Llamàntol a la menorquina

Sabíeu que estem en plena temporada de llamàntol? Per això us en parlarem avui, en un nou “Rebost Gourmet”!

Els millors mesos del llamàntol són “els que no tenen R”, és a dir, del maig a l’agost. La veda per la pesca s’aixeca durant els dos últims mesos.

Tot i això avui en dia trobem llamàntols durant tot l’any, doncs l’espècie més consumida a Europa és el llamàntol americà (Homarus americanus), que no és de tanta qualitat com les espècies europees (Homarus gammarus i Homarus vulgaris), per això normalment és més econòmic.

El diferenciareu perquè té la closca de color marró-vermellós, i els llamàntols europeus tenen el dors molt més fosc (segons la zona poden ser més negres o més blavosos). En coure’l, el llamàntol americà es torna d’un vermell més apagat i marronós, i l’europeu agafa un vermell molt més intens (amplieu informació sobre la curiosa pigmentació dels llamàntols, en aquest article!)

En el cas dels llamàntols, respectar els períodes de pesca no és només una qüestió de cicle reproductiu, sinó també del propi creixement de l’animal. A mesura que es fa gran va renovant la closca, i segons la fase en la que es trobi pot tenir menys massa muscular i a més estar inflada d’aigua, cosa que implicaria una baixa qualitat de la carn.

Llamàntol a la menorquina

El llamàntol és un animal solitari i agressiu, sovint carronyaire però que també s’alimenta de petits peixos, cefalòpodes, mol·luscs i altres crustacis (a vegades fins i tot té comportaments caníbals!). Per tot plegat se’ls lliguen les pinces en pescar-los, per poder manipular-los amb seguretat, i perquè podrien atacar-se entre ells!

Hi ha moltes maneres de preparar el llamàntol, però nosaltres hem optat per cuinar-lo fregit amb patates i ou ferrat, seguint una de les maneres tant fantàstiques que tenen a Menorca de preparar la llagosta (aquesta, famosa per la recepta del Cafè Balear, del Port de Ciutadella). Us assegurem que el plat és la bomba!

Per cert, ja que parlem de llagostes… siusplau, no les confongueu amb els llamàntols! És molt senzill de diferenciar-les: aquestes no tenen pinces però posseeixen unes grans antenes plenes d’espines, i a més acostumen a ser bastant més grans que els llamàntols!

Recordeu que els blocs de la Nuni i la Bet també tenen llestes les seves propostes per al Rebost Gourmet d’aquest mes, així que no dubteu en visitar-les per veure quines receptes han preparat! ;-)

Llamàntol a la menorquina

Ingredients (4 persones)

  • 4 llamàntols
  • 4 patates mitjanes
  • 4 ous
  • 3 grans d’all
  • 1 fulla de llorer
  • Farina
  • Oli d’oliva suau
  • Sal

Preparació

Primer de tot deixarem llestos els llamàntols. Els separarem la cua del cap, la tallarem a rodelles gruixudes (3 o 4 trossos), i la reservem.

Separarem també les pinces (els caps els congelarem per fer-ne un bon fumet un altre dia), i hi marquem un tall a la closca amb l’ajuda d’un ganivet i una mà de morter, perquè després ens sigui més fàcil extreure’n la carn.

En un cassó posem aigua a bullir i hi escaldem les pinces durant un parell de minuts, les colem i deixem refredar. N’extreiem la carn intentant que ens quedin senceres i ho reservem.

Pelem i tallem les patates. Les confitem en una paella amb abundant oli amb tres grans d’all i una fulla de llorer, fins que estiguin toves. Les retirem i reservem.

Salem i enfarinem el llamàntol (la cua i les pinces pelades) i el fregim a foc viu en el mateix oli que hem confitat les patates. Quan estigui fet el posem en un plat amb paper absorvent, i el podem reservar dins del forn calent, però apagat, per tal que es mantingui calent.

En aquest mateix oli tornem a posar les patates a foc fort, i les daurem. Les posem sobre paper absovent per escorrer-les bé, i les salem.

Mentrestant anem fent els ous ferrats en abundant oli calent.

Servim les patates amb el llamàntol i els ous per sobre.

Llamàntol a la menorquina

Lobster Roll

Aquest fabulós entrepà, nord-americà per excel·lència, ens té el cor robat. Moríem de ganes de fer-lo a casa, i ara no podem sinó pensar en quan el tornarem a fer!

És típic de Nova Anglaterra (la regió dels estats fundacionals dels EUA, al nordest del país), on hi ha una gran tradició de pesca de llamàntol. També es menja a Long Island, a l’estat de Nova York, però a la resta dels EUA és difícil de trobar. On sí que el trobareu també és a la regió de Nova Escòcia, al Canadà.

Qui s’emporta la fama i el renom com a creadors del lobster roll és l’estat americà de Maine, on sempre el serveixen en un panet de hot-dog amb els laterals tallats, torrats amb mantega, i obert per la part superior.

Connecticut és l’únic lloc on és típic que ho serveixin amb la llagosta calenta. A tota la resta, la carn de llagosta es prepara freda, com si fos una amanida, a trossos no gaire grans, i barrejada amb maonesa i api picat, sal i pebre. Segons on aneu trobareu petites variants, com posar enciam a l’entrepà, o afegir a la mescla suc de llimona, mostassa, cibulet, alfàbrega, estragó, etc. Normalment és presenta acompanyat de patates fregides.

Remarquem que és un entrepà de llamàntol, i no de llagosta, doncs és fàcil confondre’s a causa, precisament, de que en diuen “lobster roll”. Acostumem a traduir lobster per llagosta, i en canvi el seu lobster té dues precioses pinces, com correspon a un bon llamàntol, així que no caigueu en l’error!

Nosaltres hem fet els panets de hot-dog a casa (i els hem obert a la manera “europea”, pel mig com tota la vida!), però podeu comprar-los ja fets. Els hem passat per la paella per daurar-los una mica per dins, i els hem omplert amb unes fulles d’enciam i el llamàntol preparat amb api, maionesa, mostassa, alfàbrega, suc de llimona, sal i pebre.

Lobster Rolls

Ingredients

(2 entrepans)

– 1 llamàntol – 2 cullerades de suc de llimona
– Maionesa casolana – Sal
– 2 cullerades d’api picat – Pebre
– 2 fulles grosses d’alfàbrega – Enciam
– Mitja culleradeta de mostassa de Dijon – 2 panets de hot-dog

Preparació

Començarem bullint el llamàntol (el podeu deixar bullit del dia abans). L’introduiu a una olla gran amb abundant aigua salada, tapeu depressa i aguanteu bé la tapa, doncs els llamàntols vius tenen força i us poden fer una bona esquitxada d’aigua bullent.

El nostre feia 500 g, i el vam bullir 10 minuts a partir de que l’aigua va tornar a arrencar el bull (s’afegeix un minut de cocció per cada 100g de pes). Un cop bullit el reservem en aigua amb gel perquè s’aturi de cop la cocció. Quan estigui fred el colem, deixem que s’escorri i el reservem a la nevera fins que anem a usar-lo.

Pelem el llamàntol, la cua i les dues pinces, el trossegem en bocins no gaire grans, i el posem en un bol on el barrejarem amb els altres ingredients: la maionesa (un parell de cullerades o al gust), la mostassa, el suc de llimona, l’api picat ben petit, les fulles d’alfàbrega també ben picades, sal i pebre. Ho reservem a la nevera perquè estigui ben fred.

Obrim els panets i els torrem en una paella amb mantega, els retirem, cobrim l’interior amb una mica d’enciam i després amb la mescla de la carn de llamàntol.

Ho podem servir acompanyat d’unes bones patates fregides casolanes.

Bon profit i bona cuina.

Lobster Rolls

Mongetes de Castellfollit amb rossellones

Mongetes amb rossellones

Ja són unes quantes les vegades que hem fet trobades blocaires, però una setmana i mitja enrere va ser diferent, va ser un cap de setmana a cegues, on no sabíem què anàvem a fer ni què anàvem a visitar, una aventura en tota regla.

L’única informació que teníem és que serien dos dies per descobrir la comarca del Bages, que tot començaria a les 10 del matí de dissabte a Manresa, i que havíem de dur una maleta llesta per fer nit fora de casa! Ai festa!!

Allà ens trobem amb la Nuni de Cuinetes, la Bet de Tasta Rutes, el Jordi de Gastropíndoles i la revista Sentits, el Pau de Giroimatges, i la Míriam de Meteocook, organitzadora de tot plegat i amfitriona de la trobada junt amb el Joan, conseller de turisme del Consell Comarcal del Bages.

I comencen els nervis! Pugem a un minibus que ens acompanyarà durant tot el cap de setmana, i junt amb la Cristina, directora del Geoparc de la Catalunya Central, fem carretera cap a la primera parada de la ruta bagenca: la muntanya de Montserrat!

Al monestir ens està esperant el Ferran, geòleg i director científic del Geoparc, amb qui ens encaminem cap al mirador de Sant Miquel per observar des d’una vista privilegiada tota la plana del Bages.

_MG_8058_min

I és amb la comarca als peus que comencem a conèixer el projecte del Geoparc, (a finals de 2012 van obtenir l’acceptació del parc a la xarxa europea de Geoparks avalada per la UNESCO), el perquè del parc, i què és el que fa tant especial aquesta terra de la Catalunya central, desconeguda per la majoria de nosaltres.

Sabíeu que el Bages era cobert per un mar fa 36 milions d’anys, quan la resta de Catalunya ja estava emergida? I sabíeu que era l’aigua del mar Cantàbric la que hi arribava fins que aquest es va enretirar i va convertir-se en un mar tancat amb una altíssima concentració salina i un enorme dipòsit de sediments? I sabíeu que va coincidir amb la formació dels Pirineus i que les enormes forces tectòniques del moment van donar forma al Bages que coneixem avui en dia?

_MG_8067_min

Aquest és l’origen de l’especial orografia de la comarca, amb Montserrat com a emblema, i amb les nombroses coves i mines de sal, com Cardona, Súria, Sallent o Collbató.

Però no només això, la climatologia especial que defineix la zona, amb una gran amplitud tèrmica (molt fred a l’hivern i molta calor a l’estiu), poca pluja i marinades que pugen per la vall del Llobregat, donen unes característiques especials al territori, fent que, per exemple, tota l’horta funcioni amb unes quantes setmanes de retard respecte de la resta del país. Per això tot plegat, la terra i el clima, condicionen també un dels trets més definitoris del Bages: la vinya!

Així vam anar a parar a la següent parada, els cellers Oller del Mas, ubicats en una masía fortificada del segle X que des de llavors ha seguit pertanyent a la mateixa família. Sabíeu que al segle XIX el Bages va ser la regió vitivinicola per exel.lència de Catalunya? No hi havia un pam de terra sense vinyes, fins que la filoxera s’ho va emportar tot per davant.

_MG_8072_min

Avui en dia s’està fent un gran esforç per donar impuls a la DO Pla del Bages, que comença a agafar renom produïnt vins espectaculars, com els que vam poder tastar a Oller del Mas. Una de les grans tasques empreses per aquest celler ha estat, i és encara, la recuperació d’espècies autòctones de ceps de diferents varietats, entre d’altres el picapoll, el qual ja utilitzen en algun dels vins que tenen al mercat.

Nosaltres vam tenir la sort de poder fer un extens tast dels vins encara en repòs a les tines o madurant a les botes, i descobrir les proves de cupatge que estan fent en aquest moment, precisament amb les varietats de picapoll blanc i negre, fermentats en diferents recipients. Tots vam coincidir en destacar el sorprenent resultat de l’ou de formigó, que genera un moviment de convecció al seu interior degut a les tres temperatures diferents que hi agafa el vi, provocant que aquest estigui sempre en constant moviment durant la fermentació.

_MG_8074_min

A l’hora de dinar vam tornar cap a Manresa, a ca l’Aligué, on ens va anar presentant tots els plats el mateix Benvingut, el xef del restaurant. Vam gaudir d’un fantàstic menú desgustació dedicat a la tòfona, també amb una especial atenció al porc ral d’Avinyó, propi de la zona, i als llegums del Bages, que mereixen una menció destacada. El Benvingut ens va parlar de les excel·lències del pèsol del Bages, entrant en polèmica defensant-los com a millors fins i tot que els del Maresme!

Per això avui, en aquest primer post sobre el Bages, dedicarem una recepta a un altre dels llegums amb nom propi de la comarca: la mongeta de Castellfollit del Boix! I alerta, perquè més endavant també us parlarem dels cigronets de Mura (serà per llegums a el Bages!); seguiu atents al bloc, perquè seguirem explicant-vos moltes més coses d’aquesta escapada!

Moltíssimes gràcies al Consell Comarcal del Bages i a la Míriam Santamaria per haver organitzat aquest fantàstic cap de setmana, en el que a part de descobrir una terra sorprenent, veure la millor silueta de Montserrat, i menjar millor que mai, hem gaudit de la millor companyia! Sou molt grans!! #SomBages!!

Ingredients

– Mongetes de Castellfollit del Boix

– 250 g de rossellones

– Una ceba petita

– Un all

– 5 brins de safrà

– Un raig de vi blanc

– Julivert

– Aigua

– Pebre blanc

– Oli i sal

Preparació

Posem les rossellones en aigua amb sal durant una hora perquè expulsin la terra que puguin tenir.

Quan hagi passat aquesta estona, les escorrem, les passem per aigua per treure l’excés de sal, i les posem en una cassola prou ample perquè hi càpiguen totes. Les cobrim amb un dit d’aigua, ho posem al foc i les retirem just quan comencin a obrir, no ens interessa que coguin massa. Les traiem, i les reservem, així com l’aigua de cocció colada.

Mentrestant ofeguem a foc lent la ceba picada ben petita en una mica d’oli, quan comenci a ser transparent hi afegim l’all picat i els brins de safrà.

Deixem que acabi de coure i hi posem el raig de vi, que deixarem evaporar. És el moment d’afegir les mongetes cuites (ben escorregudes), les cobrim amb l’aigua de les rossellones i les deixem coure sense remenar massa uns 5 minuts.

Hi posem pebre blanc al gust. Passat aquest temps hi posem les rossellones i el julivert picat, ho deixem un minut més i ja podem servir.

Mongetes amb rossellones

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Llenties amb ceps i botifarra de perol

Cigrons amb botifarra negra

Guisat de cigrons i carbassa al comí

Guisat de cigrons i carbassa al comí

Broquetes de llagostí i mojo picón

Broquetes de llagostí i mojo picón

Aquesta vegada anem tard! La recepta la vam fer fa dies, però van quedar les fotos aparcades i no hem pogut publicar l’entrada fins ara.

Tot i això, aquí teniu la nostra recepta pel Memòries d’una cuinera del mes de maig, on ens van proposar cuinar broquetes.

És una recepta senzilla i ràpida de fer, i el més important: boníssima! Ja havíem fet abans la mateixa broqueta amb salsa romesco, però així amb el mojo picón ens va encantar!

Ingredients

– Llagostins

– Farina de tempura

– Aigua freda

Mojo picón

– Oli d’oliva i sal

Preparació

Pelem els llagostins, i en clavem les cues en una broqueta.

Preparem la tempura segons les instruccions del fabricant, mesclant la farina amb l’aigua ben freda. Salem les cues de llagostí i les passem per la tempura.

Les fregim en abundant oli calent fins que agafin un lleuger toc daurat i quedin ben cruixents. Les deixem sobre paper absorvent.

Posem en gotets un fons de mojo picón i el llagostí a sobre. Servim ben calent.

Bon profit, i bona cuina!

Broquetes de llagostí i mojo picón

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Rotllets de truita de patata trufada amb escamarlà

Escopinyes  amb crema de llet i oli de julivert

Escopinyes amb crema de llet i oli de julivert

Croquetes de txangurro