou durant 1 hora més.

Tornem a abocar la massa sobre el marbre i l’estirem i dobleguem de nou fins allargar-la el suficient com per donar forma a la rosca. La deixarem reposar amb un got o bol al mig per evitar que es tanqui el forat, com sempre tapada amb un drap humit, durant 1 o 2 hores, fins que augmenti de volum.

Amb el forn preescalfat a 250ºC (hi haurem posat uns glaçons per crear humitat), escampem sèmola per sobre la safata on courem el pa i hi col·loquem la rosca. Fem les grenyes amb una fulla o cutter, i enfarinem el pa per sobre.

Introduïm el pa al forn i vaporitzem aigua amb un esprai a l’interior just abans de tancar-lo. Al cap de 5-10 minuts de cocció abaixem la temperatura a 200-220ºC i el deixem coure uns 15 minuts més, o fins que tingui un color daurat intens per sobre.

Sabrem que està cuit del tot si li donem la volta al pa i picant a la base sona buit.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Pa d’olives verdes

Panets de pipes i nous

Pa, segons el mètode Bertinet