Coca de pebrot de Gualda escalivat

Amb dos pebrots ben grossos, així és com tornem de les vacances! I és que hem trigat una mica a tornar a arrencar, però avui tornem amb forces per portar-vos una nova edició del Rebost Gourmet.

Potser pensareu que el pebrot tampoc és un producte que mereixi dedicar-li una presentació gaire especial, doncs per tots és ja prou conegut, però els pebrots que us portem avui no són uns qualsevols, i és que a darrere amaguen una història més que interessant.

Aquests pebrots tan formosos venen de La Sentiu de Sió, un poble de la Noguera, on els ha conreat el Gerard Batalla, un dels membres impulsors del projecte “Cultures Trobades”, a través de Slow Food Terres de Lleida, per reivindicar l’herència comuna de les llavors.

Des d’aquesta iniciativa treballen per localitzar la diversitat agrària de Ponent, i poder fer un banc de llavors que faciliti la recuperació de varietats locals i antigues en perill de desaparició.

Aquests que veieu aquí són els pebrots de Gualda. Deuen el seu nom a la partida de Gualda, una àrea de l’Horta de Lleida d’on van recuperar-ne la varietat. Són de mida mitjana-grossa, no gaire lobulats, carnosos i amb la pell bastant fina, per això s’utilitzaven per escalivar.

Coca de pebrots de Gualda

Si voleu conèixer més sobre aquest projecte, podeu trobar-los al web www.culturestrobades.cat i també a través de Facebook i Twitter.

Veureu que tenen un extens catàleg de llavors recuperades, que produeixen i posen a la venda a les diferents fires en les que participen, com La Candelera de Molins de Rei o la Fira Agrícola de Collserola.

Entre d’altres, aquestes són algunes de les races i varietats amb les que treballen: tomata rosa d’Albesa, tomata llàgrima, tomata d’ull viu, bitxo Querolet, escarola cabell d’àngel, enciam meravella conca, ceba de Coll de Nargó, mongeta de metre, i un llarg etcètera.

Nosaltres hem optat per respectar al màxim el producte, i l’hem fet escalivat ja que és l’ús que normalment se li donava a aquesta varietat de pebrot.

I com que a Lleida són ben típiques les coques d’escalivada, n’hem fet una versió a la mallorquina, és a dir, preparant la massa amb farina de xeixa, una varietat de blat antic típica de Ses Illes, versionant així la seva coca de pebres torrats. Aquesta massa queda molt cruixent, i també es pot fer amb qualsevol altra farina.

Amb la quantitat de massa que hem preparat surten dues coques mitjanes. La quantitat del farcit, però, és per una. Per tant, si no opteu per congelar una part de la massa (o fer-ne una de per exemple carbassó) i voleu fer les dues coques iguals, enlloc de dos pebrots, feu-ne servir quatre.

I com sempre, no us descuideu de passar pels blocs de la Nuni i la Bet per veure quines receptes ens han proposat amb aquests fantàstics pebrots!

Coca de pebrots de Gualda

Ingredients

Coca

– 175 g de farina blanca de blat

– 75 g de farina de xeixa

– 125 ml de cervesa

– 60 ml d’oli d’oliva

– Sal

Farcit

– 2 pebrots vermells grossos escalivats

– All

– Sal i pebre

– Oli d’oliva

Preparació

Per fer la coca posem les farines en un bol, fem un volcà al mig i hi afegim la cervesa, l’oli i la sal. Ho barregem bé fins que quedi ben integrat, no cal amassar-la gaire. La deixem reposar mitja hora tapada amb un drap.

Mentrestant pelem els pebrots (prèviament escalivats al forn durant uns 45 minuts), els tallem a tires i els amanim (o trempem, com diuen a les Balears) amb l’all ben picat, sal, pebre i oli.

Donem forma a la coca amb els dits sobre una safata de forn amb paper sulfurat. La deixem ben prima.

Hi posem els pebrots per sobre, hi afegim una mica de l’oli d’amanir. La coem al forn preescalfat a uns 190° durant uns 20-25 minuts, o fins que veiem que està dauradeta.

Bon profit i bona cuina!

Coca de pebrots de Gualda

Mostassa

Mostassa

Ja tornem a ser aquí després d’un mes de vacances! Què us sembla aquesta mostassa per començar el curs? És molt senzilla de fer! Va, animeu-vos a seguir llegint i ho veureu!

Després de l’estiu, engeguem màquines amb una nova proposta del #RebostGourmet, el vinagre, i com sempre ho fem junt a la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes”.

Aquesta vegada, tot plegat va sorgir durant la passada Fira Alimentaria de Barcelona, parlant amb la gent dels vinagres Castell de Gardeny, i explicant-los el nostre costum de parlar de productes que trobàvem interessants mitjançant la publicació de diferents receptes. I ens van proposar una col·laboració.

Per això van enviar-nos a casa, a els tres blocs, un lot de productes amb 10 vinagres diferents, perquè els tastéssim i poguéssim fer les receptes.

Castell de Gardeny

Entre els vinagres blancs n’hi havia de Riesling, Moscatell, Cava, Chardonnay i poma. I entre els negres, de Merlot, Cabernet Sauvignon, Cava Rosat, Vermut o Xerès.

Existeixen molts tipus de vinagre, però la majoria provenen de la fermentació de productes alcohòlics, generalment vi, però també sidra o cervesa.

També poden fer-se fermentant productes no alcoholics com la fruita o l’arròs, o mitjançant la fermentació de la reducció del most de raïm, per obtenir els anomenats vinagres balsàmics.

Nosaltres vam fer servir vinagre balsàmic de moscatell, però per a preparar aquesta recepta podeu utilitzar qualsevol vinagre de vi blanc que us agradi.

Recordeu-vos de visitar a la Bet de “Tasta Rutes” i la Nuni de “Cuinetes”, segur que us encanten les seves propostes per a aquest nou Rebost Gourmet.

Ingredients

– 50 g de llavors de mostassa blanca

– 75 ml de vinagre de vi blanc

– 50 ml d’aigua

– 1 cullerada de panela (o sucre morè)

– 1/2 culleradeta de sal

– 1 culleradeta de cúrcuma

Preparació

Barregem tots els ingredients dins d’un pot, i ho desem tapat a la nevera durant 72 hores.

Ho triturem tot amb la batedora elèctrica, deixant algun granet sense triturarsi volem una mostassa d’estil antic (també podem reservar algunes llavors sense triturar i afegir-les després).

Ho guardem en un pot hermètic a la nevera, i esperem un temps abans d’utilitzar-la. L’ideal seria deixar-la reposar un mínim de dues setmanes perquè perdi l’amargor.

Bon profit, i bona cuina!

Mostassa

 

Entrepà de tonyina fresca

Per fi ha arribat el dia 15 altra vegada, encara que sembla que faci dies que hi som, doncs últimament no han parat d’arribar receptes d’entrepans!

Aquesta vegada hem arribat just, acabant d’editar l’entrada el dia abans a última hora i amb problemes a l’ordinador que ens han fet pensar que no podríem publicar… però per sort aquí estem!

Us portem un entrepà de tonyina, però no un qualsevol, sinó de tonyina fresca, acompanyada d’alvocat, que sempre li queda de meravella, amb un punt oriental donat per la maionesa de soja i l’acidesa dels kumquats, i de fons l’amargor de la ruca.

I clar, el pa també el vam fer a casa, en aquest cas amb pipes de gira-sol i llavors de sèsam.

Heu fet un entrepà per la Recepta del 15 i voleu participar al repte? Només cal que ens deixeu aquí un enllaç al vostre bloc, i així us afegirem a l’índex!

Ah! I ja sabeu que si no teniu bloc també podeu participar, enviant-nos la recepta amb una foto al correu electrònic elsfogonsdelabordeta@gmail.com i nosaltres us la penjarem.

Moltes gràcies a tots per participar cada mes!

Ingredients

– Pa de llavors

– 1 tros de tonyina fresca

– 2 cullerades de maionesa

– Un raig de salsa de soja

– Kumquats

– Alvocat

– Ruca

– Oli i sal

Preparació

Preparem una maionesa, o en fem servir de preparada, i la barregem amb un raig de salsa de soja al gust.

Marquem la tonyina a la planxa amb una gota d’oli, procurant que quedi ben crueta per dins. Salem lleugerament.

Obrim el pa, i hi posem la ruca, l’alvocat, la tonyina laminada per sobre, kumquat tallat a làmines, i acabem amb la maionesa de soja.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Entrepà d’ou dur

Entrepà de pit de pollastre rostit