Minestra amb botifarra Terregada i ou mollet

Minestra amb botifarra

Com cada mes aquí tornem a estar preparats per portar-vos la nostra proposta per a Memòries d’una cuinera, que aquesta vegada ens convida a preparar minestra.

La Sandra l’he feta especial acompanyant-la d’una botifarra diferent, la botifarra Terregada, que  ens va regalar fa poc la nostra estimada Nuni, del bloc Cuinetes.

Aquesta botifarra la preparen a Terrassa amb menuts de porc, ceba, tomàquet, all, ametlla, vi ranci, sal i pebre negre, i recorda a una recepta semblant ara desapareguda, pròpia de principis del segle XX, i preparada amb ingredients semblants.

Ingredients

– Una patata grossa

– Un carbassó

– 8 xampinyons

– 2 carxofes

– 2 pastanagues

– 2 alls

– Un tros de botifarra Terregada

– Una cullerada de farina

– Pimentó de la Vera

– Aigua de bullir les verdures

– Oli,  sal i pebre

– 2 ous

Preparació

Pelem i tallem les verdures a trossos grans. Les carxofes les fem bullir en aigua i sal uns deu minuts. Les colem i reservem ben tapades.

Per altra banda coem la resta de verdures amb aigua i sal, primer la patata i pastanaga, i al cap d’uns 5 minuts hi posem el carbassó i els xampinyons. Ho deixem bullir uns 5 minuts més (o fins que la patata estigui tova) i ho escorrem, guardant una mica de l’aigua de cocció.

En una paella sofregim en una mica d’oli els alls laminats i la botifarra tallada a dauets petits, hi posem la cullerada de farina i la deixem coure un minut.

Afegim un bon polsim de pimentó de la Vera i cobrim amb l’aigua de les verdures que hem reservat. Deixem que espesseixi i hi afegim les verdures, salpebrem i coem uns minutets.

Per a fer els ous mollet, posem al foc un cassó amb aigua i quan comenci a bullir hi afegim els ous amb closca i els deixem coure 5 minuts, els retirem, els posem en aigua freda i ja els podem pelar i afegir sobre les verdures emplatades.

Bon profit, i bona cuina!

minestra_amb_botifarra_02min

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Verdures al forn

Escabetx de verduretes

Patata i bajoca

Seitó en vinagre

Seitó en vinagre

La recepta d’avui té història familiar darrere, i aquesta vegada no ve de part de la Sandra sinó meva!

Recordo des de sempre, ja de ben petit, safates amb aquest impressionant seitó en vinagre fetes per la meva àvia paterna, a casa seva, a Saragossa.

Quan preparava “boquerones” s’ajuntava molta família a taula aquell dia, i el meu pare i el meu tiet sempre acabaven discutint, comptant les cues dels seitons del plat de l’altre per controlar si n’havien menjat de més.

Amb els anys la recepta va passar d’una generació a una altra, i avui en dia és la meva mare qui els prepara, seguint els mateixos passos i fent-los igual de bons.

Jo encara no he provat mai de fer-los, però algun dia m’hi hauré de posar per començar a practicar i que no es perdin les tradicions en un futur!

Ingredients

– Seitó fresc

– Vinagre de vi negre

– 1 ceba mitjana

– 1 gra gros d’all

– Oli d’oliva verge extra

– Sal

– 1 ou dur

Preparació

Netegem bé el seitó, traient-li el cap, les tripes i l’espina. Els deixarem amb la cua, oberts per baix, de manera que quedin els dos lloms units per una banda.

Una vegada ben nets els posem en una safata, l’un al costat de l’altre. En podem fer dues capes, però si en tenim més és millor seguir posant-los en un altre recipient.

Els salarem una mica, i a continuació cobrirem amb el vinagre. No cal que n’hi hagi en excés, però hem de vigilar que tot el peix quedi prou cobert.

Ho tapem amb film transparent i ho deixem a la nevera durant 24 hores; veurem com el seitó va agafant un color blanquinós.

Preparem una vinagreta picant una ceba i un gra d’all. Hi posem sal, un raig de vinagre i abundant oli d’oliva verge extra.

Escorrem el vinagre dels seitons i a la mateixa safata hi repartim per sobre la vinagreta.

Quan els anem a servir, hi posarem també un ou dur prèviament aixafat amb una forquilla.

Bon profit, i bona cuina!

Seitó en vinagre

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Escopinyes  amb crema de llet i oli de julivert

Escopinyes amb crema de llet i oli de julivert

Tàrtar de tonyina

Quiche de carbassó

Doncs aquí el tenim, ja és dia 15 i aquest mes toca cuinar amb carbassons!

Tot i estar de vacances no podíem faltar, així que us hem deixat programada per avui aquesta boníssima quiche de carbassó; una recepta fàcil de fer i ideal per aquest estiu, doncs amb una massa envasada, uns ous i carbassó, podem improvisar un plat amb aquesta pinta!

Per fer-ho més lleuger hem fet servir llet evaporada, però podeu substituir-la per crema de llet.

Alguns ja ens heu començat a enviar les vostres receptes, i esperem amb moltes ganes tots els que començareu a publicar avui!

Si no teniu bloc però voleu participar, podeu enviar-nos la vostra proposta a elsfogonsdelabordeta@gmail.com , i nosaltres us la publicarem al nostre perfil de Facebook.

Ingredients

– 1 làmina de pasta brisa

– 1 carbassó

– 1 ceba petita

– 3 ous

– 100 ml de llet evaporada

– 75 g de formatge parmesà ratllat

– Oli, sal i pebre

– Comí en pols.

Preparació

Tallem la ceba ben petiteta i la sofregim amb una mica d’oli en una paella. Hi afegim el carbassó tallat a dauets, reservant-ne una mica que tallarem a rodanxes fines amb la mandolina per posar per sobre de la quiche. Hi donem unes voltes i reservem.

Folrem el motlle amb la làmina de pasta brisa i ho posem al forn 5 minuts, que tindrem preescalfat a 200ºC.

Retirem el motlle del forn i farcim la massa amb el carbassó.

A banda, batem els ous junt amb la llet evaporada, el parmesà, sal, pebre i una punta de comí. Posem la barreja sobre el carbassó intentant que quedi tot el farcit ben repartit. Finalment posem les làmines de carbassó que teníem reservades per decorar.

Ho coem al forn durant uns 20 minuts a 200ºC.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Quiche d’espinacs i tomàquet sec

Quiches variades

Carbassons farcits

Bacalao a la dorada (bacalhau à brás)

La recepta que us portem avui és típica lusitana, segurament un dels plats tradicionals portuguesos amb més renom, coneguda com bacalhau à brás, i consisteix en una espècie de remenat d’ou amb bacallà i patata, amb infinitat de variants en l’elaboració.

Però també, per allò de la proximitat geogràfica, és una menja molt típica d’Extremadura i d’altres regions espanyoles properes al país veí, aquí sota el nom de bacalao a la dorada.

Doncs resulta que és un plat que jo menjava bastant sovint de petit, i que fa temps que li vaig dir a la Sandra que havíem de provar de fer.

El meu pare va aprendre’n la recepta quan va fer la mili a Badajoz, i recordo que era un plat que preparàvem entre tots els caps de setmana, desfent el bacallà amb les mans tot buscant les espines, i tallant les patates ben ben petites.

Cercant diferents versions de la recepta he vist que varien una mica de com la feia el meu pare, així que n’hem fet una adaptació de les variants que hem trobat, una mica al nostre gust.

El que sí que hem fet és acompanyar-ho amb olives negres, en el nostre cas de Kalamata, tal i com és tradició a Portugal.

Ingredients (2 pers.)

– 2 patates mitjanes

– 1 ceba

– 250 g de bacallà esqueixat dessalat

– 3 ous

– 1 gra d’all

– Uns brins de safrà

– Oli d’oliva

– Olives negres (per acompanyar)

Preparació

Tallem les patates en forma de palla o laminades molt fines, i les fregim en abundant oli calent fins que quedin daurades, però una mica desfetes.

En una altra paella o cassola, sofregim a foc lent la ceba picada molt petita amb el gra d’all també picat. Quan està llesta hi afegim el bacallà esqueixat en trossos petits, i ho ofeguem bé. Mentrestant infusionem uns quants brins de safrà en dues cullerades d’aigua calenta.

Incorporem les patates al bacallà, i fora del foc ho barregem bé fins que quedi una massa ben integrada. Ho tornem al foc i hi posem l’aigua amb el safrà i els ous batuts, i ho coem com si fos un remenat. Podem quallar més o menys l’ou al gust de cadascú.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Bacallà confitat sobre crema de nyàmeres

Bacallà en tempura amb romesco de carxofes i favetes