Canelons de galta de vedella al vi negre

Canelons de galta de vedella amb salsa de vi negre

Sembla mentida, però d’aquí un mes estarem amb els mercats de Santa Llúcia muntats, els carrers plens de llums i el Nadal a tocar.

El plat d’avui, ideal per l’ambient tardorenc que ja es respira, també us pot servir per les properes festes, així que si sou dels que ja esteu començant a pensar plats per al desembre, aquí teniu una idea més.

El canelons podeu muntar-los amb massa de pasta tradicional, amb massa de crep, o com vam fer nosaltres en aquesta recepta, amb pasta wonton, una massa xinesa a làmines molt fines, que pot fer-se tant bullida com fregida, i que s’usa en alguns tipus de dumplings orientals.

Amb un farcit contundent com aquest, us recomanem que proveu l’opció de la pasta wonton, doncs com que és molt lleugera no omple tant i no cansa tant a l’hora de menjar el plat, així és més fàcil repetir!!

Les galtes de vedella són grans, però val la pena fer una bona quantitat de farcit, preparar molts canelons, i desar-los al congelador un cop llestos. Quan en vulguem només caldrà fer la beixamel i la feina pesada ja serà feta!

Ingredients

– 2 galtes de vedella desossades

– 1 ceba

– 1 porro

– 1 pastanaga

– 6 grans d’all

– 0’5 l de vi negre

– 0,5 l de brou de carn o aigua

– Oli d’oliva, sal i pebre

– Mantega

– Pasta wonton

– Formatge parmesà

Beixamel

– 40 g de mantega

– 40 g de farina

– 400 ml de llet

– Nou moscada

Preparació

Salpebrem les galtes, i les daurem en una cassola amb una mica d’oli. Les retirem.

En el mateix oli hi fregim la ceba, el porro i la pastanaga ben picats, i els alls sencers, i ho sofregim fins que estigui ben tou.

Tornem a afegir les galtes, i les cobrim amb el vi negre. Ho deixem reduir uns 10 minuts fins que l’acohol hagi evaporat.

Ho cobrim amb brou o aigua calenta, ho salpebrem i deixem guisar tapat durant unes dues hores. Hem d’anar controlant que no es quedin sense líquid, i afegir-ne més si és necessari. Cal que les galtes quedin ben tendres i meloses.

Quan estiguin les retirem del suc de la cocció. Colem el suc i el posem en un cassó a reduir fins que quedi una salsa espesa (la podem lligar amb una mica de mantega). Reservem.

Per fer els canelons trinxem la carn a mà, amb una picadora de carn o amb l’accessori de trinxar de la batedora. Per tal que encara quedi més melosa i gustosa, hi podem afegir part de les verdures que hem colat prèviament, al gust de cadascú.

Preparem la beixamel desfent la mantega en un cassó i afegint-hi la farina. La deixarem coure lentament fins que perdi el gust a cru.

Poc a poc, i sense parar de remenar, hi anirem posant la llet calenta (alerta amb que no ens bulli quan l’escalfem), fins que agafi la textura adequada. Salpebrem la beixamel, posem nou moscada al gust, i la reservem.

Bullim la pasta wonton tal com indiqui el fabricant, repartim les làmines sobre un drap de fil net, i anem formant els canelons.

Els servim als plats o en una safata, els recobrim amb la beixamel i formatge parmesà ratllat i els posem al forn durant uns 10 minuts a 170º. Els podem gratinar al mateix forn, o amb un bufador com hem fet nosaltres.

Els servim acompanyats de la salsa reduïda de vi negre que haurem escalfat prèviament.

Bon profit!

Canelons de galta de vedella amb salsa de vi negre

Pastís borratxo amb crema cremada i “lemon curd”

Pastís borratxo de crema cremada i lemon curd

Com heu pogut endevinar per la foto avui 1 d’agost tot just celebrem tres anys del nostre bloc!

Ara mateix hem agafat un altre ritme de publicació, més pausat i posant-nos-hi quan podem de tant en tant, pero aquests 3 anys han estat, i seguiran estant-ho, carregats de dedicació i moltes ganes.

Durant tot aquest temps han destacat 2 anys impressionants i plens de feina organitzant el repte de “la Recepta del 15”, que tantíssima satisfacció ens ha portat.

Però com sempre diem nosaltres, i com sempre sentireu comentar a qualsevol gastroblocaire, el millor és el feedback amb la gent, amb els lectors, i amb els altres blocaires, molts d’ells celebrant haver-los pogut conèixer en persona compartint fogons, taula i copes, com si no?

Moltíssimes gràcies a tots per aquests 3 anys llegint-nos, pel més de mig milió de visites, camí de les 600.000 ja, gràcies pels més de 1500 fans que ens seguiu diàriament a Facebook, així com als que ens veieu a Twitter i altres xarxes socials.

A tots vosaltres us dediquem aquest pastís, que en un principi volent fer borratxos, ens vam acabar inventant.

La combinació és boníssima: un lleuger pa de pessic ben amarat d’almívar i borratxo d’anís, farcit de lemon curd, i tot recobert de crema cremada. És un pastís carregat de sucre, però l’acidesa de la llimona contraresta part de la dolçor i per això el resultat és tant bo!!

Esperem que us agradi i que us animeu a preparar-lo tot celebrant aquests 3 anys d’aniversari amb nosaltres!

Ingredients

Pel pa de pessic:

– 3 ous

– 1 mesura i mitja (got de iogurt) de sucre

– 2 mesures de farina

– 1 mesura de farina de blat de moro (Maizena)

– 1 sobre de llevat químic (tipus Royal)

– 1/2 mesura d’oli d’oliva suau

– Un bon raig d’anís (o del licor que preferiu)

Per la crema cremada:

– 100 g de llet

– 150 g de sucre

– 20 g de farina de blat de moro (Maizena)

– 2 ous

Per l’almívar:

– 150 g de sucre

– 150 g d’aigua

– Un bon raig d’anís (o del licor que preferiu)

A més a més…

Lemon curd

– Sucre

Preparació

Pel pa de pessic:

Batem els ous amb el sucre fins que pugi una mescla ben escumosa, i hi anem afegint la resta d’ingredients un per un batent bé cada vegada.

Aboquem la massa en un motlle rectangular prèviament engreixat.

Ho introduim al forn preescalfat a 180ºC durant uns 30 minuts, o fins que la massa quedi cuita (ho veurem punxant amb una broqueta, quan aquesta surti neta).

Deixem refredar sobre una reixeta.

Per la crema cremada:

Diluïm la Maizena amb un petit raig de llet, i posem la resta al foc en un cassó junt amb el sucre.

Remenem amb una espàtula de fusta fins que bulli, vigilant que no s’enganxi.

En un altre recipient batem els ous amb la Maizena fins que quedi ben desfeta, i quan la llet bulli l’afegim de cop als ous mesclant-ho bé amb el batedor.

Tornem la mescla cassó i a foc mig-baix ho escalfem fins que quasi bulli sense parar de remenar (alerta, s’enganxa moltíssim perquè és una crema amb molt de sucre!), si se us comença a enganxar retireu-ho del foc i remeneu ben depressa perquè es desfaci de nou.

Quan la crema lligui i estigui al punt l’aboqueu en un plat i la cobriu amb film transparent evitant que quedi cap bombolla d’aire sobre la crema. Quan sigui freda la poseu a la nevera un mínim de 4 hores.

Per l’almívar:

Fem bullir l’aigua amb el sucre en un cassó durant uns 3 minuts, hi afegim l’anís, i deixem refredar. Reservem a la nevera.

Muntatge:

Utilitzem un ganivet llarg per igualar els laterals i la part superior del pa de pessic. Li donem la volta (que quedi la part inferior a dalt) i el tallem per la meitat.

Amb una brotxa en banyem bé les dues parts amb l’almívar, i el farcim abundantment amb el lemon curd.

Recobrim tot el pastís amb la crema, espolvoregem amb bastant de sucre per sobre i cremem amb el bufador o la planxa.

Podem acabar-ho, opcionalment, amb una gelatina neutra per sobre per donar-hi lluentor.

Bon profit, i bona cuina!

Pastís borratxo de crema cremada i lemon curd

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Pastís de fruites (farcit de crema pastissera)

Torró de gema cremada

Coulants d’arbequines i de tomàquet i pesto

Fa dies la Sandra es va posar a fer coulants salats i li van sortir aquests fantàstics invents, tots dos boníssims (tot i que jo personalment vaig quedar encantat amb el d’olives arbequines!).

La motivació va sortir a partir d’un concurs que va convocar la Laura del bloc “Coure Coulants, en haver arribat als 100 seguidors a la seva pàgina de Facebook. Va preparar un sorteig (del qual demà en sabrem els resultats!) per tots els seus seguidors, i donava més possibilitats de guanyar a aquells que ens animéssim a preparar alguna recepta de coulants. A veure demà què passa!

Per cert, si també ens seguiu a través de Facebook, haureu vist que últimament la sort i el bon rotllo ens estan acompanyant, haurem de començar a fer euromillones a veure si toca!

La setmana passada la Sandra va guanyar el Pebrot d’or a millor truita virtual que entregava “Mercats de Barcelona per celebrar dijous gras al Mercat de Santa Caterina. I ahir la Mercè de “Destapant cassoles” feia un sorteig per escollir a l’atzar una proposta de mousse de totes les que va rebre (ha fet 2 anys al bloc i va demanar idees per fer una mousse), i va sortir la nostra!

I què més… dijous l’Anna Murgadas va escriure sobre nosaltres i “la Recepta del 15” a Nació Digital! Tota una sorpresa la mar d’agradable! A més a més, per arrodonir-ho, aquell mateix dia arribàvem a les 200.000 visites aquí al bloc, així que no podem demanar gaire més.

Moltes gràcies a tots pel vostre suport i per llegir-nos!

.
Coulants d’arbequines (2 peces)

Ingredients

– 1 ou

– 60 g de farina

– 30 ml d’oli d’arbequines

– Olives arbequines

– Olivada d’arbequines

-Sal, pebre i orenga

Preparació

Separem l’ou i en reservem la clara. Batem el rovell amb la farina i l’oli, hi mesclem les olives arbequines tallades a trossets ben petits, salpebrem i hi posem una mica d’orenga.

Muntem les clares a punt de neu, i les afegim a la massa amb moviments suaus per evitar que ens baixin gaire.

Omplim els motlles fins a la meitat, hi posem una cullerada d’olivada, i cobrim amb la resta de la massa.

Ho enfornem a 180ºC, amb el forn preescalfat, durant uns 10 minuts.

Traiem del forn, deixem refredar una estona, i desemmotllem.

.

Coulants de tomàquet i pesto (2 peces)

Ingredients

– 1 ou

– 60 g de farina

– 30 ml d’oli d’oliva

– 2 culleradetes de tomàquet en pols

– Tomàquet sec en oli d’oliva

– Salsa pesto

– Sal i pebre

Preparació

Separem l’ou i en reservem la clara. Batem el rovell amb la farina i l’oli, hi mesclem uns quants trossets de tomàquet sec, el tomàquet en pols i salpebrem.

Muntem les clares a punt de neu, i les afegim a la massa amb moviments suaus per evitar que ens baixin gaire.

Omplim els motlles fins a la meitat, hi posem una cullerada de salsa pesto, i cobrim amb la resta de la massa.

Ho enfornem a 180ºC, amb el forn preescalfat, durant uns 10 minuts.

Traiem del forn, deixem refredar una estona, i desemmotllem.

.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Pizza-muffins

Maduixes en tapa

Torró de caipirinha

Doncs sí, ja torna a ser dia 15; a nosaltres aquesta vegada el temps ens ha passat especialment ràpid!

Com fem sempre comencem donant-vos les gràcies a tots per la participació el mes anterior, per enèsima vegada vam batre rècords de receptes rebudes, arribant fins a les 89 propostes de pa! Això cada vegada és més gran, gràcies de veritat a tots per participar i llegir-nos mes a mes!

Per aquest desembre no podíem sinó plantejar-vos un bon repte, com era fer torrons. Nosaltres només n’hem fet una vegada, el Nadal passat, però va resultar més senzill del que pensàvem, i el resultat és impressionant, una mica com passa amb el pa quan decideixes a provar-ho per primera vegada, oi?

Per això estem convençuts que si no n’heu fet mai, aquesta vegada també perdreu la por i us llençareu a intentar-ho. Per si voleu fer-hi una ullada, aquests són els torrons que vam fer l’any passat, veureu que és molt senzill: el de gema cremada i el de trufa al Baileys.

Va ser a l’última trobada amb els blocaires de Sants on va sorgir una animada discussió sobre el que era el torró i si segons quin tipus de torrons havien d’anomenar-se realment així. L’Àlvar d’El pa dels Ferrer i el Massitet d’Olleta de verdures no ho veien clar, “torró o bombó? deia el Massitet, assegurant que tot allò que no estigui preparat amb ametlla o fruits secs, tal i com es preparen els clàssics dur i tou de Xixona, no és un torró.

Per això nosaltres any hem tornat a optar per fer-ne dos de diferents, un és el que veieu aquí, el torró de caipirinha, que reivindiquem com a torró tot i no seguir la pauta del tradicional de Xixona. L’altre, fet sí a partir de fruits secs, encara està pendent de veure com queda i en tot cas el penjaríem d’aquí uns dies una vegada estigui ben endurit.

Tots aquells que us hageu animat a fer torrons, si us plau deixeu-nos aquí un enllaç a la vostra recepta per poder incloure-la a l’índex. Com sempre, el dia 20 publicarem l’anunci de l’ingredient per al mes que ve.

Alguns ja ens heu començat a enviar les vostres receptes, esperem amb moltes ganes totes les idees que heu tingut pels torrons d’aquest Nadal. El nostre de caipirinha l’hem fet per petició popular, la família ens el va demanar, i realment ara en donem gràcies, ha quedat boníssim!

Ingredients (per 1 barra)

– 250 g de xocolata blanca (per a la trufa)

– 70 g de xocolata de postres (per a la cobertura)

– 60 ml de nata líquida (35% m.g.)

– 30 g de sucre morè

– 25 g de mantega

– Un raig de cachaça (al gust)

– La ratlladura d’una llima

– El suc de mitja llima

Preparació

Utilitzarem el truc del brick de llet per a preparar-nos un motlle pel torró, tallant-lo en dos i aprofitant la cara sense forat. Una vegada net i eixut, obtindrem una superfície antiadherent molt fàcil de desemmotllar quan tinguem el torró acabat.

Comencem desfent al bany maria (o al microones amb unes gotes d’aigua) la xocolata per a la cobertura; seguidament l’aboquem a l’interior del motlle, cobrint-ne bé totes les parets. En quedarà una superfície brillant i perfecta per al nostre torró. Podem ajudar a que es refredi més de pressa deixant-ho una estona al frigorífic.

Per fer l’interior del torró, en un cassó al foc posem la nata, el sucre i la mantega, remenant fins que es dissolguin bé tots els ingredients. Quan estigui arrencant a bullir ho retirem del foc, i ja podem posar-hi la xocolata blanca ben trossejada i la ratlladura de llima . Ho mesclem bé fins que es desfaci i obtindrem una crema densa: la trufa que farem servir per omplir el motlle.

Ara és quan afegim la cachaça i el suc de llima, i ho remenem bé fins quedi una mescla homogènia.

Podem ja omplir el motlle amb la trufa que acabem de preparar, parant atenció sobretot als extrems del recipient, de manera que quedi tot ben repartit.

Per mantenir la forma de la barra mentre deixem que es refredi, nosaltres hem posat a banda i banda del brick un paquet d’arròs. Una vegada ja s’hagi endurit una mica, podem deixar-ho a la nevera.

L’endemà el desemmotllem amb compte tallant el brick per les cantonades i obrint tots els laterals. Veurem com de bé queda la cobertura, dura i brillant, conservant a l’interior una trufa cremosa i suau.

Per menjar-lo al punt és millor treure’l de la nevera una estona abans de consumir-lo.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Torró de trufa al Baileys

Torró de gema cremada