Torró de caipirinha

Doncs sí, ja torna a ser dia 15; a nosaltres aquesta vegada el temps ens ha passat especialment ràpid!

Com fem sempre comencem donant-vos les gràcies a tots per la participació el mes anterior, per enèsima vegada vam batre rècords de receptes rebudes, arribant fins a les 89 propostes de pa! Això cada vegada és més gran, gràcies de veritat a tots per participar i llegir-nos mes a mes!

Per aquest desembre no podíem sinó plantejar-vos un bon repte, com era fer torrons. Nosaltres només n’hem fet una vegada, el Nadal passat, però va resultar més senzill del que pensàvem, i el resultat és impressionant, una mica com passa amb el pa quan decideixes a provar-ho per primera vegada, oi?

Per això estem convençuts que si no n’heu fet mai, aquesta vegada també perdreu la por i us llençareu a intentar-ho. Per si voleu fer-hi una ullada, aquests són els torrons que vam fer l’any passat, veureu que és molt senzill: el de gema cremada i el de trufa al Baileys.

Va ser a l’última trobada amb els blocaires de Sants on va sorgir una animada discussió sobre el que era el torró i si segons quin tipus de torrons havien d’anomenar-se realment així. L’Àlvar d’El pa dels Ferrer i el Massitet d’Olleta de verdures no ho veien clar, “torró o bombó? deia el Massitet, assegurant que tot allò que no estigui preparat amb ametlla o fruits secs, tal i com es preparen els clàssics dur i tou de Xixona, no és un torró.

Per això nosaltres any hem tornat a optar per fer-ne dos de diferents, un és el que veieu aquí, el torró de caipirinha, que reivindiquem com a torró tot i no seguir la pauta del tradicional de Xixona. L’altre, fet sí a partir de fruits secs, encara està pendent de veure com queda i en tot cas el penjaríem d’aquí uns dies una vegada estigui ben endurit.

Tots aquells que us hageu animat a fer torrons, si us plau deixeu-nos aquí un enllaç a la vostra recepta per poder incloure-la a l’índex. Com sempre, el dia 20 publicarem l’anunci de l’ingredient per al mes que ve.

Alguns ja ens heu començat a enviar les vostres receptes, esperem amb moltes ganes totes les idees que heu tingut pels torrons d’aquest Nadal. El nostre de caipirinha l’hem fet per petició popular, la família ens el va demanar, i realment ara en donem gràcies, ha quedat boníssim!

Ingredients (per 1 barra)

– 250 g de xocolata blanca (per a la trufa)

– 70 g de xocolata de postres (per a la cobertura)

– 60 ml de nata líquida (35% m.g.)

– 30 g de sucre morè

– 25 g de mantega

– Un raig de cachaça (al gust)

– La ratlladura d’una llima

– El suc de mitja llima

Preparació

Utilitzarem el truc del brick de llet per a preparar-nos un motlle pel torró, tallant-lo en dos i aprofitant la cara sense forat. Una vegada net i eixut, obtindrem una superfície antiadherent molt fàcil de desemmotllar quan tinguem el torró acabat.

Comencem desfent al bany maria (o al microones amb unes gotes d’aigua) la xocolata per a la cobertura; seguidament l’aboquem a l’interior del motlle, cobrint-ne bé totes les parets. En quedarà una superfície brillant i perfecta per al nostre torró. Podem ajudar a que es refredi més de pressa deixant-ho una estona al frigorífic.

Per fer l’interior del torró, en un cassó al foc posem la nata, el sucre i la mantega, remenant fins que es dissolguin bé tots els ingredients. Quan estigui arrencant a bullir ho retirem del foc, i ja podem posar-hi la xocolata blanca ben trossejada i la ratlladura de llima . Ho mesclem bé fins que es desfaci i obtindrem una crema densa: la trufa que farem servir per omplir el motlle.

Ara és quan afegim la cachaça i el suc de llima, i ho remenem bé fins quedi una mescla homogènia.

Podem ja omplir el motlle amb la trufa que acabem de preparar, parant atenció sobretot als extrems del recipient, de manera que quedi tot ben repartit.

Per mantenir la forma de la barra mentre deixem que es refredi, nosaltres hem posat a banda i banda del brick un paquet d’arròs. Una vegada ja s’hagi endurit una mica, podem deixar-ho a la nevera.

L’endemà el desemmotllem amb compte tallant el brick per les cantonades i obrint tots els laterals. Veurem com de bé queda la cobertura, dura i brillant, conservant a l’interior una trufa cremosa i suau.

Per menjar-lo al punt és millor treure’l de la nevera una estona abans de consumir-lo.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Torró de trufa al Baileys

Torró de gema cremada

Entrepà d’ou dur

Us presentem avui una recepta a petició de l’Alba i l’Íngrid, les noies de Film & Food“, que aquest mes proposaven fer receptes que de petits ens tornessin bojos. Semblava una feina fàcil, però realment va costar trobar el què, ja que a priori només teníem clar el que no ens agradava!

La Sandra odiava el llucet fregit, la llata, el llenguado i la sopa de peix. Jo no podia suportar el fetge arrebossat, els pèsols, el pebrot… ni tampoc els canelons ni la pizza (sí, sí, heu llegit bé!). El que teníem clar és que ens encantaven els macarrons de les nostres mares, però vam voler trobar alguna recepta una mica més original… i no sabeu el que ens va costar decidir-nos!

Finalment, la Sandra va recordar-se d’una cosa senzillíssima i a la vegada molt curiosa: entrepans d’ou dur! En aquest cas l’ou es posa dins del pa només amb oli, sal i pebre, però també pot sucar-se amb tomàquet. De totes maneres, no us penseu pas que és un entrepà espès, res més lluny d’això, preparat amb un bon pa (si és fet a casa encara més) i un bon oli verge extra, resulta deliciós!

Per això vam aprofitar, al fer aquests entrepans, per preparar nosaltres mateixos el pa a partir d’una recepta del Xavier Barriga, una d’especial per a fer pa per a entrepans que volíem provar de feia temps, i als quals hem afegit unes llavors de gallaret i sèsam blanc i negre per sobre.

És un pa relativament fàcil i ràpid de fer, doncs no té cap tipus de preferment, però la tècnica del Xavier Barriga repeteix diverses vegades el procés d’amassat i repòs, combinant fermentacions curtes i llargues, així que no us en refieu i feu-ho quan tingueu una bona estona lliure, perquè estareu entre 3 i 4 hores treballant la massa. Això sí, tranquils que la feina s’ho val!

Ingredients (4 entrepans)

Pa per a entrepans de Xavier Barriga

– 250 g de farina de força

– 150 ml d’aigua

– 5 g de sal

– 2’5 g de llevat fresc

– Sèsam blanc i negre, i llavors de gallaret (opcional)

Per omplir els entrepans

– 2 ous durs

– Oli, sal i pebre

– Tomàquet de penjar per sucar el pa (opcional)

Preparació

Posem la farina i la sal en un recipient que ens sigui còmode per pastar amb una espàtula, i hi anem afegint l’aigua a poc a poc, a mesura que la farina se la vagi bevent mentre pastem. Quan l’hagi absorbit tota i la massa estigui ben lligada, la posem sobre el marbre i la seguim pastant amb les mans.

La pastem doblegant-la sobre ella mateixa de manera que incorpori aire, i fins que agafi una textura ben fina. Barriga recomana que quan vegem que la massa se’ns trenca durant el procés d’amassat, la deixem reposar 10 minuts amb un drap humit a sobre, i després continuem amb el procés (diu que s’ha de repetir aquest pas unes 5 vegades, però nosaltres ho hem fet només un parell de cops…)

Quan vegem que la massa ja està quasi llesta, hi afegim el llevat amb un dit d’aigua perquè se’ns desfaci millor, i continuem pastant fins que la massa l’hagi incorporat del tot.

Deixem reposar en un bol enfarinat durant mitja hora, tapat amb un drap humit. Passats els 30 minuts, amb una espàtula o rasqueta dividim la massa en 4 porcions i els donem forma rodona estirant la massa dels costats i tornant-la al mig, on la pressionem amb els dits. Si ho repetim en tot el contorn obtindrem una bola amb un punt d’unió central, donarem la volta a les peces deixant aquest punt a sota i les tindrem reposant 15 minuts més sobre el marbre, també tapades amb el drap humit.

Donem forma a les barres, aplanant les peces una mica primer, i doblegant d’una banda cap a la meitat, pressionant amb els dits a la línia central, i després de la mateixa manera des de l’altra banda. Obtindrem aproximadament un rectangle; repetim l’operació només des d’un dels costats, de manera que tindrem un peça allargada de massa. Estirem una mica les barres com si fossin un xurro i les deixem reposant amb la línia d’unió sempre a sota, cobertes amb el drap, durant 90 minuts.

Preescalfem el forn a 230ºC. Ara, durant l’última fermentació, aprofitem per humitejar una mica amb aigua les barres i enganxar-hi les llavors, en el cas de que vulguem posar-ne. Un parell de minuts abans de posar el pa al forn (mentre posem les barres a la safata) posem uns quants glaçons dins al forn, simplement deixant-los caure a la part inferior, perquè es generi vapor.

Fem les grenyes a les barres amb un tallador, cúter, o ganivet molt esmolat, (en aquest moment hi podem posar per sobre una mica de farina amb l’ajuda d’un colador fi, per donar-li un toc més rústic) i introduïm ràpidament el pa al forn per no perdre vapor. Abaixem la temperatura a 200ºC i ho coem durant uns 15 minuts.

Deixem refredar les barres sobre una reixeta.

Podem sucar el pa amb tomàquet, o simplement posar-hi oli i sal. Omplim amb unes rodanxes d’ou dur i el qual salpebrem.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Pa, segons el mètode Bertinet

Pa d’olives verdes

“Ensaladilla” russa

Tots en diem ensaladilla o amanida russa, o simplement ensaladilla (durant el franquisme se la va voler anomenar ensaladilla nacional, però al final simplement en va acabar caient l’adjectiu), però tot i que l’origen del plat és un recepta russa, no s’assembla ja gaire a l’original.

A Rússia i algunes de les antigues repúbliques soviètiques, i també al Estats Units, les variants d’aquesta amanida són conegudes com “Amanida Olivier”, fent referència a la recepta original inventada el 1860 pel xef francès Lucien Olivier al restaurant Hermitage de Moscou. Amb la revolució de 1917 es va estendre a França i des d’allà a Espanya (on va rebre per primera vegada el nom d’ensaladilla russa) i per tot el món.

La recepta que encara es prepara a Rússia (típica en les celebracions de Nadal) és pràcticament idèntica a la original del segle XIX, molt més variada que la nostra, incloent-hi diversos tipus de carn, mariscs, caviar… i clar, verdures, hortalisses en vinagre, ous durs… però mai tonyina o olives. La salsa és també maionesa, tot i que en la recepta original del xef Olivier sembla ser que era mesclada amb mostassa, espècies i vodka.

L’ensaladilla que us portem nosaltres porta les verdures clàssiques i tonyina, junt amb variants en vinagre i olives verdes. I clar, amb maionesa feta a casa, que tampoc suposa gaire temps més de preparació i val molt la pena.

Ingredients

– Bajoques (mongeta tendra)

– Patata

– Pastanaga

– Tonyina en conserva

– Ou dur

– Variants en vinagre

– Olives verdes sense pinyol

– Olives negres d’Aragó

Per a la maionesa:

– Oli

– 1 ou

– Sal

Preparació

Posem a coure l’ou dur perquè tingui temps de refredar-se mentre preparem la resta de l’amanida.

Mentrestant anem tallant les pastanagues, les bajoques i les patates a dauets ben petits, i ho anem posant a bullir en aquest ordre. Quan ja estigui cuit (hem de vigilar que no ho estigui en excés per evitar que se’ns desfaci) ho colem i reservem.

Escorrem els variants i els tallem també molt petits, junt amb les olives verdes sense pinyol, i ho barregem tot amb la verdura. Hi afegim també la tonyina i l’ou dur tallat (en reservarem una mica per ratllar-lo per sobre al servir). Posem a refredar l’amanida a la nevera.

Preparem la maionesa posant l’ou al got de la batedora, un raig d’oli i un pessic de sal, i l’engeguem sense moure-la al fons del recipient fins que no comenci a lligar-se. Llavors ja podem començar a afegir més oli fins tenir-ne la quantitat desitjada.

Quan l’amanida estigui ben freda, la servim cobrint-la amb la maionesa i posant-hi per sobre ou dur ratllat i unes olives negres.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Amanida de patata i carbassó amb gambes

Amanida tèbia de bajoques i trompetes de la mort amb ou poché