Pa de pessic de cacau i pera (vegà)

Fa més d’un any des de l’última entrada al blog. Un any de molts canvis personals, i que implica que Els Fogons ara només els porto jo, la Sandra, i encara que m’ha costat tornar arrencar… ho faig amb moltes ganes de compartir noves receptes!

Si em seguiu per instagram sabreu que per allà sóc força activa, hi publico moltes fotografies i en algunes hi adjunto la recepta. Però aquesta xarxa social, encara que m’encanta, no deixa de ser una cosa efímera on els escrits s’acaben perdent, i per això he decidit arrencar de nou per tal de no perdre receptes que quedarien en l’oblit…

Avui us porto un cake irresistible, d’aquells que es converteixen en un bàsic! Tant pot servir per esmorzar com berenar, com per picar entre hores… us asseguro que és un vici! I a banda de ser boníssim, no pot ser més fàcil, cosa que el fa ideal per a cuinar amb els més menuts de casa.

En aquesta ocasió us el presento de cacau i pera, però sinó us hi agrada, podeu prescindir de la fruita i afegir-hi fruits secs, xips de xocolata… el que us demani el cos! Al títol us poso que és vegà, perquè jo el vaig fer amb iogurt de soja i beguda vegetal, però el podeu fer amb iogurt i llet que surt igual de bo (l’únic que no porta és ou… i ni ho notareu!)

Ah! Les mesures de la recepta estan fetes a partir del pot de iogurt buit!

Si el proveu de fer, m’ho dieu! Que em farà molta il·lusió rebre el vostre feedback!

Cake xoco pera 4

INGREDIENTS

  • 1 iogurt de soja (o normal sinó el voleu vegà)
  • 3 mesures i mitja de farina (barreja de blanca o integral, o tota blanca o tota integral)
  • 1/2 mesura de cacau pur en pols
  • 1 mesura i mitja de panela
  • 1 mesura de beguda vegetal al gust (o llet sinó el voleu vegà)
  • 1/2 mesura oli suau
  • 1 sobre de llevat químic
  • 1 polsim de sal
  • 1 pera
  • 1/2 mesura de xips de xocolata

PREPARACIÓ

En un bol barregem la beguda vegetal, el iogurt i l’oli amb la panela.

Hi incorporem la farina, el llevat, el cacau i el polsim de sal, hi remenem bé fins que estigui ben integrat.

Finalment hi posem la pera pelada i tallada a daus petits, així com els xips de xocolata, i remenem.

Posem la massa en un motlle de plum-cake prèviament untat en oli o forrat amb paper vegetal, i l’enfornem al forn preescalfat a 180° durant uns 45-60 minuts (fins que al punxar l’agulla seca).

Deixem refredar sobre una reixeta abans de desemmotllar.

Berlines de gianduja

Si bé fa uns mesos vam parlar-vos del praliné, i vam presentar-vos unes fantàstiques receptes amb aquesta preparació tan i tan bona, aquesta vegada la cosa torna a anar de dolços i fruits secs.

En aquesta nova edició del “Rebost Gourmet” us parlarem de la gianduja, una pasta d’avellanes, cacau i sucre per llepar-se’n els dits.

És d’origen italià, conretament de la regió del Piemont, i com passa  sovint amb la majoria dels bons invents, va sorgir, no ben bé per casualitat, però sí per necessitat davant l’escassedat.

A principis del segle XIX hi havia instaurat un bloqueig econòmic a tots els productes d’origen britànic, per part de Napoleó. I davant la gran escassedat de cacau, els pastissers de Torí van començar a usar les avellanes, típiques de la regió, per substituir en part aquest cacau a l’hora d’el·laborar xocolata.

Sabieu que la Nutella originalment s’anomenava Pasta Gianduja? De fet, les cremes de cacau per untar, com la Nutella o la Nocilla, tenen l’origen en la recepta de la gianduja.

A mitjans del segle XIX ja es venien uns bombons farcits de gianduja, anomenats gianduiotto. Es van presentar per carnaval de l’any 1865, i de fet, el nom gianduja, sembla ser que prové d’un personatge del mateix nom, típic de les titelles i del carnaval, que representa l’arquetip del piemontès.

Nosaltres hem fet servir aquesta fantàstica crema per farcir unes berlines, que han quedat espectaculars. La gianduja original és complicada d’aconseguir, nosaltres la vam trobar a la fantàstica botiga “5 Titius” d’Olot, si no també les podeu farcir de Nutella o Nocilla. Requereixen una mica de dedicació, però val molt la pena fer-les! Us en llepareu els dits! La recepta l’hem treta del bloc “La receta de la felicidad“.

No us descuideu de passar a visitar a la Nuni i la Bet per veure quines receptes ens han preparat amb la gianduja!

Berlines de gianduja

Ingredients (12 berlines)

  • 250 g de farina de força
  • 30 g de sucre
  • 5 g de sal
  • 7,5 g de llevat fresc de forner (o 2,5 g de llevat sec de forner)
  • 2 ous
  • Ratlladura de llimona
  • 75 ml d’aigua
  • 62 g de mantega pomada
  • Oli d’oliva suau per a fregir
  • Gianduja
  • Sucre llustre

Preparació

El dia abans prepararem la massa. Queda molt enganxosa, per tant és millor fer-la amb un robot de cuina si en tenim la possibilitat.

Posem en un bol tots els ingredients excepte la mantega, l’oli, la gianduja i el sucre llustre, i amassem. Anem afegint la mantega a poc a poc mentres seguim pastant. Quan estigui del tot integrada seguim amassant uns 10 minuts més, fins que tinguem una massa llisa i homogènia.

Deixem la massa en un bol espolvorejat amb farina, el tapem amb un drap i ho deixem en un lloc tebi fins que dobli el seu volum.

Quan hagi doblat de volum passem la massa sobre el marbre enfarinat i tornem a amassar lleguerament. La tornem a posar dins del bol, el tapem amb film transparent, i la deixem a la nevera tota la nit (o un mínim de 4 hores).

Al dia següent traiem la massa de la nevera, i enfarinem el marbre. Tallem la massa en 12 porcions iguals (d’uns 45 g aproximadament) i els hi donem forma de bola. Les posem sobre una safata folrada amb paper de forn, i el màxim de separades entre elles, ja que doblaran de volum i es poden enganxar. Aplanem una mica cada bola amb els dits.

Tapem la safata amb film transparent o amb un drap, i les deixem reposar durant un parell d’hores fins que doblin el seu volum.

Posem al foc abundant oli en un cassó no massa gran, fins que arribi a 170º-180º (l’oli no ha d’arribar a fumejar).

Les fregim d’una en una, un parell de minuts per cada banda. Les anem retirant amb una escumadora i les deixem sobre paper de cuina. És important que hi hagi prou oli perquè les berlines no toquin el fons del cassó, han de flotar.

Les deixem refredar sobre una reixeta, i una vegada fredes les farcim amb una mànega pastissera amb la gianduja i les arrebossem amb el sucre llustre.

Bon profit i bona cuina!

 

Berlines de gianduja

Tiramisú de torró

Abans que res, bon any nou a tothom! Després d’un 2011 per llogar-n’hi cadires, pinten bastos per aquest 2012, així que millor que ens ho prenguem amb filosofia, i, sempre que puguem, gaudim d’un bon menjar per alegrar-nos el dia, oi que sí?

Així doncs, avui us mostrem aquesta boníssima recepta de tiramisú, ideal per aquestes festes, fàcil de fer, i que a més a més us permetrà donar vida aquells trossos de torró que sempre sobren i finalment no ens mengem per saturació.

Ah! Una altra cosa, ja vau veure el menú de Sant Esteve que vam penjar al nostre perfil de Facebook? Doneu-hi una ullada, si no teniu el dinar del dia de reis tancat, potser hi trobeu alguna idea inspiradora!

Ingredients (2 racions indiv.)

– 1 ou

– 200 g de mascarpone

– 100 g de torró de Xixona

– 1 cullerada de sucre

– Pa de pessic de xocolata

– 1 tassa de cafè

– Un raig de Bailey’s

– Cacau en pols

Preparació

Primerament, agafem l’ou i en separem el rovell de la clara.

Batem el rovell amb el sucre , hi afegim el mascarpone i ho barregem bé.

Ratllem el torró de Xixona i l’afegim a la mescla.

Muntem la clara d’ou i la incorporem suaument a la barreja anterior, vigilant que no ens baixi gaire.

Posem un raig de Bailey’s a la tassa de cafè i suquem els trossos de pa de pessic que posarem al fons dels gots o copes on muntarem el tiramisú.

A sobre hi posem la barreja de torró, i ho deixem a la nevera un mínim de 4 hores (el millor és fer-ho d’un dia per l’altre).

Decorem amb cacau en pols una vegada el tiramisú s’ha endurit.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Escuma d'arròs amb llet i teules de canyella

Escuma de crema catalana amb mini-melindros

Trufes d’aniversari

Avui 1 d’agost tot just fa un any que començàvem el nostre bloc, un any que entre mil receptes i mil companys blocaires ens ha passat volant.

Ha estat un any de descobriments, no només culinaris, sinó també personals. Hem trobat aquí a la xarxa una gran comunitat d’apassionats de la gastronomia, però també de defensors del concepte de compartir i d’aprendre. I això ens encanta i entusiasma per seguir endavant un any més i tots els que hagin de venir!

I per celebrar-ho, encara no només sigui virtualment, us portem aquestes trufes d’aniversari. Ideals per regalar en alguna data especial, i que en aquest cas ens hem obsequiat a nosaltres mateixos per fer-nos un homenatge dolç en aquest primer aniversari del bloc. No són fàcils, sinó facilíssimes de preparar, així que no teniu excusa per no provar de fer-les.

Per cert, anireu veient pel bloc alguns petits canvis per fer-lo més pràctic, com l’índex de receptes, que hem reclassificat en categories i convertit en una galeria d’imatges. O el logotip de “la Recepta del 15”, que hem renovat sota petició de bastants blocaires que ens demanaven una imatge genèrica per poder posar al seu bloc!

Gràcies a tots per llegir-nos, per deixar-vos llegir, per compartir-ho tot, pel suport que heu anat donant durant aquest últims mesos a una idea tant petita com va ser “la Recepta del 15″… En definitiva, gràcies a tots per ser-hi i seguir construint dia a dia la gastrosfera!

Ingredients (20/25 peces)

Ganache

– 200 ml nata líquida

– 240 g de xocolata amb min. 70% de cacau

Cobertura

– 100 g xocolata amb min. 70% de cacau

– Cacau en pols

Preparació

Comencem a preparar la ganache tallant la xocolata a trossets i posant-la en un bol. Escalfem la nata líquida i l’aboquem a sobre de la xocolata trossejada i remenem fins que estigui tot ben barrejat. Ho reservem a la nevera durant una hora com a mínim, perquè agafi consistència.

Fonem la xocolata per la cobertura al microones, a potència baixa perquè no se’ns cremi. També podem fer-ho al bany maria; és més lent però segur que no se’ns cremarà la xocolata.

Traiem la ganache de la nevera, i n’anem fent boletes amb una cullera de postres, les quals suquem en la xocolata fosa i després passem per un bol amb cacau en pols. A nosaltres ens agrada el fet de que quedin irregulars i no fer-ne esferes perfectes.

Les anem posant sobre una reixeta i ho deixem refredar a la nevera.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Brownie amb nous de macadàmia