Confit d’ànec amb patata i poma, i salsa de vi negre

L’entrada d’avui és una col·laboració amb Mercats de Barcelona, per a la revista Infomercats. Esperem que gaudiu de la recepta!

···

Un matí de dissabte

Aquesta nit tenim convidats a la Bordeta i volem sorprendre’ls com es mereixen. La Sandra ja té el sopar decidit, així que només cal anar a comprar les coses que ens falten.

És dissabte al matí, i agafem el carretó per anar cap a mercat. Passem de llarg, però, i creuem Creu Coberta, anirem abans a ca la Nuri a comprar el vi pel sopar, i també una ampolla de vermut, doncs el tenim ja a punt d’acabar-se. El seu, amb diferència, és el que més ens agrada, preparat amb una mica d’amargant al seu celler.

Tornem cap al mercat i entrem per la porta lateral del carrer Hostafrancs. Passem un moment per davant de la parada de fruita seca (ja estem començant a pensar en la Castanyada!) i veiem que el pinyó va quasi a 50 euros el quilo! Renoi, enguany sortiran cars de fer, els panellets!

Una mica de volta per aquí i per allà, caminant pels passadissos i mirant taulells. Sembla que estiguem buscant el millor preu, però és més aviat com fer una ronda per anar-se submergint en l’ambient del mercat; realment acabarem comprant a les parades de sempre.

Primer anem al Carbonell a agafar una mica de bacallà: volem fer brandada, i ja ens diuen que no cal pas morro, per a això. Ens dóna un parell de trossos de filet, que surten més a compte. El bacallà és remullat, així que no caldrà dessalar-lo, només hem de deixar-lo en aigua fins que el fem servir perquè quedi més suau. I com que és per fer-ho dilluns, ja ens va bé.

Passem per davant del peix i tenen la parada plena, estan tots tres molt atrafegats; per sort avui no n’hem d’agafar i no farem cua. Sentim paradistes que comenten que últimament ve menys gent: la crisi, el jovent que no segueix la tradició d’anar a mercat…

Segurament tenen part de raó, però ens agrada pensar que és un model que funciona, i que a Barcelona especialment torna a ser cada vegada més viu. Els mercats ja remodelats, i els que a poc a poc van estrenant instal·lacions, escampats per tots els districtes de la ciutat, aglutinen el comerç de barri i donen força a les compres de proximitat, que tothom prefereix cada vegada més. Al mercat hi ha les àvies de sempre, però també se’n veu, de gent jove!

Caminant caminant quasi ens passa per alt que a l’Alonso tenen rossinyols! No ens en podem estar i en comprem un grapat, segur que alguna cosa bona en farem.

Arribem al Farina i agafem pasta fresca per dinar avui: raviolis de fontina, ricotta i tòfona, i per acompanyar, una bona salsa de bolets.

Ja ens falta poc, només agafar unes pomes a la Montse i finalment passar per la Manolita a recollir els confits d’ànec, que seran l’ingredient estrella del sopar.

Marxem cap a casa, a dinar la pasta que acabem de comprar i a preparar el confit per al sopar. En farem uns timbals amb poma i patata acompanyats d’una salsa de vi negre. Un plat rodó, cent per cent de mercat.

.

Ingredients

– 3 cuixes de confit d’ànec

– 3 patates

– 2 pomes

– Mitja ceba

– ¾ d’una ampolla de vi negre

– 100 ml d’aigua

– Una branca de romaní fresc

– 3 culleradetes de sucre morè

– Melmelada de gerds

– Oli i sal

Preparació

Desossem les cuixes de confit i en reservem el greix. La carn l’esmicolem ben petita i la guardem a la nevera.

En un cassó sofregim la ceba tallada junt amb els ossos i una cullerada del greix d’ànec, durant uns 5 minuts. Ho cobrim amb el vi i l’aigua, hi posem una branqueta de romaní, i ho deixem reduir una bona estona fins que s’hagi evaporat l’alcohol i quedi una salsa ben densa (ho podem lligar amb una mica de mantega i greix d’ànec, o, si la volem més espessa, podem afegir-hi una culleradeta de farina de blat de moro desfeta en una mica d’aigua).

Mentrestant posem a bullir les patates pelades i tallades en abundant aigua i sal fins que siguin ben toves. Les pomes les pelem, les tallem a daus petits i les rostim en una paella amb un parell de cullerades del greix d’ànec sobrant. Al final de la cocció les caramel·litzem amb un parell de culleradetes de sucre morè. Quan les patates siguin ben cuites, les afegim a la paella i amb una forquilla les aixafem per fer-ne un puré. Rectifiquem de sal.

Per muntar el plat posem un anell d’emplatar al mig i fem una primera capa del puré de poma i patata, i a sobre una segona amb la carn del confit que haurem escalfat prèviament. Ho salsem amb la salsa de vi negre calenta, i ho decorem amb melmelada de gerds i una branqueta de romaní.

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Gotets de confit d’ànec, poma i melmelada de carbassa‏

Pollastre a la cervesa negra

Còctel Negroni

Estem a punt d’arribar al dia 15, i per tant, abans de presentar-vos el nostre còctel, us mostrem la proposta de “els fogons de la Isabel”, doncs ja sabeu que cada mes la mare de la Sandra també s’anima a participar a “la Recepta del 15”.

Aquesta vegada, però, la idea no ve de la Isabel, sinó de part del pare de la Sandra, així que hauríem de dir que tenim recepta de “els fogons del Toni”! Ah, i aprofitem per felicitar-lo, que avui és Sant Antoni!!

I què és el que ens ha proposat? Doncs una beguda ideal per a prendre amb aperitius: el còctel Negroni, una mescla de vermut negre, Campari i ginebra.

És una barreja d’origen italià, com part dels seus ingredients, i que precisament va néixer com a derivació d’un altre còctel italià, l'”Americà”. El nom original de l'”Americà” era “Milano-Torino”, les ciutats on s’inventaren el Campari i el vermut respectivament; aquests dos ingredients es barrejaven amb soda i llimona.

El 1919 el comte Negroni, aristòcrata florentí, avorrit de prendre sempre el mateix còctel d’aperitiu, va proposar al barman del cafè que freqüentava enfortir el còctel Americà usant ginebra en lloc de soda, tot canviant-ne la llimona per taronja per poder diferenciar-los. La nova mescla tingué tant d’èxit que el cambrer li posà el nom del comte en homenatge!

Ingredients

– 1 part de vermut negre

– 1 part de ginebra

– 1 part de Campari (o bíter sense alcohol)

– Glaçons

– Taronja

Preparació

Als mateixos gots on servirem el còctel prepararem la barreja; millor que siguin gots baixos i amples.

Posem 2 o 3 glaçons a cada got i hi posem el vermut, la ginebra i el Campari (podem substituir-lo per bíter sense alcohol per fer-lo menys fort). Totes tres begudes és millor que estiguin fredes, així el gel es desfarà més a poc a poc i no aigualirà tant la barreja.

Remenem lleugerament amb una cullera per mesclar-ho bé, i ho acabem amb una rodanxa de taronja.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Còctels de préssec

Margarita

Arròs negre

Aquells que ens llegiu sovint sabreu que a la Bordeta no podem viure sense arròs, i per tant, amb el temps que fa que no actualitzàvem amb cap recepta arrossera, podem dir que realment ja tocava!

També sabreu, molts de vosaltres, que de tant en tant pengem alguna recepta no feta per nosaltres, sinó fotografiada a casa dels pares de la Sandra per mostrar-vos amb el que ens rep la Isabel quan hi anem a dinar, i així explicar-vos també algunes de les seves receptes.

Què dir d’aquest impressionant arròs negre, una mica sucoset, amb sèpia, calamar, carxofes… i unes cloïsses boníssimes!

Potser una cassola tant fantàstica com la que veieu explica en part la fal·lera arrossera de casa nostra… doncs vulguis que no, tot s’enganxa una mica, oi?

Ingredients (2 pers.)

– 400 g d’arròs de Pals

– 1 sèpia amb la seva tinta (o en el seu defecte, tinta congelada)

– 1 calamar

– cloïsses

– 2 carxofes

– 1 all

– 1 ceba

– 2 fulles de llorer

– 1’5 l de fumet

– Oli, sal i pebre

Preparació

En una paella o cassola amb una mica d’oli fregim lentament l’all amb les fulles de llorer. Quan estigui lleugerament daurat retirem el llorer.

Netegem i tallem la sèpia i el calamar i els afegim. Deixem que es coguin una mica i hi posem la tinta. Reservem.

En una cassola de fang amb oli coem lentament la ceba ben picada, fins que estigui transparent. Afegim llavors les carxofes netes i tallades, i les sofregim uns 5 minuts. Posem l’arròs i l’enrossim un parell de minuts.

Cobrim l’arròs amb una mica més de la meitat del fumet i deixem coure durant uns 10 minuts.

Afegim la resta del brou junt amb la sèpia i el calamar que tenim ja cuits amb la tinta. Coem durant 10 minuts més i corregim de sal i pebre.

A banda, obrim les cloïsses en un cassó tapat amb una mica d’aigua. Quan es comencin a obrir les retirem i posem sobre l’arròs acabat de fer.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Arròs caldós de safrà

Arròs de gambes

Risotto negre

Risotto d’espinacs

Fa temps que no actualitzàvem amb una recepta d’arròs, que ja sabeu que és una de les coses que més ens agrada a casa, així que avui us portem aquest risotto que la Sandra va preparar fa uns dies.

Com veieu destaca per un intens color verd, que en aquest cas li donen els espinacs que vam barrejar amb el brou de verdures.

El resultat és un arròs lleuger i suau, molt diferent del clàssic risotto de bolets, i que a més a més hem trobat boníssim acompanyat d’uns trossos de tomàquet fresc.

Ingredients (2 pers.)

– 200 g d’arròs bomba

– 200 g d’espinacs

– 1’5 l de brou de verdures

– 1 ceba mitjana

– Un raig de vi blanc

– Formatge parmesà

– Un tros de mantega

– Tomàquets cherry

– Sèsam negre

– Oli, sal i pebre blanc

Preparació

Bullim els espinacs uns 5 minuts, els escorrem i després triturem amb la batedora elèctrica junt amb una mica del brou de verdures. Quedarà un líquid d’un color verd ben vistós. Ho barregem amb la resta del brou i reservem en un cassó.

En una cassola amb una mica d’oli daurem la ceba, i quan estigui daurada hi afegim l’arròs i li donem unes quantes voltes fins que s’impregni bé. Hi posem el vi blanc i deixem que s’evapori.

Hi comencem a afegir el brou en petites quantitats, i anem remenant. Com sempre en els risottos, afegirem el brou sense deixar de remenar, i afegint-ne de nou a mesura que l’arròs se’l va bevent. Mantindrem el brou calent en un cassonet al costat de la cassola de l’arròs.

Ho courem durant uns 15-18 minuts, segons el tipus d’arròs que estiguem utilitzant.

Quan estigui al punt retirem l’arròs del foc. Hi afegim un tros de mantega i parmesà ratllat al gust, remenant-ho tot perquè quedi ben lligat. Servim acompanyat d’uns tomàquets cherry tallats, encenalls de parmesà i sèsam negre.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Risotto de carbassa

Risotto de carbassó a l’aroma de llimona i farigola

Risotto de carxofes