Rosques de ratafia

Rosques de ratafia

Atenció que arriba de nou el “Rebost Gourmet”! I l’ingredient que us duem per a tancar l’any és un producte ben nostrat, que ha tornat amb força als moble bars catalans: la ratafia!

Com la majoria ja sabreu, es tracta d’un licor molt típic a diverses regions dels Països Catalans, que tradicionalment s’obté de la maceració en aiguardent d’una barreja de més de 50 herbes diferents, deixades a sol i serena durant uns 40 dies.

Les barreges d’herbes varien molt segons la zona, però el que no falla mai és la nou verda; a partir d’aquí les versions són infinites. Això sí, la recollida de les herbes i les nous s’ha de fer per Sant Joan.

El que marca la tradició és que per Sant Pere, que és al cap d’una setmana, es prepari la ratafia, per la Mare de Déu d’Agost, quan es compleix la quarentena, s’embotella, i per Tot Sants es filtra, i ja es pot consumir, tot i que el més típic és desar-la fins Nadal.

S’ha begut molt sovint com a aperitiu, però ara s’acostuma a prendre com digestiu després dels àpats.

La que nosaltres hem pogut tastar, i que hem usat per a preparar la recepta, és la ratafia Terrània, creada recentment per dos estudiants de màster de la Universitat de Girona, que van aconseguir el suport de l’Escola d’Hostaleria de Girona, i de professionals com Josep Roca o Salvador García Arbós, entre d’altres, per tirar endavant el seu projecte.

Els nois de Terrània han volgut aprofitar la tornada de la ratafia a la primera línia gastronòmica, per fer entrar aquest licor en el món dels còctels, buscant que comenci a usar-se amb normalitat en diferents tipus de combinats. Visiteu la seva web per saber-ne més, i trobar receptes de diversos còctels.

I com no, i això és el que ens importa, una de les maneres més interessants de consumir la ratafia és introduint-la a la cuina, elaborant receptes a partir d’ella.

Nosaltres us proposem aquestes rosques (o rusquis, com en diem nosaltres a casa), fetes versionant a la catalana els típics “roscos de vino”. Queden impressionants, amb una textura i un sabor que remeten a les tradicionals pastes nadalenques. Les nostres rosques són una versió d’aquesta recepta de “roscos de vino”.

I, és clar, la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes” us porten també les seves propostes de cuina amb ratafia, no us descuideu de visitar-les!

Rosques de ratafia

Ingredients (20 peces)

– 500g de farina

– 100 g de sucre llustre

– 125 ml de ratafia

– 15 ml d’anís

– 200 ml d’oli d’oliva

– Pell de llimona

– Pell de taronja

– Ratlladura de llimona

– 30 g de sèsam torrat

– 1/4 culleradeta de canyella

– 1/8 culleradeta de clau en pols

– Sucre llustre per a empolsar les rosques

Preparació

Preescalfem el forn a 180º C.

Posem la farina en un bol que aguanti l’escalfor.

Posem l’oli a escalfar en un cassó amb la pell de llimona i taronja, les retirem quan estiguin lleugerament daurades. Apugem el foc, i quan estigui l’oli ben calent, l’anem abocant damunt de la farina, i l’escaldem bé, remenant perquè quedi una barreja uniforme.

Incorporem la ratafia, l’anís, el sucre llustre, la ratlladura de llimona, la canyella i el clau, i el sèsam torrat. Ho remenem bé fins que quedi ben integrat.

Estirem la pasta amb un corró sobre el marbre, i la deixem amb un gruix d’uns 2 cm aproximadament. Tallem les rosques amb un talla-pastes rodó, i hi fem un forat al mig. Nosaltres el vam fer amb un buidador de cor de poma.

Les anem posant en una safata de forn, i les coem a mitja alçada durant uns 35 minuts.

En treure-les les deixem sobre una reixeta. Quan ja s’hagin refredat una mica, les passem pel sucre llustre.

Bon profit, i bona cuina!

Macedònia

Calor, molta calor! És el que té l’estiu, i per això hem d’anar cercant maneres d’aplacar-la de la millor de les maneres.

Per això, des de “Memòries d’una cuinera“, aquest mes ens han proposat enviar-los receptes de macedònia.

Nosaltres l’hem feta amb meló, mango i fruits vermells, acompanyant-la de suc d’aranja. El toc final, i opcional per als menor d’edat o els que no els agradi l’alcohol, un raig de l’arancello casolà que vam fer fa un temps, hi queda perfecte!

Ja sabeu que si voleu participar-hi podeu enviar-los la vostra proposta fins al dia 28 de juliol.

Ingredients

– Mig meló Gàlia

– 1 mango madur

– Fruits vermells

– Suc d’aranja

– Arancello

Preparació

Tallem la base al mig meló perquè se’ns aguanti dret, però amb compte de que no es foradi, doncs haurà de buidar-se i contenir la macedònia.

Buidem el meló amb un estri per fer-ne boletes i les reservem.

Pelem i tallem a bocins petits el mango, i junt amb el meló i els fruits vermells omplim el recipient que em preparat amb la pell del meló.

Regarem la fruita amb suc d’aranja i una mica d’arancello al gust.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Pastissets de mascarpone i fruits vermells

Iogurt amb mango

Arancello

Portem ja uns quants dies sense publicar, però la veritat és que hem estat una mica ocupats.

Dilluns va ser l’aniversari de la Sandra, i clar, hem tingut cap de setmana i pont de celebracions! Hi va haver alguns regals culinaris que ja aniran sortint a poc a poc…

Una de les celebracions va ser un sopar “romà” amb un menú completament italià, en el que per acabar vam tastar aquest arancello casolà, que ens va agradar més que el limoncello que vam fer ja fa uns mesos. La recepta és la mateixa, molt i molt fàcil; només cal agafar-se amb paciència les dues setmanes que triga a macerar.

Però el més important, la Sandra vol donar les gràcies a tots els que la vau felicitar aquí al bloc, al Facebook i al Twitter, i especialment a alguns blocs que fins i tot li van dedicar una entrada especial: les seves rul·leres, la Paula de “Bon Tiberi”, la Moni de “Coses de Llàbiro” i la Judith d’“El món de Juju”, i també la Laura de “Coure Coulants” i l’Ingrid de “My Lovely Food”; merci guapes!!

Ingredients (aprox. 3 litres)

– 1’5 l d’aiguardent d’orujo

– 10 taronges mitjanes

– 800-900 ml d’aigua

– 600-700 g de sucre

Preparació

Començarem fent la que segurament és la feina més pesada: pelar les taronges. Una vegada rentades i ben eixutes, anirem traient-ne la pela a tires, intentant que hi quedi la menor quantitat de part blanca enganxada (podria fer-nos amargant l’arancello).

Introduïm les pells de la taronja a l’ampolla on tinguem l’aiguardent, i ho deixem ben tancat macerant durant tota una setmana.

Passat aquest temps, preparem un xarop posant el sucre amb l’aigua en un cassó, deixant-ho durant 5 minuts sense remenar.

Ho afegim a l’aiguardent amb les peles de taronja. Segurament haurem de canviar la barreja a un recipient més gran (nosaltres vam fer servir un bol de vidre). Ho deixem reposant durant una setmana més, amb el recipient tapat.

Quan estigui llest ho passarem per un colador de fil, o per un de normal al qual hi posarem una gasa o drap de fil a sobre, per retirar el màxim nombre d’impureses.

Ho servim ben fred.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Limoncello

Llimonada d’alfàbrega

Limoncello

Ara que ja han passat els Reis Mags us podem ensenyar una coseta que van deixar a casa nostra per repartir amb la família: un boníssim limoncello casolà!

Als nostres pares els hi va encantar, així que us animem a preparar-lo si no n’heu fet mai.

Pelar les llimones és una mica entretingut, però a part d’això és molt fàcil de d’elaborar. Només haureu de tenir una mica de paciència per esperar les 2 setmanes que ha d’estar macerant.

Després de llegir diverses receptes vam fer la mescla amb les proporcions adaptades al nostre gust, i segons si el preferiu més o menys fort, o també més o menys dolç, us donem més avall unes quantitats molt fàcils d’adaptar a les vostres preferències.

Ingredients (per aprox. 3 litres)

– 1’5 l d’aiguardent d’orujo

– 10 llimones mitjanes

– 800-900 ml d’aigua

– 600-700 g de sucre

Preparació

Començarem fent la que segurament és la feina més pesada: pelar les llimones. Una vegada rentades i ben eixutes, anirem traient-ne la pela a tires, intentant que hi quedi la menor quantitat de part blanca enganxada (podria fer-nos amargant el limoncello).

Introduïm les pells de la llimona a l’ampolla on tinguem l’aiguardent, i ho deixem ben tancat macerant durant tota una setmana.

Passat aquest temps, preparem un xarop posant el sucre amb l’aigua en un cassó, deixant-ho durant 5 minuts sense remenar.

Ho afegim a l’aiguardent amb les peles de llimona. Segurament haurem de canviar la barreja a un recipient més gran (nosaltres vam fer servir un bol de vidre). Ho deixem reposant durant una setmana més, amb el recipient tapat.

Quan estigui llest ho passarem per un colador de fil, o per un de normal al qual hi posarem una gasa o drap de fil a sobre, per retirar el màxim nombre d’impureses.

Ho servim ben fred.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Llimonada d'alfabrega

Còctels de préssec