Arròs de calçotada

Arròs de calçotada

Ja estem en plena temporada de calçots, ingredient català com n’hi ha pocs, i molt més versàtil del que a vegades pot semblar-nos.

Nosaltres, quan fem calçotada, estem sempre pendents de que en sobrin uns quants per prendre’ls cap a la cuina i treure’n alguna bona recepta.

I aquesta n’és una opció, tant si us els guardeu com us en sobren, per donar ús a uns quants calçots cuits. Nosaltres n’hem provat d’altres, i sempre triomfen: en sopa, en truita, en tempura, sobre pizza… boníssims!

De quines altres maneres els prepareu vosaltres?

Ingredients (2 pers.)

– 200 g d’arròs de Pals

– Calçots cuits a la brasa

– Salsa de calçots o romesco

– 3 o 4 brins de safrà

– Brou de verdures o aigua

– Un tros de botifarra que hagi sobrat

– Oli, sal i pebre

Preparació

Pelem els calçots i els tallem a trossos d’aproximadament un centímetre.

Els posem a una cassola amb una mica d’oli roent, i els hi donem un parell de voltes (no cal més, ja estan cuits!). Hi afegim un parell de cullerades de salsa i uns brins de safrà.

Cobrim amb brou i quan bulli hi posem l’arròs. Salpebrem i deixem coure durant uns 18 minuts (o el que indiqui l’envàs).

Tallem la botifarra a petits daus i la fregim en una paella amb una mica d’oli (si no és que ens n’ha sobrat un tros ja cuit).

Quan a l’arròs li manquin 5 minuts de cocció hi afegim la botifarra.

Bon profit, i bona cuina!

Arròs de calçotada

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Sopa de calçots amb romesco

Pizzetes de calçots

Anuncis

Gotets de vichyssoise de codony

Gotets de vichyssoise codony

Aquí la tenim, l’última recepta del 15! Però tranquils, que el bloc continuarà en marxa, i qui sap si “la Recepta del 15” serà repescada d’aquí a un temps… tot queda obert! ;)

N’hi ha bastants que ja heu anat publicant, i llegir-vos ens fa sentir estranys, sabent que això s’acaba, però necessitem un respir! Ens enteneu, oi?

Moltes gràcies per les paraules que ens heu anat dedicant durant aquest últim mes, de debò agraïm moltíssim veure que un repte com aquest ha calat tant entre els blocaires (i també els nostres lectors!).

Esperem que us agradi la nostra proposta, una vichyssoise utilitzant un ingredient com el codony per donar-li la volta. Per acompanyar, és clar: codonyat, i uns grans de magrana, que li donen el toc hivernal. Presentat així amb gotets serà un fantàstic i diferent aperitiu per aquest Nadal!

I ja sabeu que si no teniu bloc però voleu participar a la Recepta del 15, podeu enviar-nos la vostra proposta a elsfogonsdelabordeta@gmail.com , i us la publicarem al nostre perfil de Facebook.

Ingredients

– 2 codonys

– 1 patata mitjana

– 3 porros

– Caldo de verdures

– Crema de llet

– Mantega

– Codonyat

– Magrana

– Oli, sal i pebre blanc

Preparació

Sofregim el porro tallat a rodanxes amb una mica de mantega i oli fins que estigui ben tou. Hi afegim el codony pelat i tallat a trossos i també la patata; hi donem unes quantes voltes i ho deixem coure uns 5 minuts tot junt.

Cobrim amb el caldo de verdures i ho deixem coure durant uns 35-40, o fins que el codony estigui ben tendre.

Salpebrem i triturem fins que quedi ben fi (hi afegirem o treure’m caldo segons ho vulguem més líquid o espès).

Hi posem un bon raig de crema de llet (ho podem canviar per llet si ho volem més lleuger) i mesclem bé.

Servim en els gotets acompanyada d’uns trossets de codonyat, una mica de magrana i un rajolí d’oli d’oliva. També podem posar-hi uns trossets d’avellanes.

Bon profit, i bona cuina!

Gotets de vichyssoise codony

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Crema de llenties vermelles

Crema d’espàrrecs verds

Arròs sec de gambes i sèpia

Arròs sec de gambes

Impressionant el que hi ha en aquesta paella, oi? Servidor va passar pel mercat a buscar unes bones gambes i una sèpia ben maca, i com veieu, la Sandra en va fer meravelles!

Normalment a casa som més de caldosos o de risottos, però ja fa temps que la Sandra deia que volia fer un arròs sec de categoria, i us asseguro que se’n va sortir: això va quedar de matrícula d’honor!

I per maridar-ho la gent del celler Maset del Lleó ens han deixat tastar altra vegada els seus productes. Aquesta vegada ens han fet arribar un vi blanc jove, el “Donzell“.

És el primer vi de la collita d’aquest 2012, i per això és un vi afruitat molt lleuger, ideal per prendre’l molt fred acompanyant un plat com el que us hem portat.

Ingredients

– 200 g d’arròs perlat de Pals (o bomba)

– Una dotzena de gambes vermelles

– Una sèpia mitjana

– Una ceba petita

– 2 tomàquets pera

– Un all

– Una cullerada de pasta de nyores

– 5 o 6 brins de safrà

– Pimentó de la Vera

– Un raig de vi blanc

– 2 vegades i mitja el volum d’arròs d’aigua

– Oli i sal

Preparació

Pelem les gambes i les reservem. En sofregim el cap i les peles en una mica d’oli fins que comencin a enrossir, hi afegim un bon polsim de pimentó de la Vera, cobrim amb l’aigua, salem i deixem coure uns 20 minuts amb la cassola tapada. Colem el fumet i el reservem.

Sofregim en una paella la sèpia amb una mica d’oli, la retirem i la reservem.

En aquell mateix oli hi afegim la ceba ben picada i la deixem coure a foc molt lent fins que comenci a enrossir, és el moment d’afegir els tomàquets ratllats i l’all picat molt petit. Ho coem fins que el sofregit quedi amb una textura semblant a la de la melmelada, ben caramel·litzat.

Hi posem una cullerada de carn de nyora, els brins de safrà i pimentó, hi donem un parell de voltes i remullem amb el raig de vi blanc, que deixarem evaporar.

Afegim la sèpia i cobrim amb el fumet de gambes (és interessant que al preparar-lo el salem bastant, doncs l’arròs absorbeix molta sal i podria quedar soso).

Ho deixem coure tot uns 5 minuts i hi afegim l’arròs, procurant que quedi ben repartit per tota la paella. És important no remenar l’arròs durant tota la cocció, si cal s’agafa la paella per les nanses i es sacseja.

Coem a foc viu els primers 5 minuts i la resta (uns 13 minuts) a foc més baix. Tapem amb paper de diari uns 5 minuts amb el foc apagat.

Fregim les gambes en una paella roent amb oli i sal i les afegim a l’arròs a l’últim moment.

Bon profit, i bona cuina!

Arròs sec de gambes

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Arròs caldós de gambes, carxofes i rossinyols

Arròs negre

Risotto a la cervesa

Ja tornem a ser aquí, després d’aquest parèntesi d’agost que se’ns ha quedat curt.

Hem estat una setmana per Bèlgica menjant musclos, patates fregides, gofres, xocolata… i és clar, bevent cervesa autòctona!

Per tant, quina millor manera de tornar que fent allò que més ens agrada, que és un bon arròs, amb cervesa?

A més a més és aquesta una recepta que ens va perfecta per presentar a un concurs que té en marxa la revista CUINA.

El primer dia CUINA se celebrarà el 22 de setembre, i han decidit donar un especial protagonisme als blocs gastronòmics convocant-los a participar en un concurs de receptes amb cervesa.

Aquesta és doncs la nostra proposta. Si voleu més informació podeu trobar-la en aquest enllaç de la seva web.

Ingredients

– 200 g arròs Arborio

– Una cervesa de 33 cl

– Caldo de verdures

– Una ceba petita

– 4 o 5 xampinyons

– Un tros de carbassó

– Avellanes de Reus

– Romaní

– 4 brins de safrà

– Mantega

– Parmesà

– Dos ous

– Oli, sal i pebre blanc

Preparació

Tallem les verdures a daus petits, les sofregim en una mica d’oli posant primer la ceba, després el carbassó i finalment els xampinyons.

Hi afegim l’arròs i hi donem unes voltes durant un parell de minuts amb els brins de safrà.

Afegim la cervesa en dues tandes fins que s’evapori, i després continuem coent l’arròs amb el brou com en un risotto qualsevol, afegint líquid a poc a poc cada vegada que l’arròs l’absorbeix, i sense parar de remenar.

En el cas del nostre ‘arròs Arborio la cocció serà de 17 minuts, comproveu el temps del que vosaltres feu servir.

Mentrestant podem fer els ous poché, posant-los a bullir 4 minuts en un cassó.

→ Per a fer que mantinguin bé la forma els emboliquem en un saquet de paper film lligat amb un filferro dels de tancar bosses. Podem fer-ho fàcilment cobrint de film l’interior d’un got, posant-hi l’ou, i relligant després el sac.

A l’últim moment posem al risotto les avellanes picades, un tros de mantega i parmesà ratllat al gust.

Servim amb un ou a sobre i una mica de romaní picat.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Risotto de trompetes de la mort

Risotto de faves tendres

Risotto de tòfona amb escuma de “manchego”