Pa foradat

Com que estem en ple mes de desembre, us portem la recepta d’un pa dolç, típic de Reus, Valls i les poblacions de la zona, que es menja durant les festes de Nadal.

Dit foradat pel forat que te a la part central, aquest pa podríem dir que té més aviat forma de tortell. Sembla ser que antigament s’havia menjat en substitució del tortell de Reis, en aquelles cases que no se’l podien permetre pel seu elevat preu.

Avui en dia, però, es menja durant totes les festes de Nadal, i s’acostuma a comprar a les vigílies del dia 25 per menjar-lo durant els diferents àpats familiars… per acompanyar els torrons!

És un pa de massa adobada que té com a característica principal el seu intens sabor anisat, doncs dos dels seus ingredients són la matafaluga i el coriandre (també dit celiandre).

Trobar receptes d’aquest pa és una mica complicat, per això hem fet diverses proves fins aconseguir el resultat que més s’acostava al pa foradat que coneixem. Si el prepareu d’alguna altra manera, animeu-vos a explicar-nos com es fa a casa vostra!

Pa foradat

Ingredients:

(per 1 pa foradat de quasi 500 g)

Pel preferment:

  • 100 g de farina de força
  • 60 g d’aigua tèbia
  • 5 g de llevat fresc o 2 g de llevat sec de forner

Pel pa:

  • La massa del preferment
  • 150 g de farina de força
  • 35 g de sucre
  • 5 g de sal
  • 20 g de matafaluga en gra
  • 1/2 culleradeta (de cafè) de coriandre mòlt
  • 75 g d’aigua tèbia
  • 5 g de llevat fresc o 2 g de llevat sec de forner
  • 1/2 ou batut
  • 25 g de mantega tova (a temperatura ambient)
  • Un raig d’anís per pintar el pa
  • Sucre per posar per sobre

Preparació:

Preparem el preferment barrejant el llevat en l’aigua tèbia (només lleugerament, que no cremi), i l’incorporem a la farina, que tindrem en un bol.

Barregem bé fins que els ingredients estiguin ben integrats. No cal que pastem gaire.

Deixem reposar en un bol tapat amb un drap humit fins que dobli la mida. A nosaltres ens agrada l’opció de deixar llevar lentament a la nevera tota la nit. Si feu això, millor tapeu el bol amb film. Quan continueu la recepta, treieu el preferment una estona abans perquè s’atemperi.

Comencem a preparar el pa ara molent en un morter els grans de matafaluga.

En un bol gran, posem els ingredients secs i els barregem: la matafaluga que acabem de moldre, junt amb la farina, el sucre, la sal, i el coriandre en pols.

Desfem en l’aigua tèbia el llevat, i ho afegim a la farina, junt amb el mig ou batut i la mantega. També hi posem el preferment (a temperatura ambient).

Ara hem de pastar bé la massa. Si tenim un robot ens anirà la mar de bé, sinó, haurem de fer braços i treballar-la a mà amb paciència. Ens ha de quedar una massa amb cos i no gaire enganxosa. La bolejarem una mica i la posarem en el bol enfarinat.

Deixarem llevar, i igual que amb el preferment, podeu fer una fermentació més ràpida a temperatura ambient o deixar-la unes quantes hores a la nevera. De totes maneres, a l’hivern, si la cuina està freda, ens trigarà una estona igualment. L’objectiu és que la massa quasi dobli de mida.

Pa foradat

Quan la massa hagi llevat, la treiem del bol i la posem sobre el marbre enfarinat. L’aplanem una mica, i obrim poc a poc un forat al mig fins que ens hi passi la mà. L’agafem amb les dues mans com si estiréssim una corda, i l’anem fent correr per enxamplar-la i aconseguir la forma de tortell.

Posem a la safata de forn sobre un paper sulfurat, i tapem amb un drap humit. Deixem llevar altra vegada fins que augmenti de volum, unes 2 hores.

Quan estigui a punt, hi fem a sobre uns talls perquè s’obri grenya, pintem amb una mica d’anís, i hi escampem sucre per la superficie.

Amb el forn preescalfat a uns 200ºC, coem els pans entre 15 i 25 minuts (dependrà de cada forn, controleu el color que va agafant.  Quan estigui ben daurat, de color una mica marronós, ja estarà llest. Penseu que si piqueu a la part de sota del pa, si està ben cuit ha de sonar buit.

Deixeu-lo refredar a sobre d’una reixeta.

Créme brûlée de parmesà o foie

Ja és desembre, i la recepta que publiquem avui pot anar-vos molt i molt bé per al Nadal que ja arriba.

Aquestes crémes brûlées estan pensades per ser presentades en format petit, i per tant són perfectes com a aperitiu (una recepta així en una quantitat més gran potser es faria pesada de menjar).

Partint de la mateixa recepta n’hem fet dues variacions, una amb parmesà i una amb foie micuit de Collverd; totes dues amb sucre cremat per sobre, que contrasta fantàsticament amb la crema.

Per arrodonir la presentació, acompanyeu la créme brûlée de parmesà amb una confitura de tomàquet o pebrot, i la de foié micuit amb melmelada de figues.

Us animem a fer les crémes brûlées per algun dels àpats d’aquestes festes, doncs el resultat és boníssim i realment sorprenent. A més a més, penseu que podeu deixar-les llestes del dia abans! :)

Hem tret la recepta de la créme brûlée de parmesà d’aquest blog, i a partir d’aquí hem fet la de foie.

Créme brûlée de parmesà

INGREDIENTS (PARMESÀ)

(per uns 12 mini-gotets)

  • 100 ml de llet
  • 100 ml de nata
  • 3 rovells d’ou
  • 40 g de parmesà ratllat
  • Sal
  • Pebre
  • Sucre

PREPARACIÓ

Barregem la llet i la nata en un cassó, i les escalfem sense que arribin a bullir.

En un bol batem els rovells amb el parmesà, hi afegim la llet i la nata calentes i remenem bé. Salpebrem.

Repartim la crema en els gotets, i els coem al bany maria en una safata amb el forn preescalfat a 150º, durant uns 18 minuts.

Traiem del forn i deixem refredar. Reservem a la nevera.

Al moment de servir hi posem una mica de sucre per sobre i cremem amb el bufador (o en el seu defecte, posant-ho sota el grill del forn fins que fongui el sucre).

Servim les crémes brûlées acompanyades de melmelada de pebrot o tomàquet.

Créme brûlée de foie

INGREDIENTS (FOIE)

(per uns 12 mini-gotets)

PREPARACIÓ

Barregem la llet i la nata en un cassó, i les escalfem sense que arribin a bullir.

En un bol triturem els rovells amb el foie, hi afegim la llet i la nata calentes i remenem bé. Salpebrem.

Repartim la crema en els gotets, i els coem al bany maria en una safata amb el forn preescalfat a 150º, durant uns 18 minuts.

Traiem del forn i deixem refredar. Reservem a la nevera.

Al moment de servir posem una mica de sucre per sobre i ho cremem amb el bufador (o en el seu defecte sota el grill del forn fins que fongui el sucre).

Servim les crémes brûlées acompanyades de melmelada de figues.

Torró de carquinyolis

La d’avui és una recepta ràpida, fàcil i boníssima, que hem publicat des de la Sra. Panera en forma de videorecepta!

L’hem preparada amb dos productes que trobareu a les nostres paneres: la xocolata Blanxart a la Sra. Dolça i els carquinyolis Quinyolis a la Sra. Catalana.

Aquest tros de pecat és un torró de xocolata amb carquinyolis, que com veureu al vídeo es fa en un pim-pam. És ideal per fer-li un regal fet a mà a algú i quedar com un rei!

Us animeu a preparar-lo?

Torró de carquinyolis

Ingredients (1 barra):

– 150 g de xocolata

– 35 g de mantega

– 4 o 5 carquinyolis

Procediment:

Recordeu que si no teniu motlle per a torrons, podeu fer servir el truc del bric de llet, tallant-lo en dos longitudinalment i aprofitant la cara sense forat. Una vegada net i eixut, obtindrem una superfície antiadherent molt fàcil de desemmotllar quan tinguem el torró acabat.

Desfem la xocolata (al bany maria o al microones a cops curts de 30 segons), i hi afegim la mantega desfeta (que haurem deixat refredar abans).

Trenquem una mica els carquinyolis en trossos no gaire grossos, i els afegim a la xocolata.

Ho posem en un motlle, i el piquem una mica sobre el marbre perquè pugin les bombolles que hi pugui haver a la xocolata, i que farien que la superficie del torró quedés lletja. Deixem refredar a la nevera.

Desmotllem, i ho emboliquem que faci goig per regalar! ;-)

Bon profit i bona cuina! I BON NADAL!

Torró de carquinyolis

Rosques de ratafia

Rosques de ratafia

Atenció que arriba de nou el “Rebost Gourmet”! I l’ingredient que us duem per a tancar l’any és un producte ben nostrat, que ha tornat amb força als moble bars catalans: la ratafia!

Com la majoria ja sabreu, es tracta d’un licor molt típic a diverses regions dels Països Catalans, que tradicionalment s’obté de la maceració en aiguardent d’una barreja de més de 50 herbes diferents, deixades a sol i serena durant uns 40 dies.

Les barreges d’herbes varien molt segons la zona, però el que no falla mai és la nou verda; a partir d’aquí les versions són infinites. Això sí, la recollida de les herbes i les nous s’ha de fer per Sant Joan.

El que marca la tradició és que per Sant Pere, que és al cap d’una setmana, es prepari la ratafia, per la Mare de Déu d’Agost, quan es compleix la quarentena, s’embotella, i per Tot Sants es filtra, i ja es pot consumir, tot i que el més típic és desar-la fins Nadal.

S’ha begut molt sovint com a aperitiu, però ara s’acostuma a prendre com digestiu després dels àpats.

La que nosaltres hem pogut tastar, i que hem usat per a preparar la recepta, és la ratafia Terrània, creada recentment per dos estudiants de màster de la Universitat de Girona, que van aconseguir el suport de l’Escola d’Hostaleria de Girona, i de professionals com Josep Roca o Salvador García Arbós, entre d’altres, per tirar endavant el seu projecte.

Els nois de Terrània han volgut aprofitar la tornada de la ratafia a la primera línia gastronòmica, per fer entrar aquest licor en el món dels còctels, buscant que comenci a usar-se amb normalitat en diferents tipus de combinats. Visiteu la seva web per saber-ne més, i trobar receptes de diversos còctels.

I com no, i això és el que ens importa, una de les maneres més interessants de consumir la ratafia és introduint-la a la cuina, elaborant receptes a partir d’ella.

Nosaltres us proposem aquestes rosques (o rusquis, com en diem nosaltres a casa), fetes versionant a la catalana els típics “roscos de vino”. Queden impressionants, amb una textura i un sabor que remeten a les tradicionals pastes nadalenques. Les nostres rosques són una versió d’aquesta recepta de “roscos de vino”.

I, és clar, la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes” us porten també les seves propostes de cuina amb ratafia, no us descuideu de visitar-les!

Rosques de ratafia

Ingredients (20 peces)

– 500g de farina

– 100 g de sucre llustre

– 125 ml de ratafia

– 15 ml d’anís

– 200 ml d’oli d’oliva

– Pell de llimona

– Pell de taronja

– Ratlladura de llimona

– 30 g de sèsam torrat

– 1/4 culleradeta de canyella

– 1/8 culleradeta de clau en pols

– Sucre llustre per a empolsar les rosques

Preparació

Preescalfem el forn a 180º C.

Posem la farina en un bol que aguanti l’escalfor.

Posem l’oli a escalfar en un cassó amb la pell de llimona i taronja, les retirem quan estiguin lleugerament daurades. Apugem el foc, i quan estigui l’oli ben calent, l’anem abocant damunt de la farina, i l’escaldem bé, remenant perquè quedi una barreja uniforme.

Incorporem la ratafia, l’anís, el sucre llustre, la ratlladura de llimona, la canyella i el clau, i el sèsam torrat. Ho remenem bé fins que quedi ben integrat.

Estirem la pasta amb un corró sobre el marbre, i la deixem amb un gruix d’uns 2 cm aproximadament. Tallem les rosques amb un talla-pastes rodó, i hi fem un forat al mig. Nosaltres el vam fer amb un buidador de cor de poma.

Les anem posant en una safata de forn, i les coem a mitja alçada durant uns 35 minuts.

En treure-les les deixem sobre una reixeta. Quan ja s’hagin refredat una mica, les passem pel sucre llustre.

Bon profit, i bona cuina!