Coca de pebrot de Gualda escalivat

Amb dos pebrots ben grossos, així és com tornem de les vacances! I és que hem trigat una mica a tornar a arrencar, però avui tornem amb forces per portar-vos una nova edició del Rebost Gourmet.

Potser pensareu que el pebrot tampoc és un producte que mereixi dedicar-li una presentació gaire especial, doncs per tots és ja prou conegut, però els pebrots que us portem avui no són uns qualsevols, i és que a darrere amaguen una història més que interessant.

Aquests pebrots tan formosos venen de La Sentiu de Sió, un poble de la Noguera, on els ha conreat el Gerard Batalla, un dels membres impulsors del projecte “Cultures Trobades”, a través de Slow Food Terres de Lleida, per reivindicar l’herència comuna de les llavors.

Des d’aquesta iniciativa treballen per localitzar la diversitat agrària de Ponent, i poder fer un banc de llavors que faciliti la recuperació de varietats locals i antigues en perill de desaparició.

Aquests que veieu aquí són els pebrots de Gualda. Deuen el seu nom a la partida de Gualda, una àrea de l’Horta de Lleida d’on van recuperar-ne la varietat. Són de mida mitjana-grossa, no gaire lobulats, carnosos i amb la pell bastant fina, per això s’utilitzaven per escalivar.

Si voleu conèixer més sobre aquest projecte, podeu trobar-los al web www.culturestrobades.cat i també a través de Facebook i Twitter.

Veureu que tenen un extens catàleg de llavors recuperades, que produeixen i posen a la venda a les diferents fires en les que participen, com La Candelera de Molins de Rei o la Fira Agrícola de Collserola.

Entre d’altres, aquestes són algunes de les races i varietats amb les que treballen: tomata rosa d’Albesa, tomata llàgrima, tomata d’ull viu, bitxo Querolet, escarola cabell d’àngel, enciam meravella conca, ceba de Coll de Nargó, mongeta de metre, i un llarg etcètera.

Nosaltres hem optat per respectar al màxim el producte, i l’hem fet escalivat ja que és l’ús que normalment se li donava a aquesta varietat de pebrot.

I com que a Lleida són ben típiques les coques d’escalivada, n’hem fet una versió a la mallorquina, és a dir, preparant la massa amb farina de xeixa, una varietat de blat antic típica de Ses Illes, versionant així la seva coca de pebres torrats. Aquesta massa queda molt cruixent, i també es pot fer amb qualsevol altra farina.

Amb la quantitat de massa que hem preparat surten dues coques mitjanes. La quantitat del farcit, però, és per una. Per tant, si no opteu per congelar una part de la massa (o fer-ne una de per exemple carbassó) i voleu fer les dues coques iguals, enlloc de dos pebrots, feu-ne servir quatre.

I com sempre, no us descuideu de passar pels blocs de la Nuni i la Bet per veure quines receptes ens han proposat amb aquests fantàstics pebrots!

Ingredients

Coca

– 175 g de farina blanca de blat

– 75 g de farina de xeixa

– 125 ml de cervesa

– 60 ml d’oli d’oliva

– Sal

Farcit

– 2 pebrots vermells grossos escalivats

– All

– Sal i pebre

– Oli d’oliva

Preparació

Per fer la coca posem les farines en un bol, fem un volcà al mig i hi afegim la cervesa, l’oli i la sal. Ho barregem bé fins que quedi ben integrat, no cal amassar-la gaire. La deixem reposar mitja hora tapada amb un drap.

Mentrestant pelem els pebrots (prèviament escalivats al forn durant uns 45 minuts), els tallem a tires i els amanim (o trempem, com diuen a les Balears) amb l’all ben picat, sal, pebre i oli.

Donem forma a la coca amb els dits sobre una safata de forn amb paper sulfurat. La deixem ben prima.

Hi posem els pebrots per sobre, hi afegim una mica de l’oli d’amanir. La coem al forn preescalfat a uns 190° durant uns 20-25 minuts, o fins que veiem que està dauradeta.

Bon profit i bona cuina!

Coca d’ou

Quan parlem de coca de pasta adobada normalment ho fem per diferenciar-la de la coca de forner, feta amb massa de pa.

L’expressió adobar, entre altres accepcions, vol dir arreglar, afegir, millorar; així doncs, la coca adobada és una massa de pa millorada a base d’afegir-hi sucre, ou i greixos, com la matega o l’oli, i a vegades també substituint l’aigua per llet. Podríem dir que és la denominació catalana de la massa de brioix, que suposadament té origen francès.

Sovint es perfuma la pasta adobada amb aigua de tarongina (aiguanaf), anissos (com les llavors de matafaluga), comí o pell de llimona, entre d’altres.

Tal i com passa amb el pa, es pot fer la massa directament o fent abans algun tipus de preferment, que en millorarà el sabor i també la mantindrà tendra més temps, gràcies a la llarga fermentació.

De coques adobades se’n fan de molts tipus i versions arreu del país, essent la més genèrica i bàsica la coca amb sucre, típica d’esmorzars i berenars per acompanyar la llet o la xocolata desfeta.

Per exemple, les que porten pinyons, crema i fruita confitada són les típiques de Sant Joan, i per Corpus, a Reus, fem les típiques coques amb cireres, que ja us vam explicar en un altre post fa uns anys.

Una altra coca típica de Reus i comarca, és l’anomenada coca d’ou, no perquè porti ou a la massa (que també), sinó perquè du una barreja d’ou i sucre per sobre, que qualla al forn durant els últims minuts de cocció de la massa.

Aquesta coca normalment s’acostuma a trobar a les pastisseries només durant Carnaval, doncs és pròpia de Dijous Gras.

La recepta que hem fet nosaltres és per una coca mitjana, no gaire gran, d’uns 30x20cm. Penseu que s’ha d’estirar bé perquè no quedi gaire gruixuda, i després plegar unes vores que retindran la barreja d’ou i sucre que posarem a l’últim moment, quan la massa ja sigui quasi cuita.

Us recomanem fer el preferment el dia abans, i deixar-lo fermentar tota la nit; l’aroma que aportarà a la coca serà immillorable.

N’hem vist versions amb coca de forner, però la que recorda el Xavi de Reus de tota la vida és amb coca adobada, així que hem adaptat la recepta del Manel de “La gàl·lia catalana”, doncs ens ha donat un bon resultat.

Ingredients:

Preferment:

– 40 g de farina

– 2 g de llevat de forner en pols (o 6 g de llevat fresc)

– 2 o 3 cull. soperes d’aigua tèbia

Pasta adobada:

– 25 g de sucre

– 25 g de mantega pomada

– 1 cull. de cafè de sal

– 1 cull. de cafè de matafaluga en gra

– 1 ou (a Tª ambient)

– 1 cull. sopera d’aigua de tarongina

– La ratlladura de la pell de mitja llimona petita

– 130 g de farina de força

Recobriment d’ou:

– 4 ous

– 5 cull. soperes de sucre

Preparació:

Preferment:

El dia abans preparem el preferment, desfent el llevat en l’aigua tèbia, i barrejant-hi bé la farina. Deixem la pasta obtinguda en un bol, tapat amb film.

Al febrer les cuines estan fredes, així que si la teniu tota la nit llevant, podeu deixar la massa fora de la nevera. De totes maneres, si ho preferiu, o si estem en una època de l’any que fa més calor, podeu posar la massa a la nevera, i llevarà també sense problemes.

Si voleu també podeu fer el preferment d’hora al matí, i quan hagi doblat el seu volum, al cap de 2 o 3 hores (deixant-lo en algun lloc càlid), ja podeu utilitzar-lo.

Pasta adobada:

Pasteu bé amb unes varetes la mantega a punt de pomada amb el sucre. Afegiu la sal, la matafaluga i la ratlladura de llimona.

Poseu-hi l’ou sencer, i l’aigua de tarongina. Torneu a barrejar, i afegiu la massa mare i una mica de la farina. Pasteu bé, i aneu posant la resta de la farina a poc a poc, fins a obtenir una massa homogènia i elàstica.

La massa ha de reposar en un bol, que taparem amb un drap humit, fins que dobli el volum. A nosaltres ens ha trigat unes dues hores, deixant-la a prop d’una estufa.

Sobre un paper de forn estirarem la massa amb l’ajuda d’un corró enfarinat. Feu-la ben prima, fins que tingui una mica més d’un pam de llargada. Passeu-la sobre la safata del forn, i plegueu una vora a tot el contorn de la coca. Tapeu altre cop amb un drap humit, i deixeu llevar per segona vegada.

Quan hagi agafat volum (nosaltres l’hem deixada un parell d’hores més), serà moment d’enfornar-la. Xafeu una mica amb una forquilla tota la part on anirà l’ou, doncs no volem que pugi gaire.

Recobriment d’ou:

La posarem al forn preescalfat durant 15 minuts, a 170ºC. Veureu que la massa va enrossint-se. Mentrestant batrem 4 ous amb 3 cullerades de sucre, i deixarem que reposi perquè es desfaci bé.

Al cap dels 15 minuts treiem la coca del forn, hi aboquem la barreja d’ou, i espolsem les altres 2 cullerades de sucre per sobre. Tornem a posar-la al forn, i la deixem entre 5 i 10 minuts més, a la meitat de dalt del forn.

Hem d’anar vigilant, i quan l’ou estigui quallat, retirarem la coca del forn.

La deixem refredar, i ja està llesta per gaudir-la!

Bon profit i bona cuina!

Coques de Sant Joan

Si ens seguiu a les xarxes socials, aquest proper dilluns veureu les nostres coques de Sant Joan d’enguany, però de moment, i perquè tingueu temps de fer-les si voleu, avui us ensenyem les coques que vam fer l’any passat.

Per a les coques adobades vam fer servir la massa del Ramon de “Què hi ha de postres?“, un manyà jubilat i pastisser aficionat, amb unes receptes que mai fallen!

Les dues que vam fer portaven crema pastissera, una per sobre junt amb fruita confitada, i l’altra farcida amb cireres fresques per sobre.

També vam fer coques de Llavaneres, molt fàcils de fer, i més encara si ja teniu crema pastissera feta (o  si us en sobra és una bona manera d’aprofitar-la!).

Recordeu fer la crema el dia abans, quan feu el preferment de la massa, o amb unes quantes hores de temps perquè tingui temps de refredar a la nevera.

I ja que parlem de coques, parlem de forns! Volem aprofitar per explicar-vos una visita que vam fer al forn “l’Obrador” fa uns quants dies, de la mà de les sempre sorprenents meriendas de la Margot.

Ens van convidar a un berenar i vam fer una visita on vam veure com preparaven un dels seus productes estrella, el pa de quinoa. I també vam veure com funcionava la maquinaria d’amassat, per després practicar una mica i donar forma a unes baguettes.

I com no, al final van venir les sorpreses: un bol per amassar i coure pa, de la mà de Lékué, per a cadascú! També es va sortejar un llibre de “La mesa del pecado“ (Larousse), del qual la super amfitriona n’és co-autora! I encara una altra coseta… Un sorteig d’un lot de Castey, que li va tocar a la nostra estimada Nuni, amb l’ajuda d’una veueta que li va suggerir un número… ;-)

Moltes gràcies a la Margot, a l’Obrador, i als sponsors que van obsequiar-nos amb els seus productes!

I ara, mans a la massa i a fer coques! Bon Sant Joan!!

Coca adobada de fruita i crema

Ingredients

Preferment:

– 200 g de farina

– 10 g de llevat fresc

– 120 g d’aigua

Massa de la coca:

– Preferment

– 80 g de sucre

– 40 g de mantega pomada

– 1 ou sencer i 1 rovell (guardem la clara per pintar)

– 1 g de sal

– La pell ratllada d’una llimona petita

– 200 g de farina de força

– 4 g d’oli

– Aigua (per ajustar la consistència de la massa)

Farciment/cobertura:

– Crema pastissera (aquí trobareu la recepta)

– Fruita confitada

– Cireres fresques

– Pinyons

– Ametlla laminada

Preparació

Preferment:

Escalfem una mica l’aigua, que quedi tèbia (no ha de cremar gens si hi posem el dit, només l’hem de notar lleugerament calenta), i hi desfem el llevat.

Posem la farina al robot amb el ganxo amassador, hi afegim l’aigua amb el llevat, i ho deixem 10 minuts a velocitat lenta (si ho feu a mà compteu 20 minuts ben bons fins que la massa quedi realment fina i homogènia!!!).

Passem la massa sobre un marbre enfarinat, estirem una mica la massa i la pleguem (els laterals cap al centre) i la tornem a estirar.  Repetim el plegat. En total ho farem tres vegades.

Bolegem la massa i la posem en un bol enfarinat (que sigui bastant gran, doncs he de quedar lloc perquè la massa creixi). La deixem fermentar a la nevera durant unes 12 hores, amb el bol tapat.

Massa de la coca:

Posem la mantega pomada al bol del robot, i hi afegim tots els ingredients menys la farina, l’oli i l’aigua. Ho batem a mà fins que quedi ben integrat.

Col·loquem el bol al robot, a velocitat lenta, hi afegim el preferment i la farina a poc a poc. Quan estigui tota incorporada, si és necessari corregim amb aigua o més farina segons si la massa està dura o líquida, i deixem que amassi durant 10 minuts.

Finalment hi afegim l’oli i deixem amassar una mica fins que s’incorpori bé a la massa.

Engeguem el forn a 30ºC per fer-hi fermentar la massa (sense ventilador si en tenim!).

Aboquem el bol sobre el marbre pintat amb oli, i pleguem la massa, de la mateixa manera que amb el preferment, també 3 vegades, i la bolegem al final.

La posem en un bol i l’introduïm al forn, durant uns 30 minuts, perquè llevi. A mig llevat traiem el bol, aixafem la massa amb la mà per treure-li l’aire, i tornem a posar el bol al forn fins que faci la mitja hora. El temps és orientatiu, la massa ha de doblar.

Tornem la massa al marbre, la tallem en dues peces, les pleguem una vegada, les bolegem, i les estirem amb el corró untat en oli, fins donar-los la forma ovalada típica de les coques. Les posem a la safata sobre un paper de forn, i les pintem amb la clara sobrant, o amb un ou batut.

Hi posem el guarniment que preferim (crema pastissera, fruita, fruits secs…), i les posem al forn a 30ºC durant uns 60 minuts, o fins que dobli el volum. Sota la safata de forn hi deixarem un recipient amb aigua calenta bullent perquè generi humitat mentre lleva.

Passat el temps, les retirem del forn amb compte de que no ens baixi la massa, i posem el forn a 200ºC. Quan estigui al punt ensucrem les coques i les posem a coure.

Trigarà uns 20 minuts a coure una coca (és millor fer una fornada per a cadascuna), però el millor és observar-la i veure com va enrossint i treure-la quan tingui color.

Quan sigui ben freda, al cap d’un parell d’hores reposant sobre una reixeta, la podrem obrir per la meitat si la volem farcir. En aquest cas haurem de tenir la crema pastissera feta des de unes quantes hores abans, perquè hagi tingut temps de refredar bé a la nevera.

Coca de Llavaneres

Ingredients:

– Una làmina de pasta de full

– Crema pastissera (aquí trobareu la recepta, amb la meitat de la proporció n’hi ha prou)

– 100 g de farina d’ametlla

– 100 g de sucre

– Aigua

– Ratlladura de pell de llimona

– Pinyons o ametlles laminades

Preparació:

Preparem la crema amb unes quantes hores de temps, i la guardem a la nevera amb film a sobre perquè no faci tel.

Barregem la farina, el sucre i la pell de llimona, i hi anem afegint aigua de mica en mica fins que tinguem un massapà amb una textura una mica fluida.

Estirem la pasta de full, i la tallem en el doble de trossos com coques vulguem fer. Nosaltres en vam fer 4 de petites, per tant 8 trossos. Els posem sobre la safata amb paper de forn.

Repartim la crema pastissera sobre la meitat dels trossos i ho cobrim amb la resta. Posem el massapà sobre les coques amb l’ajuda d’un pinzell o brotxa, i hi escampem per sobre els pinyons o ametlles.

Enfornem a 150ºC fins que estiguin daurades (el temps canviarà molt segons la mida de les coques, controleu-ne el color!!).

Bon profit, i bona cuina!

Pastís borratxo amb crema cremada i “lemon curd”

Com heu pogut endevinar per la foto avui 1 d’agost tot just celebrem tres anys del nostre bloc!

Ara mateix hem agafat un altre ritme de publicació, més pausat i posant-nos-hi quan podem de tant en tant, pero aquests 3 anys han estat, i seguiran estant-ho, carregats de dedicació i moltes ganes.

Durant tot aquest temps han destacat 2 anys impressionants i plens de feina organitzant el repte de “la Recepta del 15”, que tantíssima satisfacció ens ha portat.

Però com sempre diem nosaltres, i com sempre sentireu comentar a qualsevol gastroblocaire, el millor és el feedback amb la gent, amb els lectors, i amb els altres blocaires, molts d’ells celebrant haver-los pogut conèixer en persona compartint fogons, taula i copes, com si no?

Moltíssimes gràcies a tots per aquests 3 anys llegint-nos, pel més de mig milió de visites, camí de les 600.000 ja, gràcies pels més de 1500 fans que ens seguiu diàriament a Facebook, així com als que ens veieu a Twitter i altres xarxes socials.

A tots vosaltres us dediquem aquest pastís, que en un principi volent fer borratxos, ens vam acabar inventant.

La combinació és boníssima: un lleuger pa de pessic ben amarat d’almívar i borratxo d’anís, farcit de lemon curd, i tot recobert de crema cremada. És un pastís carregat de sucre, però l’acidesa de la llimona contraresta part de la dolçor i per això el resultat és tant bo!!

Esperem que us agradi i que us animeu a preparar-lo tot celebrant aquests 3 anys d’aniversari amb nosaltres!

Ingredients

Pel pa de pessic:

– 3 ous

– 1 mesura i mitja (got de iogurt) de sucre

– 2 mesures de farina

– 1 mesura de farina de blat de moro (Maizena)

– 1 sobre de llevat químic (tipus Royal)

– 1/2 mesura d’oli d’oliva suau

– Un bon raig d’anís (o del licor que preferiu)

Per la crema cremada:

– 100 g de llet

– 150 g de sucre

– 20 g de farina de blat de moro (Maizena)

– 2 ous

Per l’almívar:

– 150 g de sucre

– 150 g d’aigua

– Un bon raig d’anís (o del licor que preferiu)

A més a més…

– Lemon curd

– Sucre

Preparació

Pel pa de pessic:

Batem els ous amb el sucre fins que pugi una mescla ben escumosa, i hi anem afegint la resta d’ingredients un per un batent bé cada vegada.

Aboquem la massa en un motlle rectangular prèviament engreixat.

Ho introduim al forn preescalfat a 180ºC durant uns 30 minuts, o fins que la massa quedi cuita (ho veurem punxant amb una broqueta, quan aquesta surti neta).

Deixem refredar sobre una reixeta.

Per la crema cremada:

Diluïm la Maizena amb un petit raig de llet, i posem la resta al foc en un cassó junt amb el sucre.

Remenem amb una espàtula de fusta fins que bulli, vigilant que no s’enganxi.

En un altre recipient batem els ous amb la Maizena fins que quedi ben desfeta, i quan la llet bulli l’afegim de cop als ous mesclant-ho bé amb el batedor.

Tornem la mescla cassó i a foc mig-baix ho escalfem fins que quasi bulli sense parar de remenar (alerta, s’enganxa moltíssim perquè és una crema amb molt de sucre!), si se us comença a enganxar retireu-ho del foc i remeneu ben depressa perquè es desfaci de nou.

Quan la crema lligui i estigui al punt l’aboqueu en un plat i la cobriu amb film transparent evitant que quedi cap bombolla d’aire sobre la crema. Quan sigui freda la poseu a la nevera un mínim de 4 hores.

Per l’almívar:

Fem bullir l’aigua amb el sucre en un cassó durant uns 3 minuts, hi afegim l’anís, i deixem refredar. Reservem a la nevera.

Muntatge:

Utilitzem un ganivet llarg per igualar els laterals i la part superior del pa de pessic. Li donem la volta (que quedi la part inferior a dalt) i el tallem per la meitat.

Amb una brotxa en banyem bé les dues parts amb l’almívar, i el farcim abundantment amb el lemon curd.

Recobrim tot el pastís amb la crema, espolvoregem amb bastant de sucre per sobre i cremem amb el bufador o la planxa.

Podem acabar-ho, opcionalment, amb una gelatina neutra per sobre per donar-hi lluentor.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Pastís de fruites (farcit de crema pastissera)

Torró de gema cremada