Bacallà a la manresana

bacalla_a_la_manresana_01min

Avui us volem seguir explicant una mica més l’escapada al Bages que vam fer fa unes setmanes.

No hi vam anar sols, va ser un cap de setmana amb la Nuni de Cuinetes, la Bet de Tasta Rutes, el Jordi de Gastropíndoles i la revista Sentits, el Pau de Giroimatges, i la Míriam de Meteocook, organitzadora de tot plegat i amfitriona de la trobada junt amb el Joan, conseller de turisme del Consell Comarcal del Bages.

Si ho recordeu, vam parlar-vos del Geoparc de la Catalunya Central, com ens van presentar el projecte a les muntanyes de Montserrat, la història vitivinicola de la comarca, la visita als cellers Oller del Mas, i el dinar a Manresa, a ca l’Aligué.

20140526-203333-74013726.jpg

Entrada a la mina

El cap de setmana va continuar anant a visitar les fantàstiques mines de la muntanya de sal de Cardona, però d’una manera molt especial. Vam arribar a mitja tarda, quan ja tancaven, i vam poder entrar-hi sols, sense més visitants, això sí, protegits amb un bon casc com tothom.

Ens van fer una visita guiada especial, explicant-nos la tradició minera del terrritori i l’especificitat geològica de la terra bagenca que la fa tan especial; els diferents tipus de sal que hi ha a les mines de la comarca, com cadascuna s’extreu de diferent manera, i com això fa que totes les mines del Bages siguin diferents les unes de les altres.

Sortíem de les mines que ja era de nit, i vam gaudir de la impressionant visió de la muntanya de sal il·luminada. Ja us podeu imaginar la de fotos que van sortir d’aquesta visita!

20140526-203333-74013225.jpg

Exterior de la muntanya de sal de Cardona

A l’autocar teníem la maleta per passar la nit, però no sabíem a on! Vam començar a fer ruta, i al cap de poc es va descobrir el misteri: ens dirigíem cap al Món Sant Benet, on a més de tenir-hi habitació ens hi esperava un sopar a “l’Ó Restaurant“, el restaurant amb estrella Michellin de l’hotel, dirigit pel xef Jordi Llobet.

És complicat fer un resum d’aquell impressionant sopar, però us assegurem que és un dels millors menús degustació que hem tastat.

Pràcticament hi va haver unanimitat en els plats a destacar (tot i que el menú sencer era espectacular): la “reinterpretació de la tissana d’Ignasi Domènech”, les verduretes dels horts de Sant Benet guisades amb tripeta de bacallà amb aire de jang” i l'”esferificació de romesco amb calçot en tempura negra amb pa torrat“.

Vam deixar constància del menú al nostre Instagram, i en els següents enllaços podeu veure’l: 1a part, 2a part, 3a part, 4a part i 5a part.

Pepe

El Pepe, el nostre cambrer durant el sopar a l’Ó restaurant, un autèntic crack!

Després de dormir plàcidament a l’hotel del Món Sant Benet, vam començar el diumenge amb un esmorzar molt especial, però que us explicarem en el tercer i últim post sobre el Bages.

Mentrestant podeu tastar una recepta per llepar-se’n els dits, un bacallà a la manresana a la nostra manera, partint de la recepta de l’Ignasi Domènech, amb espinacs i pinyons, els quals nosaltres hem canviat per nous. Esperem que cap manresà ens llenci els plats pel cap per l’atreviment!

Hi ha qui sota el nom de bacallà a la manresana, també el prepara de manera molt diferent, amb allioli de codony o de poma. Alguna opinió sobre quina és la recepta tradicional de veritat?

Ingredients

– 2 talls de morro de bacallà

– 1 manat d’espinacs

– 1 grapat de nous (o pinyons)

– 1 grapat de panses

– 1 grapat de prunes seques

– Farina per arrebossar

– Oli d’oliva verge extra

Preparació

Enfarinem el bacallà dessalat i el fregim en una paella amb una mica d’oli, fins que es comenci a daurar. El reservem.

En una altra paella saltem els espinacs amb unes gotes d’oli. Els retirem de la paella, hi afegim un parell de cullerades més d’oli i hi saltem les panses, les prunes i les nous durants un parell de minuts (si fem servir pinyons alerta perquè enrossiran molt depressa i poden cremar-se, els afegiríem més tard). Ho barregem amb els espinacs.

Servim una base d’espinacs saltats, i el bacallà a sobre.

Bon profit, i bona cuina!

bacalla_a_la_manresana_02min

Risotto d’espinacs

Fa temps que no actualitzàvem amb una recepta d’arròs, que ja sabeu que és una de les coses que més ens agrada a casa, així que avui us portem aquest risotto que la Sandra va preparar fa uns dies.

Com veieu destaca per un intens color verd, que en aquest cas li donen els espinacs que vam barrejar amb el brou de verdures.

El resultat és un arròs lleuger i suau, molt diferent del clàssic risotto de bolets, i que a més a més hem trobat boníssim acompanyat d’uns trossos de tomàquet fresc.

Ingredients (2 pers.)

– 200 g d’arròs bomba

– 200 g d’espinacs

– 1’5 l de brou de verdures

– 1 ceba mitjana

– Un raig de vi blanc

– Formatge parmesà

– Un tros de mantega

– Tomàquets cherry

– Sèsam negre

– Oli, sal i pebre blanc

Preparació

Bullim els espinacs uns 5 minuts, els escorrem i després triturem amb la batedora elèctrica junt amb una mica del brou de verdures. Quedarà un líquid d’un color verd ben vistós. Ho barregem amb la resta del brou i reservem en un cassó.

En una cassola amb una mica d’oli daurem la ceba, i quan estigui daurada hi afegim l’arròs i li donem unes quantes voltes fins que s’impregni bé. Hi posem el vi blanc i deixem que s’evapori.

Hi comencem a afegir el brou en petites quantitats, i anem remenant. Com sempre en els risottos, afegirem el brou sense deixar de remenar, i afegint-ne de nou a mesura que l’arròs se’l va bevent. Mantindrem el brou calent en un cassonet al costat de la cassola de l’arròs.

Ho courem durant uns 15-18 minuts, segons el tipus d’arròs que estiguem utilitzant.

Quan estigui al punt retirem l’arròs del foc. Hi afegim un tros de mantega i parmesà ratllat al gust, remenant-ho tot perquè quedi ben lligat. Servim acompanyat d’uns tomàquets cherry tallats, encenalls de parmesà i sèsam negre.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Risotto de carbassa

Risotto de carbassó a l’aroma de llimona i farigola

Risotto de carxofes

Quiche d’espinacs i tomàquet sec

Que n’arriben a ser de bons els espinacs! En truita, per farcir canelons, o saltejadets a la paella, sempre impressionants!

Tot i això… ja esteu al cas de que el mite del ferro que contenen no és més que això, un mite?! Bé, en aquest cas gairebé llegenda: l’any 1870 un científic alemany va publicar un estudi nutricional sobre els espinacs, i en ser traduït a l’anglès, als Estats Units, un error de transcripció va moure una coma decimal cap a la dreta i… voilà, van multiplicar-ne la quantitat de ferro per 10!

També als EEUU, cap als anys 30, és quan va néixer el personatge de Popeye, i aprofitant aquestes dades, en realitat errònies, els seus creadors van fer que s’alimentés d’espinacs per potenciar-ne el consum entre els infants.

No gaires anys després va descobrir-se l’error, però el “mal” ja estava fet; i encara que científicament no hi ha pas dubtes sobre quines són les quantitats reals de ferro dels espinacs (no més que qualsevol altra verdura), avui en dia segueix existint la idea de que són una font importantíssima d’aquest nutrient.

Però no us preocupeu, tot i tenir poc ferro, són rics en vitamines (A, C i E) i tenen poques calories, a més a més d’estar boníssims! Nosaltres avui us els presentem en forma de quiche, esperem que us agradin.

Ingredients

– 1 làmina de pasta brisa

– 600 g d’espinacs frescos

– 1 ceba petita

– Pinyons

– Tomàquets secs

– 3 ous

– 100 ml de crema llet

– 75 g de formatge parmesà ratllat

– Nou moscada

– Mantega o margarina (per untar el motlle)

– Oli, sal i pebre

Preparació

Tallem la ceba ben petiteta i la sofregim amb una mica d’oli en una paella. Hi afegim uns quants pinyons i els hi deixem fins que agafin un color dauradet.

Hi posem també els espinacs, esperem a que redueixin de volum, i una vegada cuits, hi afegim uns quants trossos de tomàquet sec. Hi donem unes voltes i reservem.

Untem un motlle amb mantega o margarina, el folrem amb la làmina de pasta brisa i ho posem al forn 5 minuts, que tindrem preescalfat a 190ºC.

Retirem el motlle del forn i hi posem a l’interior els espinacs. A banda, batem els ous junt amb la crema de llet, el parmesà, sal, pebre i una punta de nou moscada. Posem la barreja sobre els espinacs intentant que quedi tot el farcit ben repartit.

Ho coem al forn durant uns 15 minuts a 190ºC.

Bon profit i bona cuina!

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Coques d’espinacs i brie, i de bolets i botifarra

Canelons d’espinacs i mató

···

Coques d’espinacs i brie, i de bolets i botifarra

Les coques que us portem avui són per participar i donar la benvinguda a una nova iniciativa gastrolocaire que van presentar el mes passat la Judith (El món de Juju) i la Mònica (Coses de Llàbiro), amb la col·laboració també de l’Yves (Amb idees a la llengua).

Des del nou bloc Memòries d’una cuinera, ens han presentat aquesta convocatòria que proposa treballar cada mes una recepta tradicional, versionant-la o mantenint-nos fidels a l’original. I és clar, venint de la mà de les nostres germanes blocaires favorites, no podíem pas faltar a un repte gastronòmic com aquest!

Durant el mes de març ens han proposat treballar amb les coques de recapte, cosa que ens ha fet estar bastants dies donant-hi voltes per trobar amb que les podíem preparar. Al final n’hem fet dues versions diferents, per tenir contents a tothom: una d’espinacs amb formatge brie, i una altra amb bolets i botifarra.

Hem de dir que com que era la primera vegada que fèiem coca de recapte, i tenint en compte el context de la recepta, ens hem pres la llibertat de preparar la massa segons les proporcions que la Judith, una de les amfitriones, va fer servir per la seva coca.

Ingredients per a la massa (2 coques)

– 500 g de farina

– 10 g de llevat deshidratat

– 1 cullerada d’oli d’oliva

– 2 culleradetes de sal

– 1 got d’aigua tèbia

Ingredients pels farcits

– Bolets variats

– Botifarra

– Ceba

– Espinacs

– Formatge brie

– Pinyons

– Panses

– Oli, sal i pebre

Preparació

Posem la farina en un recipient per pastar, i donant-li forma de volcà i posem al centre tots els ingredients a excepció de l’oli. Ho barregem bé de manera homogènia, i ho passem al marbre per pastar-ho fins que no s’hi enganxi. Ho tornem al bol i deixem que reposi, tapat amb un drap, durant 3 hores.

Passat aquest temps hi afegim l’oli i ho tornem a pastar fins que s’incorpori bé. Li podem donar ja forma a les coques, tallant la massa en dos i estirant-les amb un corró.

Per un dels farcits, fregim un all tallat ben petit en una paella, i hi saltegem els espinacs fins que redueixin una mica, uns 3 minuts. Els posem sobre la massa. A la mateixa paella torrem els pinyons i els posem sobre els espinacs.

Preparem l’altra coca sofregint la ceba, posant-hi els bolets, salpebrant i deixant-los coure bé. Els posem sobre l’altra massa i ja les podem enfornar a 180ºC uns 40 min (dependrà molt del gruix que hageu fet la vostra massa).

A mitja cocció és quan afegirem els talls de formatge brie i les panses remullades sobre la coca d’espinacs, i la botifarra tallada a trossos sobre la coca de bolets.

Bon profit i bona cuina!

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Pizzetes de calçots, i d’espàrrecs verds amb crema de ceps

···