Lobster Roll

Aquest fabulós entrepà, nord-americà per excel·lència, ens té el cor robat. Moríem de ganes de fer-lo a casa, i ara no podem sinó pensar en quan el tornarem a fer!

És típic de Nova Anglaterra (la regió dels estats fundacionals dels EUA, al nordest del país), on hi ha una gran tradició de pesca de llamàntol. També es menja a Long Island, a l’estat de Nova York, però a la resta dels EUA és difícil de trobar. On sí que el trobareu també és a la regió de Nova Escòcia, al Canadà.

Qui s’emporta la fama i el renom com a creadors del lobster roll és l’estat americà de Maine, on sempre el serveixen en un panet de hot-dog amb els laterals tallats, torrats amb mantega, i obert per la part superior.

Connecticut és l’únic lloc on és típic que ho serveixin amb la llagosta calenta. A tota la resta, la carn de llagosta es prepara freda, com si fos una amanida, a trossos no gaire grans, i barrejada amb maonesa i api picat, sal i pebre. Segons on aneu trobareu petites variants, com posar enciam a l’entrepà, o afegir a la mescla suc de llimona, mostassa, cibulet, alfàbrega, estragó, etc. Normalment és presenta acompanyat de patates fregides.

Remarquem que és un entrepà de llamàntol, i no de llagosta, doncs és fàcil confondre’s a causa, precisament, de que en diuen “lobster roll”. Acostumem a traduir lobster per llagosta, i en canvi el seu lobster té dues precioses pinces, com correspon a un bon llamàntol, així que no caigueu en l’error!

Nosaltres hem fet els panets de hot-dog a casa (i els hem obert a la manera “europea”, pel mig com tota la vida!), però podeu comprar-los ja fets. Els hem passat per la paella per daurar-los una mica per dins, i els hem omplert amb unes fulles d’enciam i el llamàntol preparat amb api, maionesa, mostassa, alfàbrega, suc de llimona, sal i pebre.

Lobster Rolls

Ingredients

(2 entrepans)

– 1 llamàntol – 2 cullerades de suc de llimona
– Maionesa casolana – Sal
– 2 cullerades d’api picat – Pebre
– 2 fulles grosses d’alfàbrega – Enciam
– Mitja culleradeta de mostassa de Dijon – 2 panets de hot-dog

Preparació

Començarem bullint el llamàntol (el podeu deixar bullit del dia abans). L’introduiu a una olla gran amb abundant aigua salada, tapeu depressa i aguanteu bé la tapa, doncs els llamàntols vius tenen força i us poden fer una bona esquitxada d’aigua bullent.

El nostre feia 500 g, i el vam bullir 10 minuts a partir de que l’aigua va tornar a arrencar el bull (s’afegeix un minut de cocció per cada 100g de pes). Un cop bullit el reservem en aigua amb gel perquè s’aturi de cop la cocció. Quan estigui fred el colem, deixem que s’escorri i el reservem a la nevera fins que anem a usar-lo.

Pelem el llamàntol, la cua i les dues pinces, el trossegem en bocins no gaire grans, i el posem en un bol on el barrejarem amb els altres ingredients: la maionesa (un parell de cullerades o al gust), la mostassa, el suc de llimona, l’api picat ben petit, les fulles d’alfàbrega també ben picades, sal i pebre. Ho reservem a la nevera perquè estigui ben fred.

Obrim els panets i els torrem en una paella amb mantega, els retirem, cobrim l’interior amb una mica d’enciam i després amb la mescla de la carn de llamàntol.

Ho podem servir acompanyat d’unes bones patates fregides casolanes.

Bon profit i bona cuina.

Lobster Rolls

“Ensaladilla” russa

Tots en diem ensaladilla o amanida russa, o simplement ensaladilla (durant el franquisme se la va voler anomenar ensaladilla nacional, però al final simplement en va acabar caient l’adjectiu), però tot i que l’origen del plat és un recepta russa, no s’assembla ja gaire a l’original.

A Rússia i algunes de les antigues repúbliques soviètiques, i també al Estats Units, les variants d’aquesta amanida són conegudes com “Amanida Olivier”, fent referència a la recepta original inventada el 1860 pel xef francès Lucien Olivier al restaurant Hermitage de Moscou. Amb la revolució de 1917 es va estendre a França i des d’allà a Espanya (on va rebre per primera vegada el nom d’ensaladilla russa) i per tot el món.

La recepta que encara es prepara a Rússia (típica en les celebracions de Nadal) és pràcticament idèntica a la original del segle XIX, molt més variada que la nostra, incloent-hi diversos tipus de carn, mariscs, caviar… i clar, verdures, hortalisses en vinagre, ous durs… però mai tonyina o olives. La salsa és també maionesa, tot i que en la recepta original del xef Olivier sembla ser que era mesclada amb mostassa, espècies i vodka.

L’ensaladilla que us portem nosaltres porta les verdures clàssiques i tonyina, junt amb variants en vinagre i olives verdes. I clar, amb maionesa feta a casa, que tampoc suposa gaire temps més de preparació i val molt la pena.

Ingredients

– Bajoques (mongeta tendra)

– Patata

– Pastanaga

– Tonyina en conserva

– Ou dur

– Variants en vinagre

– Olives verdes sense pinyol

– Olives negres d’Aragó

Per a la maionesa:

– Oli

– 1 ou

– Sal

Preparació

Posem a coure l’ou dur perquè tingui temps de refredar-se mentre preparem la resta de l’amanida.

Mentrestant anem tallant les pastanagues, les bajoques i les patates a dauets ben petits, i ho anem posant a bullir en aquest ordre. Quan ja estigui cuit (hem de vigilar que no ho estigui en excés per evitar que se’ns desfaci) ho colem i reservem.

Escorrem els variants i els tallem també molt petits, junt amb les olives verdes sense pinyol, i ho barregem tot amb la verdura. Hi afegim també la tonyina i l’ou dur tallat (en reservarem una mica per ratllar-lo per sobre al servir). Posem a refredar l’amanida a la nevera.

Preparem la maionesa posant l’ou al got de la batedora, un raig d’oli i un pessic de sal, i l’engeguem sense moure-la al fons del recipient fins que no comenci a lligar-se. Llavors ja podem començar a afegir més oli fins tenir-ne la quantitat desitjada.

Quan l’amanida estigui ben freda, la servim cobrint-la amb la maionesa i posant-hi per sobre ou dur ratllat i unes olives negres.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Amanida de patata i carbassó amb gambes

Amanida tèbia de bajoques i trompetes de la mort amb ou poché