Mona de Pasqua de xocolata

Què us semblen les mones que hem fet enguany? N’hem preparat una de Bola de drac, per a casa, i una altra del Barça, un encàrrec d’una amiga.

Totes dues són, però, farcides de trufa i amb cobertura de xocolata. La nostra porta ametlla crocant pel costat, però l’altra, per una al·lèrgia als fruits secs, la vam decorar amb boletes de xocolata.

A l’Ori, com veieu a la foto, li va encantar la seva mona amb el Son Goku, i amb boles de drac i tot, convertides en ous de xocolata. Això sí, no vam deixar de decorar-los amb les seves corresponents estrelles!

A continuació us expliquem per separat tots els passos a seguir per a fer la mona.

Primer el pa de pessic, que aquest any hem substituit per una bica blanca, un pastís típic de Laza (Orense), i semblant al pa de pessic. No duu llevat i deu la seva esponjositat a les clares d’ou, però la seva principal característica és que porta nata, que li dóna una textura i sabor especials i característics.

La bica vam preparar-la el dia abans de muntar la mona, de la mateixa manera que la trufa, que ha de reposar a la nevera d’un dia per l’altre.

La cobertura de xocolata es prepara abans de fer-la servir, i l’almívar per banyar l’interior de la bica podem deixar-lo llest el dia abans (desant-lo a la nevera) o fer-lo al moment, però pensant que hi ha d’haver un temps de marge perquè pugui refredar-se abans d’utilitzar-lo.

· Bica blanca (pa de pessic de nata)

Ingredients

– 8 clares d’ou (podem fer servir les envasades pasteuritzades)

– 350 g de sucre

– 350 g de farina

– 350 ml de nata (35% m.g.)

– Una culleradeta d’essència o pasta de vainilla

Preparació

Muntem les clares a punt de neu amb una batedora de barnilles i hi anem afegint el sucre sense deixar de batre fins obtenir una merenga.

Hi tamisem a sobre la farina a poc a poc, i seguim batent (ara a velocitat lenta) fins que quedi ben integrada.

A part muntarem la nata i l’afegirem, fent servir una espàtula, a la mescla anterior junt amb la vainilla, amb moviments suaus per evitar que es desinflin les clares i fins obtenir una barreja homogènia de color blanc.

Preescalfem el forn a 190ºC. Aboquem la mescla al motlle, que si no és de silicona haurem untat amb oli o mantega.

Enfornem amb escalfor dal i baix a 190ºC, durant uns 40 minuts. Sempre ens assegurarem de que està cuita punxant amb una broqueta i veient si surt eixuta. Deixarem refredar sobre una reixeta.

· Trufa cuita

Ingredients

– 200 ml de nata (35% m.g.)

– 50 g de xocolata de cobertura

Preparació

Escalfem la nata en un cassó. La retirem del foc quan arrenqui el bull, i hi afegim la xocolata trencada a trossos petits. Remenem fins que estigui ben desfeta i integrada.

Deixem refredar i ho guardem a la nevera fins l’endemà. Muntem la trufa amb la batedora de barnilles.

· Almívar

Ingredients

– 150 g aigua

– 150 g de sucre

– Una culleradeta d’essència o pasta de vainilla

Preparació

Escalfem l’aigua en un cassó amb el sucre i deixem que bulli uns tres minuts. Afegim la vainilla, remenem i retirem del foc. Deixem refredar.

· Cobertura de xocolata

Ingredients

– 200 g xocolata de cobertura

– 200 ml de nata (35% m.g.)

– 40 g de mantega

Preparació

Escalfem la nata en un cassó. La retirem del foc quan arrenqui el bull, i hi afegim la xocolata trencada a trossos petits. Remenem fins que estigui ben desfeta i hi posem la mantega trossejada. L’incorporem bé i deixem temperar.

· Muntatge de la mona

Obrim la bica per la meitat amb un tall ben recte (si no tenim una lira especial per obrir pastissos ens anirà bé un ganivet llarg de serra). Podem fer servir la bica de cap per avall perquè la part superior de la Mona, on anirà la cobertura, sigui el més plana i llisa possible.

Amb una brotxa untem bé amb almívar les dues meitats de la bica, i la farcim amb la trufa. Pintem també la part superior i els laterals amb una mica d’almívar.

Posem el pastís sobre una reixeta amb un plat o paper de cuina a sota per aprofitar la xocolata que pugui caure, i repartim bé la cobertura per sobre i els costats de la mona.

Enganxem pels costats ametlla, crocant, boletes de xocolata, o allò amb que vulguem decorar la mona. Se’ns enganxarà millor si esperem 5 minuts després de posar la cobertura, així la xocolata no estarà tant líquida i no ens lliscaran els grans.

Acabem amb els ous, les figures i les plomes.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Mones de Pasqua

La Mona i el Mico              (de bescuit i de brioix)

Torró de caipirinha

Doncs sí, ja torna a ser dia 15; a nosaltres aquesta vegada el temps ens ha passat especialment ràpid!

Com fem sempre comencem donant-vos les gràcies a tots per la participació el mes anterior, per enèsima vegada vam batre rècords de receptes rebudes, arribant fins a les 89 propostes de pa! Això cada vegada és més gran, gràcies de veritat a tots per participar i llegir-nos mes a mes!

Per aquest desembre no podíem sinó plantejar-vos un bon repte, com era fer torrons. Nosaltres només n’hem fet una vegada, el Nadal passat, però va resultar més senzill del que pensàvem, i el resultat és impressionant, una mica com passa amb el pa quan decideixes a provar-ho per primera vegada, oi?

Per això estem convençuts que si no n’heu fet mai, aquesta vegada també perdreu la por i us llençareu a intentar-ho. Per si voleu fer-hi una ullada, aquests són els torrons que vam fer l’any passat, veureu que és molt senzill: el de gema cremada i el de trufa al Baileys.

Va ser a l’última trobada amb els blocaires de Sants on va sorgir una animada discussió sobre el que era el torró i si segons quin tipus de torrons havien d’anomenar-se realment així. L’Àlvar d’El pa dels Ferrer i el Massitet d’Olleta de verdures no ho veien clar, “torró o bombó? deia el Massitet, assegurant que tot allò que no estigui preparat amb ametlla o fruits secs, tal i com es preparen els clàssics dur i tou de Xixona, no és un torró.

Per això nosaltres any hem tornat a optar per fer-ne dos de diferents, un és el que veieu aquí, el torró de caipirinha, que reivindiquem com a torró tot i no seguir la pauta del tradicional de Xixona. L’altre, fet sí a partir de fruits secs, encara està pendent de veure com queda i en tot cas el penjaríem d’aquí uns dies una vegada estigui ben endurit.

Tots aquells que us hageu animat a fer torrons, si us plau deixeu-nos aquí un enllaç a la vostra recepta per poder incloure-la a l’índex. Com sempre, el dia 20 publicarem l’anunci de l’ingredient per al mes que ve.

Alguns ja ens heu començat a enviar les vostres receptes, esperem amb moltes ganes totes les idees que heu tingut pels torrons d’aquest Nadal. El nostre de caipirinha l’hem fet per petició popular, la família ens el va demanar, i realment ara en donem gràcies, ha quedat boníssim!

Ingredients (per 1 barra)

– 250 g de xocolata blanca (per a la trufa)

– 70 g de xocolata de postres (per a la cobertura)

– 60 ml de nata líquida (35% m.g.)

– 30 g de sucre morè

– 25 g de mantega

– Un raig de cachaça (al gust)

– La ratlladura d’una llima

– El suc de mitja llima

Preparació

Utilitzarem el truc del brick de llet per a preparar-nos un motlle pel torró, tallant-lo en dos i aprofitant la cara sense forat. Una vegada net i eixut, obtindrem una superfície antiadherent molt fàcil de desemmotllar quan tinguem el torró acabat.

Comencem desfent al bany maria (o al microones amb unes gotes d’aigua) la xocolata per a la cobertura; seguidament l’aboquem a l’interior del motlle, cobrint-ne bé totes les parets. En quedarà una superfície brillant i perfecta per al nostre torró. Podem ajudar a que es refredi més de pressa deixant-ho una estona al frigorífic.

Per fer l’interior del torró, en un cassó al foc posem la nata, el sucre i la mantega, remenant fins que es dissolguin bé tots els ingredients. Quan estigui arrencant a bullir ho retirem del foc, i ja podem posar-hi la xocolata blanca ben trossejada i la ratlladura de llima . Ho mesclem bé fins que es desfaci i obtindrem una crema densa: la trufa que farem servir per omplir el motlle.

Ara és quan afegim la cachaça i el suc de llima, i ho remenem bé fins quedi una mescla homogènia.

Podem ja omplir el motlle amb la trufa que acabem de preparar, parant atenció sobretot als extrems del recipient, de manera que quedi tot ben repartit.

Per mantenir la forma de la barra mentre deixem que es refredi, nosaltres hem posat a banda i banda del brick un paquet d’arròs. Una vegada ja s’hagi endurit una mica, podem deixar-ho a la nevera.

L’endemà el desemmotllem amb compte tallant el brick per les cantonades i obrint tots els laterals. Veurem com de bé queda la cobertura, dura i brillant, conservant a l’interior una trufa cremosa i suau.

Per menjar-lo al punt és millor treure’l de la nevera una estona abans de consumir-lo.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Torró de trufa al Baileys

Torró de gema cremada