Crema de llenties vermelles

Amb la fresqueta que està fent aquests últims dies de gener, què millor que una recepta com aquesta per entrar en calor, oi?

És una de les receptes que elaborem cada dia per al programa de BTV “Verd Primera”, i que podeu seguir de dilluns a divendres a les 13h. Si busqueu la paraula “recepta” al cercador de la web del programa us aniran sortint totes les nostres propostes. Aquesta recepta podeu veure-la aquí.

Per si no coneixeu la llentia vermella, us avisem que ara ja es troba més fàcilment a molts establiments, i a part d’estar boníssima és un llegum amb un gran avantatge, i és que es cou de pressa.

Les llenties vermelles tenen una mida petita, semblant a la de les pardines, i a part del seu color ataronjat, es distingeixen de la resta per no tenir pell, cosa que les fa ideals per a fer cremes, doncs queden molt fines de textura.

Tot plegat les converteix en un llegum de fàcil digestió per a les persones que normalment els costa païr les lleguminoses.

Ah! Aquesta crema està la mar de bona amb una cullerada de iogurt per sobre just abans de menjar-la! :-) Animeu-vos a provar-la, i ja veureu quina sorpresa!

Crema de llenties vermelles

Ingredients

  • 250 g de llenties vermelles
  • 4 pastanagues mitjanes
  • 1 ceba tendra
  • 1 culleradeta de pasta de curri vermell
  • Oli d’oliva i sal
  • Aigua
  • Iogurt (opcional)

Preparació

Tallem la ceba i la pastanaga a trossos, i les sofregim en una olla amb una mica d’oli.

Hi posem la cullerada de curri i remenem. Hi afegim les llenties, ho cobrim d’aigua, ho tapem i ho portem a ebullició durant 30 minuts.

Una vegada cuites les llenties, rectifiquem de sal, i ho triturem.

Ho servim acompanyat d’una mica de ceba tendra picada i una cullerada de iogurt.

Anuncis

Pèsols negres amb sèpia

El pèsol negre del Berguedà serà el protagonista de la recepta d’avui, en un nou Rebost Gourmet en el us parlarem d’aquest producte català, una mica desconegut encara pel gran públic.

Ja ben bé des del segle XVIII, és un llegum que només es cultiva a certa alçada, sobretot a la comarca del Berguedà, però també a altres zones d’alta muntanya dels voltants. Actualment la producció és limitada i costa de trobar en botigues, sobretot fora de la zona de consum tradicional.

Poques vegades es consumeix fresc, normalment és un llegum que s’asseca per conservar-lo llargs períodes. Té un color verd grisós, però en cuinar-lo es torna entre marró fosc i negre, d’aquí el seu nom. És de textura fina i té un sabor dolç i aromàtic

El pèsol negre  tradicionalment es cuinava, després d’un remull d’un dia amb bicarbonat, fent-lo bullir dues hores amb un os de pernil i afegint-li trossos de cansalada. Si feia poc de la matança s’hi posaven també uns bocins de costella de porc.

El 2013 la Fundació Alícia, junt amb l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, i la Xarxa Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona, van publicar una guia-receptari per promocionar el pèsol negre i ajudar a donar-lo a conèixer. Podeu descarregar-ho AQUÍ.

Pèsols negres amb sèpia

Nosaltres no hem preparat la recepta amb els pèsols secs, sinó que hem usat aquests de “Casabella Natura” que podeu veure a la fotografia. El llegum ja està cuit i llest per menjar, per tant és facilíssim d’utilitzar en qualsevol recepta!

A més a més (ara escombrarem cap a casa) és un producte que tenim a la nostra botiga de la “Sra. Panera“, dins de la panera “Sra. Catalana“, formada per tot un conjunt de productes típics i propis del país!

Com veureu a continuació, nosaltres els hem utilitzat per fer una versió dels clàssics pèsols amb sèpia. Molt fàcil de fer, i amb un resultat espectacular!

Recordeu que els blocs de la Nuni i la Bet també tenen llestes les seves propostes per al Rebost Gourmet d’aquest mes, així que no dubteu en visitarles per veure quines receptes han preparat amb el pèsol negre del Berguedà!

Pèsols negres amb sèpia

Ingredients:

– 350 g de pèsols negres

– Una sèpia

– Una ceba

– 2 tomàquets pera

– Un raig de conyac

– 3 carquinyolis

– Aigua

– Oli, sal i pebre

Preparació:

Netegem i tallem la sèpia a daus. En una cassola de fang (o en qualsevol altra, a nosaltres ens agrada el foc i el fang per aquest tipus de preparació) posem la sèpia en fred sense oli, i engeguem el foc. Aquest és un truc que ens evitarà les típiques esquitxades dels mol·luscos cefalòpodes en coure! La coem fins que ens comenci a agafar color i s’enganxi una mica al fons de la cassola. La retirem i la reservem.

Afegim un bon raig d’oli a la cassola i a foc baix hi sofregim la ceba tallada ben petita. Quan estigui ben confitada hi posem el tomàquet ratllat, i el coem fins que ens agafi textura de confitura. És un sofregit d’aquells que vol temps, a foc molt lent i sempre amb un ull a sobre perquè no se’ns cremi.

Quan tinguem el sofregit a punt hi afegim un raig de conyac (o de vi blanc si ho preferiu, a nosaltres ens hi agrada la dolçor del licor), i el deixem evaporar.

Hi tornem a incorporar la sèpia, ho remenem bé per tal que s’integrin els sabors, i ho cobrim d’aigua. Ben bé un parell de dits. Salpebrem i ho deixem coure tot junt durant uns 20 minuts.

És el moment de posar-hi els pèsols, que com que ja són cuits no necessiten gaire cocció, i deixar-ho tot plegat uns 10 minuts fent xup-xup.

Fem la picada amb els carquinyolis (si ens hi agrada també hi podríem posar un all cru), i la incorporem. Deixem coure un parell de minuts més i ja estarà llest per menjar.

Pèsols negres amb sèpia

Mongetes de Castellfollit amb rossellones

Mongetes amb rossellones

Ja són unes quantes les vegades que hem fet trobades blocaires, però una setmana i mitja enrere va ser diferent, va ser un cap de setmana a cegues, on no sabíem què anàvem a fer ni què anàvem a visitar, una aventura en tota regla.

L’única informació que teníem és que serien dos dies per descobrir la comarca del Bages, que tot començaria a les 10 del matí de dissabte a Manresa, i que havíem de dur una maleta llesta per fer nit fora de casa! Ai festa!!

Allà ens trobem amb la Nuni de Cuinetes, la Bet de Tasta Rutes, el Jordi de Gastropíndoles i la revista Sentits, el Pau de Giroimatges, i la Míriam de Meteocook, organitzadora de tot plegat i amfitriona de la trobada junt amb el Joan, conseller de turisme del Consell Comarcal del Bages.

I comencen els nervis! Pugem a un minibus que ens acompanyarà durant tot el cap de setmana, i junt amb la Cristina, directora del Geoparc de la Catalunya Central, fem carretera cap a la primera parada de la ruta bagenca: la muntanya de Montserrat!

Al monestir ens està esperant el Ferran, geòleg i director científic del Geoparc, amb qui ens encaminem cap al mirador de Sant Miquel per observar des d’una vista privilegiada tota la plana del Bages.

_MG_8058_min

I és amb la comarca als peus que comencem a conèixer el projecte del Geoparc, (a finals de 2012 van obtenir l’acceptació del parc a la xarxa europea de Geoparks avalada per la UNESCO), el perquè del parc, i què és el que fa tant especial aquesta terra de la Catalunya central, desconeguda per la majoria de nosaltres.

Sabíeu que el Bages era cobert per un mar fa 36 milions d’anys, quan la resta de Catalunya ja estava emergida? I sabíeu que era l’aigua del mar Cantàbric la que hi arribava fins que aquest es va enretirar i va convertir-se en un mar tancat amb una altíssima concentració salina i un enorme dipòsit de sediments? I sabíeu que va coincidir amb la formació dels Pirineus i que les enormes forces tectòniques del moment van donar forma al Bages que coneixem avui en dia?

_MG_8067_min

Aquest és l’origen de l’especial orografia de la comarca, amb Montserrat com a emblema, i amb les nombroses coves i mines de sal, com Cardona, Súria, Sallent o Collbató.

Però no només això, la climatologia especial que defineix la zona, amb una gran amplitud tèrmica (molt fred a l’hivern i molta calor a l’estiu), poca pluja i marinades que pugen per la vall del Llobregat, donen unes característiques especials al territori, fent que, per exemple, tota l’horta funcioni amb unes quantes setmanes de retard respecte de la resta del país. Per això tot plegat, la terra i el clima, condicionen també un dels trets més definitoris del Bages: la vinya!

Així vam anar a parar a la següent parada, els cellers Oller del Mas, ubicats en una masía fortificada del segle X que des de llavors ha seguit pertanyent a la mateixa família. Sabíeu que al segle XIX el Bages va ser la regió vitivinicola per exel.lència de Catalunya? No hi havia un pam de terra sense vinyes, fins que la filoxera s’ho va emportar tot per davant.

_MG_8072_min

Avui en dia s’està fent un gran esforç per donar impuls a la DO Pla del Bages, que comença a agafar renom produïnt vins espectaculars, com els que vam poder tastar a Oller del Mas. Una de les grans tasques empreses per aquest celler ha estat, i és encara, la recuperació d’espècies autòctones de ceps de diferents varietats, entre d’altres el picapoll, el qual ja utilitzen en algun dels vins que tenen al mercat.

Nosaltres vam tenir la sort de poder fer un extens tast dels vins encara en repòs a les tines o madurant a les botes, i descobrir les proves de cupatge que estan fent en aquest moment, precisament amb les varietats de picapoll blanc i negre, fermentats en diferents recipients. Tots vam coincidir en destacar el sorprenent resultat de l’ou de formigó, que genera un moviment de convecció al seu interior degut a les tres temperatures diferents que hi agafa el vi, provocant que aquest estigui sempre en constant moviment durant la fermentació.

_MG_8074_min

A l’hora de dinar vam tornar cap a Manresa, a ca l’Aligué, on ens va anar presentant tots els plats el mateix Benvingut, el xef del restaurant. Vam gaudir d’un fantàstic menú desgustació dedicat a la tòfona, també amb una especial atenció al porc ral d’Avinyó, propi de la zona, i als llegums del Bages, que mereixen una menció destacada. El Benvingut ens va parlar de les excel·lències del pèsol del Bages, entrant en polèmica defensant-los com a millors fins i tot que els del Maresme!

Per això avui, en aquest primer post sobre el Bages, dedicarem una recepta a un altre dels llegums amb nom propi de la comarca: la mongeta de Castellfollit del Boix! I alerta, perquè més endavant també us parlarem dels cigronets de Mura (serà per llegums a el Bages!); seguiu atents al bloc, perquè seguirem explicant-vos moltes més coses d’aquesta escapada!

Moltíssimes gràcies al Consell Comarcal del Bages i a la Míriam Santamaria per haver organitzat aquest fantàstic cap de setmana, en el que a part de descobrir una terra sorprenent, veure la millor silueta de Montserrat, i menjar millor que mai, hem gaudit de la millor companyia! Sou molt grans!! #SomBages!!

Ingredients

– Mongetes de Castellfollit del Boix

– 250 g de rossellones

– Una ceba petita

– Un all

– 5 brins de safrà

– Un raig de vi blanc

– Julivert

– Aigua

– Pebre blanc

– Oli i sal

Preparació

Posem les rossellones en aigua amb sal durant una hora perquè expulsin la terra que puguin tenir.

Quan hagi passat aquesta estona, les escorrem, les passem per aigua per treure l’excés de sal, i les posem en una cassola prou ample perquè hi càpiguen totes. Les cobrim amb un dit d’aigua, ho posem al foc i les retirem just quan comencin a obrir, no ens interessa que coguin massa. Les traiem, i les reservem, així com l’aigua de cocció colada.

Mentrestant ofeguem a foc lent la ceba picada ben petita en una mica d’oli, quan comenci a ser transparent hi afegim l’all picat i els brins de safrà.

Deixem que acabi de coure i hi posem el raig de vi, que deixarem evaporar. És el moment d’afegir les mongetes cuites (ben escorregudes), les cobrim amb l’aigua de les rossellones i les deixem coure sense remenar massa uns 5 minuts.

Hi posem pebre blanc al gust. Passat aquest temps hi posem les rossellones i el julivert picat, ho deixem un minut més i ja podem servir.

Mongetes amb rossellones

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Llenties amb ceps i botifarra de perol

Cigrons amb botifarra negra

Guisat de cigrons i carbassa al comí

Guisat de cigrons i carbassa al comí

Aperitius de llenties

Vinga va, que ja és 15 altra vegada… el temps passa volant! Esteu preparats per omplir la gastrosfera de llenties?

La nostra aportació ve per partida doble: una crema de llenties vermelles amb puré de ceba i mandonguilles de llenties i arròs, i una amanida de llenties, bacallà i taronja. Dos aperitius de luxe per fer un homenatge a la llentia, a vegades tractada com un ingredient massa humil.

Les llenties vermelles, sense pell i molt digestives, han quedat impressionants en crema amb el puré de ceba. Tot plegat, una versió de les llenties amb arròs i xoriç de tota la vida.

Però la sorpresa ha estat la combinació de sabors de l’amanida, ho heu de provar!

Si us animeu a cuinar amb llenties per participar a la Recepta del 15 d’aquest mes de març, recordeu-vos de deixar aquí un enllaç del vostre bloc per facilitar-nos el recull de receptes.

I ja sabeu que si no teniu bloc també podeu participar, enviant-nos la recepta amb com a mínim una foto, al correu electrònic elsfogonsdelabordeta@gmail.com i nosaltres us la penjarem.

Moltes gràcies a tots per participar cada mes!

.

Crema de llenties vermelles (amb arròs i xoriç)

Per a la crema de llenties vermelles:

Ingredients

– Llenties vermelles

– Mitja ceba

– Pastanaga

– Aigua

– Pimentó de la Vera

– Sal, oli i pebre

Preparació

Sofregim en una cassola amb una mica d’oli la ceba i la pastanaga tallades fins que comencin a daurar-se.

Hi afegim el pimentó de la vera, li donem un parell de voltes i cobrim d’aigua (tres parts d’aigua per una de llenties).

Quan arrenqui el bull és moment d’afegir les llenties. Les deixem coure durant 25 minuts.

Salpebrem al gust, ho passem per la batedora fins que quedi una crema ben fina però més aviat espesa, i reservem.

Per al puré de ceba:

Ingredients

– Una ceba grossa

– Oli i sal

Preparació

Ofeguem la ceba tallada en juliana en força oli a foc ben suau, i amb sal perquè deixi anar l’aigua i s’estovi. Pot estar uns 25 minuts fins que estigui ben tova.

La passem en un got amb una mica d’oli per fer-ne un puré amb la batedora. Reservem.

Per a les mandonguilles de llenties i arròs:

Ingredients

– Llenties pardines

– Arròs bullit

– Un rajolí de llet

– Pa ratllat

– Comí

– Sèsam blanc i negre

– Sal i pebre

Preparació

Triturem les llenties pardines ja cuites junt a l’arròs bullit (pot quedar algun tros més gros, no cal que quedi molt fi). Hi afegim un rajolinet de llet, ho salpebrem al gust i hi posem una mica de comí.

S’hi afegeix pa ratllat fins aconseguir una textura prou consistent com per formar-ne boles.

Reservem a la nevera, i al moment de servir fem les boles, arrebossant-ne algunes amb sèsam negre i d’altres amb sèsam blanc torrat, i les fregim en una mica d’oli.

Per a l’oli de xoriç, i muntatge del plat:

Ingredients

– Un raig d’oli d’oliva verge extra

– Una mica de xoriç

Preparació

Servim al fons dels gotets un dit de puré de ceba i a sobre la crema de llenties.

En una paella posem un raig d’oli i una mica de xoriço a fregir. N’agafem l’oli resultant i el posem per sobre de la crema de llenties.

Acabem el plat amb una broqueta amb dues mandonguilles.

.

Amanida de llenties, bacallà i taronja

Ingredients

– Llenties pardines cuites

– Bacallà dessalat

– Taronja

– Oli, sal i pebre de colors

– Pipes de carbassa pelada

Preparació

Preparem la vinagreta de taronja, posant en un cassó el suc d’una taronja a reduir al foc, el deixem refredar, hi posem oli al gust i emulsionem amb una forquilla. Salpebrem al gust.

En un gotet muntem una capa de llenties, una de trossos de grills de taronja (que haurem pelat) i a sobre una capa de bacallà esqueixat. L’amanim amb la vinagreta de taronja, decorem amb unes pipes de carbassa i rematem amb una mica de pebre de colors.

.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Llenties amb ceps i botifarra de perol

Hamburguesa de llenties

Cigrons amb botifarra negra