Catalunya veggie

Després de més d’un any (es diu aviat…) torno a reviure el bloc per anunciar-vos una cosa que em fa molta il•lusió: el primer ebook dels Fogons!

L’objectiu de la creació del bloc sempre ha estat clar: compartir les receptes que sempre em ballaven pel cap, des de les més tradicionals a les més innovadores. Sent un espai on es cuinaria tot tipus d’aliments, però sense deixar de banda altres opcions alimentàries. La qüestió era i és, divertir-se i provar coses noves amb ingredients que estiguin a l’abast de tothom.

I potser us preguntareu: per què si tu no ets vegana, fas un ebook específic de cuina vegana? La resposta és ben fàcil! La meva millora amiga, i coautora d’aquest ebook, l’Helena, és vegana. I el que en un principi era un maldecap per no saber què fer per menjar quan venia a casa, es va acabar convertint en un repte personal ben divertit per no caure sempre en les mateixes receptes.

I… per què cuina catalana? Creiem que actualment es poden trobar moltes receptes de cuina vegana tan en llibres, com en blocs i xarxes socials, però de quelcom tan específic com la cuina catalana, que ens toca tan de prop, hi ha poca oferta al mercat.

Per això avui us presentem aquest petit receptari en format ebook amb 10 receptes ben nostrades que esperem que us ajudin molt a crear plats pels vostres convidats vegans (o per vosaltres mateixos si sou vegans!), en àpats de diari, però també en ocasions especials com són les festes de Nadal.

Hi trobareu les següents receptes: empedrat, espinacs a la catalana, coca de recapte, trinxat de la Cerdanya, escudella, canelons, mandonguilles, fricandó, botifarra amb seques, i crema catalana.

Després de mesos de donar-hi voltes i de moltes proves, us oferim aquest ebook en el que hem volgut primar una imatge molt atractiva, i unes receptes entenedores i amb ingredients que avui dia ja són fàcils de trobar.

Us deixem l’enllaç a la botiga, i us oferim un descompte del 10% fins el 30 de desembre (amb el codi FOGONS10).

Esperem que us agradi i us faci molt de servei! Gràcies!

Gyōza de botifarra terregada i mongetes

A principis del segle XX s’elaborava a Terrassa un plat rústic que avui anomenaríem de cuina d’aprofitament: la terregada.

La preparació devia el seu nom a la semblança que tenia amb la “terregada de carbó” (les petites restes de carbó que s’utilitzaven per cremar als brasers de l’època), i consistia en fregir sang i menuts amb ceba, tomàquet i una picada d’ametlla.

Perduda la tradició d’elaborar aquest plat, l’any 2010 els egarencs Artur Martínez (xef del restaurant “Capritx”) i Xavier Casanovas (de la cansaladeria Casanovas) van decidir crear un producte que recuperés l’essència d’aquella antiga recepta: la “botifarra terregada”.

Aquesta espectacular botifarra és la protagonista del “Rebost Gourmet” d’aquest mes, i ens encanta per la versatilitat del producte que, en tractar-se d’un embotit cuit, pot consumir-se en fred o afegir-se de mil maneres diferents a infinitat de receptes.

Gyōza de terregada i mongetes

Com no podia ser d’altra manera, la Nuni de Cuinetes, la nostra egarenca preferida, ens va fer de proveïdora d’aquest fantàstic producte! :)

A més de a la Cansaladeria Casanovas, també trobareu la botifarra terregada a diverses parades del Mercat de la Independència i del Mercat de Sant Pere, de Terrassa, així com a altres mercats municipals i botigues especialitzades.

Nosaltres fa un temps ja vam utilitzar la botifarra terregada en una minestra que podeu veure aquí. Aquesta vegada l’hem feta servir amb mongeta del ganxet per farcir unes gyōza. Queden boníssimes i són molt fàcils de preparar, molt més del que sembla! Us animareu a fer-les, oi?

Com sempre us recomanem que passeu pels blocs de la Bet i la Nuni, que ja tenen llestes les seves propostes del Rebost Gourmet per cuinar la botifarra terregada!

Gyōza de terregada i mongetes

 

Ingredients:

– Pasta de gyōza (de forma circular!)

– Botifarra terregada

– Mongetes del ganxet

– Ceba tendra

– Oli d’oliva

– Midó de blat de moro (tipus Maizena)

Preparació

Abans de res, per fer les gyōza penseu que hem de tenir la massa prèviament descongelada.

Comencem sofregint la ceba tendra tallada a juliana fina en una paella amb una mica d’oli. Hi afegim la botifarra terregada i la desfem amb la cullera. Per últim hi posem les mongetes ja cuites, i ho deixem coure un parell de minuts més.

Esperem que refredi el farcit i el reservem.

Per muntar-les, agafem una làmina i hi posem una culleradeta de farcit. Ens mullem les puntes dels dits amb una mica d’aigua, humitegem les vores de la làmina i dobleguem per la meitat, pinçant per la part central. Acabem de tancar pessigant tres plecs a banda i banda, aconseguint la forma de mitja lluna. En aquest vídeo ho veureu molt clar!

En una paella antiadherent marquem les gyōza per la cara plana amb una mica d’oli fins que comencin a estar daurades. Llavors hi afegim un raig d’aigua en la que haurem diluït una culleradeta de midó de blat de moro, i ho cobrim amb una tapadora.

Ho deixem coure 3-4 minuts en el seu propi vapor, fins que s’hagi evaporat l’aigua i el midó hagi ajudat a que es faci una crosta a sota de les gyōza.

Les servim calentes acabades de fer, i les podem acompanyar de salsa de soja o d’un allioli.

Gyōza de terregada i mongetes

 

Pèsols negres amb sèpia

El pèsol negre del Berguedà serà el protagonista de la recepta d’avui, en un nou Rebost Gourmet en el us parlarem d’aquest producte català, una mica desconegut encara pel gran públic.

Ja ben bé des del segle XVIII, és un llegum que només es cultiva a certa alçada, sobretot a la comarca del Berguedà, però també a altres zones d’alta muntanya dels voltants. Actualment la producció és limitada i costa de trobar en botigues, sobretot fora de la zona de consum tradicional.

Poques vegades es consumeix fresc, normalment és un llegum que s’asseca per conservar-lo llargs períodes. Té un color verd grisós, però en cuinar-lo es torna entre marró fosc i negre, d’aquí el seu nom. És de textura fina i té un sabor dolç i aromàtic

El pèsol negre  tradicionalment es cuinava, després d’un remull d’un dia amb bicarbonat, fent-lo bullir dues hores amb un os de pernil i afegint-li trossos de cansalada. Si feia poc de la matança s’hi posaven també uns bocins de costella de porc.

El 2013 la Fundació Alícia, junt amb l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, i la Xarxa Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona, van publicar una guia-receptari per promocionar el pèsol negre i ajudar a donar-lo a conèixer. Podeu descarregar-ho AQUÍ.

Pèsols negres amb sèpia

Nosaltres no hem preparat la recepta amb els pèsols secs, sinó que hem usat aquests de “Casabella Natura” que podeu veure a la fotografia. El llegum ja està cuit i llest per menjar, per tant és facilíssim d’utilitzar en qualsevol recepta!

A més a més (ara escombrarem cap a casa) és un producte que tenim a la nostra botiga de la “Sra. Panera“, dins de la panera “Sra. Catalana“, formada per tot un conjunt de productes típics i propis del país!

Com veureu a continuació, nosaltres els hem utilitzat per fer una versió dels clàssics pèsols amb sèpia. Molt fàcil de fer, i amb un resultat espectacular!

Recordeu que els blocs de la Nuni i la Bet també tenen llestes les seves propostes per al Rebost Gourmet d’aquest mes, així que no dubteu en visitarles per veure quines receptes han preparat amb el pèsol negre del Berguedà!

Pèsols negres amb sèpia

Ingredients:

– 350 g de pèsols negres

– Una sèpia

– Una ceba

– 2 tomàquets pera

– Un raig de conyac

– 3 carquinyolis

– Aigua

– Oli, sal i pebre

Preparació:

Netegem i tallem la sèpia a daus. En una cassola de fang (o en qualsevol altra, a nosaltres ens agrada el foc i el fang per aquest tipus de preparació) posem la sèpia en fred sense oli, i engeguem el foc. Aquest és un truc que ens evitarà les típiques esquitxades dels mol·luscos cefalòpodes en coure! La coem fins que ens comenci a agafar color i s’enganxi una mica al fons de la cassola. La retirem i la reservem.

Afegim un bon raig d’oli a la cassola i a foc baix hi sofregim la ceba tallada ben petita. Quan estigui ben confitada hi posem el tomàquet ratllat, i el coem fins que ens agafi textura de confitura. És un sofregit d’aquells que vol temps, a foc molt lent i sempre amb un ull a sobre perquè no se’ns cremi.

Quan tinguem el sofregit a punt hi afegim un raig de conyac (o de vi blanc si ho preferiu, a nosaltres ens hi agrada la dolçor del licor), i el deixem evaporar.

Hi tornem a incorporar la sèpia, ho remenem bé per tal que s’integrin els sabors, i ho cobrim d’aigua. Ben bé un parell de dits. Salpebrem i ho deixem coure tot junt durant uns 20 minuts.

És el moment de posar-hi els pèsols, que com que ja són cuits no necessiten gaire cocció, i deixar-ho tot plegat uns 10 minuts fent xup-xup.

Fem la picada amb els carquinyolis (si ens hi agrada també hi podríem posar un all cru), i la incorporem. Deixem coure un parell de minuts més i ja estarà llest per menjar.

Pèsols negres amb sèpia

Coca d’ou

Quan parlem de coca de pasta adobada normalment ho fem per diferenciar-la de la coca de forner, feta amb massa de pa.

L’expressió adobar, entre altres accepcions, vol dir arreglar, afegir, millorar; així doncs, la coca adobada és una massa de pa millorada a base d’afegir-hi sucre, ou i greixos, com la matega o l’oli, i a vegades també substituint l’aigua per llet. Podríem dir que és la denominació catalana de la massa de brioix, que suposadament té origen francès.

Sovint es perfuma la pasta adobada amb aigua de tarongina (aiguanaf), anissos (com les llavors de matafaluga), comí o pell de llimona, entre d’altres.

Tal i com passa amb el pa, es pot fer la massa directament o fent abans algun tipus de preferment, que en millorarà el sabor i també la mantindrà tendra més temps, gràcies a la llarga fermentació.

De coques adobades se’n fan de molts tipus i versions arreu del país, essent la més genèrica i bàsica la coca amb sucre, típica d’esmorzars i berenars per acompanyar la llet o la xocolata desfeta.

Per exemple, les que porten pinyons, crema i fruita confitada són les típiques de Sant Joan, i per Corpus, a Reus, fem les típiques coques amb cireres, que ja us vam explicar en un altre post fa uns anys.

Una altra coca típica de Reus i comarca, és l’anomenada coca d’ou, no perquè porti ou a la massa (que també), sinó perquè du una barreja d’ou i sucre per sobre, que qualla al forn durant els últims minuts de cocció de la massa.

Aquesta coca normalment s’acostuma a trobar a les pastisseries només durant Carnaval, doncs és pròpia de Dijous Gras.

La recepta que hem fet nosaltres és per una coca mitjana, no gaire gran, d’uns 30x20cm. Penseu que s’ha d’estirar bé perquè no quedi gaire gruixuda, i després plegar unes vores que retindran la barreja d’ou i sucre que posarem a l’últim moment, quan la massa ja sigui quasi cuita.

Us recomanem fer el preferment el dia abans, i deixar-lo fermentar tota la nit; l’aroma que aportarà a la coca serà immillorable.

N’hem vist versions amb coca de forner, però la que recorda el Xavi de Reus de tota la vida és amb coca adobada, així que hem adaptat la recepta del Manel de “La gàl·lia catalana”, doncs ens ha donat un bon resultat.

Coca d'ou

Ingredients:

Preferment:

– 40 g de farina

– 2 g de llevat de forner en pols (o 6 g de llevat fresc)

– 2 o 3 cull. soperes d’aigua tèbia

Pasta adobada:

– 25 g de sucre

– 25 g de mantega pomada

– 1 cull. de cafè de sal

– 1 cull. de cafè de matafaluga en gra

– 1 ou (a Tª ambient)

– 1 cull. sopera d’aigua de tarongina

– La ratlladura de la pell de mitja llimona petita

– 130 g de farina de força

Recobriment d’ou:

– 4 ous

– 5 cull. soperes de sucre

Preparació:

Preferment:

El dia abans preparem el preferment, desfent el llevat en l’aigua tèbia, i barrejant-hi bé la farina. Deixem la pasta obtinguda en un bol, tapat amb film.

Al febrer les cuines estan fredes, així que si la teniu tota la nit llevant, podeu deixar la massa fora de la nevera. De totes maneres, si ho preferiu, o si estem en una època de l’any que fa més calor, podeu posar la massa a la nevera, i llevarà també sense problemes.

Si voleu també podeu fer el preferment d’hora al matí, i quan hagi doblat el seu volum, al cap de 2 o 3 hores (deixant-lo en algun lloc càlid), ja podeu utilitzar-lo.

Pasta adobada:

Pasteu bé amb unes varetes la mantega a punt de pomada amb el sucre. Afegiu la sal, la matafaluga i la ratlladura de llimona.

Poseu-hi l’ou sencer, i l’aigua de tarongina. Torneu a barrejar, i afegiu la massa mare i una mica de la farina. Pasteu bé, i aneu posant la resta de la farina a poc a poc, fins a obtenir una massa homogènia i elàstica.

La massa ha de reposar en un bol, que taparem amb un drap humit, fins que dobli el volum. A nosaltres ens ha trigat unes dues hores, deixant-la a prop d’una estufa.

Sobre un paper de forn estirarem la massa amb l’ajuda d’un corró enfarinat. Feu-la ben prima, fins que tingui una mica més d’un pam de llargada. Passeu-la sobre la safata del forn, i plegueu una vora a tot el contorn de la coca. Tapeu altre cop amb un drap humit, i deixeu llevar per segona vegada.

Quan hagi agafat volum (nosaltres l’hem deixada un parell d’hores més), serà moment d’enfornar-la. Xafeu una mica amb una forquilla tota la part on anirà l’ou, doncs no volem que pugi gaire.

Recobriment d’ou:

La posarem al forn preescalfat durant 15 minuts, a 170ºC. Veureu que la massa va enrossint-se. Mentrestant batrem 4 ous amb 3 cullerades de sucre, i deixarem que reposi perquè es desfaci bé.

Al cap dels 15 minuts treiem la coca del forn, hi aboquem la barreja d’ou, i espolsem les altres 2 cullerades de sucre per sobre. Tornem a posar-la al forn, i la deixem entre 5 i 10 minuts més, a la meitat de dalt del forn.

Hem d’anar vigilant, i quan l’ou estigui quallat, retirarem la coca del forn.

La deixem refredar, i ja està llesta per gaudir-la!

Bon profit i bona cuina!

Coca d'ou