“Ensaladilla” russa

Tots en diem ensaladilla o amanida russa, o simplement ensaladilla (durant el franquisme se la va voler anomenar ensaladilla nacional, però al final simplement en va acabar caient l’adjectiu), però tot i que l’origen del plat és un recepta russa, no s’assembla ja gaire a l’original.

A Rússia i algunes de les antigues repúbliques soviètiques, i també al Estats Units, les variants d’aquesta amanida són conegudes com “Amanida Olivier”, fent referència a la recepta original inventada el 1860 pel xef francès Lucien Olivier al restaurant Hermitage de Moscou. Amb la revolució de 1917 es va estendre a França i des d’allà a Espanya (on va rebre per primera vegada el nom d’ensaladilla russa) i per tot el món.

La recepta que encara es prepara a Rússia (típica en les celebracions de Nadal) és pràcticament idèntica a la original del segle XIX, molt més variada que la nostra, incloent-hi diversos tipus de carn, mariscs, caviar… i clar, verdures, hortalisses en vinagre, ous durs… però mai tonyina o olives. La salsa és també maionesa, tot i que en la recepta original del xef Olivier sembla ser que era mesclada amb mostassa, espècies i vodka.

L’ensaladilla que us portem nosaltres porta les verdures clàssiques i tonyina, junt amb variants en vinagre i olives verdes. I clar, amb maionesa feta a casa, que tampoc suposa gaire temps més de preparació i val molt la pena.

Ingredients

– Bajoques (mongeta tendra)

– Patata

– Pastanaga

– Tonyina en conserva

– Ou dur

– Variants en vinagre

– Olives verdes sense pinyol

– Olives negres d’Aragó

Per a la maionesa:

– Oli

– 1 ou

– Sal

Preparació

Posem a coure l’ou dur perquè tingui temps de refredar-se mentre preparem la resta de l’amanida.

Mentrestant anem tallant les pastanagues, les bajoques i les patates a dauets ben petits, i ho anem posant a bullir en aquest ordre. Quan ja estigui cuit (hem de vigilar que no ho estigui en excés per evitar que se’ns desfaci) ho colem i reservem.

Escorrem els variants i els tallem també molt petits, junt amb les olives verdes sense pinyol, i ho barregem tot amb la verdura. Hi afegim també la tonyina i l’ou dur tallat (en reservarem una mica per ratllar-lo per sobre al servir). Posem a refredar l’amanida a la nevera.

Preparem la maionesa posant l’ou al got de la batedora, un raig d’oli i un pessic de sal, i l’engeguem sense moure-la al fons del recipient fins que no comenci a lligar-se. Llavors ja podem començar a afegir més oli fins tenir-ne la quantitat desitjada.

Quan l’amanida estigui ben freda, la servim cobrint-la amb la maionesa i posant-hi per sobre ou dur ratllat i unes olives negres.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Amanida de patata i carbassó amb gambes

Amanida tèbia de bajoques i trompetes de la mort amb ou poché