Bracets de crema de safrà i mandarina

Avui al Rebost Gourmet us parlarem d’un ingredient molt especial: el safrà! Ho és perquè el producte en si mateix ja és especial, però també perquè aquest safrà en concret és cultivat a Catalunya, fruit d’anys de feina per recuperar-ne el cultiu a casa nostra.

Fixeu-vos sí és una planta especial, que en català és l’origen etimològic del color groc, a partir de la seva denominació en llatí clàssic: crocus! I és que el safrà era una espècia molt utilitzada ja a l’Edat Mitjana a la cuina catalana, tant com a condiment com a colorant. A més, era l’única espècie que no calia importar perquè es produïa aquí (les referències parlen de la seva arribada durant el XI de la mà dels àrabs).

La planta actual del safrà és el resultat de segles de selecció genètica per aconseguir flors amb els estigmes més grans. Avui en dia és una planta estèril, i es cultiva a partir de bulbs.

El procés de recol·lecció es realitza durant la primera meitat de la tardor (a Catalunya entre octubre i novembre), i és molt lent i laboriós: les flors s’han de collir senceres d’una en una, i posar-les a assecar. Després, sempre manualment, es tallen les parts superiors dels pistils, que és la part de la planta que s’usa com a espècia. Per fer-vos una idea del que això suposa us donarem una dada: per obtenir 1 únic gram de safrà calen unes 250 flors! Està clar que això explica que durant tota la història s’hagi mantingut sempre com una de les espècies més cares!

Aquesta feina de recol·lecció dura unes tres setmanes, i al ser tant minuciosa requereix de molta mà d’obra amb dedicació exclusiva. Per això, quan fa uns anys es va voler recuperar el cultiu del safrà, que a casa nostra havia estat importantíssim fins al segle XIX, es va decidir fer-ho mitjançant petites explotacions familiars, perquè així no es requerissin contractacions temporals de baixa qualitat per fer grans produccions, sinó únicament del personal que ja treballava en aquells camps.

Bracets de crema de safrà i mandarina

Des del 2008, quan sorgeixen els primers projectes experimentals de recuperació, es treballa sempre en aquesta línia, de tal manera que el safrà que es produeix actualment a Catalunya és cultiva sempre amb criteris ecològics i en petites produccions, cosa que fa que sigui d’una altíssima qualitat.

Tradicionalment la zona més important de cultiu del safrà era la confluència de les comarques de la Conca de Barberà, l’Urgell, la Segarra i l’Anoia, i s’escampava també a zones del Bages, les Garrigues i el Priorat. Avui en dia també és a aquests territories, especialment a la Conca de Barberà, on han sorgit diversos projectes de recuperació del seu cultiu.

Precisament a Santa Coloma de Queralt, on les taules del safrà de l’Edat Mitjana van ser un dels mercats d’aquesta espècie més importants d’Europa durant segles, actualment se celebra “Som Terra de Safrà”, per tornar a donar a conèixer el cultiu d’aquest producte a Catalunya. Es realitza a mitjans de novembre, just després de l’època de collita.

El safrà és una espècia que normalment s’utilitza molt en plats salats, però també hi ha algunes preparacions dolces a les que s’incorpora, com pastissos i pans de pessic, així com gelats o cremes.

I és en una crema pastissera on l’hem usat nosaltres, junt amb un toc de pell de mandarina, que ens ha servit per farcir aquests bracets de pasta de full.

Ja sabeu que els blocs de la Nuni i la Bet també preparen sempre les seves receptes per al Rebost Gourmet, així que no dubteu en visitarles per veure quines receptes han preparat amb safrà!

Bracets de crema de safrà i mandarina

Ingredients

  • Pasta de full
  • Ou
  • Sucre llustre

Per la crema:

  • 500 ml de llet
  • 3 rovells d’ou
  • 100 g de sucre
  • 40 g de farina de blat de moro (Maizena)
  • 5-7 brins de safrà
  • Pela de mandarina

Preparació

Comencem preparant la crema pastissera. Prèviament torrem els brins de safrà perquè extreguin tot el seu sabor (nosaltres vam posar-los en paper de plata directament sobre la flama del fogó).

Dissolem la Maizena en un raig de llet freda.

Posem un cassó al foc amb la resta de la llet i hi posem el sucre, el safrà torrat i la pela d’una mandarina. Una vegada arrenqui a bullir ho traiem del foc i deixem que refredi una mica.

En un altre recipient barregem la Maizena amb els rovells. A sobre hi colem la llet temperada per separar la pela de mandarina, i ho barregem bé.

Tornem a posar la crema a foc fluix, i remenem sense parar amb un batedor de mà. Quan torni a bullir la retirem del foc i deixem que refredi. La reservem a la nevera ben tapada amb paper film per sobre, sense cap bombolla, perquè no hi toqui l’aire i fagi pel·lícula.

Per fer els bracets de pasta de full necessitarem un rotlle de cartró de paper de cuina (o de paper film, d’alumini, etc.). Els de paper film són més prims i no ens sortiran els bracets tant gruixuts. Abans de fer-lo servir el folrarem amb paper de forn.

Estirem la pasta de full i amb l’ajuda d’un regle ben net i un ganivet en fem tires d’uns 2,5 cm d’ample per la part més curta. Anem enrotllant-les sobre el rotllo que teníem folrat, i anem afegint tires fins que tinguem la llargada desitjada. Pintem amb ou batut el final de cada tira per tal que la següent s’hi enganxi bé. És important que tots els finals de les tires quedin alineats perquè una vegada cuits quedin bé estèticament.

Posem els bracets a la safata de forn i els pintem amb l’ou batut sobrant. Els posem al forn preescalfat a 200º, i els coem durant uns 20 minuts fins que siguin ben daurats.

Els deixem refredar completament sobre una reixeta, i llavors traiem el rotllo de cartró estirant-lo amb delicadesa perquè no es trenqui la pasta de full.

Posem la crema en una mànega pastissera i omplim els bracets. Per acabar els empolsem de sucre llustre.

Bracets de crema de safrà i mandarina

Pastís borratxo amb crema cremada i “lemon curd”

Pastís borratxo de crema cremada i lemon curd

Com heu pogut endevinar per la foto avui 1 d’agost tot just celebrem tres anys del nostre bloc!

Ara mateix hem agafat un altre ritme de publicació, més pausat i posant-nos-hi quan podem de tant en tant, pero aquests 3 anys han estat, i seguiran estant-ho, carregats de dedicació i moltes ganes.

Durant tot aquest temps han destacat 2 anys impressionants i plens de feina organitzant el repte de “la Recepta del 15”, que tantíssima satisfacció ens ha portat.

Però com sempre diem nosaltres, i com sempre sentireu comentar a qualsevol gastroblocaire, el millor és el feedback amb la gent, amb els lectors, i amb els altres blocaires, molts d’ells celebrant haver-los pogut conèixer en persona compartint fogons, taula i copes, com si no?

Moltíssimes gràcies a tots per aquests 3 anys llegint-nos, pel més de mig milió de visites, camí de les 600.000 ja, gràcies pels més de 1500 fans que ens seguiu diàriament a Facebook, així com als que ens veieu a Twitter i altres xarxes socials.

A tots vosaltres us dediquem aquest pastís, que en un principi volent fer borratxos, ens vam acabar inventant.

La combinació és boníssima: un lleuger pa de pessic ben amarat d’almívar i borratxo d’anís, farcit de lemon curd, i tot recobert de crema cremada. És un pastís carregat de sucre, però l’acidesa de la llimona contraresta part de la dolçor i per això el resultat és tant bo!!

Esperem que us agradi i que us animeu a preparar-lo tot celebrant aquests 3 anys d’aniversari amb nosaltres!

Ingredients

Pel pa de pessic:

– 3 ous

– 1 mesura i mitja (got de iogurt) de sucre

– 2 mesures de farina

– 1 mesura de farina de blat de moro (Maizena)

– 1 sobre de llevat químic (tipus Royal)

– 1/2 mesura d’oli d’oliva suau

– Un bon raig d’anís (o del licor que preferiu)

Per la crema cremada:

– 100 g de llet

– 150 g de sucre

– 20 g de farina de blat de moro (Maizena)

– 2 ous

Per l’almívar:

– 150 g de sucre

– 150 g d’aigua

– Un bon raig d’anís (o del licor que preferiu)

A més a més…

Lemon curd

– Sucre

Preparació

Pel pa de pessic:

Batem els ous amb el sucre fins que pugi una mescla ben escumosa, i hi anem afegint la resta d’ingredients un per un batent bé cada vegada.

Aboquem la massa en un motlle rectangular prèviament engreixat.

Ho introduim al forn preescalfat a 180ºC durant uns 30 minuts, o fins que la massa quedi cuita (ho veurem punxant amb una broqueta, quan aquesta surti neta).

Deixem refredar sobre una reixeta.

Per la crema cremada:

Diluïm la Maizena amb un petit raig de llet, i posem la resta al foc en un cassó junt amb el sucre.

Remenem amb una espàtula de fusta fins que bulli, vigilant que no s’enganxi.

En un altre recipient batem els ous amb la Maizena fins que quedi ben desfeta, i quan la llet bulli l’afegim de cop als ous mesclant-ho bé amb el batedor.

Tornem la mescla cassó i a foc mig-baix ho escalfem fins que quasi bulli sense parar de remenar (alerta, s’enganxa moltíssim perquè és una crema amb molt de sucre!), si se us comença a enganxar retireu-ho del foc i remeneu ben depressa perquè es desfaci de nou.

Quan la crema lligui i estigui al punt l’aboqueu en un plat i la cobriu amb film transparent evitant que quedi cap bombolla d’aire sobre la crema. Quan sigui freda la poseu a la nevera un mínim de 4 hores.

Per l’almívar:

Fem bullir l’aigua amb el sucre en un cassó durant uns 3 minuts, hi afegim l’anís, i deixem refredar. Reservem a la nevera.

Muntatge:

Utilitzem un ganivet llarg per igualar els laterals i la part superior del pa de pessic. Li donem la volta (que quedi la part inferior a dalt) i el tallem per la meitat.

Amb una brotxa en banyem bé les dues parts amb l’almívar, i el farcim abundantment amb el lemon curd.

Recobrim tot el pastís amb la crema, espolvoregem amb bastant de sucre per sobre i cremem amb el bufador o la planxa.

Podem acabar-ho, opcionalment, amb una gelatina neutra per sobre per donar-hi lluentor.

Bon profit, i bona cuina!

Pastís borratxo de crema cremada i lemon curd

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Pastís de fruites (farcit de crema pastissera)

Torró de gema cremada